Acceso a la identidad del propietario de un perro que mordió al solicitante y resultado favorable

Resolució 257/2019, de 3 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 180/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Sentmenat Informació reclamada: Persona propietària d’un gos. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: La legislació de protecció de dades no és incompatible amb el dret d’accés a la informació pública i que quan el sol·licitat és una dada personal, l’accés a ella es regeix pel previst pels articles 23 i 24 LTAIPBG. Segons l’article 23 d’aquesta Llei, no es pot donar accés únicament a les dades personals especialment protegides. No és el cas de la dada relativa al fet de ser propietari d’un gos, circumstància que no és inclosa a l’article 23 LTAIPBG, l’accés a la qual es regirà pel previst per l’article 24.2 de la mateixa llei, segons el qual prevaldrà en el cas concret el dret d’accés o la protecció de la dada personal afectada en funció de la ponderació entre els interessos en joc. L’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment conclou que en aquest cas ha de prevaldre el dret d’accés, atès l’interès legítim evident de la persona reclamant a conèixer la identitat del propietari del gos que l’ha mossegada. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Animals domèstics. Propietaris d’animals. Salut animal. Reclamació contra desestimació. Límit. Dades personals. Dades identificatives. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 180/2019, presentada contra l’Ajuntament de Sentmenat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 23 d’agost de 2018 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Sentmenat un certificat de l’estat de salut del gos que l’hauria mossegada. 3. El 5 de febrer de 2019 l’Ajuntament de Sentmenat contesta a la persona reclamant manifestant que no li pot donar les dades d’identificació del propietari del gos perquè ho impedeix la legislació de protecció de dades personals. 4. La Reclamació presentada el 26 de març de 2019 reitera la petició d’informació sobre l’estat de salut del gos que va mossegar la persona reclamant. 5. El 29 de març de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sentmenat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. L’1 d’abril de 2019, vista la manca de coherència entre el que sembla demanar la persona reclamant (informació sobre l’estat de salut del gos) i la resposta municipal (que no li pot donar dades del propietari), la GAIP demana a la persona reclamant una precisió sobre la informació demanada, tot advertint-la que el dret d’accés a la informació pública no empararia l’emissió d’un certificat sobre l’estat de salut del gos, sinó només l’accés a ell si el certificat ja existeix. 7. L’1 d’abril de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP que vol conèixer la identitat de la persona propietària del gos, informació que li denega l’Ajuntament. 8. L’1 d’abril de 2019, vist que l’Ajuntament denega la informació reclamada tot invocant la protecció de dades personals, i atès el previst per l’article 42.3 LTAIPBG, la GAIP demana informe a l’Autoritat de protecció de dades personals (APDCAT). 9. L’11 d’abril de 2019 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que després de constatar que la informació sobre la identitat del propietari del gos, així com també la relativa a l’estat de salut del gos, no és una dada personal especialment protegida de l’article 23 LTAIPBG, i de considerar per tant que l’accés a ella s’ha de regir per l’article 24.2 LTAIPBG, tot ponderant els interessos favorables i els contraris a l’accés, conclou que la legislació de protecció de dades personals no impedeix l’accés a la informació sol·licitada, atesa l’evident interès legítim que té la persona reclamant en conèixer les dades indicades, relatives a un gos que l’ha mossegada. 10. El 18 d’abril la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada Segons els antecedents, si bé inicialment no estava clara la informació demanada per la persona reclamant, a requeriment de la GAIP ha precisat que es tracta de la identitat del propietari del gos que l’ha mossegada, i així ho entén també l’Ajuntament, a la vista dels termes de la seva resposta. En la mesura que l’Ajuntament coneix aquesta dada (cosa plausible, atès que la normativa vigent atribueix als ajuntaments l’enregistrament dels animals de companyia, i vist que no ho nega i argumenta la denegació d’aquesta informació en la legislació de protecció de dades personals), és informació pública, perquè es troba en poder de l’Administració (article 2.b LTAIPBG) i en conseqüència s’hi ha de donar accés, en exercici del dret d’accés a la informació pública, si no concorren límits que ho impedeixen (articles 18 i 20.1 LTAIPBG). El límit invocat per l’Ajuntament per denegar l’accés a aquesta informació és el derivat de la legislació de dades personals, ja que considera que en aplicació del Reglament general de protecció de dades UE 2016/679, les dades de caràcter personal de les persones físiques no poden ser facilitades. Contra el que afirma l’Ajuntament, s’ha de tenir en compte que la legislació de protecció de dades no és incompatible amb el dret d’accés a la informació pública i que quan el sol·licitat és una dada personal, l’accés a ella es regeix pel previst pels articles 23 i 24 LTAIPBG. Segons l’article 23 d’aquesta Llei, no es pot donar accés únicament a les dades personals especialment protegides. No és el cas de la dada relativa al fet de ser propietari d’un gos, circumstància que no és inclosa a l’article 23 LTAIPBG, l’accés a la qual es regirà pel previst per l’article 24.2 de la mateixa llei, segons el qual prevaldrà en el cas concret el dret d’accés o la protecció de la dada personal afectada en funció de la ponderació entre els interessos en joc. Després de fer aquest exercici de ponderació, l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment conclou que en aquest cas ha de prevaldre el dret d’accés, atès l’interès legítim evident de la persona reclamant a conèixer la identitat del propietari del gos que l’ha mossegada. La GAIP comparteix el resultat d’aquesta ponderació feta per l’APDCAT i, per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Nogensmenys, abans de facilitar aquesta identitat, cal que l’Ajuntament faci trasllat de la sol·licitud a la persona afectada (el propietari del gos), d’acord amb el previst per l’article 31 LTAIPBG. En cas que formuli al·legacions, l’Ajuntament les ha de trametre a la GAIP, que resoldrà. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de maig de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 180/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa a la identitat del propietari del gos que va mossegar- la. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sentmenat que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sentmenat que, dins del termini anterior, faci el trasllat indicat al darrer paràgraf del fonament jurídic 2, amb els efectes suspensius regulats per l’article 31 LTAIPBG. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 180/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la L lei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.