Acceso a información sobre el proceso de selección de una plaza de Inspector de Policía Local en 2009

Resolució 254/2017, de 26 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 178/2017. Administració reclamada: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Informació reclamada: La relativa al procés de provisió d’una plaça d’Inspector de la Policia Local el 2009. Sentit de la Resolució: Estimació . Resum: L’LTAIPBG és supletòria respecte del dret d’accés reconegut per l’EBEP i per la legislació sindical a les organitzacions i dels representants sindicals i aquesta supletorietat inclou la possibilitat de reclamar davant de la GAIP. El fet que la informació demanada sigui anterior a l’entrada en vigor de l’LTAIPBG no impedeix que, en la mesura que té la condició d’informació pública, pugui ser objecte del dret d’accés regulat per aquesta Llei. L’objecte d’aquesta Reclamació no és pronunciar -se sobre eventuals obligacions de publicitat activa, sinó sobre el dret d’accés a la informació, que té un àmbit material molt més extens (en principi, tota la informació a mans de l’Administració), si bé amb un grau d’exposició de les dades molt menor; en el marc de l’exercici d’aquest dret, el fet que la normativa vigent hagi requerit la publicitat d’unes dades per un període limitat de temps, si bé no comporta consolidar la seva publicitat indefinida, permet afirmar que aquesta informació ja ha estat divulgada, de manera que és discutible que la seva difusió actual pugui suposar un perjudici per a les persones afectades; en conseqüència, al ponderar els interessos en joc, el primer que cal constatar és que amb l’accés demanat a aquesta informació pràcticament no hi ha perjudici per a les terceres persones afectades, ja que les dades concernides ja varen ser difoses al seu moment, i més àmpliament del que ara es demana. Cal tenir en compte que l’accés a les dades demanades pot ser necessari per avaluar la idoneïtat de la persona seleccionada per al càrrec, és a dir, per controlar les decisions públiques en matèria de gestió i promoció del personal, tasca que legítimament forma part de les funcions de les organitzacions sindicals en l’àmbit del sector públic; la valoració sobre si la selecció va ser efectuada correctament requereix saber si hi va haver efectivament competència i tenir indicis dels eventuals competidors. El fet que des d’aleshores hagin transcorregut vuit anys no afebleix necessàriament el dret d’accés; aquest lapse de temps comporta la desaparició d’una de les eventuals finalitats de l’accés, per prescripció d’eventuals accions jurídiques, però poden seguir vigents altres finalitats, com ara el control polític o de gestió i el temps transcorregut també pot afeblir sensiblement els efectes de la difusió en la reputació professional o social de les persones afectades. El fet que en la ponderació duta a terme per valorar la procedència de l’accés sol·licitat hi jugui un paper rellevant la condició de sindicat que té el reclamant aconsella l’adopció de mesures per acotar l’abast de l’accés a l’entitat reclamant i per limitar l’eventual difusió excessiva de les dades controvertides; a fi d’assegurar aquest objectiu, aquesta Resolució considera necessari que la informació relativa a les llistes de persones admeses i excloses, als resultats de les diferents proves o fases del concurs i a les valoracions sigui proporcionada a l’entitat reclamant únicament en format de vista o consulta, sense lliurament documental, i a més se li requereix formalment que n’ha de respectar la confidencialitat i no difondre- la (sens perjudici de la possibilitat de denunciar eventuals irregularitats, si concorren), ja que se li dona aquest accés atesa la seva condició de sindicat i amb la finalitat d’exercir les funcions representatives que li corresponen. Paraules clau: Administració local. Personal públic. Provisió de llocs de treball. Publicitat activa. Sindicats. Competència de la GAIP. Deure de confidencialitat. Forma de l’accés. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 26 d’abril de 2017 el Sindicat Professional de Policies Locals de Catalunya (SPPM C AT) presenta la Reclamació 178/2017, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La Reclamació adjunta documentació acreditativa de la representació que ostenta la persona física que la formula i de la sol·licitud prèvia d’aquesta informació a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. L’entitat reclamant no vol demanar el procediment de mediació. 2. El 5 de setembre de 2016 l’SPPM CAT, després d’observar que al web municipal de Sant Cugat del Vallès hi constaria la documentació relativa a l’oferta pública de l’Ajuntament des de l’any 2008, llevat de la corresponent a la provisió el 2009 d’una plaça d’inspector, i d’invocar la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE), sol·licita el següent al Departament de Recursos Humans de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès: 1r. La inclusió a l’apartat d’oferta pública d’ocupació de la pàgina web de l’Ajuntament de tota la informació relativa al procés de selecció per proveir mitjançant concurs de mobilitat horitzontal una plaça d’inspector de la Policia Local de Sant Cugat (l’any 2009). 2n. El lliurament a l’SPPM CAT de la documentació relativa al procés de selecció esmentat (bases, llistes de persones admeses i excloses, anuncis, convocatòries i resultats de les diferents proves o fases del concurs, així com les seves valoracions i resultats finals). Atès que l’Ajuntament no hauria donat resposta a l’anterior sol·licitud, el 13 de desembre de 2016 l’SPPM CAT presenta un recurs d’alçada davant l’Alcaldessa, amb el que sol·licita la mateixa informació. 3. La Reclamació indica que el que vol obtenir és “informació relativa al procés de selecció de l’any 2009 per proveir mitjançant concurs de mobilitat horitzontal una plaça d’Inspector de la Policia municipal de Sant Cugat del Vallès”, adjunta la sol·licitud i el recurs d’alçada referits a l’antecedent anterior i manifesta que no haurien set objecte de resposta municipal. 4. El 9 de maig de 2017 la GAIP s’adreça a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, sol·licitant per a dins d’un termini de 10 dies un informe sobre aquesta Reclamació i còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la que deriva. 5. El 24 de maig de 2017 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Sant Cugat sobre aquesta Reclamació i també sobre les Reclamacions 180/2017 i 181/2017. Amb caràcter general, qüestiona la procedència d’aquesta via de reclamació i la competència de la GAIP per entendre sobre unes sol·licituds d’informació que s’emparen en un règim específic (article 40 i concordants de l’EBEP i Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical), diferent del de la legislació de transparència. Considera també que en la informació demanada per aquestes sol·licituds hi ha dades personals la cessió de les quals a l’entitat reclamant ha d’atendre el previst per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades personals (LOPD). En relació amb l’objecte d’aquesta Reclamació, l’informe municipal ofereix una sèrie de dades relatives a la publicitat donada a diverses actuacions del procés de selecció concernit. Manifesta també que tots els processos selectius de l’Ajuntament són eliminats del web municipal un cop atorgada la plaça convocada, llevat de les borses de treball actives i dels períodes en pràctiques. Acaba indicant que no procedeix donar a l’entitat reclamant la informació sol·licitada perquè ja va ser publicada i per aquest motiu decauria per sí sola l’argumentació basada en el principi de transparència en la que es fonamenta la sol·licitud d’informació. 6. El 25 de maig de 2017 la GAIP trasllada l’informe municipal a l’entitat reclamant, i la convida a formular-hi al·legacions. Aquesta comunicació ha estat rebuda per l’entitat reclamant el 29 de maig del 2017. 7. El 8 de juny de 2017 la GAIP sol·licita a l’Ajuntament de Sant Cugat la seva col·laboració per traslladar la Reclamació a les terceres persones afectades, tot facilitant -los 10 dies per formular- hi al·legacions (no consta que se n’hagi formulat cap), i demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG. El mateix dia informa les parts de l’ampliació de termini resultant d’aquests tràmits. 8. El 18 de juliol de 2017 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou el següent: “La normativa de protecció de dades no impedeix facilitar al representant dels treballadors accés a la documentació sobre el procés de selecció per proveir una plaça d’inspector de la policia local, consistent en les bases, anuncis, convocatòries, així com els resultats finals de les persones que han superat el procés selectiu. En canvi, no resulta prou justificat comunicar els resultats de les diferents proves o fases del concurs, ni tampoc la llista completa d’aspirants admesos i exclosos, atès el transcurs del temps des de la realització del procés selectiu (2009) i la finalitat instrumental d’aquesta llista”. Aquesta conclusió es fonamenta en la consideració que l’ordenament vigent no obliga a donar publicitat dels resultats de les proves ni de la llista completa dels aspirants, que la divulgació del fet que determinats aspirants no varen ser seleccionats pot tenir efectes negatius sobre la seva reputació personal o professional i que el decurs del temps comporta que el coneixement d’aquestes dades seria irrellevant, ja que haurien prescrit les accions que s’haurien pogut interposar davant d’eventuals irregularitats. També posa de manifest la necessitat de donar trasllat de la Reclamació a les terceres persones afectades, per tal de permetre aflorar eventuals circumstàncies personals que justifiquin protegir la identitat d’algunes d’elles. Fonaments jurídics 1. Procedència d’aquesta Reclamació i competència de la GAIP L’informe municipal qüestiona la procedència jurídica d’aplicar la legislació de transparència i les garanties establertes per ella (singularment la via de reclamació davant la GAIP) en un cas d’exercici del dret de les organitzacions i dels representants sindicals a la informació relativa a les condicions de treball corresponents; considera que el seu dret a la informació té una regulació específica a l’EBEP i a la legislació de llibertat sindical i no li seria d’aplicació una legislació prevista per a la ciutadania en general, com és la de transparència. Davant d’aquesta objecció cal assenyalar que la pròpia legislació de transparència ha previst la seva aplicació supletòria a les matèries que tenen un règim d’accés especial regulat per la seva normativa específica (disposició addicional 1ª LTAIPBG i exactament en el mateix sentit la disposició addicional 1ª LTAIPBGE). En aquest cas, l’EBEP i la legislació sindical constitueixen el règim especial d’accés a la informació sol·licitada per l’entitat sindical reclamant; tanmateix, l’aplicació substantiva d’aquest règim d’accés no impedeix que en allò no regulat per aquesta normativa sigui aplicable supletòriament la legislació de transparència, supletorietat que inclou la via especial de reclamació davant la GAIP, ja que el règim especial d’aplicació preferent (és a dir, el de la normativa sindical i d’ocupació pública) no preveu cap mecanisme singular de garantia. La via especial de reclamació davant la GAIP, que és voluntària i gratuïta per a les persones interessades, té efectes beneficiosos indiscutibles per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i no tindria cap lògica que no s’hi podessin acollir subjectes con les organitzacions i els representants sindicals, en exercici dels seus drets constitucionals i legals, ja que, de no acceptar-ho, es podria arribar a l’absurd de protegir més el dret de qualsevol persona aliena a la informació objecte d’aquesta Reclamació que el d’una entitat sindical que ostenta molta major legitimitat per obtenir-la. En conseqüència, el fet que l’accés de l’entitat reclamant a la informació demanada s’hagi de regir preferentment per l’article 40 EBEP i per la legislació sindical, no exclou que sigui plenament admissible aquesta Reclamació i la competència de la GAIP per resoldre- la, amb el benentès que el dret material aplicable a aquests efectes serà el sectorial citat i només supletòriament el definit per la legislació de transparència. 2. Publicitat activa i dret d’accés a la informació La sol·licitud formulada a l’Ajuntament (antecedent 2) demanava dues coses diferents en relació amb el mateix objecte: la difusió en el web de transparència municipal de la documentació relativa a un determinat procediment selectiu, per una banda, i el lliurament a la persona reclamant de la mateixa informació per l’altra. La GAIP no té competències en matèria de publicitat activa i, per tant, aquesta Resolució no es pronuncia sobre si l’Ajuntament de Sant Cugat ha de donar o no una determinada informació a la seva web de transparència; de fet, l’escrit de Reclamació ja no hi fa referència, de manera que també es podria entendre que aquest objecte no forma part de les pretensions de la persona reclamant. Sí que s’ha de pronunciar en canvi sobre el segon apartat de la sol·licitud, és a dir, sobre si l’entitat reclamant té dret a obtenir la documentació relativa al procés de selecció per proveir, l’any 2009, mitjançant concurs de mobilitat horitzontal, una plaça d’inspector de la Policia Local de Sant Cugat (bases, llistes de persones admeses i excloses, anuncis, convocatòries i resultats de les diferents proves o fases del concurs, així com les seves valoracions i resultats finals). Obligacions de publicitat activa, per una banda, i dret d’accés a la informació pública, per l’altra, tenen significació i abast jurídics diferents. Les obligacions de publicitat activa es limiten a aquelles matèries respecte de les quals hi ha una obligació legal de fer públiques en un mitjà de difusió obert a tothom qui vulgui consultar-les, normalment el web institucional de transparència, afecten un àmbit material relativament reduït (el delimitat pel títol II de l’LTAIPBG i eventualment per altres lleis), però la seva difusió i la seva incidència en l’exposició de les dades concerni des són intenses. En canvi, el dret d’accés a la informació pública afecta tota la informació que sigui materialment a mans de l’Administració (per tant, té un àmbit material molt més ampli que el de la publicitat activa) i, en principi, suposa una intensitat reduïda d’exposició: si algú vol conèixer aquesta informació ho ha de demanar expressament, hi ha d’haver una decisió administrativa que li doni accés i aquest normalment resta limitat a la persona que l’exerceix, amb una exposició, per tant, reduïda de les dades afectades. 3. Dret d’accés a la informació demanada i límits que hi concorren Tot i que el procediment selectiu demanat és anterior a l’entrada en vigor de la legislació de transparència, la documentació corresponent (que és informac ió pública, tal com defineix aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG) en bona lògica ha de ser actualment a mans de l’Administració (llevat que s’hagin destruït, si així procedís en aplicació de la legislació d’arxius), s’ha de considerar per tant informació pública i aquest és motiu suficient perquè pugui ser susceptible de ser objecte de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. La informació demanada conté dades personals, però no es tracta de dades especialment protegides (si n’hi hagués, caldria tatxar-les) i per tant es poden divulgar prèvia ponderació entre l’interès públic favorable a la seva difusió i l’eventual interès privat en impedir-la, tal com preveu l’article 24.2 LTAIPBG. Tal i com es pot comprovar a l’antecedent 8, l’informe de l’APDCAT emès en relació amb aquesta Reclamació considera que la protecció exigida legalment a les dades personals no impedeix divulgar la informació sol·licitada, llevat de la relativa als resultats de les diferents proves o fases del concurs i a la llista completa d’aspirants admesos i exclosos . Segons l’autoritat de protecció de dades, no hi ha una exigència legal de publicació d’aquestes matèries i, al ponderar els interessos en joc, arriba a la conclusió que, en relació amb els aspirants exclosos, ha de prevaldre la protecció de la seva identitat, atès que la seva difusió associada al fet de no haver superat el procés selectiu projectaria una imatge negativa per a la seva reputació, damunt dels interessos del reclamant, que a més resultarien afeblits pel llarg temps transcorregut des dels fets. Una primera conclusió seria, per tant, que es pot accedir a tota la informació demanada, sens perjudici de les conseqüències que puguin tenir les reserves indicades de l’APDCAT. Als efectes de valorar aquestes reserves en relació amb l’accés a les llistes de persones admeses i excloses i dels resultats de les proves i fases del procés, cal tenir en compte que, tal com indica el mateix informe de l’APDCAT, l’article 78 del Reglament de personal del ens locals (RPEL), aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, precepte que segons l’article 118.2 de la mateixa norma és aplicable als processos de provisió de llocs de treball fets per concurs, en els procediments selectius s’ha de fer pública la resolució sobre la llista d’admesos i exclosos i s’han d’exposar públicament aquestes llistes; així mateix, l’article 80 RPEL també requereix la publicitat de la llista d’aprovats per ordre de puntuació. Malgrat citar aquestes disposicions, l’informe de l’APDCAT interpreta que la publicitat d’aquestes llistes té una finalitat instrumental (serveix al dret de defensa de les persones afectades), finalitat que ja no concorreria un cop conclòs el procés selectiu. Certament, aquesta valoració de l’APDCAT és del tot pertinent si s’estig ués debatent l’eventual obligació de publicitat activa respecte d’aquesta informació, ja que està clar que els preceptes citats del RPEL no comporten una obligació de publicitat activa i difusió permanent d’aquestes llistes, sinó només d’una publicitat limitada a mentre duri el procediment de selecció. Tanmateix, l’objecte d’aquesta Reclamació no és pronunciar-se sobre eventuals obligacions de publicitat activa, sinó, com s’ha argumentat a l’FJ anterior, sobre el dret d’accés a la informació, que té un àmbit material molt més extens (en principi, tota la informació a mans de l’Administració), si bé amb un grau d’exposició de les dades molt menor. En el marc de l’exercici d’aquest dret, el fet que la normativa vigent hagi requerit la publicitat per un perí ode limitat de temps d’unes dades que són merament identificatives de persones que van voler participar en el procediment de provisió, si bé no comporta consolidar la seva publicitat indefinida, permet afirmar que aquesta informació ja ha estat divulgada, de manera que és discutible que la seva difusió actual pugui suposar un perjudici per a les persones afectades. Amb independència de la finalitat que va tenir la seva publicació, el cert és que aquesta els va donar més publicitat que la que ara es demana, de manera que si ara es faciliten al sindicat reclamant això no comportarà rebre informació inèdita. En conseqüència, al ponderar els interessos en joc, el primer que cal constatar és que amb l’accés demanat a la relació nominal de persones admeses i excloses pr àcticament no hi ha perjudici per a les terceres persones afectades, ja que les dades concernides ja varen ser difoses al seu moment, i més àmpliament del que ara es demana. Pel que fa a l’accés demanat a les valoracions de les persones que varen concórrer per obtenir la plaça afectada, i més si aquesta valoració inclou els mèrits aportats per elles (cal tenir en compte que no hi ha obligació legal de publicar aquestes valoracions i eventuals mèrits, a diferència del que s’acaba de dir en relació amb les llistes i resultats), són dades rellevants per a la finalitat de l’accés, ja que permetrien al sindicat poder valorar l’adequació dels criteris de selecció aplicats, per bé que prèviament anonimitzades. Cal tenir en compte que l’accés a les dades demanades és necessari per avaluar la idoneïtat de la persona seleccionada per al càrrec, és a dir, per controlar les decisions públiques en matèria de gestió i promoció del personal, tasca que legítimament forma part de les funcions de les organitzacions sindicals en l’àmbit del sector públic. Efectivament, la valoració sobre si la selecció va ser efectuada correctament requereix saber si hi va haver efectivament competència i tenir informació sobre la competència i perfil professional dels eventuals competidors. En aquest sentit, la identitat de qui exerceix el dret d’accés, un sindicat de la funció pública, també és un factor rellevant favorable a donar l’accés sol·licitat, ja que, a més de drets concrets en aquest sentit, ostenta un interès lògic en poder accedir a la major informació que sigui possible i útil per a l’exercici de les seves funcions representatives (i la comentada als paràgrafs anteriors pot ser-ho perfectament) i també se li ha de presumir un interès lògic a no exposar públicament i no usar indegudament les dades personals que obtingui, ja que, en tant que empleats públics, formen part del col·lectiu que protegeix i defensa el sindicat en qüestió. El fet que des d’aleshores hagin transcorregut vuit anys no afebleix necessàriament el dret d’accés. Certament, aquest lapse de temps comporta la desaparició d’una de les eventuals finalitats de l’accés, per prescripció d’eventuals accions jurídiques. Però poden seguir vigents altres finalitats, com ara el control polític o de gestió. I el temps transcorregut també pot afeblir sensiblement els efectes de la difusió en la reputació professional o social de les persones afectades. El fet que en la ponderació duta a terme per valorar la procedència de l’accés sol·licitat hi jugui un paper rellevant la condició de sindicat que té el reclamant aconsella l’adopció de mesures per acotar l’abast de l’accés a l’entitat reclamant i per limitar l’eventual difusió excessiva de les dades controvertides. A fi d’assegurar aquest objectiu, aquesta Resolució considera necessari que la informació relativa a les llistes de persones admeses i excloses, als resultats de les diferents proves o fases del concurs i a les valoracions sigui proporcionada a l’entitat reclamant únicament en format de vista o consulta, sense lliurament documental, i a més se li requereix formalment que n’ha de respectar la confidencialitat i no difondre- la (sens perjudici de la possibilitat de denunciar eventuals irregularitats, si concorren), ja que se li dona aquest accés atesa la seva condició de sindicat i amb la finalitat d’exercir les funcions representatives que li corresponen. Cal resoldre, per tant, afirmant el dret de l’entitat reclamant a obtenir la informació demanada en exercici del seu dret d’accés a la informació pública, inclosa la relativa a les llistes de persones admeses i excloses i a les valoracions anonimitzades i als resultats del procés de selecció, d’acord amb les limitacions d’accés establertes pel paràgraf anterior. Així mateix, la informació indicada als paràgrafs anteriors ha de ser revisada per l’Ajuntament, als efectes de depurar-la de les eventuals dades personals especialment protegides (les de l’article 23 LTAIPBG) que pugui contenir i de la informació innecessària als efectes de controlar el procés, com ara la relativa a l’adreça, correu electrònic, telèfon, DNI o altres dades personals similars de les persones afectades, que comporten una exposició excessiva d’elles no justificada en el dret d’accés. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de juliol de 2017, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 178/2017 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa al procés de selecció per proveir, l’any 2009, mitjançant concurs de mobilitat horitzontal, una plaça d’inspector de la Policia Local de Sant Cugat del Vallès (bases, llistes de persones admeses i excloses, anuncis, convocatòries i resultats de les diferents proves o fases del concurs, així com les seves valoracions anonimitzades i resultats finals), d’acord amb els criteris indicats a l’FJ 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP. Aquest lliurament s’ha de dur a terme de la forma següent: a) La informació relativa a les llistes de persones admeses i excloses, als resultats de les diferents proves o fases del concurs i a les valoracions s’ha de facilitar únicament en forma de consulta o vista, sense incloure dret a còpia. En tot cas, cal eliminar d’aquesta informació les dades personals especialment protegides, si n’hi ha, i les altres dades personals injustificades per la finalitat de l’accés. b) La resta d’informació (bases, anuncis, convocatòries i resultats finals) es pot lliurar en la forma que s’acordi amb l’entitat reclamant. 3. Requerir a l’entitat reglament que mantingui la confidencialitat i reserva de les dades incloses a l’apartat 2.b anterior, que únicament pot utilitzar per a l’exercici de les seves funcions representatives i no pot divulgar, llevat que sigui estrictament per denunciar eventuals irregularitats. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 178/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 26 de juliol de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.