Reclamación por denegación de acceso a la información sobre el seguimiento municipal del uso del local Casal Popular Tres Lliris

Resolució 251/2022, de 23 de març Número d’expedient de la Reclamació: 179/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Actuacions de seguiment d’un projecte d’aprofitament d’un edifici públic. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La rellevància i l’interès públic d’una nota, dada, document o informació pública no rau en les seves manifestacions formals, de constituir o no un expedient, de ser o no signada per una autoritat pública, sinó del seu significat, importància, finalitat o transcendència. Les notes, documents o informacions demanades en aquest procediment tenen la finalitat de verificar i controlar socialment les actuacions del Districte de Gràcia de seguiment i control de l’ús que fa una entitat del barri d’un immoble públic, propietat de la ciutadania, i aquestes actuacions del Districte, es facin amb la formalitat o manca de formalitat que es facin, tenen una més que evident rellevància pública i interès social (perquè posen de manifest l’interès que es pren l’Ajuntament a vetllar responsablement sobre l’ús d’un bé de la comunitat). La presència de la rellevància pública i de l’interès social impedeixen concloure en la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG. No s’ha invocat per l’Ajuntament la necessitat d’una tasca desproporcionada, ni inassumible, ni d’una interpretació de complexitat objectivable; només indica que la complexitat rau en què la informació demanada és “dispersa i no documentada pels diferents serveis que han intervingut”; documentada ho deu ser, ja que en cas contrari no s’estaria parlant de notes i resums, i el fet d’estar dispersa entre els serveis que han intervingut no constitueix per sí sol un motiu de qualificació de la tasca com a complexa per la normativa citada. Resulta incongruent afirmar, com fa l’Ajuntament, que ha dut a terme activitats de seguiment del projecte del Casal dels Tres Lliris, que aquestes activitats han estat objecte de telefonades, notes i resums, i al mateix temps sostenir que és una tasca complexa localitzar i facilitar aquests rastres documentals. Si l’Administració municipal no té localitzades les notes i els resums que acrediten les tasques de seguiment del projecte i li permeten afirmar, com ho fa, la seva existència, és qüestionable la credibilitat d’aquestes afirmacions sobre l’existència de les activitats de seguiment del projecte i de les notes i resums que poden acreditar-les. I si les notes i resums indicats per l’Ajuntament existeixen realment i li serveixen per fonamentar les seves afirmacions sobre l’existència d’activitats municipals de seguiment del projecte, llavors la seva localització no deu ser tan complexa. En definitiva: les dues causes d’inadmissibilitat de les sol·licituds invocades per l’Ajuntament, més que acreditar-se i complementar-se, semblen excloure’s mútuament, amb el resultat de denegar a la persona reclamant informació necessària per escrutar les actuacions fetes per l’Administració municipal en una qüestió tan rellevant per a la transparència com és l’ús i l’aprofitament de recursos públics per part de persones o entitats privades. Paraules clau: Ajuntaments. Districtes. Patrimoni públic. Entitats juvenils. Actuacions municipals de seguiment. Reclamació contra desestimació de recurs de reposició. Ampliació de termini. Recurs de reposició. Inadmissió parcial. Causes d’inadmissibilitat. Tasca complexa d’elaboració. Notes i resums. Rellevància i interès públic. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 22 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació /2022, presentada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de novembre de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Barcelona: “PRIMER: En data 12/11/2021 se m’ha notificat la comunicació relativa a l’expedient núm. 32021_EXP_344, mitjançant la qual se m’ha donat informació sobre l’expedient d’encàrrec de gestió núm. 06- 17-01EG tramitat pel Districte de Gràcia (Departament de Serveis Jurídics-Secretaria), relatiu a la cessió d’ús del local situat al Districte de Gràcia a la planta baixa del Torrent de l’Olla, núm. 203, espai cedit a l’Associació de Joves de Gràcia (CIF G66975962), local anomenat “Casal Popular Tres Lliris”. El local té les identificacions del Patronat Municipal de l’Habitatge núms. 31.01.61.61, 31.01.69.69 i 31.07.70.70. SEGON: Als folis 3 i 4 de l’expedient 06- 17-01EG del Districte de Gràcia consta un projecte de l’anomenat Casal Popular Tres Lliris. Ara bé, en els documents als quals he pogut tenir accés no hi consta: a) cap resolució ni cap anunci d’obertura d’un procés públic dirigit a “desenvolupar un projecte de foment de l’associacionisme juvenil i promoure un espai que doni resposta a la reivindicació històrica del jovent de la Vila de Gràcia de disposar d’un casal propi”; ni de les ofertes rebudes per al projecte del Districte; b) cap petició de l’Associació de Joves de Gràcia de participació en aquell projecte del Districte de Gràcia; c) cap petició de l’Associació de Joves de Gràcia per tal que se li adjudiqués la cessió d’ús del local situat al Districte de Gràcia a la planta baixa del Torrent de l’Olla, núm. 203- 215, amb entrada pel carrer Nil Fabra, núms. 17- 25; amb identificacions del Patronat Municipal de l’Habitatge núms. 31.01.61.61, 31.01.69.69 i 31.07.70.70. TERCER: Per això: 3.1. Demano que se m’informi si en els arxius de l’Ajuntament de Barcelona i/o de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (abans Patronat Municipal de l’Habitatge) hi consta algun dels tres documents següents: 3.1.a. Anunci públic d’obertura d’un procés dirigit a “desenvolupar un projecte de foment de l’associacionisme juvenil i promoure un espai que doni resposta a la reivindicació històrica del jovent de la Vila de Gràcia de disposar d’un casal propi”; 3.1.b. Convocatòria pública del termini per presentar propostes i/o ofertes; 3.1.c. Propostes o ofertes rebudes d’entitats o grups de persones per a participar en el projecte esmentat del Districte de Gràcia; 3.1.d. Petició expressa de l’Associació de Joves de Gràcia de participació en aquell projecte del Districte de Gràcia; 3.1.e. Petició expressa de l’Associació de Joves de Gràcia per tal que se li adjudiqués la cessió d’ús del local situat al Districte de Gràcia a la planta baixa del Torrent de l’Olla, núm. 203- 215, amb entrada pel carrer Nil Fabra, núms. 17- 25; amb identificacions del Patronat Municipal de l’Habitatge núms. 31.01.61.61, 31.01.69.69 i 31.07.70.70. 3.2. En el cas que la resposta sigui afirmativa per a qualsevol dels paràgrafs anteriors, demano que se’m lliuri una còpia dels documents que constin en els arxius. QUART: Als folis 22 a 26 de l’expedient 06- 17-01EG del Districte de Gràcia consten les “Condicions reguladores de la cessió d’ús del local del carrer Torrent de l’Olla 203, baixos (Accés carrer Nil Fabra 19-21)”. La condició onzena fixa que el responsable del seguiment del projecte juvenil que es promovia amb la cessió del local era i és el Districte de Gràcia i, a més, s’establia l’obligació de la cessionària de fer pública una memòria o balanç on es recollís l’activitat duta a terme en l’espai l’any anterior. En conseqüència, demano que: 4 .1. Se m’informi: 4.1.a. sobre quines actuacions de desenvolupament i de seguiment del projecte de l’Associació de Joves de Gràcia ha dut a terme el Districte de Gràcia en cada anualitat de vigència del contracte; 4.1.b. si l’Associació de Joves de Gràcia ha presentat, durant cada primer trimestre de cada any, la memòria o balanç previst en les condicions reguladores de la cessió. 4.2. En el cas que la resposta sigui afirmativa en qualsevol dels dos punts anteriors, demano que se’m lliuri una còpia dels documents en què constin les actuacions del Districte de Gràcia i les memòries o els balanços anuals de la cessionària”. 3. La Resolució municipal de 22 de desembre de 2022, després que l’Ajuntament ampliés en 15 dies naturals el termini per resoldre, estima parcialment la sol·licitud, d’acord amb les següents consideracions: “ Donat la diferent naturalesa de la informació i els documents demanats en els punts 3 i 4 de la sol·licitud, cal tractar per separat les dues informacions sol·licitades. D'una banda, pel que fa a la documentació sol·licitada en el punt 3 (3.1.a Anunci públic de procés participatiu, 3.1.b Convocatòria pública de propostes, 3.1.c Propostes o ofertes rebudes d'entitats. 3.1.d Petició expressa de l'Associació de Joves de Gracia de participació 3.1.e Petició expressa de l'Associació de Joves de Gracia per tal que se Ii adjudiqués la cessió d'ús del local") no consta ni en l'Arxiu del Districte de Gràcia (òrgan gestor) ni en l'arxiu de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació cap dels documents descrits en la seva petició ates que no es va realitzar cap procés participatiu ni convocatòria publica per la cessió de l'ús del local situat al carrer Torrent de l'Olla 203, baixos sin ó que aquesta cessi ó es va efectuar com a resultat del projecte realitzat i presentat al Districte de Gràcia pel Casal Popular Tres Lliris pel desenvolupament d'activitats per joves en aquell local de titularitat municipal, sense haver- hi cap altre document addicionat al respecte que els que consten a l'expedient 0-17-0lEG al qual ja es va facilitar copia prèviament. D'una altra banda, en relació a la documentació sol·licitada en el punt 4 ("4.1.a saber quines actuacions de desenvolupament i de seguiment del projecte de l'Associació de Joves de Gracia ha dut a terme el Districte de Gracia en cada anualitat de vigència del contracte; 4.1.b. si l'Associació de Joves de Gracia ha presentat, durant cada primer trimestre de cada any, la memòria o balanç; previst en /es condicions reguladores de la cessió. 4.2. En el cas que la resposta sigui afirmativa en qualsevol dels dos punts anteriors, demano que se'm lliuri una còpia dels documents en que constin les actuacions del Districte de Gràcia i les memòries o els balanços anuals de la cessionària."), s'informa que respecte a les actuacions de seguiment s'han realitzat reunions periòdiques des del Departament de Serveis a les Persones amb el responsables del Casal Popular Tres Lliris així com la reclamaci ó de la corresponent Memòria que s'esmenta en la clàusula 11 del Conveni de cessi ó del local municipal a declarar durant el primer trimestre de l'any, la qual no va ser presentada durant 2018 i 2019 però que, després de diverses reclamacions, per part del Districte de Gràcia van ser presentades en data 24 de gener de 2020. En aquest sentit, s'adjunta copia de la memòria 2019- 2020 on s'inclou annex dels anys 2017- 2019. En relaci ó a la petició de que se li lliuri una còpia dels documents en que constin les actuacions de seguiment de la activitat del Casal Popular Tres lliris del Districte de Gràcia, la informaci ó relativa a aquestes actuacions de seguiment de l'activitat juvenil del Casal juvenil Tres Lliris es troba inclosa en anotacions de tasques de treball, resums de reunions, trucades, etc que formen part de document de treball intern del Departament de Serveis a les Persones i no conformen cap expedient administratiu amb rellevància publica. D'aquesta manera, per tal de facilitar la informaci ó sol·licitada seria necessària una tasca complexa d'elaboració d'un informe ad hoc pel peticionari detallant totes les actuacions dutes a termes pel Districte de Gràcia des del 2017 fins l'actualitat envers aquesta qüesti ó. Per tant, no es pot atorgar l'accés a aquesta part de la informaci ó perquè seria d'aplicaci ó les causes d'inadmissi ó previstes en l'article 29. 1. a) i b) de I LTAIPBG, ates que, per una part, es tracta de documentaci ó interna sense rellevància publica i, per una altra part, d'una tasca complexa d' elaboraci ó. L'article 29.1.b) de la LTAIBG disposa que: 29.1 Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació publica en els supòsits següents: a) Si demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic. b) Si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d'elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb la audiència prèvia del sol·licitant. Sobre aquest últim apartat b), la Comissió de Garantia del dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) s'ha pronunciat al respecte establint que el dret d'accés no empara exigir a I'Administració que elabori expressament informació per atendre'l quan això suposi una tasca complexa, especialment si la informació demanada conté elements valoratius o interpretatius. Condicions que es manifesten en la informació sol·licitada”. 4. El 16 de gener de 2022 la persona reclamant presenta un recurs de reposició contra la resolució anterior, basat en les següents consideracions: “Contràriament a allò que exposa la resolució que recorro, si suposadament es tracta “... d’anotacions de tasques de treball, resums de reunions, trucades, etc. ...” s’han d’entendre com a actuacions que formen part de les activitats que ha de practicar el Districte de Gràcia per a complir les mesures de seguiment regulades a les “Condicions reguladores de la cessió d’ús del local del carrer Torrent de l’Olla 203, baixos (Accés carrer Nil Fabra 19- 21)”, document incorporat als folis 22-26 de l’expedient 06- 17-01EG, d’encàrrec de gestió al PMH de la cessió de l’ús del local. En aquest punt, aquesta part entén que és clar que el Districte de Gràcia és l’ens responsable de “... tot allò relacionat amb el desenvolupament i el seguiment del projecte juvenil que es promou ...”, tal com preveu la condició onzena del document esmentat. Per tant, si el Districte de Gràcia ha de fer “un seguiment del compliment del projecte presentat”, però en els anys 2018 i 2019 l’entitat cessionària no va presentar les memòries o els balanços en què havia de recollir l’activitat duta a terme en l’espai en l’any anterior, resulta evident que s’ha de poder saber quines actuacions de seguiment va fer el districte. El sol·licitant, com a veí de Gràcia, ha de poder saber si el seu districte va complir o no amb l’obligació de CONTROL del compliment del contracte (v. gr. article 6.1.a) de la Llei 19/2014). Aquí el districte no pot amagar que té coneixement de les repetides i reiterades queixes dels veïns sobre les molèsties que han provocat i que provoquen el usuaris del local i de la manca de compliment de la normativa urbanística i de convivència. Les queixes han causat la intervenció de la Sindicatura de Greuges de l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2019 i de la Fiscalia Provincial de Barcelona. El Districte de Gràcia no pot negar ni amagar en aquest expedient d’accés a la informació pública que també s’han incoat dos expedients administratius que han acabat amb l’orde de precintament del local perquè l’Associació de Gràcia ni tan sols havia sol·licitat permís o llicència municipal per poder desenvolupar les activitats que volia fer (exp. AUT-06-2019- 01217 i exp. AUT- 06-2020- 00489). Per això, es palesa que hi ha rellevància i interès públic per saber quines actuacions va fer el Districte de Gràcia, si és que en va fer alguna, per verificar les seves competències de control i de seguiment de les activitats de l’entitat cessionària. Aquestes actuacions concretes de control i seguiment no són meres notes, simples esborranys, opinions o documents de treball intern sense rellevància o interès públic, sinó que són part de l’activitat administrativa que havia de prestar proactivament l’ens municipal responsable directe de vetllar per al desenvolupament i seguiment del projecte juvenil que presumptament promovia l’Associació de Joves de Gràcia. (...) L’activitat administrativa de l’Ajuntament de Barcelona de seguiment i de control de l’ús dels béns patrimonials no es pot considerar com a “documentació interna sense rellevància pública” , ja que, per una banda, o hi va haver actuació administrativa o no; i, per altra, són actes o omissions que tenen rellevància pública perquè els ciutadans han de poder saber si l’administració compleix les seves obligacions contractuals i si exerceix les seves potestats d’inspecció i control mitjançant actes administratius concrets. És absurd que s’argumenti que el control i el seguiment d’un contracte de cessió d’ús d’un espai públic es fa amb trucades telefòniques. En efecte, aquella actuació tuïtiva és activitat administrativa concreta i positiva: si l’Associació de Joves de Gràcia no va presentar la seva memòria durant dos anys consecutius (2018 i 2019) i la mateixa administració diu que “...després de diverses reclamacions, per part del Districte de Gràcia van ser presentades en data 24 de gener de 2020 ...”, s’ha de poder accedir a la realitat i al contingut d’aquelles suposades “di verses reclamacions”. A més, la memòria que s’ha traslladat a aquest part no porta cap segell d’entrada en cap registre públic (en contra d’allò que preveu l’article 41 de la Llei 26/2020, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya), cosa que impedeix saber la realitat de la data de presentació davant del Districte de Gràcia. Com es veu, són massa excuses inconcretes, suposicions no acreditades, presumpcions d’actes i actuacions no registrades enlloc. Sense perjudici dels arguments anteriors, no es pot negligir que la raó d’accés a la informació que vaig demanar és que es tracta de dades relatives a un contracte mitjançant el qual es va cedir l’ús d’un local de propietat pública que té una superfície de més de 600 metres quadrats i que el Districte de Gràcia és l’ens administratiu que ha de fer-ne la inspecció, el control i el seguiment, no només per les mateixes condicions que va regular l’Ajuntament de Barcelona, sinó per obligació legal de vetllar per la bona administració del patrimoni públic. SEGONA: Pel que fa a la presumpta “tasca complexa” que suposa trametre la informació, no és acceptable com a excusa, ja que avui en dia només es tracta de fer tasques bàsiques d’ofimàtica per tal de poder copiar i fer arribar la documentació (que si no hi va haver resposta no deu tenir gaire volum). És prou senzill reenviar aquelles suposades “diverses reclamacions”, si és que es varen fer en algun moment, és clar. Així, és clar que no es tracta de cap tasca complexa d’elaboració o reelaboració que impedeixi que es pugui donar desglossada, tal com preveu l’article 29.1.b) de la repetida LTAIBG. TERCERA: Per tot això demano que s’estimi aquest recurs de reposició i que es decideixi informar i trametre una còpia dels documents en què constin les actuacions dutes a terme pel Districte de Gràcia relatives a les actuacions de desenvolupament i de seguiment del projecte de l’Associació de Joves de Gràcia relatiu al Casal popular Tres Lliris”. 5. La Reclamació presentada el 22 de febrer de 2022 indica que l’Ajuntament només ha atès parcialment la sol·licitud i fa les consideracions següents: “S'ha de poder accedir a les actuacions del Districte de Gràcia relatives al desenvolupament i seguiment del projecte de l’Associació de Joves de Gràcia en cada anualitat de vigència del contracte perquè són part de l'activitat administrativa que ha de desenvolupar l'administració en l'execució del contracte de cessió d'ús signat amb l'Associació de Joves de Gràcia”. 6. El 23 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 23 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 8. Per resolució de 25 de febrer de 2022 l’Ajuntament desestima el recurs de reposició indicat a l’antecedent 5, perquè considera que el Districte és responsable de la gestió i seguiment del Conveni, però que aquest no l’obliga a documentar les actuacions fetes en l’exercici d’aquesta responsabilitat. 9. El 16 de març de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona, que fa les consideracions següents: “El Sr. xxxx afirma en la seva reclamació que té dret a accedir a les actuacions del Districte de Gràcia (en endavant, el Districte) relatives al desenvolupament i seguiment del projecte de l’Associació de Joves de Gràcia perquè considera que són part de l'activitat administrativa que ha de desenvolupar l'administració en l'execució del contracte de cessió d'ús signat amb l'Associació de Joves de Gràcia. En aquest sentit, tal i com es va exposar en la resolució del seu dret d’accés de data 23/12/20221, d’una banda, se li va informar al reclamant que des del Departament de Serveis a les Persones es van realitzar reunions periòdiques amb el responsables del Casal Popular Tres Lliris així com es van dur a terme actuacions adreçades a la reclamació de la corresponent Memòria esmentada en la clàusula 11 del Conveni de cessió del local municipal a declarar durant el primer trimestre de l’any, la qual no va ser presentada durant 2018 i 2019 però que, després de diverses reclamacions, per part del Districte de Gràcia van ser presentades en data 24 de gener de 2020 i , d’una altra banda, se li va advertir que la informació relativa a aquestes actuacions de seguiment de l’activitat juvenil del Casal juvenil Tres Lliris es trobava inclosa en anotacions de tasques de treball, resums de reunions, trucades, etc. ... que formen part de document de treball intern del Departament de Serveis a les Persones i no conformaven cap expedient administratiu amb rellevància pública. Així mateix, sense entrar a valorar les obligacions del Districte inherents al contracte de cessió d’ús del local municipal a l'Associació de Joves de Gràcia de les quals no es desprèn la obligació per part del Districte de documentar el seguiment de la publicació de la memòria anual del Casal Tres Lliris, qüestió que ja ha estat desenvolupada en la resolució del recurs de reposició, no es pot lliurar aquella informació que no existeix prèviament a la sol·licitud de dret d’accés d’acord amb l'article 53.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (Decret 8/2021). És a dir, si no hi ha cap documentació elaborada per l’Administració a tal efecte (seguiment i control del projecte de l’Associació de Joves de Gràcia) i, per tant, no es pot lliurar allò que no existeix. Per últim, cal destacar que, en tot cas, s’ha desestimat l’accés a aquesta informació atès que s’incorre en les causes d’inadmissió previstes en l’article 29.1 de la LTAIPBG ja que, per una part, la única informació que disposa el Districte, tal i com se li ha explicat al recurrent reiteradament en la resolució de la petició de dret d’accés i en la resolució del recurs de reposició, està conformada per notes internes sense cap rellevància pública i, per una altra part, la elaboració ad hoc d’un informe que reculli aquestes notes internes suposaria una tasca complexa ja que es tracta d’informació dispersa i no documentada pels diferents serveis que han intervingut (...) Per tant, en base a l’exposat, SOL·LICITO: Que es tingui per contestat en temps i forma el requeriment emès per la Presidenta de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, notificat a aquesta administració en data 23/02/2022, i en mèrit dels motius al·legats es procedeixi, previs els tràmits oportuns, a: - Desestimar la reclamació presentada Sr. xxxx en quant a l’accés a les actuacions del Districte de Gràcia relatives al desenvolupament i seguiment del projecte de l’Associació de Joves de Gràcia de conformitat amb allò que disposa l’article 53.2 del Decret 8/2021 i l’article 29.1 de la LTAIPBG i tot l’exposat anteriorment”. 10. El 17 de març de 2022 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la Reclamació demana dos tipus d’informacions: per una banda informació relacionada amb la convocatòria o amb la sol·licitud o proposta que ha dut a què l’Associació de Joves de Gràcia pugui usar l’immoble municipal del Casal dels Tres Lliris i, per unes altra, les memòries i balanços d’aquesta entitat i la documentació que acrediti les actuacions fetes pel Districte en les funcions de control i seguiment de la concessió del local. La informació demanada pel primer bloc de sol·licituds de la persona reclamant (els diversos epígrafs de l’apartat 3 de la sol·licitud) ja li ha estat facilitada, tal com posa de manifest la resolució municipal de 22 de desembre de 2021, quan afirma que “ no consta ni en l'Arxiu del Districte de Gràcia (òrgan gestor) ni en l'arxiu de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació cap dels documents descrits en la seva petició, atès que no es va realitzar cap procés participatiu ni convocatòria publica per la cessió de l'ús del local situat al carrer Torrent de l'Olla 203, baixos sinó que aquesta cessió es va efectuar com a resultat del projecte realitzat i presentat al Districte de Gràcia pel Casal Popular Tres Lliris pel desenvolupament d'activitats per joves en aquell local de titularitat municipal, sense haver- hi cap altre document addicionat al respecte que els que consten a l'expedient 0-17-0lEG al qual ja es va facilitar copia prèviament”. Per tant, la Reclamació té per objecte les pretensions de la segona part de la sol·licitud (les agrupades al seu apartat 4), que són les següents: informar i trametre una còpia dels documents en què constin les actuacions dutes a terme pel Districte de Gràcia relatives a les actuacions de desenvolupament i de seguiment del projecte de l’Associació de Joves de Gràcia relatiu al Casal popular Tres Lliris (aquesta és la pretensió del recurs de reposició del qual deriva la Reclamació, segons posa de manifest la part final de l’antecedent 4, que reitera la motivació de la Reclamació, reproduïda per l’antecedent 5: les actuacions del Districte de Gràcia relatives al desenvolupament i seguiment del projecte de l’Associació de Joves de Gràcia en cada anualitat de vigència del contracte). En relació amb aquesta pretensió, l’Ajuntament argumenta que el Districte de Gràcia no té l’obligació jurídica de documentar les seves activitats de seguiment de la publicació de la memòria anual del Casal dels Tres Lliris, que no hi ha cap documentació elaborada per l’Ajuntament als efectes del seguiment i control del projecte de l’Associació de Joves de Gràcia, que l’única informació sobre aquesta qüestió de què disposa el Districte està conformada per notes internes sense cap rellevància pública (causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública per l’article 29.1.a LTAIPBG) i que l’elaboració ad hoc d’un informe que reculli aquestes notes internes suposaria una tasca complexa (causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública per l’article 29.1.b LTAIPBG), ja que es tracta d’informació dispersa i no documentada pels diferents serveis que han intervingut. En relació amb les referències fetes per les parts sobre si el Districte té o no té l’obligació de documentar, el dret d’accés a la informació pública no té per objecte el compliment d’obligacions legals de les administracions públiques de seguiment i documentació d’activitats privades fetes amb ajuts públics, sinó garantir l’accés a informació que es troba en poder de l’Administració. Per tant, als efectes d’aquesta Resolució no té massa sentit valorar si el Districte està obligat o no a fer o a documentar actuacions de seguiment del Casal dels Tres Lliris o de l’Associació de Joves de Gràcia, però si el Districte té en el seu poder actuacions d’aquesta mena documentades, el dret d’accés a la informació pública, si escau, en podrà garantir l’accés. Com s’ha dit més amunt, la informació sol·licitada en aquest procediment és la relativa a les actuacions del Districte de Gràcia sobre desenvolupament i seguiment del projecte de l’Associació de Joves de Gràcia al Casal dels Tres Lliris. Aquestes actuacions tenen la naturalesa d’informació pública perquè han estat realitzades per un òrgan administratiu (el Districte), sempre que existeixin com a tal informació, és a dir, sempre que tinguin o deixin un rastre documental, sense el qual difícilment assolirien la tangibilitat mínima requerida per merèixer el qualificatiu d’informació. Segons les aportacions fetes per l’Ajuntament, com ja s’ha dit, no hi ha cap documentació elaborada pel Districte als efectes del seguiment i control del projecte de l’Associació de Joves de Gràcia, i que l’única informació sobre aquesta qüestió de què disposa està formada per notes internes sense cap rellevància pública. Les notes internes constitueixen sens dubte un rastre documental, un document. De fet, si la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública de l’article 29.1.a LTAIPBG diu el que diu, ho diu precisament perquè les notes internes a les quals es refereix existeixen documentadament; si no existissin, no caldria establir la inadmissibilitat de les sol·licituds que les demanen, perquè és obvi que si una documentació o una informació demanada no existeixen, no s’hi pot accedir. Però aquestes notes internes deuen existir, perquè l’Ajuntament així ho afirma reiteradament a les seves aportacions a aquest document: l’última fins i tot afirma que la seva recollida seria una tasca complexa, perquè estan disperses. Establerta, doncs, pel propi Ajuntament l’existència de notes internes de seguiment del projecte que l’Associació de Joves de Gràcia desenvolupa al Casal dels Tres Lliris, cal valorar si concorre en elles la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG. Aquest precepte estableix el següent: “1. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits següents: a) Si demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic”. La concurrència d’aquesta causa d’inadmissibilitat requereix que es donin acumulativament dues circumstàncies: que allò sol·licitat siguin materialment “notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern” i, a més a més, que no tinguin “rellevància o interès públic”. Les aportacions municipals a aquest procediment han indicat que les actuacions de seguiment sol·licitades són “ anotacions de tasques de treball, resums de reunions, trucades, etc. que formen part de document de treball intern del Departament de Serveis a les Persones i no conformen cap expedient administratiu amb rellevància publica” (afirmació reiterada als antecedents 3 i 9); res a qüestionar, doncs, sobre el fet de què es tracta de notes o altres documents de treball intern. Ara bé, sí que és qüestionable l’altra afirmació municipal, en el sentit de què no tenen rellevància ni interès públic. La rellevància i l’interès públic d’una nota, dada, document o informació pública no rau en les seves manifestacions formals, de constituir o no un expedient, de ser o no signada per una autoritat pública, sinó del seu significat, importància, finalitat o transcendència. Les notes, documents o informacions demanades en aquest procediment tenen la finalitat de verificar i controlar socialment les actuacions del Districte de Gràcia de seguiment i control de l’ús que fa una entitat del barri d’un immoble públic, propietat de la ciutadania, i aquestes actuacions del Districte, es facin amb la formalitat o manca de formalitat que es facin tenen uns més que evidents rellevància pública i interès social (perquè posen de manifest l’interès que es pren l’Ajuntament a vetllar responsablement sobre l’ús d’un bé de la comunitat). La presència de la rellevància pública i de l’interès social impedeixen concloure en la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG. Per la seva banda, l’article 29.1.b LTAIPBG defineix en els termes següents la causa d’inadmissibilitat d’una tasca complexa d’elaboració: “ 1. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits següents: b) Si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant”. L’article 66.1 del Decret 8/2021, de transparència i accés a la informació pública disposa que “1. Als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. No s’ha invocat per l’Ajuntament la necessitat d’una tasca desproporcionada, ni inassumible, ni d’una interpretació de complexitat objectivable; només indica que la complexitat rau en què la informació demanada és “dispersa i no documentada pels diferents serveis que han intervingut”; documentada ho deu ser, ja que en cas contrari no s’estaria parlant de notes i resums, i el fet d’estar dispersa entre els serveis que han intervingut no constitueix per sí sol un motiu de qualificació de la tasca com a complexa per la normativa citada. En qualsevol cas, resulta incongruent afirmar, com fa l’Ajuntament, que ha dut a terme activitats de seguiment del projecte del Casal dels Tres Lliris, que aquestes activitats han estat objecte de telefonades, notes i resums, i al mateix temps sostenir que és una tasca complexa localitzar i facilitar aquests rastres documentals. Si l’Administració municipal no té localitzades les notes i els resums que acrediten les tasques de seguiment del projecte i li permeten afirmar, com ho fa, la seva existència, és qüestionable la credibilitat d’aquestes afirmacions sobre l’existència de les activitats de seguiment del projecte i de les notes i resums que poden acreditar -les. I si les notes i resums indicats per l’Ajuntament existeixen realment i li serveixen per fonamentar les seves afirmacions sobre l’existència d’activitats municipals de seguiment del projecte, llavors la seva localització no deu ser tan complexa. En definitiva: les dues causes d’inadmissibilitat de les sol·licituds invocades per l’Ajuntament, més que acreditar-se i complementar-se, semblen excloure’s mútuament, amb el resultat de denegar a la persona reclamant informació necessària per escrutar les actuacions fetes per l’Administració municipal en una qüestió tan rellevant per a la transparència com és l’ús i l’aprofitament de recursos públics per part de persones o entitats privades. En atenció a les anteriors consideracions, cal concloure que no s’acredita la concurrència de les causes d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública invocada per l’Ajuntament, motiu pel qual és procedent estimar la Reclamació i requerir el lliurament a la persona reclamant de la informació que existeixi en poder municipal que documenti les actuacions municipals de seguiment del projecte de l’Associació de Joves de Gràcia al Casal dels Tres Lliris, amb el ben entès que si no localitza informació d’aquest tipus, o la localitzada és molt exigua o parcial, l’Ajuntament ha de posar de manifest que no li consta l’existència d’altra documentació amb l’objecte assenyalat. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de març de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 179/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació que existeixi en poder municipal que documenti les actuacions municipals de seguiment del projecte de l’Associació de Joves de Gràcia al Casal dels Tres Lliris. 2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona perquè lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat anterior en el termini de 10 dies. Si l’Ajuntament no localitza la informació indicada, o la localitzada és molt exigua o parcial, ha de posar de manifest que no li consta l’existència d’altra documentació amb l’objecte assenyalat. 3. Anular la resolució municipal de 22 de desembre de 2022, indicada a l’antecedent 3. 4. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 179/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.