Pérdida de objeto 03/05/2019 · 39 días en resolverse

Solicitud de identificación del responsable de la tramitación de un plan parcial y resultado por pérdida de objeto

Una empresa constructora solicitó al Ayuntamiento de Alpicat la identificación de la persona responsable de tramitar un plan parcial. El ciudadano alegó que el Ayuntamiento no había respondido adecuadamente. La GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento informó que el responsable es el regidor de urbanismo y que no existe otro responsable administrativo designado.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP considera que la respuesta municipal es plausible dado que el planeamiento urbanístico no constituye un procedimiento administrativo típico que requiera la designación de un instructor específico.
2 Se determina que la información solicitada sobre un responsable administrativo adicional es inexistente, ya que no se ha designado a nadie más allá del regidor.
3 La resolución establece que, aunque la respuesta no satisfaga las pretensiones del solicitante, constituye una respuesta efectiva a la solicitud de información.
4 La resolución concluye que la entrega de la información disponible conlleva la pérdida de objeto de la reclamación.

Texto completo

Resolució 255/2019, de 3 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 175/2019 Administració reclamada: Ajuntament d’Alpicat Informació reclamada: La identificació de la persona responsable de tramitar un pla parcial. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració ha facilitat a la persona reclamant la informació reclamada (que la persona responsable d’impulsar la planificació urbanística indicada a la sol·licitud és el regidor d’urbanisme) i que la informació addicional demanada (un responsable de la tramitació dins del personal de l’Ajuntament) no existeix, perquè no s’hauria designat ningú entre el personal municipal com a responsable de la tramitació del procediment urbanístic citat a la Reclamació. Tot i que la persona reclamant insisteix en què algú d’entre el personal de l’Ajuntament hauria de tenir aquesta responsabilitat de tramitació, la resposta municipal deixa clar que no és aquest el cas, que no s’ha designat ningú amb aquesta responsabilitat de tramitació a més a més del regidor i no es pot negar que aquestes explicacions donen resposta a la informació sol·licitada. Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Planejament urbanístic. Procediment adm inistratiu. Responsable de tramitació. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Informació inexistent. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 25 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 175/2019, presentada per una empresa constructora contra l’Ajuntament d’Alpicat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 de març de 2015 la persona reclamant demana la informació següent, en relació amb la tramitació del PP6: conèixer el nom i cognoms de la persona responsable d’aquest expedient i la dels membres de l’Administració sota la responsabilitat del qual es tramita el procediment. El 23 de març de 2015 l’Ajuntament d’Alpicat li contesta que el Servei que gestiona l’expedient referit, tal i com vostè ja sap, és el d’Urbanisme i el seu regidor n’és el responsable. El 26 de gener de 2016 l’empresa reclamant fa referència a la seva sol·licitud de 6 de març de 2015 i d’altres de posteriors que la reiterarien i demana la identificació de la persona responsable de la tramitació i gestió de l’expedient del PP6 des del seu inici fins a la data d’avui. 3. La Reclamació presentada el 25 de març de 2019 argumenta la condició d’interessada que tindria l’empresa reclamant en el planejament urbanístic indicat a la sol·licitud i manifesta que l’Ajuntament no l’hauria contestada. 4. El 27 de març de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Alpicat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 15 d’abril de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, relatiu a les Reclamacions 172/2019, 175/2019 i 176/2019, que inclou informació sol·licitada per elles. En relació amb aquesta Reclamació, explica que se li hauria indicat a la persona reclamant que el responsable d’impulsar la tramitació urbanística assenyalada per la Reclamació seria el regidor d’urbanisme. 6. El 23 d’abril de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, tot indicant que si en el termini de tres dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud d’informació. 7. El 29 d’abril de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP el seu desacord amb la resposta donada per l’Ajuntament, i insisteix que la responsabilitat en l’impuls i la gestió dels expedients de l’Administració és de personal al seu servei, i no de càrrecs polítics i que, per tant, en el procediment urbanístic assenyalat a la Reclamació hi ha d’haver un instructor que tingui la condició de personal al servei de l’Ajuntament i en vol conèixer la identitat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha facilitat a la persona reclamant la informació reclamada (que la persona responsable d’impulsar la planificació urbanística indicada a la sol·licitud és el regidor d’urbanisme) i que la informació addicional demanada (un responsable de la tramitació dins del personal de l’Ajuntament) no existeix, perquè no s’hauria designat ningú entre el personal municipal com a responsable de la tramitació del procediment urbanístic citat a la Reclamació. Tot i que la persona reclamant insisteix en què algú d’entre el personal de l’Ajuntament hauria de tenir aquesta responsabilitat de tramitació, la resposta municipal deixa clar que no és aquest el cas, que no s’ha designat ningú amb aquesta responsabilitat de tramitació a més a més del regidor i no es pot negar que aquestes explicacions donen resposta a la informació sol·licitada. A més, s’ha d’entendre que la resposta municipal és plausible, perquè el planejament urbanístic i les seves modificacions no constitueixen procediments administratius típics, amb persones interessades concretes, en els que la legislació de procediment administratiu garanteix l’existència de persones responsables de la seva tramitació, sinó procediments d’altra naturalesa, que es regeixen per la seva normativa específica (la legislació urbanística), i que no requereix aquesta figura de persona responsable de la seva tramitació. La resposta donada per l’Ajuntament, encara que no satisfaci les pretensions de la persona reclamant, de fet dóna resposta a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta, per tant, la pèrdua d’objecte d’aquesta. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de maig de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 175/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.