Acceso a información sobre circulación y contaminación atmosférica en las Zonas de Bajas Emisiones (ZBE)

Resolució 439/2020, de 20 d’agost Número d’expedient de la reclamació: 179/2020 Administració reclamada: Àrea Metropolitana de Barcelona Informació reclamada: Circulació i contaminació atmosfèrica a les Zones de Baixes Emissions. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial d’objecte Resum: Resulta dels antecedents i de l’expedient de la solꞏlicitud que, en relació amb els punts 3 i 4, l’AMB va notificar la derivació a la Generalitat. De la informació rebuda del Departament TES se’n desprèn que la persona reclamant hauria fet idèntica petició a través de l’Oficina de Premsa, que ja li hauria estat resposta en el moment de la derivació, sense que consti oposició o disconformitat de la persona reclamant amb la informació rebuda, ni amb aquesta circumstància, malgrat haver estat interrogada al respecte en dues ocasions per la GAIP. El silenci, doncs, s’interpreta com a confirmatori d’allò alꞏlegat pel Departament TES i es dona per satisfeta la solꞏlicitud d’informació, en relació amb els punts 3 i 4, amb la informació lliurada a la persona reclamant per l’Oficina de Premsa, de manera que la reclamació continua circumscrita als punts 1 i 2 de la solꞏlicitud, i en relació amb la resolució d’inadmissió de l’AMB. En tot cas, aquestes minses explicacions sobre la inexistència o elaboració en curs de les dades solꞏlicitades no es donen en la resolució d’inadmissió contra la què es reclama, que és extemporània, no està motivada casuísticament i ni tan sols fa referència a la derivació des punts 3 i 4 de la solꞏlicitud a la Generalitat, per la qual cosa no resulta adequada a dret. Correspon, doncs, estimar la reclamació en relació amb els punts 1 i 2 de la solꞏlicitud d’informació indicada a l’antecedent 2, i declarar el dret de la persona reclamant a què l’AMB li proporcioni la informació de què disposi, i faci constar explícitament i concretament aquella informació que no existeix en el seu poder perquè no la recull, i aquella informació que no pot lliurar perquè, tot i haver-la recollit, es troba en fase d’elaboració, detallant quina es l’elaboració de les dades que es requereix i el termini previst per fer-ho, permetent l’accés parcial i successiu a la informació ja elaborada. Paraules clau: Àrea Metropolitana. Periodista. Trànsit. Contaminació ambiental. Zones de Baixes Emissions. Reclamació contra inadmissió. Derivació. Lliurament extemporani. Pèrdua parcial d’objecte. Resolució extemporània. Motivació de la resolució. Informació inexistent. Informació en curs d’elaboració. Accés parcial. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 9 de març de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 179/2020, presentada per un periodista contra l’Àrea Metropolitana de Barcelona ( AMB) en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de febrer de 2020 la persona reclamant va presentar una solꞏlicitud d’accés a la informació pública davant de l’AMB, fonamentant-la en l’LTAIPBG i fent constar la seva condició de periodista, en la què demanava els quatre blocs d’informació següents, en relació amb la circulació i contaminació a la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que als efectes de la sistematització i comprensió de la Resolució, s’enumeraran de l’1 al 4: a. “Resultats obtinguts des de l’1 de gener de 2020 fins al 31 de gener de 2020 per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’administració supramunicipal que coordina i gestiona la ZBE Rondes de Barcelona i el Registre metropolità d’excepcions i autoritzacions, en matèria de circulació a l’interior de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), on s’indiqui el volum de vehicles circulant per quarthoraris (segregats en funció de la tipologia de vehicle, del distintiu ambiental de la DGT, així com els vehicles sancionables i en moratòria). b. Resultats obtinguts des de l’1 de gener de 2019 fins al 31 de gener de 2019 per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a l’interior de l’actual Zona de Baixes Emissions (ZBE), on s’indiqui el volum de vehicles circulant per quarthoraris (segretats en funció de la tipologia de vehicle, del distintiu ambiental de la DGT, així com els vehicles sancionables i en moratòria). c. Informació sobre els nivells de partícules de pols PM10 diàries i els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) diaris obtinguts des de l’1 de gener de 2020 fins al 31 de gener de 2020, segregades per dia, així com un còmput mitjà del mes de gener de l’any 2020, obtingut a partir dels resultats recollits per les estacions de: - Sant Adrià de Besòs (Olímpic) Identificador estació: I4 - Barcelona (el Poblenou) Identificador estació: I2 - Barcelona (Ciutadella) Identificador estació: IL - Barcelona (l’Eixample) Identificador estació: IH - Barcelona (Gràcia-Sant Gervasi)  Identificador estació: IJ - Barcelona (parc de la Vall d’Hebron)  Identificador estació: IN - Barcelona (Observatori Fabra)  Identificador estació: OF - Barcelona (Palau Reial)  Identificador estació: IZ - Barcelona (Sants)  Identificador estació: ID - L’Hospitalet de Llobregat (av. Del Torrent Gornal)  Identificador estació: I3 d. Informació sobre els nivells de partícules de pols PM diàries i els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) diaris obtinguts des de l’1 de gener de 2019 fins al 31 de gener de 2019, segregades per dia, així com un còmput mitjà del mes de gener de l’any 2019, obtingut a partir dels resultats recollits per les estacions de: - Sant Adrià de Besòs (Olímpic)  Identificador estació: I4 - Barcelona (el Poblenou)  Identificador estació: I2 - Barcelona (Ciutadella)  Identificador estació: IL - Barcelona (l’Eixample)  Identificador estació: IH - Barcelona (Gràcia-Sant Gervasi)  Identificador estació: IJ - Barcelona (parc de la Vall d’Hebron)  Identificador estació: IN - Barcelona (Observatori Fabra)  Identificador estació: OF - Barcelona (Palau Reial)  Identificador estació: IZ - Barcelona (Sants)  Identificador estació: ID - L’Hospitalet de Llobregat (av. Del Torrent Gornal)  Identificador estació: I3 3. El 10 de març de 2020 la presidència de l’AMB va resoldre declarar inadmissible la solꞏlicitud d’accés a la informació pública formulada en relació amb la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i procedir a l’arxiu de l’expedient, motivant-ho de la manera següent: “Atès que és informació pública, d’acord amb l’article 2 b) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern aquella “elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Atès que la informació demanada, pel que fa als punts 1 i 2, no existeix i per tant no té la condició d’informació pública susceptible d’ésser lliurada. Atès que la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, estableix al seu article 18 que seran inadmeses a tràmit aquelles solꞏlicituds adreçades a un òrgan en poder del qual no obri la informació” 4. L’11 de març la persona reclamant envia per correu electrònic un escrit complementari a la reclamació presentada el 9 de març, en el què fa constar la resposta obtinguda de l’AMB declarant inexistent la informació, i fent aquestes consideracions al respecte: “La realitat, però, és que sí que existeixen, que és l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) l'administració competent per a la recollida, processament i anàlisi de les mateixes i, per aquest motiu, adjunto en aquest mail links amb informacions periodístiques i informes amb dades que difon l'AMB que demostren que, efectivament, les dades solꞏlicitades sí que existeixen: emisiones-50-menos- 7836323?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=cm /notapremsa/l-ambcalcula-que-s-ha-reduit-la-circulacio-de-36-000- vehiclescontaminants/8976186/11696?_NotaPremsaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchP ortletportlet_pageNum=1&_NotaPremsaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_ detailBackURL=%2Fweb%2Famb%2Fact ualitat%2Fsala-de-premsa%2Fnotes-de- premsa%2Fllistat 5. El 16 de març de 2020, la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. 6. El 17 de març de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’AMB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella on s’exposin els antecedents i fonaments de dret, indicant, si s’escau, l’aplicació d’algun dels límits establerts per l’article 21 de l’LTAIPBG i la part de la informació que en quedaria afectada, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la què deriva i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha. I li demana que si, a causa de les circumstàncies excepcionals causades pel Covid-19 no pot atendre aquest requeriment en termini, ho comuniqui. El mateix dia, l’AMB comunica que no podrà atendre el requeriment en el termini establert i per aquest motiu, demana que s’ampliï indefinidament el termini per emetre l’informe jurídic i aportar l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la qual deriva aquesta Reclamació mentre duri la pandèmia. 7. El 22 d’abril la persona reclamant notifica a la GAIP la resolució d’inadmissió de l’AMB i reitera les alꞏlegacions contràries avançades per correu electrònic l’11 de març (antecedent 4). En aquesta mateixa data, la GAIP trasllada les alꞏlegacions a l’AMB. 8. El 27 de maig de 2020 te entrada a la GAIP l’escrit de la Directora de l’Agència de Transparència de l’AMB en el què acusa rebuda de la reclamació i de les alꞏlegacions complementàries indicades a l’antecedent anterior, tot informant que respondran al requeriment d’expedient i d’informe quan s’aixequi l’estat d’alarma i es reprenguin els còmputs dels terminis, sens perjudici que intentarien avançar el treball en la mesura en què li ho permetés les mesures de confinament i l’escenari actual de teletreball. 9. El 22 de juny de 2020 té entrada a la GAIP l’informe de la Directora de l’Agència de Transparència de l’AMB en relació amb aquest procediment. L’informe fa constar que malgrat que l’Agència de Transparència seria la titular de l’expedient administratiu, en seria responsable de la seva tramitació l’Àrea de Mobilitat i Transports a través de la Direcció de Serveis de Mobilitat Sostenible, i correspondria la seva resolució a la Gerència de l’AMB. Indica que amb data 5 de març l’Àrea de Mobilitat i Transports hauria emès informe determinant la derivació de la solꞏlicitud en relació amb els punts 3 i 4 a la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat (trasllat que s’hauria produït el 9 de juny) i que en relació amb els punts 1 i 2 aquella Àrea informava el següent: “En relació a la solꞏlicitud d’accés a la informació pública formulada en data 5 de febrer de 2020, relatiu amb la Zona de Baixes Emissions (ZBE), pel que fa als punts 1 i 2, la Direcció de Serveis de Mobilitat Sostenible, mitjançant aquest informe tècnic, informa que per la informació demanda, ara mateix, no es disposen de les dades pel punt 2, i pel punt 1 les dades no presenten la necessària fiabilitat estadística i, per tant, per ambdues peticions les dades no existeixen i no tenen la condició d’informació pública susceptible d’ésser lliurades”. Amb base a aquest informe, la Gerència de l’AMB hauria resolt amb data 9 de març “DECLARAR INADMISSIBLE la solꞏlicitud d’accés a la informació pública formulada en relació amb la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i procedir a l’arxiu de l’expedient” en atenció als fonaments que hi consten, en aquests termes: “Atès que és informació pública, d’acord amb l’article 2 b) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern aquella “elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Atès que la informació demanada, pel que fa als punts 1 i 2, no existeix i per tant no té la condició d’informació pública susceptible d’ésser lliurada. Atès que la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, estableix al seu article 18 que seran inadmeses a tràmit aquelles solꞏlicituds adreçades a un òrgan en poder del qual no obri la informació.”. Pel que fa a les alꞏlegacions de la persona reclamant complementàries a la reclamació, formulades l’11 de març de 2020, fa constar que l’Àrea de Transports i Mobilitat hauria informat a l’Agència de Transparència del següent: En relació amb el primer punt de la solꞏlicitud, que les dades de les càmeres estarien en procés de calibració i consolidació del software, i que tot i que la previsió temporal era d’haver finalitzat la primera fase del desplegament tecnològic a l’abril, a conseqüència de la COVID el procés s’allargaria fins al setembre i la consolidació del algorítmica del model fins a finals d’any. Pel que fa al segon punt de la solꞏlicitud, afirma l’Àrea de Transport i Mobilitat no disposar d’informació, i quant als punts 3 i 4 que són competència de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat. Pel que fa a les notícies aparegudes en premsa a les que alꞏludia la persona reclamant per fonamentar l’existència de la informació a mans de l’AMB, l’Àrea de Transport i Mobilitat alꞏlega que, la primera, faria referència a “dades de l’Ajuntament de Barcelona de les què l’AMB no disposa”, i que “el segon enllaç fa referència a moltes dades diferents compilades: OMNIBUS GESOP, inscripció al Registre Metropolità, nombre de dades enviades i una aproximació feta per la pròpia Direcció de Serveis de Transport Sostenible de l’AMB de l’evolució de vehicles sense etiqueta i sancionables expressades en forquilles. I acaba manifestant que estaven treballant perquè puguin publicar-se a finals d’any en open data les dades consolidades del sistema tecnològic metropolità. 10. El 29 de juny de 2020 es trasllada aquesta informació a la persona reclamant, tot demanant-li que confirmi si ha continuat la tramitació de la solꞏlicitud en relació amb punts 3 i 4 per part de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat, un cop li va ser derivada per l’AMB; que aportés les notícies periodístiques que desmentirien la inexistència de la informació, atès que els enllaços indicats no funcionaven, així com qualsevol altre recull de premsa que considerés adient en defensa de la seva pretensió; i, finalment, que confirmés, si mantenia la reclamació, tenint en compte l’informe de l’AMB i la derivació parcial a la Direcció General de Qualitat Ambiental, i si així fos, que concretés en relació amb quins punts de la solꞏlicitud havia de continuar el procediment. La persona reclamant no dona resposta a la GAIP. 11. El 8 de juliol de 2020 la GAIP notifica a la unitat d’informació del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat un escrit informant de la presentació d’aquesta reclamació, de la derivació que l’AMB li hauria fet en relació amb els punts 3 i 4, i demanant que confirmés si havia tramitat la solꞏlicitud en relació amb aquests punts, i que n’aportés l’expedient corresponent si escau. 12. El 21 de juliol la GAIP s’adreça a la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic demanant que confirmi que ha tramitat la solꞏlicitud reclamada en relació amb els punts 3 i 4, després que li ha estat derivada per l’AMB. El mateix dia, aquesta Direcció general informa que en el seu dia hauria derivat la solꞏlicitud a la Subdirecció de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica, que n’informarà a la GAIP. 13. El 12 d’agost es rep l’informe de la Subdirecció de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica, que posa de relleu que hauria rebut la derivació de la solꞏlicitud en relació amb els punts 3 i 4, el 24 de març. Que prèviament, el 10 de març, la persona reclamant ja hauria demanat la mateixa informació a l’Oficina del Comunicació i Premsa, i que ja n’hauria rebut la resposta del servei de premsa, revisada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, de manera que la solꞏlicitud derivada es va donar per satisfeta i per tancat el procediment. 14. El mateix 12 d’agost es notifica aquest informe de la Subdirecció de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica que afirma que ja ha rebut la informació solꞏlicitada als punts 3 i 4 de mans de la Generalitat a la persona reclamant, que no fa cap alꞏlegació ni manifestació en contra. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’accés a informació pública adreçada a una administració obligada per la legislació de transparència, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. El fet que els punts 3 i 4 demanin informació de la qualitat de l’aire comportaria, si escau, l’aplicació al cas del règim jurídic especial d’accés a informació mediambiental previst i regulat per la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient (LAIA) amb caràcter preferent, però no exclou la competència d’aquesta Comissió per revisar la decisió administrativa restrictiva d’informació mediambiental, ni l’admissibilitat de la reclamació, considerant que la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG preveu l’aplicació supletòria de l’LTAIPBG, en disposar que; “l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”, i que, en matèria de recursos i reclamacions o de garantia del dret d’accés a la informació ambiental, l’article 20 de l’LAIA es remet als procediments d’impugnació establerts amb caràcter general: “El públic que consideri que un acte o, si s'escau, una omissió imputable a una autoritat pública ha vulnerat els drets que li reconeix aquesta Llei en matèria d'informació i participació pública, pot interposar els recursos administratius regulats en el títol VII de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i altra normativa aplicable i, si s'escau, el recurs contenciós administratiu que preveu la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa”. A la vista d’aquesta remissió general i d’allò previst per la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG, cal entendre que la posterior promulgació de l’LTAIPBG comporta que la via opcional de reclamació davant de la GAIP se suma, amb caràcter supletori, als recursos ordinaris previstos per l’LAIA, sempre que l’objecte de la Reclamació sigui accés a informació ambiental que tingui també la condició d’informació pública. Aquesta interpretació se sustenta tant en la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG, com en el fet que l’LAIA no regula cap procediment especial de garantia jurídica en relació amb les solꞏlicituds d’informació ambiental, com en el caràcter opcional de la reclamació davant la GAIP i, per tant, en el fet que comporta una ampliació o reforçament dels drets i de les garanties d’accés a la informació pública ambiental, en benefici evident d’aquest dret. ” La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre la derivació de la solꞏlicitud a la Generalitat i la pèrdua parcial d’objecte de la reclamació. Resulta dels antecedents i de l’expedient de la solꞏlicitud que, en relació amb els punts 3 i 4, l’AMB va notificar la derivació a la Generalitat. La GAIP ha esmerçat molts esforços per esbrinar si, en aquest part, la solꞏlicitud havia estat satisfeta, o si formava part de la reclamació, i la manca absoluta de colꞏlaboració de la persona reclamant en aclarir-ho ha comportat successives actuacions de la GAIP davant del Departament TES per aclarir-ho. De la informació rebuda del Departament TES se’n desprèn que la persona reclamant hauria fet idèntica petició a través de l’Oficina de Premsa, que ja li hauria estat resposta en el moment de la derivació, sense que consti oposició o disconformitat de la persona reclamant amb la informació rebuda, ni amb aquesta circumstància, malgrat haver estat interrogada al respecte en dues ocasions per la GAIP. El silenci, doncs, s’interpreta com a confirmatori d’allò alꞏlegat pel Departament TES i es dona per satisfeta la solꞏlicitud d’informació, en relació amb els punts 3 i 4, amb la informació lliurada a la persona reclamant per l’Oficina de Premsa, de manera que la reclamació continua circumscrita als punts 1 i 2 de la solꞏlicitud, i en relació amb la resolució d’inadmissió de l’AMB. 3. Sobre la inadmissió de la solꞏlicitud i la derivació parcial a la Generalitat La resolució d’inadmissió de la solꞏlicitud adoptada per la Gerència de l’AMB es notifica l’11 de març, havent depassat ja el termini per resoldre, i amb posterioritat a la data de formalització de la reclamació, 9 de març, que es presenta contra el silenci de l’AMB. És, doncs, extemporània i posterior a què s’hagin produït els efectes del silenci administratiu, que d’acord amb l’article 35 s’ha d’entendre estimatori de la solꞏlicitud, vist que l’AMB no ha invocat en la seva resolució cap límit a l’accés, ni s’endevina que puguin ser-hi d’aplicació. En aquest sentit, aquesta Comissió ja ha recordat en diverses ocasions anteriors que els efectes del silenci administratiu que es deriven de la manca de notificació de la resolució expressa de les solꞏlicituds d’informació pública dins del mes següent a la seva presentació, són per regla general d’estimació presumpta, però desestimatori si resulta d’aplicació algun límit legal a l’accés, de conformitat amb l’establert als apartats 1 i 2 de l’article 35 LTAIPBG. El legislador, doncs, ha descartat que les causes d’inadmissió puguin tenir efecte sobre el sentit estimatori del silenci administratiu, que només es veu afectat per la concurrència dels límits legals a l’accés. D’acord amb l’exposat, és inqüestionable que quan es notifica la resolució d’inadmissió, que no invoca ni alꞏludeix a cap límit legal aplicable que pugui restringir l’accés a la informació, la solꞏlicitud d’accés havia quedat estimada per acte presumpte. A més de ser extemporània, la resolució d’inadmissió no conté una motivació adequada i suficient de la decisió adoptada en relació amb el dret d’accés, com seria exigible d’acord amb l’article 29.3 LTAIPBG i tenint en compte que suposa un rebuig total a la pretensió d’accés a la informació. La resolució declara la inadmissibilitat de la solꞏlicitud no amb base a les causes d’inadmissió de l’article 29 LTAIPBG, sinó per la inexistència de la informació en poder de l’AMB, però no ho justifica casuísticament, sinó que ho motiva genèricament i ambiguament amb la cita de l’article 2.b LTAIPBG, i la afirmació de la inexistència de la informació solꞏlicitada als paràgrafs 1 i 2 de la solꞏlicitud, ni cap referència als punts 3 i 4 de la solꞏlicitud ni a la decisió de l’AMB de derivar-ne la resolució a la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat. A l’expedient consta un informe emès per personal tècnic de la Direcció de Servei de Mobilitat Sostenible de l’AMB, de 5 de març, en què probablement s’hauria fonamentat la Resolució d’inadmissió, que s’expressa així: “En relació a la solꞏlicitud d’accés a la informació pública formulada en data 5 de febrer de 2020, relatiu amb la Zona de Baixes Emissions (ZBE), pel que fa als punts 1 i 2, la Direcció de Serveis de Mobilitat Sostenible, mitjançant aquest informe tècnic, informa que per la informació demanda, ara mateix, no es disposen de les dades pel punt 2, i pel punt 1 les dades no presenten la necessària fiabilitat estadística i, per tant, per ambdues peticions les dades no existeixen i no tenen la condició d’informació pública susceptible d’ésser lliurades”. Una mica més explícit és l’informe elaborat per l’Agència de Transparència de l’AMB per fonamentar la seva posició en aquest procediment, en el què es fa constar que l’Àrea de Transports i Mobilitat hauria informat a l’Agència de Transparència, en relació amb el punt 1 de la solꞏlicitud, que les dades de les càmeres estarien en procés de calibració i consolidació del software, i que tot i que la previsió temporal era d’haver finalitzat la primera fase del desplegament tecnològic a l’abril, a conseqüència de la COVID el procés s’allargaria fins al setembre i la consolidació del algorítmica del model fins a finals d’any. Per tant, la informació del 2020 seria informació enregistrada però encara en procés d’elaboració, contràriament a la mateixa informació referida al mes de gener del 2019, que segons afirma l’AMB no existeix. La persona reclamant qüestiona la inexistència real de la informació en què es fonamenta la inadmissió, i aporta dues notícies periodístiques que, al seu parer, conformarien que l’AMB té la informació elaborada. La primera, de El Periódico de 5 de febrer de 2020, fa referència al primer balanç realitzat pel regidor d’Emergència Climàtica i Transició Energètica de l’Ajuntament de Barcelona arran de la implantació de la mesura de les ZBE, que suposaria la reducció a la meitat en relació amb els vehicles enregistrats al 2017. En relació amb aquesta informació, l’Àrea de Transport i Mobilitat alꞏlega, segons recull l’informe de l’Agència de Transparència, que són “dades de l’Ajuntament de Barcelona de les què l’AMB no disposa”. Quant a la segona notícia aportada per la persona reclamant en desmentiment de la inexistència de la informació, es tracta d’una nota de premsa de l’AMB datada el 10 de març del 2020 i publicada al seu propi portal web, amb el titular següent: “AMB calcula que s'ha reduït la circulació de 36.000 vehicles contaminants a la ZBE Rondes BCN entre novembre del 2019 i febrer del 2020” i recull “les primeres dades de balanç metropolità de la ZBE Rondes BCN” . En la notícia corporativa de l’AMB, que recolliria les declaracions fetes en roda de premsa el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'AMB, fent constar que: “Actualment, i segons les dades de febrer de 2020 obtingudes a través càmeres de control de la ZBE Rondes BCN, de tots els vehicles circulants per la ZBE Rondes BCN, són sancionables entre un 4 i un 4,5 %”. Igualment, la nota corporativa indica que “Mentre al març del 2017 a un 20 % dels vehicles que circulaven per la ZBE Rondes BCN no els corresponia etiqueta ambiental, al novembre del 2019 la xifra era de l'11-12 %. Des de l'1 de gener de 2020 el nombre de vehicles sense etiqueta ambiental s'ha reduït entre 2 i 4 punts, segons la zona. El passat mes de febrer, la darrera xifra actualitzada, seguia disminuint: entre el 7 i el 8,5 % dels vehicles que circulaven per la ZBE no tenien etiqueta ambiental de la DGT.” S’hi diu també que “l'AMB també ha anunciat que ha començat a enviar les primeres cartes informatives als conductors de vehicles contaminants que han infringit la normativa. És a dir, a aquells ciutadans que han circulat per l'àmbit de la ZBE Rondes BCN en l'horari restringit, sense moratòria ni autoritzacions, des del passat 1 de gener de 2020. L'AMB ha enviat ja 1.621 cartes, personalitzades i sense validesa sancionadora. En aquestes cartes se'ls comunica que les càmeres de control de la ZBE Rondes BCN han captat la imatge del seu vehicle, especificant-ne la matrícula, la via de localització i el municipi metropolità.” Contra-alꞏlega l’AMB a la persona reclamant que aquesta notícia “fa referència a moltes dades diferents compilades: OMNIBUS GESOP, inscripció al Registre Metropolità, nombre de dades enviades i una aproximació feta per la pròpia Direcció de Serveis de Transport Sostenible de l’AMB de l’evolució de vehicles sense etiqueta i sancionables expressades en forquilles”. S’afirmaria, doncs, que la informació difosa als mitjans de comunicació no seria el resultat de l’anàlisi de les dades objectives recollides per l’AMB amb la tecnologia desplegada, que es diu que està encara pendent de calibratge i consolidació del software, sinó que es tractaria de meres aproximacions o previsions de la Direcció de Serveis de Transport Sostenible, d’enquestes d’opinió o de dades de les inscripcions al Registre Metropolità. Tot i que, efectivament, a la notícia es recullen informacions de prospectiva a partir d’una enquesta GESOP als usuaris sobre els mecanismes que triaran alternativament a la circulació per les ZBE, o sobre la notorietat de les ZBE o l’encert de la mesura a nivell de protecció mediambiental, aquesta informació es presenta separada de l’anterior i sota el títol perfectament indicatiu de “Nova enquesta d’opinió GESOP per a l’AMB: alternatives dels ciutadans afectats”. Igualment, l’estimació pel que fa a l’evolució dels vehicles sense etiqueta sancionables s’indica a la notícia com a aproximació que fa la Direcció de Serveis de Transports Sostenible per al període temporal a partir de febrer-abril de 2020, i no pas referides al període objecte de la solꞏlicitud, 1-31 de gener de 2020. Resultaria igualment indicatiu de què es disposa de dades, i no pas meres estimacions, referides al mes de gener de 2020, el fet que la nota de premsa referida informi de què, en aquella data, 10 de març, ja s’haurien enviat 1.621 cartes a aquells ciutadans que haurien circulat per l'àmbit de la ZBE Rondes BCN en l'horari restringit, sense moratòria ni autoritzacions, des del passat 1 de gener de 2020, comunicant-los que “les càmeres de control de la ZBE Rondes BCN han captat la imatge del seu vehicle, especificant-ne la matrícula, la via de localització i el municipi metropolità” i avisant- los de que a partir de l'1 d'abril de 2020 se’ls sancionaria. En tot cas, el cert és que de la nota de premsa de l’AMB del 10 de març, fent el primer balanç oficial de l’aplicació de les restriccions de circulació a les ZBE, no se’n desprèn que el desplegament tecnològic estigui pendent de finalitzar, ni que a causa del COVID no s’hagin pogut obtenir dades referides al gener de 2020, de manera que és lògic que a la persona reclamant li costi creure que, com afirma la Resolució de la Gerència de l’AMB, la informació que solꞏlicita sigui una informació inexistent, perquè cal suposar que si s’han enviat més de 1.600 cartes a persones que han circulat durant el mes de gener de 2020 infringint les normes de les ZBE, i s’ha fet balanç oficial de l’aplicació de la mesura, oferint dades encara que sigui en una forquilla d’entre 0,5 i dos punts, deu ser a partir de la informació que l’AMB ja ha recollit en els mesos anteriors, per bé que s’estigui encara en un procés d’elaboració o perfeccionament el fitxer de dades que es vol oferir en format reutilitzable i obert a finals d’any. El que potser ha volgut dir l’AMB, però la precarietat de la motivació en la Resolució i en aquest mateix procediment deixa en l’aire, és que tot i que existeix informació relativa a la circulació dins de les ZBE al mes de gener del 2020, com sembla indiscutible, no es disposa encara d’aquesta informació tractada de la manera que solꞏlicita la persona reclamant: volum de vehicles circulant per quarthoraris i segregats en funció de la tipologia de vehicle, del distintiu ambiental de la DGT, així com els vehicles sancionables i en moratòria. Així sembla desprendre’s de l’informe tècnic incorporat a l’expedient, que a diferència de la informació relativa al gener del 2019, de la què directament i rotundament se’n nega l’existència, indica en relació amb la referida al gener de 2020 que no se’n disposa “de moment” i que s’hi està treballant per oferir-la en format obert a finals d’any. Només si prèviament aquesta informació està registrada i en poder de l’AMB seria possible que es pugui tractar i oferir en obert posteriorment. En aquest cas, doncs, sembla que es tractaria més aviat d’un supòsit d’informació en procés d’elaboració, i no pas d’informació inexistent. I si és així, resultaria adequat ponderar l’accés parcial a la informació de què es disposa. En tot cas, aquestes minses explicacions sobre la inexistència o elaboració en curs de les dades solꞏlicitades no es donen en la resolució d’inadmissió contra la què es reclama, que és extemporània, no està motivada casuísticament i ni tan sols fa referència a la derivació des punts 3 i 4 de la solꞏlicitud a la Generalitat, per la qual cosa no resulta adequada a dret. Correspon, doncs, estimar la reclamació en relació amb els punts 1 i 2 de la solꞏlicitud d’informació indicada a l’antecedent 2, i declarar el dret de la persona reclamant a què l’AMB li proporcioni la informació de què disposi, i faci constar explícitament i concretament aquella informació que no existeix en el seu poder perquè no la recull, i aquella informació que no pot lliurar perquè, tot i haver-la recollit, es troba en fase d’elaboració, detallant quina es l’elaboració de les dades que es requereix i el termini previst per fer-ho, permetent l’accés parcial i successiu a la informació ja elaborada. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 d’agost de 2020, resol per unanimitat 1. Declarar finalitzada la reclamació en relació amb els punts 3 i 4 de la solꞏlicitud d’informació indicada a l’antecedent 2, que va ser derivada a la Generalitat de Catalunya per l’AMB, amb la informació aportada pel Departament de Territori i Sostenibilitat a la persona reclamant durant la tramitació d’aquest procediment. 2. Estimar parcialment la reclamació en relació amb els punts 1 i 2 de la solꞏlicitud transcrita a l’antecedent 2, i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de l’AMB la informació de què disposi, fent constar explícitament i concretament aquella informació que no existeix en el seu poder perquè no la recull, i aquella informació que no pot lliurar perquè, tot i haver-la recollit, es troba en fase d’elaboració, detallant quina es l’elaboració de les dades que es requereix i el termini previst per fer-ho, i permetent l’accés parcial i 3. Requerir a l’AMB a que informi a la persona reclamant, en els termes indicats a l’apartat 2, dins del termini màxim de deu dies següents a la notificació d’aquesta resolució, sens perjudici del successiu lliurament de la informació que s’haurà de realitzar a mesura que estigui elaborada i verificada. 4. Requerir a l’AMB a informar a la GAIP, dins del termini de deu dies, de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 179/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot solꞏlicitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta solꞏlicitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació solꞏlicitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li solꞏlicitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.