Se solicitó al Ayuntamiento de Begur copia de los exámenes y soluciones de una convocatoria de administrativo. El ciudadano alegó que la respuesta fue incompleta e ininterpretable. La GAIP desestima parcialmente la reclamación y declara la pérdida parcial del objeto, ya que la administración entregó la información existente y el resto fue facilitado durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso tiene por objeto la información real y efectivamente existente en poder de la Administración, no necesariamente la que el solicitante espera obtener.
2
La entrega de respuestas sintéticas es jurídicamente correcta si son las que el Tribunal calificador utilizó para valorar los exámenes.
3
La administración no está obligada a facilitar más información que la que efectivamente posee en sus archivos.
4
La entrega de la información restante durante el trámite de reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la misma.
Texto completo
Resolució 225/2020, de 19 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 178/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Begur
Informació reclamada: Exàmens d’una convocatòria de selecció de personal.
Sentit de la Resolució: Desestimació i pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació.
Resum: La persona reclamant ha de tenir en compte que aquest dret té per objecte accedir a la
informació realment existent en poder de les administracions públiques (aquest és el significat legal del
concepte d’informació pública establert per l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior),
que no sempre és necessàriament la que espera obtenir o li agradaria obtenir a qui fa la sol·licitud. I
l’Ajuntament posa de manifest taxativament en el seu informe que ha facilitat a la persona reclamant la
informació que hi ha, és a dir, que té, i per tant no està obligat a facilitar-n’hi més.
Paraules clau: Ajuntament. Personal. Exàmens. Reclamació contra lliurament parcial. Informació
pública. Lliurament extemporani parcial. Pèrdua parcial d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 6 de març de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 178/2020, presentada contra l’Ajuntament de
Begur, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 16 de novembre de 2019 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Begur còpia
telemàtica dels exàmens corresponents a la convocatòria d’una plaça d’administratiu/va (expedient
1455/2019): primer exercici, segon exercici, prova pràctica i test psicotècnic, així com de les
solucions als exàmens, per poder millorar en la presentació a futurs processos selectius.
3. Segons posa de manifest l’informe municipal aportat a aquest procediment, el 3 de desembre de
2019 l’Ajuntament de Begur facilita a la persona reclamant la documentació següent: 1. Acta del
Tribunal qualificador del 23 d’octubre de 2019, on figuren les preguntes del primer i segon exercici
de l’oposició, escollides per sorteig. 2. Acta del Tribunal qualificador de 24 d’octubre del 2019, on
es planteja el supòsit pràctic a resoldre (exercici 3). 3. Escrit de resposta de les proves pel que fa
a les preguntes dels dos exercicis teòrics. S’indiquen els articles que s’havien de tenir en compte
a l’hora de respondre les preguntes plantejades. Només cal tenir en compte els textos legals que
s’assenyalen per respondre correctament les preguntes formulades. El Tribunal no disposava de
cap “plantilla” de correcció. 4. Es dóna la solució a les preguntes formulades a l’exercici pràctic.
No hi havia cap plantilla de correcció, sinó que el Tribunal va comprovar si els resultats o les
operacions dels opositors eren correctes o no, atorgant-los la puntuació que s’especificava. També
hauria informat del resultat del text psicotècnic.
4. El 30 de gener de 2020 la persona reclamant manifesta a l’Ajuntament de Begur que la resposta
rebuda contesta només parcialment la seva sol·licitud i li demana tota la informació sol·licitada:
exàmens i solucions dels exàmens.
5. La Reclamació presentada el 6 de març de 2020 indica que ha sol·licitat dues vegades la
informació dels exàmens i les respostes a l’Ajuntament de Begur, el qual només li hauria facilitat
una resposta incompleta i ininterpretable a les seves sol·licit uds.
6. L’11 de març de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Begur i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 13 de març de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Begur. Explica la resposta indicada
a l’antecedent 3 i adjunta les actes del Tribunal on figuren les preguntes i les notes obtingudes
(anonimitzades) i el full on s’ofereixen les respostes sintètiques (articles de les normes que cal
aplicar i resultat de les operacions) a les tres primeres proves. En relació amb el test psicotècnic,
admet que el 3 de desembre de 2019 només s’hauria facilitat el resultat i l’informe adjunta l’informe
del col·legiat; indica que el Tribunal no disposa de les proves psicotècniques ni del test de
personalitat perquè considera que són dades protegides i que l’especialista aporta els resultats
necessaris per a la selecció. Conclou que la informació facilitada a la persona reclamant és
completa i correcta (perquè no n’hi havia d’altra) i suficient per poder saber les respostes que
s’havien de donar per tenir la màxima puntuació i per millor preparar-se de cara a futurs processos
de selecció.
8. El 17 de març de 2020 la GAIP trasllada l’informe municipal i la documentació que adjunta a la
persona reclamant, per al seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. L’Ajuntament ha facilitat la informació sol·licitada
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada. La major part (l’enunciat i les respostes dels tres primers exercicis i els resultats
del quart) ja li va ser facilitada el 3 de desemb re de 2019, en resposta a la seva primera sol·licitud.
La Reclamació al·lega que les respostes municipals són incompletes i ininterpretables. El cas és, però,
que la resposta de l’Ajuntament a la primera sol·licitud i l’informe municipal aportat a aquest procediment
justifiquen raonablement que han facilitat a la persona reclamant tota la informació sol·licitada que es
troba en el seu poder. Els enunciats dels exercicis estan perfectament indicats a les actes del Tribunal
qualificador. I si bé és cert que les respostes als tres primers exercicis són molt sintètiques, si són les
que fa servir el Tribunal qualificador per valorar les respostes (la qual cosa no és inversemblant),
constitueixen la informació existent a la qual es pot tenir dret en exercici del dret d’accés a la informació
pública. La persona reclamant ha de tenir en compte que aquest dret té per objecte accedir a la
informació realment existent en poder de les administracions públiques (aquest és el significat legal del
concepte d’informació pública establert per l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior),
que no sempre és necessàriament la que espera obtenir o li agradaria obtenir a qui fa la sol·licitud. I
l’Ajuntament posa de manifest taxativament en el seu informe que ha facilitat a la persona reclamant la
informació que hi ha, és a dir, que té, i per tant no està obligat a facilitar-n’hi més.
Per tant, la part de la Reclamació que es pot considerar relativa a la informació sol·licitada sobre els
tres primers exercicis del procés selectiu (enunciats dels exàmens i respostes) ha de ser desestimada,
perquè la resposta municipal a la primera sol·licitud s’ha de considerar jurídicament correcta, al facilitar
la informació sol·licitada sobre els exàmens d’aquests tres primers exercicis.
L’única informació lliurada a la persona reclamant per la resposta municipal de 3 de desembre de 2019
que es pot considerar incompleta és la relativa a la quarta prova (de la que només s’hauria facilitat el
resultat), sobre la qual l’informe de l’Ajuntament aportat a aquest procediment hi afegeix l’informe de
l’especialista i justifica raonablement que no disposi de més informació sobre ella. Per tant, en relació
amb la quarta prova la informació sol·licitada s’ha facilitat parcialment i, pel que fa a la resta, s’ha
justificat raonadament que no es pugui facilitar (perquè no es trobaria en poder de l’Ajuntament), tot en
el marc d’aquest procediment de reclamació. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que
objectivament s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes
circumstàncies, és procedent finalitzar la part de la Reclamació relativa a la informació sol·licitada sobre
la quarta prova per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, sense necessitat de fer cap declaració
sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la
persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de
març de 2020, resol per unanimitat:
1. Desestimar parcialment la Reclamació 178/2019, en relació amb la informació sol·licitada sobre
els tres primers exercicis de la selecció, perquè la resposta municipal a la primera sol·licitud és
jurídicament correcte perquè l’Ajuntament va facilitar la informació demanada dins del termini
previst per atendre la sol·licitud.
2. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació en relació amb la informació
sol·licitada sobre el quart exercici, perquè l’Ajuntament ha facilitat la informació pertinent en el
marc d’aquest procediment de reclamació.
3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 178/2020 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.