Una empresa constructora solicitó al Ayuntamiento de Alpicat la identificación de la persona responsable de tramitar un plan parcial. El ciudadano alegó que el Ayuntamiento no había respondido adecuadamente. La GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento informó que el responsable es el regidor de urbanismo y que no existe otro responsable administrativo designado.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP considera que la respuesta municipal es plausible dado que el planeamiento urbanístico no constituye un procedimiento administrativo típico que requiera la designación de un instructor específico.
2
Se determina que la información solicitada sobre un responsable administrativo adicional es inexistente, ya que no se ha designado a nadie más allá del regidor.
3
La resolución establece que, aunque la respuesta no satisfaga las pretensiones del solicitante, constituye una respuesta efectiva a la solicitud de información.
4
La resolución concluye que la entrega de la información disponible conlleva la pérdida de objeto de la reclamación.
Texto completo
Resolució 255/2019, de 3 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 175/2019
Administració reclamada: Ajuntament d’Alpicat
Informació reclamada: La identificació de la persona responsable de tramitar un pla parcial.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Resum: L’Administració ha facilitat a la persona reclamant la informació reclamada (que la persona
responsable d’impulsar la planificació urbanística indicada a la sol·licitud és el regidor d’urbanisme) i
que la informació addicional demanada (un responsable de la tramitació dins del personal de
l’Ajuntament) no existeix, perquè no s’hauria designat ningú entre el personal municipal com a
responsable de la tramitació del procediment urbanístic citat a la Reclamació. Tot i que la persona
reclamant insisteix en què algú d’entre el personal de l’Ajuntament hauria de tenir aquesta
responsabilitat de tramitació, la resposta municipal deixa clar que no és aquest el cas, que no s’ha
designat ningú amb aquesta responsabilitat de tramitació a més a més del regidor i no es pot negar que
aquestes explicacions donen resposta a la informació sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Planejament urbanístic. Procediment adm inistratiu.
Responsable de tramitació. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua
d’objecte. Informació inexistent.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 25 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 175/2019, presentada per una empresa
constructora contra l’Ajuntament d’Alpicat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 6 de març de 2015 la persona reclamant demana la informació següent, en relació amb la
tramitació del PP6: conèixer el nom i cognoms de la persona responsable d’aquest expedient i la
dels membres de l’Administració sota la responsabilitat del qual es tramita el procediment.
El 23 de març de 2015 l’Ajuntament d’Alpicat li contesta que el Servei que gestiona l’expedient
referit, tal i com vostè ja sap, és el d’Urbanisme i el seu regidor n’és el responsable.
El 26 de gener de 2016 l’empresa reclamant fa referència a la seva sol·licitud de 6 de març de
2015 i d’altres de posteriors que la reiterarien i demana la identificació de la persona responsable
de la tramitació i gestió de l’expedient del PP6 des del seu inici fins a la data d’avui.
3. La Reclamació presentada el 25 de març de 2019 argumenta la condició d’interessada que tindria
l’empresa reclamant en el planejament urbanístic indicat a la sol·licitud i manifesta que
l’Ajuntament no l’hauria contestada.
4. El 27 de març de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Alpicat i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 15 d’abril de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, relatiu a les Reclamacions 172/2019,
175/2019 i 176/2019, que inclou informació sol·licitada per elles. En relació amb aquesta
Reclamació, explica que se li hauria indicat a la persona reclamant que el responsable d’impulsar
la tramitació urbanística assenyalada per la Reclamació seria el regidor d’urbanisme.
6. El 23 d’abril de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, tot indicant que
si en el termini de tres dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud
d’informació.
7. El 29 d’abril de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP el seu desacord amb la resposta
donada per l’Ajuntament, i insisteix que la responsabilitat en l’impuls i la gestió dels expedients de
l’Administració és de personal al seu servei, i no de càrrecs polítics i que, per tant, en el
procediment urbanístic assenyalat a la Reclamació hi ha d’haver un instructor que tingui la condició
de personal al servei de l’Ajuntament i en vol conèixer la identitat.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha facilitat a la persona reclamant la informació
reclamada (que la persona responsable d’impulsar la planificació urbanística indicada a la sol·licitud és
el regidor d’urbanisme) i que la informació addicional demanada (un responsable de la tramitació dins
del personal de l’Ajuntament) no existeix, perquè no s’hauria designat ningú entre el personal municipal
com a responsable de la tramitació del procediment urbanístic citat a la Reclamació. Tot i que la persona
reclamant insisteix en què algú d’entre el personal de l’Ajuntament hauria de tenir aquesta
responsabilitat de tramitació, la resposta municipal deixa clar que no és aquest el cas, que no s’ha
designat ningú amb aquesta responsabilitat de tramitació a més a més del regidor i no es pot negar que
aquestes explicacions donen resposta a la informació sol·licitada. A més, s’ha d’entendre que la
resposta municipal és plausible, perquè el planejament urbanístic i les seves modificacions no
constitueixen procediments administratius típics, amb persones interessades concretes, en els que la
legislació de procediment administratiu garanteix l’existència de persones responsables de la seva
tramitació, sinó procediments d’altra naturalesa, que es regeixen per la seva normativa específica (la
legislació urbanística), i que no requereix aquesta figura de persona responsable de la seva tramitació.
La resposta donada per l’Ajuntament, encara que no satisfaci les pretensions de la persona reclamant,
de fet dóna resposta a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta, per tant, la
pèrdua d’objecte d’aquesta. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense
necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de
maig de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 175/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.