El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Palau-solità i Plegamans la revisión de calificaciones, puntuaciones y composición del tribunal de unas pruebas selectivas. Ante la falta de respuesta, reclamó ante la GAIP. La GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información durante la tramitación del expediente.
Puntos clave de la argumentación
1
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma.
2
La satisfacción de la solicitud de información extingue los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la intervención del organismo de transparencia.
3
Cualquier impedimento posterior en la efectividad del acceso concedido se considerará un incumplimiento de la resolución con los efectos jurídicos previstos legalmente.
Texto completo
Resolució 243/2020, de 2 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 176/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans
Informació reclamada: Dades diverses sobre unes proves selectives.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la
sol·licitud d’informació de la què deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona reclamant a la
informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb
l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompli ment de la Resolució, amb els efectes jurídics
previstos legalment per a aquestes situacions.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Selecció de personal. Proves selectives.
Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 5 de març de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 176/2020, presentada contra l’Ajuntament de Palau-
solità i Plegamans, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 3 de febrer de 2020 la persona reclamant enregistra al Departament d’Interior de la Generalitat un escrit
adreçat a l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans (a la Presidència del Tribunal qualificador del concurs
oposició per a la selecció per cobrir una plaça de tècnic/a mig de l’escala d’Administració) amb el que,
després d’identificar el procés selectiu objecte de la sol·licitud, demana: 1. Efectuar presencialment la
revisió de la qualificació obtinguda. – Conèixer la puntuació obtinguda a cada una de les respostes. –
Obtenir còpia autenticada tant del meu exercici com de la relació de respostes esperades del Tribunal. 2.
Conèixer la composició nominal del Tribunal qualificador present en la valoració de la quarta prova
(coneixements teòrics temari específic).
3. La Reclamació presentada el 5 de març de 2020 indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta
de la sol·licitud anterior.
4. El 13 de març de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona
que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
5. El 27 de març de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, que indica que
en data 19 de març de 2020 ha estat tramesa la documentació sol·licitada a l’interessat, consistent en la
còpia autenticada del seu exercici i de les respostes esperades pel Tribunal, i la composició nominal del
mateix (s’adjunta com a doc 3 l’ofici de tramesa, així com la documentació sol·licitada). Així mateix,
l’informe fa les consideracions següents: la informació sol·licitada hauria estat lliurada dins el termini de
30 dies establert a l’article 36 de la Llei 19/2014, en el benentès que el mateix hauria restat en suspens
per allò establert a la Disposició Addicional Tercera del Real Decret 463/2020. El 31 de març de 2020
l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans acredita a la GAIP la tramesa d’aquesta informació a la persona
reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de
vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article
29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP
les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha
estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a
les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta
llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació
elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només
pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació
dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació
pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas
concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia.
3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i
raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública
són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en
justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada hauria estimat la sol·licitud d’informació
pública de la què deriva la Reclamació i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc
d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que
deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància
jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració
sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona
reclamant.
Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el
fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves
resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal
tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona reclamant a la informació
sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat
d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos
legalment per a aquestes situacions.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per
a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre
la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer
seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i
l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o
per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden
comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment,
vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els
articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar
aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 d’abril de
2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 176/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i
disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Trbunal Superior
de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.