Se solicitó al Ayuntamiento de Pallejà una copia del expediente de regularización del contrato de telefonía. Ante la falta de respuesta expresa, el solicitante (concejal) presentó reclamación. La GAIP estima la solicitud porque la información es pública y la administración no alegó motivos legales para denegarla, obligando al ayuntamiento a entregarla en cinco días.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local del solicitante no impide la admisión de la reclamación ante la GAIP, ya que la normativa de transparencia se aplica supletoriamente al régimen local para reforzar la protección del derecho de acceso.
2
El derecho de acceso de los concejales está vinculado al ejercicio del derecho fundamental a la participación regulado en el artículo 23 de la Constitución Española.
3
La información solicitada es de naturaleza pública y el Ayuntamiento de Pallejà no ha alegado ningún límite legal para denegar o restringir su acceso.
Texto completo
Resolució 218/2017, de data 12 de juliol
Número d’expedient de la reclamació: 177/2017
Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà.
Informació reclamada: Còpia de l’expedient de regularització del contracte de telefonia de
l’Ajuntament.
Sentit de la Resolució: Estimació .
Resum: La informació sol·licitada és informació pública i l’Ajuntament de Pallejà l’ha de lliurar a la
persona que la demana.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Contractes. Telefonia.
Ponent: Manuel Ibarz Casadevall.
Antecedents
1. El dia 26 d’abril de 2017 va tenir entrada en el registre de la GAIP una reclamació que havia
estat presentada el dia 24 del mateix més davant l’Ajuntament de Pallejà, per la manca de
resolució expressa d’una sol·licitud d’accés a la informació.
2. Segons resulta de la documentació aportada per la persona reclamant, el dia 15 de març de
2017 havia presentat una sol·licitud d’accés a la informació a l’Ajuntament de Pallejà interessant
el lliurament d’una còpia de l’expedient de regularització del contracte de telefonia de
l’Ajuntament.
3. El dia 9 de maig de 2017 la GAIP va notificar a l’Ajuntament de Pallejà la presentació de la
reclamació i li va demanar que emetés un informe jurídic sobre el seu posicionament respecte de
la sol·licitud d’informació presentada, tot demanant-li la tramesa de l’expedient administratiu que
hagués tramitat en relació a la mateixa.
4. El 7 de juny l’Ajuntament comunica a la GAIP que està preparant la informació per lliurar-la a la
persona reclamant, i que n’informarà quan ho hagi fet. Tanmateix, ni l’Ajuntament ni la persona
reclamant han comunicat a la GAIP que s’hagi produït l’accés.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 de la llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació
pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP.
L’objecte de les reclamacions és informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article
2.b) LTAIPBG.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició
d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació,
ja que, tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim
Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar
que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el
cert és que la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG disposa que la normativa de
transparència s’apliqui supletòriament en aquells casos, com aquest, en que existeixi un règim
d’accés especial regulat per la seva normativa específica (en aquets cas, la de règim local).
Aquesta aplicació supletòria de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en
garantia del dret d’accés de les persones regidores si aquestes voluntàriament opten per demanar la
seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa
administrativa, tal i com s’ha fonamentat en diverses resolucions de la GAIP (entre moltes d’altres, la
Resolució de la Reclamació 4/2016). I això perquè no hi ha dubte que la via de la reclamació opcional
davant d’una instància independent i gratuïta, com és la GAIP, i mitjançant un procediment molt ràpid
en la seva resolució, suposa una millora en el règim de protecció de l’accés a la informació dels
electes, i com a tal, s’ha d’incorporar al catàleg de garanties de què ja disposaven en el moment de
l’entrada en vigor de l’LTAIPBG. El contrari portaria a l’absurd de negar o privar a les persones
electes - el dret a la informació de les quals està connectat directament amb l’exercici del dret
fonamental a la participació regulat a l’article 23 CE, i que, com a tal, mereix un règim de protecció
reforçat - l’accés a una via de garantia que l’LTAIPBG crea i posa a l’abast de qualsevol persona.
D’acord amb això, la GAIP considera admissible la reclamació presentada per una persona electe
local, per bé que hi aplicarà, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC), especialment si
és més favorable, i supletòriament l’LTAIPBG.
La reclamació reuneix els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pels Manuals aprovats per la
GAIP i per tant, és admissible a tràmit.
2. Dret d’accés a la informació sol·licitada
D’acord amb els preceptes de l’LTAIPBG la informació que és objecte de la sol·licitud que ha donat
lloc a la present reclamació és informació pública i l’Ajuntament de Pallejà té l’obligació de facilitar-la a
la persona reclamant, llevat que concorri algun dels límits que senyala la mateixa norma.
En el cas que ens ocupa, l’Ajuntament de Pallejà no ha al·legat cap motiu per limitar o denegar
l’accés a la informació, sinó que ha informat que estava elaborant la informació per lliurar-la a la
persona reclamant. La comunicació de l’Ajuntament comprometent-se a lliurar la informació suposaria
la pèrdua de l’objecte de la reclamació, i seria procedent, en conseqüència, finalitzar el procediment.
Tanmateix, el cert és que la persona reclamant no ha comunicat a la GAIP que ja disposa de la
informació -com li seria exigible si ja en disposés- ni l’Ajuntament tampoc no ha informat la GAIP
d’haver-la lliurat ja, per la qual cosa la GAIP estima necessari continuar amb el procediment resolent
a favor de l’accés i fer el seguiment de la seva execució.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord
amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució:
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12
de juliol de 2017, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 177/2017, i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la
informació sol·licitada.
2. Requerir l’Ajuntament de Pallejà a fi que en el termini de cinc dies lliuri a la persona reclamant
una còpia de l’expedient de regulació del contracte de telefonia.
3. Instar l’Ajuntament de Pallejà a comunicar a la GAIP el compliment d’aquesta resolució.
4. Convidar la persona reclamant a comunicar qualsevol incidència que es produeixi en l’execució.
5. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 12 de juliol de 2017
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós-
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a partir
de l'endemà de la notificació, d'acord amb el que estableix la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora
de la jurisdicció contenciosa administrativa.