Acceso a información sobre permisos concedidos a la plantilla de la Policía Local de Sant Cugat del Vallès entre 2013 y 2016

Resolució 189/2017, de 7 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 180/2017. Administració reclamada: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Informació reclamada: Permisos concedits a la plantilla de la Policia Local. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: L’LTAIPBG és supletòria respecte del dret d’accés reconegut per l’EBEP i per la legislació sindical a les organitzacions i dels representants sindicals i aquesta supletorietat inclou la possibilitat de reclamar davant de la GAIP. La informació relativa als permisos concedit als membres de la policia local és pertinent per a l’exercici de les funcions de representació sindical i, en la mesura que es demana amb un codi identificatiu que protegeix la identitat de les persones afectades, no vulnera cap límit oposable al dret d’accés a la informació pública. El fet que la informació no hagués estat demanada en el marc de les relacions sindicals, no impedeix que ho sigui mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública. Paraules clau: Administració local. Personal públic. Permisos concedits. Sindicats. Competència de la GAIP. Dades personals. Codi identificatiu. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 27 d’abril de 2017 el Sindicat Professional de Policies Locals de Catalunya (SPPM C AT) presenta la Reclamació 180/2017, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La Reclamació adjunta documentació acreditativa de la representació que ostenta la persona física que la formula i de la sol·licitud prèvia d’aquesta informaci ó a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. L’entitat reclamant no vol demanar el procediment de mediació. 2. El 5 de setembre de 2016 l’SPPM CAT, després d’invocar la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), sol·licita el següent al Departament de Recursos Humans de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès: informació dels moviments anuals del control horari (fitxatges diaris i permisos concedits) de cada un dels integrants de la plantilla de la Policia Local de Sant Cugat del Vallès dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016. Atès que l’Ajuntament no hauria donat resposta a l’anterior sol·licitud, el 13 de desembre de 2016 l’SPPM CAT pr esenta un recurs d’alçada davant l’Alcaldessa, amb el que sol·licita la mateixa informació. En la presentació d’aquest recurs afegeix que per evitar conflictes amb l’LOPD demana que la documentació li sigui lliurada en el mateix format emprat per donar publicitat als llistats del fons social de l’Ajuntament (els dos primers i el darrer números i la lletra del DNI). 3. La Reclamació indica que el que vol obtenir és “Informació relativa als anys 2013, 2014, 2015 i 2016 sobre els permisos concedits a la plantilla de la Policia Local de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès”, adjunta la sol·licitud i el recurs d’alçada referits a l’antecedent anterior i manifesta que no haurien set objecte de resposta municipal. Fonamenta les seves pretensions en l’article 8.1.l de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i en l’article 40.1 del Decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut de l’empleat públic (EBEP). 4. El 9 de maig de 2017 la GAIP s’adreça a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, sol·licitant per a dins d’un termini de 10 dies un informe sobre aquesta Reclamació i còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la que deriva. 5. El 23 de maig de 2017 la GAIP rep una sol·licitud de millora de la Reclamació formulada per l’entitat reclamant, que consisteix a excloure de la Reclamació la petició dels fitxatges diaris dels membres de la Policia local. En conseqüència, l’objecte d’aquesta Reclamació es limitaria als permisos concedits a aquest personal entre als anys 2013 i 2016. 6. El 24 de maig de 2017 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Sant Cugat sobre aquesta Reclamació i també sobre les Reclamacions 178/2017 i 181/2017. Amb caràcter general, qüestiona la procedència d’aquesta via de reclamació i la competència de la GAIP per entendre sobre unes sol·licituds d’informació que s’emparen en un règim específic (article 40 i concordants de l’EBEP i Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical), diferent del de la legislació de transparència. Considera també que en la informació demanada per aquestes sol·licituds hi ha dades personals la cessió de les quals a l’entitat reclamant ha d’atendre el previst per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades personals (LOPD). En relació amb aquesta Reclamació, l’informe municipal qüestiona que l’article 40 EBEP pugui emparar la pretensió de l’entitat reclamant; així mateix, manifesta que l’accés a aquesta informació pot afectar dades personals íntimes (no suficientment protegides pel format de lliurament proposat), a més de vulnerar el nucli essencial de la competència d’autoorganització de l’Ajuntament. Malgrat l’anterior, informa que a les sessions de 20 de gener i de 10 de febrer de 2017 aquesta qüestió va ser tractada a la Mesa sectorial de policia de l’Ajuntament (adjunta còpia de les actes), on es va acordar que l’Ajuntament donaria informació anonimitzada dels permisos concedits als membres de la policia local als representants sindicals que la demanessin; aquesta informació va ser lliurada a un representant del sindicat reclamant, si bé no la va demanar en relació amb tot el període sol·licitat. 7. El 25 de maig de 2017 la GAIP trasllada l’informe municipal a l’entitat reclamant, i la convida a formular-hi al·legacions. Aquesta comunicació ha estat rebuda per l’entitat reclamant el 29 de maig del 2017. Fonaments jurídics 1. Procedència d’aquesta Reclamació i competència de la GAIP L’informe municipal qüestiona la procedència jurídica d’aplicar la legislació de transparència i les garanties establertes per ella (singularment la via de reclamació davant la GAIP) en un cas d’exercici del dret de les organitzacions i dels representants sindicals a la informació relativa a les condicions de treball corresponents; considera que el seu dret a la informació té una regulació específica a l’EBEP i a la legislació de llibertat sindical i no li seria d’aplicació una legislació prevista per a la ciutadania en general, com és la de transparència. Davant d’aquesta objecció cal assenyalar que la pròpia legislació de transparència ha previst la seva aplicació supletòria a les matèries que tenen un règim d’accés especial regulat per la seva normativa específica (disposició addicional 1ª LTAIPBG i exactament en el mateix sentit la disposició addicional 1ª LTAIPBG). En aquest cas, l’EBEP i la legislació sindical constitueixen el règim especial d’accés a la informació sol·licitada per l’entitat sindical reclamant; tanmateix, l’aplicació substantiva d’aquest règim d’accés no impedeix que en allò no regulat per aquesta normativa sigui aplicable supletòriament la legislació de transparència, supletorietat que inclou la via especial de reclamació davant la GAIP, ja que el règim especial que cal aplicar preferentment a aquest cas no preveu una via específica de garantia. La via espacial de reclamació davant la GAIP, que és voluntària i gratuïta per a les persones interessades, té efectes beneficiosos indiscutibles per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i no tindria cap lògica que no s’hi podessin acollir subjectes con les organitzacions i els representants sindicals, en exercici dels seus drets constitucionals i legals, ja que, de no acceptar-ho, es podria arribar a l’absurd de protegir més el dret de qualsevol persona aliena a la informació objecte d’aquesta Reclamació que el d’una entitat sindical que ostenta molta major legitimitat per obtenir-la. En conseqüència, el fet que l’accés de l’entitat reclamant a la informació demanada s’hagi de regir preferentment per l’article 40 EBEP i per la legislació sindical, no exclou que sigui plenament admissible aquesta Reclamació i la competència de la GAIP per resoldre- la, amb el benentès que el dret material aplicable a aquests efectes serà el sectorial citat i només supletòriament el definit per la legislació de transparència. 2. Informació demanada i dret a accedir-hi Tot i que la sol·licitud inicial d’informació pública de la que deriva aquesta Reclamació tenia un objecte més ampli (resum dels fitxatges diaris i permisos concedits a cada un dels membres de la policia local), els antecedents posen de manifest que les successives aportacions fetes per l’entitat reclamant (principalment el seu recurs de reposició i el seu escrit de millora de la Reclamació) el redueixen als permisos concedits i a una identificació mitjançant codi que, en certa manera, preserva la identitat de les persones afectades. Per una altra banda, l’informe municipal també assenyala que aquesta informació, preservant la identitat de les persones afectades, també s’hauria donat als representants sindicals, si bé no per a tot el lapse temporal sol·licitat en aquest procediment. Per tant el que es demana és informació dels permisos donats als membres de la policia local els anys 2013 a 2016, protegint la identitat mitjançant un codi. No sembla que concorri cap límit que pugui justificar denegar aquesta informació, que sens dubte pot ser pertinent perquè l’entitat reclamant pugui exercir les seves funcions de representació sindical. El fet que l’Ajuntament l’hagi donada, encara que no sigui per a tot el lapse temporal sol·licitat, posa de manifest que ell mateix no creu que hi hagi límits que puguin afectar -la; per tant, per les mateixes raons l’ha de donar per a tot el període sol·licitat, encara que l’entitat sol·licitant no ho demanés així a les meses de negociació; i és que el fet que la informació no hagués estat demanada en el marc de les relacions sindicals, no impedeix que ho sigui mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública. L’informe fa esment a què el sistema d’identificació proposat per l’entitat reclamant en el seu recurs de reposició per protegir la identitat de les persones afectades (quatre dígits del DNI) en realitat permet obtenir fàcilment aquesta identitat; si és així, l’Ajuntament pot emprar un codi diferent, més eficaç als efectes de protegir la identitat, però que en qualsevol cas permeti individualitzar els permisos obtinguts per cada un dels membres de la Policia local i, si més endavant estigués justificat, connectar el codi al nom corresponent. D’acord amb les consideracions anteriors, procedeix declarar el dret de l’entitat reclamant a obtenir la informació relativa als permisos concedits als membres de la Policia locals els anys 2013, 2014, 2015 i 2016, protegint la identitat amb el codi identificatiu que l’Ajuntament consideri més adequat. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 7 de juny de 2017, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 180/2017 i declarar el dret de l’entitat reclamant a obtenir la informació relativa als permisos concedits a cada un dels integrants de la Policia local de Sant Cugat del Vallès els anys 2013, 2014, 2015 i 2016, protegint la seva identitat amb un codi identificatiu, d’acord amb les consideracions fetes a l’FJ 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de vint dies, tot informan t-ne a la GAIP. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 180/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 7 de juny del 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.