Solicitud de identificación del personal responsable de la tramitació de un expediente de permuta de terrenos en el Ayuntamiento de Alpicat y resultado de inadmisión por extemporaneidad

Resolució 256/2019, de 3 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 176/2019 Administració reclamada: Ajuntament d’Alpicat Informació reclamada: La persona responsable de la tramitació d’un expedient de permuta. Sentit de la Resolució: Inadmissió per extemporània Resum: Tant en el marc de la legislació de procediment administratiu, com de la de transparència i accés a la informació pública, el correu electrònic no és admès com a mitjà vàlid per a l’impuls, la finalització i per als tràmits essencials del procediment que requereixen la constància de la identitat i de la data de les actuacions, sens perjudici de què pugui ser emprat per a les comunicacions entre les parts i per donar informació sobre l’estat de la tramitació del procediment, degut a què tècnicament no ofereix garantia de la identitat digital de l’emissor, ni té validesa per acreditar la data de les actuacions. Segons l’article 42.1 LTAIPBG, les reclamacions a la GAIP s’han de presentar dins del termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució impugnada, i en el mateix sentit ho estableix amb major concreció l’article 32 del RGAIP. Per tant, quan es presenta la Reclamació ja ha finit a bastament el termini indicat, motiu pel qual és procedent la seva inadmissió, en aplicació del previst per l’article 33.2 RGAIP. Al ser procedent la inadmissió, no escau valorar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Permuta de terrenys. Responsable de tramitació. Termini de reclamació. Correu electrònic. Notificacions. Reclamació contra desestimació. Reclamació extemporània. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 25 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 176/2019, presentada per una empresa constructora contra l’Ajuntament d’Alpicat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de setembre de 2018, després de fer referència a un expedient de permuta de terrenys del PP6 per a l’ampliació de les piscines municipals i d’invocar el dret reconegut per la Llei 39/2015 a la identificació de les autoritats i personal sota la responsabilitat del qual es tramiten els expedients, la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntamen t d’Alpicat: La informació i identificació del personal al servei de l’administració pública de l’Ajuntament d’Alpicat sota la responsabilitat del qual s’ha tramitat l’expedient de permuta de terrenys ubicats al PP6 per ampliació de les piscines municipals d’Alpicat. La Reclamació també adjunta còpia d’un correu electrònic enviat per la persona reclamant a una persona de l’Ajuntament d’Alpicat el 31 de gener de 2018, on demana accés a la documentació de l’expedient de pe rmuta indicat. 3. La Reclamació presentada el 25 de març de 2019 afirma la condició d’interessada que tindria l’empresa reclamant en el pla parcial sobre el que demana informació i que l’Ajuntament no li hauria donat resposta a la sol·licitud anterior. 4. El 27 de març de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Alpicat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 15 d’abril de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, relatiu a les Reclamacions 172/2019, 175/2019 i 176/2019, que inclou informació sol·licitada per elles. En relació amb aquesta Reclamació, assenyala que el Decret 431/2018, de 19 d’octubre (que acredita haver notificat el 22 d’octubre de 2018), va denegar la informació sol·licitada perquè la persona reclamant no tindria la condició de persona interessada, d’acord amb el previst pels articles 4 i 53 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions públiques (LPAC). Aquest Decret no hauria estat impugnat per la persona reclamant, motiu pel qual seria ferm. Així mateix, assenyala que no s’hauria pres en consideració el correu electrònic tramès per la persona reclamant el 31 de gener de 2018, perquè aquest mitjà de comunicació no reuneix els requisits establerts per l’article 66 LPAC. 6. El 23 d’abril de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, tot indicant que si en el termini de tres dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud d’informació. 7. El 29 d’abril de 2019 la GAIP rep al·legacions de la persona reclamant, que argumenta la seva condició de persona interessada en el procediment de permuta assenyalat. També indica que el seu correu electrònic de 31 de gener de 2018 era dirigit a la secretaria de l’Ajuntament, que s’hauria relacionat amb ell utilitzant el mateix mitjà altres vegades i que s’oferia a presentar la sol·licitud formalment al registre si fos necessari, sense que l’Ajuntament li donés resposta. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat de la Reclamació L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament d’Alpicat va notificar a la persona reclamant la resolució desestimatòria de la sol·licitud de la que deriva la Reclamació el dia 22 d’octubre de 2018, sense que consti cap acció posterior per part d’ella fins a la presentació d’aquesta Reclamació, el 25 de març de 2019. Segons l’article 42.1 LTAIPBG, les reclamacions a la GAIP s’han de presentar dins del termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució impugnada, i en el mateix sentit ho estableix amb major concreció l’article 32 del RGAIP. Per tant, quan es presenta la Reclamació ja ha finit a bastament el termini indicat, motiu pel qual és procedent la seva inadmissió per extemporània, en aplicació del previst per l’article 33.2 RGAIP. Al ser procedent la inadmissió, no escau valorar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que si bé la resolució impugnada (el Decret d’Alcaldia 431/2018, de 19 d’octubre) no contempla la via de reclamació a la GAIP en el seu peu de recursos, motiu que podria comportar que el termini per recórrer davant d’aquesta Comissió de garantia romangués obert indefinidament, en aquest cas no és exigible la indicació d’aquesta via de reclamació, perquè aquella resolució no posava fi a un procediment fet a l’empara de la legislació de transparència i accés a la informació pública, sinó en la de procediment administratiu. Així mateix, i pel que fa a la validesa del correu electrònic com a mitjà per a la tramitació d’actuacions entre l’Administració i les persones privades, cal assenyalar que tant en el marc de la legislació de procediment administratiu, com de la de transparència i accés a la informació pública, el correu electrònic no és admès com a mitjà vàlid per a l’impuls, la finalització i per als tràmits essencials del procediment que requereixen la constància de la identitat i de la data de les actuacions, sens perjudici de què pugui ser emprat per a les comunicacions entre les parts i per donar informació sobre l’estat de la tramitació del procediment, degut a què tècnicament no ofereix garantia de la identitat digital de l’emissor, ni té validesa per acreditar la data de les actuacions. Per tant, cal entendre que el correu electrònic indicat per la reclamant com a inici del procediment de sol·licitud d’accés no compleix el requisit de l’article 26.1 LTAIPBG, de deixar constància de la identitat de la persona que el tramet. Per tant, l’Ajuntament no té l’obligació formal d’atendre les comunicacions amb aquest mitjà, sens perjudici de què pot fer-ho opcionalment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de maig de 2019, resol per unanimitat declarar la inadmissió de la Reclamació 176/2019 per extemporània i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.