Reclamación contra el Ayuntamiento de Navarcles por solicitud de datos sobre tramitación de acceso a la información pública (2019-2022) declarada inexistente

Resolució 271/2023, de 17 de març Número d’expedient de la Reclamació: 179/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Navarcles Informació reclamada: Dades relatives a la presentació i tramitació de les sol·licituds d’accés a la informació pública els anys 2019 al 2022. Sentit de la resolució: Desestimació parcial i pèrdua parcial d’objecte Resum: Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant ha obtingut prèviament a la reclamació dues respostes indicant la inexistència de la informació reclamada. La manca de formalitat en la comunicació de la inexistència de la informació no és obstacle per a què, segons es desprèn del seu propi escrit de reclamació, se n’hagi donat per assabentada, i en tot cas, s’ajustaria a la previsió de l’article 34.8 LTAIPBG, vist que es tracta d’una comunicació substitutiva de resolució estimatòria de la sol·licitud. Efectivament, encara que no es lliuri la informació, la sol·licitud s’ha estimat i informat indicant-ne la inexistència. Cal tenir en compte que l’accés a la informació pública únicament es pot exercir en relació amb la informació pública materialment existent i en poder de l’Administració prèviament a la sol·licitud (article 2.b en relació amb l’article 18.1 LTAIPBG) i per tant, si no existeix, l’Administració el satisfà adequadament indicant-ho així, tal i com ha fet i consta a la persona reclamant. En conseqüència, no existeix un acte administratiu limitatiu o restrictiu del dret d’accés que pugui ser objecte de revisió per aquesta Comissió, d’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG, i és procedent desestimar la reclamació per manca d’objecte. Paraules clau: Ajuntament. Sol·licituds d’accés a la informació. Reclamació contra lliurament de la informació. Informació inexistent. Manca d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 13 de febrer de 2023 té entrada a la GAIP la Reclamació 179/2023, presentada contra l’Ajuntament de Navarcles, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 de desembre de 2022 la persona reclamant presenta la següent instància a l’Ajuntament de Navarcles: “1. Un llistat de totes les sol·licituds d’accés a la informació rebudes (anys 2019, 2020, 2021 i 2022 fins el mes de setembre). De cadascuna d’elles voldria obtenir: -El redactat original de cada petició -Data d’entrada de cada sol·licitud. - Data d’admissió o inadmissió de cada sol·licitud. -Data de resposta final de cada sol·licitud (incloses les inadmeses). -El nom (sense cognoms) de la persona que ha fet la sol·licitud. -En cas de les peticions admeses o admeses parcialment, resolució final de cada comunicació: desestimada, estimada parcialment, estimada. -En cas de les sol•licituds desestimades o estimades parcialment, les raons o motivacions. Estaria bé poder rebre aquestes dades de forma conjunta i en format Excel. 2. Conèixer quina és la unitat encarregada de tramitar aquestes sol·licituds d’informació i de quin departament és formalment dependent”. 3. La reclamació presentada el 12 de febrer de 2023, indica que l’Ajuntament de Navarcles li hauria donat resposta a la sol·licitud però no hauria lliurat la informació sol·licitada, i es motiva de la manera següent: “En data 22 de desembre de 2022 he formulat la sol·licitud d'accés a la informació pública mencionada anteriorment a l'Ajuntament de Navarcles. Posteriorment, en data 22/12/2022 he rebut correu amb la frase següent ''En relació a la seva petició hem d'informar que no hem tingut durant aquest any, ni l'anterior, cap sol·licitud d'accés a informació pública'' sense cap document formal ni salutacions, ni res. Més tard, el 27/01/2023 torno a demanar per correu les dades dels anys no mencionats en el correu de resposta de l'ajuntament. Torno a rebre la mateixa resposta de l'Ajuntament el 30/01/2023. De nou, en data 30/01/2023 torno a demanar per correu confirmació de que no han rebut cap petició de dret d'accés durant els anys 2019, 2020, 2021 i 2022 (fins el mes de novembre) i aquesta vegada ja no he obtingut cap resposta per part de l'ajuntament. Plantejo aquest recurs ja que estic fent un treball final de màster sobre el dret d'accés a la informació pública i necessito aquestes dades. 4. El 7 de març de 2023 la GAIP rep l'informe de l'Ajuntament de Navarcles on s’indica que ja es va indicar a la persona reclamant que no es va formular cap petició de dret d’accés entre els anys 2019 i 2022 i, que l’Ajuntament ja ha respost a la seva obligació de respondre a les peticions, pel qual sol·liciten que es desestimi la reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Objecte de la reclamació Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant ha obtingut prèviament a la reclamació dues respostes indicant la inexistència de la informació reclamada en relació amb els anys 2021 i 2022, i per tat, en relació amb aquests anys, la reclamació s’ha de desestimar en haver estat satisfeta prèviament a la seva interposició. Quant a les al·legacions de la persona reclamant sobre la manca de formalitat de la resposta, no afecten aquest pronunciament vist que, segons es desprèn del seu propi escrit de reclamació, la persona reclamant se n’ha donat per assabentada, i en tot cas, podrien ajustar-se al caràcter informal de les comunicacions substitutives de les resolucions estimatòries previstes a l’article 34.8 LTAIPBG. La reclamació, doncs, s’ha d’entendre limitada als anys 2019 i 2020, i en el marc d’aquest procediment, s’ha declarat la inexistència de sol·licituds d’informació també durant aquests anys, amb el què la reclamació ha perdut el seu objecte. Efectivament, encara que no es lliuri la informació, la sol·licitud s’ha satisfet amb la indicació de la inexistència de la informació. Cal tenir en compte que l’accés a la informació pública únicament es pot exercir en relació amb la informació pública materialment existent i en poder de l’Administració prèviament a la sol·licitud (article 2.b en relació amb l’article 18.1 LTAIPBG) i per tant, si no existeix, l’Administració el satisfà adequadament indicant- ho així, tal i com ha fet i consta a la persona reclamant. En conseqüència, és procedent desestimar parcialment la reclamació en relació amb les SAIPS rebudes durant els anys 2021 i 2022, vist que l’administració ja va informar prèviament a la reclamació de la seva inexistència, i declarar la finalització del procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte en relació amb les SAIPS rebudes en els anys 2019 i 2020, amb la declaració de la seva inexistència feta en el marc d’aquest procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de març de 2023, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 179/2023 perquè la resposta de l’Ajuntament de Navarcles és conforme amb l’Ordenament Jurídic. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 179/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.