Comissions Obreres solicitó al Ayuntamiento de Santa Margarida de Montbui facturas, estados de cuentas de empresas municipales y licencias de actividad. Tras alegar la falta de respuesta municipal, la GAIP decide finalizar el procedimiento debido al desistimiento expreso del reclamante, quien constató una mejor predisposición del Ayuntamiento para facilitar la información.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3
De acuerdo con el artículo 94 de la Ley 39/2015, los interesados pueden desistir de su solicitud, procediendo la declaración de finalización del procedimiento administrativo.
Texto completo
Resolució 524/2019, de 19 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 178/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Santa Margarida de Montbui.
Informació reclamada: Factures i estat de comptes de proveïdors i serveis determinats.
Sentit de la Resolució: Finalització per desistiment.
Resum: Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les
Administracions públiques, les persones interessades poden desistir de la seva sol·licitud, i en aquest
cas el procedent serà que l’Administració declari la finalització del procediment corresponent, llevat que
hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas. Res impedeix que aquesta facultat pugui ser
exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes indicats.
Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Reclamació contra silenci. Contractes. Factures. Convenis.
Comptes. Llicències. Desistiment. Mediació.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 26 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 178/2019, presentada per Comissions
Obreres contra l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui, en relació amb la informació indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 23 d’octubre de 2019 la persona reclamant demana la informació següent:
2.1. Evolució de la facturació i tasques encomanades a l’empresa proveïdora Electro Lázaro SLU
durant els anys 2014, 2015, 2016 i 2017. Llista completa de factures pagades a aquest
proveïdor.
2.2. En relació amb l’empresa municipal Montbui Activa SL, es sol·licita l’estat de comptes de
Mont-Àgora Cinemes. Desglossament d’ingressos (venda d’entrades i atípics) i de despeses
(pagament percentatge distribuïdores, sous nòmines de personal, altres conceptes que
comporten despesa, etc) durant els anys 2015, 2016 i 2017.
2.3. En relació amb l’empresa municipal Montbui Activa SL, es sol·licita l’estat de comptes de
l’Espai de salut i esport Mont-aQua. Desglossament d’ingressos i de despeses durant els anys
2015, 2016 i 2017. Detall de nòmines completes (sou base, complements, productivitat) de
tot el personal.
2.4. Llicència d’activitat del bar de l’estadi municipal de futbol, actualment regentat per la Unió
esportiva Sant Maure.
2.5. Contracte o conveni de col·laboració amb l’empresa Ferroluar, que ha estat desenvolupant
tasques de mecatrònica al magatzem municipal d’Antics calçats Ferrer durant els anys 2016,
2017 i 2018. Llicència d’activitat. Adaptació de l’espai a la normativa de seguretat. Factures
de les despeses de subministrament elèctric i d’aigua dels anys 2016 al 2018 d’aquest
magatzem.
Demana la informació en format electrònic i el nom del càrrec directiu responsable de facilitar-la.
3. La Reclamació presentada el 26 de març de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria contestat
l’anterior sol·licitud.
4. El 29 de març de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Caldes de Montbui i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. Malgrat els diversos intents d’organitzar la primera sessió de mediació, aquesta no és possible per
causes invocades per l’Ajuntament i admeses per la persona reclamant, que insisteix en preferir
esperar la mediació a què la GAIP resolgui la Reclamació. Finalment, el 13 de setembre de 2019
la persona reclamant desisteix de la Reclamació al constatar una millor predisposició municipal a
facilitar informació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment
Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les
Administracions públiques, les persones interessades poden desistir de la seva sol·licitud, i en aquest
cas el procedent serà que l’Administració declari la finalització del procediment corresponent, llevat que
hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas. Res impedeix que aquesta facultat pugui ser
exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes indicats.
L’antecedent 5 posa de manifest que la persona reclamant ha indicat explícitament la seva voluntat de
desistir d’aquest procediment i, per tant i en aplicació de les consideracions fetes al paràgraf anterior,
és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de form ular cap altra declaració.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de
setembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 178/2019 pel desistiment de la persona
reclamant i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.