Solicitud de actas del Consell de Seguiment y de la Junta de Govern Local del Ayuntamiento de l'Aldea

Resolució 148/2017, de 10 de maig Números d’expedient de les Reclamacions: 173/2017 i 174/2017 (acumulades). Administració reclamada: Ajuntament de l’Aldea. Informació reclamada: Actes del Consell de Seguiment i de la Junta de Govern Local. Sentit de la Resolució: Estimació . Resum: Les actes dels òrgans administratius són públiques si legalment no s’estableix cap reserva; no procedeix protegir el nom dels seus membres, ni el sentit del seu vot o de les seves intervencions, si són electes locals. L’existència d’altres responsabilitats de servei al poble que requereixen la dedicació del personal municipal no pot anar en detriment de l’efectivitat del dret d’accés a la informació, que és essencial per a la democràcia i la prevenció de la corrupció i per tant també serveix el poble en igual o major mesura que la resta de responsabilitats municipals. Si la informació demanada és pública i accessible sense dificultats s’hi pot facilitar l’accés indicant amb precisió l’adreça on es pot obtenir. Paraules clau: Administració local. Actes. Silenci administratiu. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 23 d’abril de 2017 la persona reclamant, que actua en representació de Podem en el municipi de l’Aldea, presenta les Reclamacions 173/2017 i 174/2017, en relació amb les sol·licituds d’informació ressenyades a l’antecedent 2. La persona reclamant no vol demanar el procediment de mediació. 2. El 15 de març de 2017 la persona reclamant s’adreça a l’Alcalde de l’Aldea fent constar que actua en exercici de la seva condició de representant de Podem, invoca la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i demana les informacions següents: - “Còpia de les actes del Consell de Seguiment, anys 2016 i 2017” (núm. de registre E/000299- 2017) - “Còpia de les actes de la Junta de Govern Local any 2015” (núm. de registre E/000298- 2017) Demana que la resposta a ambdues sol·licituds li sigui lliurada en format electrònic, a l’adreça de correu electrònic facilitada a aquests efectes. 3. El 24 d’abril de 2017 la persona reclamant presenta les Reclamacions 173/2017 (en relació amb la sol·licitud d’informació amb número de registre E/000299- 2017) i 174/2017 (en relació amb la sol·licitud d’informació amb número de registre E/000298- 2017). Ambdues Reclamacions reiteren la informació a què volen accedir i manifesten que l’Ajuntament no hauria donat resposta a les sol·licituds d’informació indicades a l’antecedent anterior dins del termini establert legalment (article 33 LTAIPBG). 4. El 24 d’abril de 2017 la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament de L’Aldea i li sol·licita, per a dins del termini de 10 dies, un informe sobre aquesta Reclamació i còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la que deriva. 5. El 4 de maig de 2017 la GAIP rep l’informe municipal indicat a l’antecedent anterior, que és formulat de manera conjunta per a les Reclamacions 157/2017, 173/2017, 174/2017, 175/2017 i 176/2017. Manifesta el següent: - “Que l’Ajuntament de L’Aldea està rebent per part del grup PODEMOS de L’Aldea diverses sol·licituds d’accés a la informació pública. - “Que l’Ajuntament de L’Aldea sempre ha donat resposta a totes les peticions que ha presentat el grup PODEMOS de L’Aldea. - “Que l’Ajuntament de L’Aldea compleix amb la Llei de Transparència 19/2014, bolcant tota la documentació que indica la mateixa llei al portal de transparència de la Corporació. - “Que el grup PODEMOS de L’Aldea sol·licita una documentació que s’ha de revisar detingudament degut a què conté moltes dades personals les quals s’han de protegir tal i com indica la Llei de Protecció de Dades. - “Que l’Ajuntament de L’Aldea està treballant per tal d’entregar al grup PODEMOS de L’Aldea tota la documentació que sol·licita. - “Que la documentació sol·licitada implica el treball de molt de personal de la Corporació que al mateix temps treballa en altres assumptes importants per al poble de L’Aldea, suposant un endarreriment per a moltes altres gestions i, per tant, tot i que la vocació i voluntat del nostre Ajuntament és facilitar tota la documentació, ens produeix grans perjudicis la gran part de temps que destina a complir amb el deure de facilitar informació, molta de la qual està a l’abast d’aquest grup al portal de transparència de l’Ajuntament de L’Aldea”. Sobre la base de les anteriors consideracions, l’informe municipal acaba indicant que “l’Ajuntament de L’Aldea respondrà amb la major brevetat possible les peticions del grup PODEMOS de L’Aldea”. 6. El 4 de maig de 2017 la GAIP trasllada l’informe indicat a l’antecedent anterior a l’entitat reclamant. Fonaments jurídics 1. Acumulació de les Reclamacions L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Està clara la identitat entre les Reclamacions 173/2017 i 174/2017: les parts són les mateixes (la persona reclamant i l’Ajuntament de l’Aldea) , la informació demanada (actes d’òrgans municipals) és similar i també ho són el motiu de les Reclamacions (el fet que, a judici de la persona reclamant, no s’hauria proporcionat la informació demanada), la seva fonamentació i, en general, les aportacions de les parts a aquest procediment i, en conseqüència, les qüestions sobre les que s’ha de pronunciar la GAIP. Si al que s’acaba de dir hom hi afegeix els principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, així com el fet que de l’acumulació no se’n deriven perjudicis per a les parts, ni per a l’interès general, procedeix concloure que la mesura d’acumular les Reclamacions citades als antecedents en aquesta Resolució única és adequada a l’ordenament jurídic i oportuna i convenient per als interessos generals. 2. Dret d’accés a les actes dels òrgans municipals Les actes dels òrgans administratius constitueixen sens dubte informació pública, en el sentit que dóna a aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, ja que no hi ha dubte que són informació elaborada per l’Administració. A més, es tracta de documents d’especial rellevància, ja que expressen de manera fidedigna els acords dels òrgans respectius i reflecteixen el procés de formació de la seva voluntat, qüestió que pot revestir una especial transcendència addicional quan l’òrgan expressa el pluralisme polític o social. Per tant, llevat que les actes de determinats òrgans estiguin subjectes a reserves legals explícites, el principi general és que cal facilitar-hi l’accés. Si bé segons l’article 70.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), les sessions de la Junta de Govern Local no són públiques, cap precepte d’aquesta Llei ni de la resta de la legislació de règim local vigent a Catalunya contenen cap mena de pronunciament de reserva o confidencialitat de les seves actes. Cal entendre, per tant, que el caràcter no públic de les seves sessions és únicament als efectes d’evitar interferències externes al seu desenvolupament i no impedeix que un cop celebrades qualsevol persona pugui conèixer els acords adoptats i la referència a les votacions i a les deliberacions que s’hagi pogut reflectir a l’acta corresponent. De fet, el web de l’Ajuntament de l’Aldea dona publicitat a les actes de la seva Junta de Govern Local, si bé només es poden consultar les relatives a les sessions de 2016 i 2017; per tant, res pot objectar l’accés a les corresponents al 2015, que és el que demana la persona reclamant. La persona reclamant també demana les actes del Consell de Seguiment dels anys 2016 i 2017; cal suposar que es refereix a la Comissió de Seguiment, que és regulada pels articles 42 i següents del Reglament Orgànic Municipal (ROM) de l’Aldea, amb els trets bàsics següents: és un òrgan municipal de caràcter deliberant, format per tots els membres de l’Ajuntament, que es reuneix uns dies abans a la celebració de cada Ple per debatre i mirar d’apropar posicions sobre els diversos punts inclosos a l’ordre del dia del Ple municipal; les seves sessions no són públiques. Per tant, tot fa pensar que li és aplicable un règim similar al de les actes de la Junta de Govern Local i per tant procedeix també donar-hi accés. L’Ajuntament no hauria donat resposta expressa d’aquestes sol·licituds a l’entitat reclamant dins del termini establert per l’article 33 LTAIPBG; en conseqüència, i segons l’article 35 de la mateixa Llei, les sol·licituds d’informació s’han de considerar també estimades per silenci administratiu, de manera que els serveis municipals restarien vinculats a facilitar la informació demanada, llevat que hi concorrin límits legals, que no sembla que sigui el cas. Per la seva banda, l’informe municipal no qüestiona el dret de l’entitat reclamant a obtenir la informació demanada, si bé fa algunes consideracions que explicarien el retard a l’hora de facilitar-la. Aquestes consideracions es poden resumir en els punts següents. En primer lloc, el volum d’informació demanada per la mateixa entitat, que requereix una dedicació del personal de l’Ajuntament que pot anar en detriment de l’atenció que mereixen les altres responsabilitats de l’Administració municipal. Tot i que aquest fet no es pot ignorar, l’Ajuntament ha de tenir en compte que: - L’article 33.2 LTAIPBG contempla que si el volum o la complexitat de la informació demanada ho justifiquen, l’Administració pot ampliar fins a un termini igual a la meitat de l’inicial (en aquest cas, fins a mig mes) la resolució de la sol·licitud, però ho ha de comunicar a la persona interessada, i no sembla que en aquest cas ho hagi fet. - Facilitar la informació demanada en exercici del dret d’accés a la informació pública és una responsabilitat de l’Administració municipal tan o més important que l’atenció deguda a la resta de les seves responsabilitats relatives a la gestió de serveis i altres activitats de la competència municipal, ja que l’accés a la informació és un dret subjectiu definit i protegit per les lleis, essencial en tota societat democràtica i per prevenir i combatre la corrupció. Per tant, l’existència d’altres assumptes importants per al poble que mereixen la dedicació del personal municipal no és excusa per retardar la resposta a les sol·licituds d’informació, ja que aquesta matèria també és important per al poble. En segon lloc, l’informe municipal (que com s’ha dit es fa de manera conjunta per a cinc Reclamacions) al·lega que cal una tasca de revisió detinguda de les dades sol·licitades, perquè contenen moltes dades personals protegides. A les actes de la Junta de Govern Local i de la Comissió de Seguiment hi poden constar, certament, dades personals i cal fer algunes consideracions sobre la procedència i sobre la necessitat de protegir -les: - No és procedent tatxar o protegir les dades personals relatives a la identitat dels seus membres (que tenen la condició d’electes), doncs es tracta de dades que ja són públiques i, a més, el sentit del seu vot i les seves intervencions, en la mida que siguin reflectides a les actes, tenen una rellevància pública inqüestionable. - Pot ser escaient protegir la identitat de terceres persones (físiques, ja que les jurídiques no tenen dades personals) citades a les actes; aquesta protecció és legalment obligada quan el seu nom és associat a informació sensible de l’article 23 LTAIPBG; en la resta de casos, l’eventual protecció de les dades personals afectades ha de ser el resultat d’una ponderació entre els interessos favorables a l’accés i els favorables a la protecció de la identitat de les persones físiques afectades. En tercer lloc, l’informe municipal també fa referència a què molta de la informació demanada per l’entitat reclamant és al seu abast en el portal de transparència de l’Ajuntament. Si és aquest el cas (que no ho sembla), l’Ajuntament pot aplicar allò que preveu l’article 36.2.b LTAIPBG, i indicar a l’entitat sol·licitant la font d’informació (l’adreça web específica, amb les especificacions necessàries per accedir concretament a la informació demanada), sempre que la informació sol·licitada hagi estat efectivament publicada i s’hi pugui accedir fàcilment. Ateses les anteriors consideracions, procedeix declarar el dret de l’entitat reclamant a obtenir la informació sol·licitada i requerir a l’Ajuntament que li faciliti l’accés corresponent, si encara no ho ha fet. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de maig de 2017, resol per unanimitat: 1. Estimar les Reclamacions 173/2017 i 174/2017 i declarar el dret de l’entitat reclamant a obtenir la informació següent: a) Còpia de les actes del Consell de Seguiment, anys 2016 i 2017. b) Còpia de les actes de la Junta de Govern Local any 2015. Aquesta informació ha de ser facilitada d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 i amb mitjans electrònics, a l’adreça donada per l’entitat reclamant a aquests efectes. 2. Requerir a l’Ajuntament de L’Aldea que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant a què informi a la GAIP sobre qualsevol incidència que es pugui plantejar amb ocasió de l’execució d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a les Reclamacions 173/2017 i 174/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 10 de maig de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.