Finalización de reclamación por pérdida sobrevenida del objeto relativa a la baja de nínxoles municipales en el Ayuntamiento de Terrades

Resolució 514/2023, de 15 de juny. Número d’expedient de la Reclamació: 175/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Terrades Informació reclamada: Sobre la tramitació de la baixa dels nínxols municipals. Sentit de la resolució: Pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat la informació sol·licitada a la persona reclamant en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Paraules clau: Ajuntaments. Nínxols municipals. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua sobrevinguda d’objecte. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El 10 de febrer de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 175/2023, presentada contra l’Ajuntament de Terrades, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 19 de setembre de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Terrades informació sobre què preveuen les ordenances municipals pel cas que renunciï als dos nínxols municipals de què disposa. A partir d’aquesta data hi ha diversos correus electrònics de la persona reclamant, amb un de resposta de l’Ajuntament, que posen de manifest la seva voluntat de renunciar als nínxols municipals, de conèixer les conseqüències fiscals d’aquesta renúncia i de no voler pagar la taxa corresponent al 2023. El 18 de desembre de 2022 la persona reclamant fa referència a la sol·licitud i a les comunicacions anteriors i ratifica la seva voluntat de renunciar a les dues concessions de nínxol municipal en favor de l’Ajuntament. La Reclamació presentada el 10 de febrer de 2023 indica que l’Ajuntament no ha facilitat la informació sol·licitada sobre quins tràmits cal fer per donar de baixa dues concessions de nínxols municipals. El 23 de febrer de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. El 23 de febrer de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Terrades i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 19 de maig de 2023 la GAIP rep un informe signat pel secretari-interventor de l’Ajuntament de Terrades, en el qual hi manifesta que: “- La renúncia als drets funeraris és lliure i es pot concedir en qualsevol moment. Amb ella, en aquest cas, almenys, no es perjudiquen drets de tercers ni, evidentment l’interès general -No hi ha cap deute pendent sobre la taxa que grava les concessions, per la qual cosa no cal satisfer cap pagament ni cap mena de penalització addicional. Els drets sobre els drets funeraris passen a ser de l’ajuntament. - Ja s’ha procedit a donar de baixa el Sr. XXX del padró fiscal esmentat, i s’ha fet en la data què pertocava, és a dir una vegada finalitzat l’any natural de 2022 (no es podia prorratejar, el meu entendre). - La possibilitat que s’acabin transmetent els drets funeraris al Sr. XXX, respecte de la que és previst donar audiència prèvia al senyor XXX, no perjudica en res la situació d’aquest ni l’obliga a satisfer cap taxa complementària. - Si, hipotèticament, no es pogués justificar la transmissió dels drets, el senyor XXX tampoc no en resultaria perjudicat per les raons que s’han dit abans - Per això, entenc que no caldria fer la mediació de referència, però és una simple opinió personal.” - La voluntat de l’ajuntament es resoldre el tema per escrit, en base als arguments que s’han indicat a la major brevetat possible i demanar al senyor XXX les disculpes corresponents”. El 22 de maig del 2023 la GAIP notifica l’informe municipal a la persona reclamant, advertint-lo que si en el termini de 5 dies hàbils no presenta al·legacions, la Comissió entendrà que està d'acord amb la informació proporcionada i procedirà a finalitzar el procediment de reclamació. Acceptada la notificació pel reclamant el mateix dia 22 de maig, posteriorment no ha efectuat cap mena d’al·legació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Finalització de la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat la informació sol·licitada a la persona reclamant en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de juny de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 175/2023 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.