Solicitud de certificado de secretaría sobre documentos no facilitados a miembros de un grupo municipal y resultado estimado

Resolució de 13 d’octubre de 2016, d’estimació de la Reclamació 173/2016 Administració reclamada: Ajuntament del Palau d’Anglesola. Informació reclamada: Un certificat de secretaria dels documents sol·licitats i que no han estat facilitats. Resum: Les sol·licituds d’informació municipal per part d’una regidora del mateix ajuntament es regeixen per la legislació de règim local, i els és aplicable supletòriament l’LTAIPBG; forma part d’aquesta supletorietat la reclamació a la GAIP, que ha de resoldre aplicant preferentment el règim material d’accés establert per la legislació de règim local. Atès que l’escrit municipal que denega la informació no informa dels recursos o reclamacions de què pot ser objecte, en aplicació de l’article 58 LRJPAC s’ha de considerar que el termini d’impugnació roman obert. L’LTAIPBG empara les sol·licituds de certificats a les Administracions públiques, en la mesura que es tractaria d’un format determinat en el que es demana la informació, i aquest dret és reconegut per l’article 36.1 d’aquesta llei. La sol·licitud d’informació de les regidores i els regidors s’entén acceptada per silenci administratiu positiu si no es dicta resolució denegatòria en quatre dies (article 164.3 TRLMRLC), de manera que a partir d’aquest moment la resolució expressa posterior només pot ser confirmatòria dels efectes del silenci administratiu positiu (article 43.2 i 3 LRJPAC). Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Informació municipal. Termini d’impugnació. Certificacions. Silenci administratiu. Mediació sense acord. Persona mediadora: Teresa Perelló. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 13 d’agost de 2016 es presenta a la GAIP la Reclamació 173/2016. La persona que la presenta ho fa en qualitat de regidora de l’Ajuntament del Palau d’Anglesola i portaveu del grup municipal Agrupació Units pel Palau (AUP). Sol·licita seguir el procediment de mediació. 2. El 25 de juny de 2016 la persona reclamant, fent constar la seva condició de regidora i de portaveu del grup municipal AUP, sol·licita a l’Ajuntament mitjançant instància genèrica un certificat de secretaria on hi consti la data i el número de registre de tots els documents que, en qualitat d’electes, han demanat per consultar els membres d’aquest grup municipal, des del 2007, i encara no els han estat facilitats. 3. El 27 de juliol de 2016 l’Alcaldessa del Palau d’Anglesola denega la petició de certificació formulada, cosa que justifica en els següents termes: a) Les peticions de certificacions s’han de referir a documentació concreta i identificable, sense que pugui implicar una tasca d’interpretació per part del personal de l’Ajuntament sobre quina hagi de ser la documentació a certificar i la valoració sobre si encaixa o no dins dels paràmetres plantejats en cada cas. b) L’Alcaldessa manifesta que sempre ha procurat atendre les peticions d’informació formulades per la persona reclamant, i que així pensa seguir-ho fent, per més que en ocasions hagi pensat que feia un ús gairebé abusiu d’aquest dret, en perjudici dels recursos municipals que calia esmerçar-hi per atendre’l. 4. La Reclamació presentada el 13 d’agost reitera la sol·licitud del certificat indicat a l’antecedent 2 i argumenta que les dades a certificar són fàcilment determinables i objectivables. 5. El Ple de la GAIP admet a tràmit aquesta Reclamació el 18 d’agost de 2016, cosa que és comunicada a la persona reclamant i a l’Ajuntament reclamat, al qual es demana el seu informe i còpia de l’expedient, així com també que designi la persona que el representarà en el procediment de mediació. 6. El 12 de setembre l’Ajuntament tramet el seu informe i còpia de l’expedient a la GAIP i li comunica el nom de la persona que el representarà en el procediment de mediació. L’informe municipal reitera l’argument de la denegació (antecedent 3), en el sentit que comportaria demanar a secretaria tasques de recerca i d’interpretació sobre els requisits que hagi de complir la documentació demanada. També manifesta que la Reclamació s’hauria presentat un cop exhaurit el termini d’un mes establert per l’article 42.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), ja que la comunicació denegatòria de l’accés s’hauria efectuat el 27 de juliol de 2016 i la Reclamació s’hauria presentat el 29 d’agost. 7. El 3 d’octubre de 2016 té lloc la sessió de mediació demanada per la persona reclamant. Les parts constaten que l’acord no és possible i procedeix, en conseqüència, atès el que estableixen l’article 42.6 LTAIPBG i l’apartat 16.3 del Manual de mediació de la GAIP, continuar la tramitació de la Reclamació mitjançant el procediment amb resolució de la Comissió. Fonaments jurídics 1. Sobre l’admissibilitat de la Reclamació Si bé aquesta Reclamació reuneix les condicions objectives (demana informació pública, com s’argumenta en l’FJ següent, i ho fa en els mateixos termes en què fou sol·licitada a l’Administració) i subjectives (l’entitat reclamada és un Ajuntament, Administració obligada per l’article 3 LTAIPBG a satisfer el dret d’accés a la informació pública) d’admissibilitat, el cas presenta dos elements que podrien dur a qüestionar-la: per una banda, qui exerceix el dret d’accés és una regidora del mateix Ajuntament i, per l’altra, aquest al·lega que hauria presentat la Reclamació fora de termini. El dret dels regidors i de les regidores a la informació del respectiu ajuntament és regulat, des d’abans de la promulgació de la legislació de transparència, per la de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril), que remet directament la seva garantia a la jurisdicció contenciós administrativa. Diverses resolucions de la GAIP (3, 4, 22 a 45/2016 i moltes altres en el mateix sentit) venen entenent que aquest constitueix un exemple de matèria que té establert un règim d’accés especial regulat per la seva normativa específica (la de règim local) i en la que, segons la disposició addicional primera LTAIPBG, li seria d’aplicació aquesta Llei amb caràcter supletori. D’acord amb les resolucions d’aquesta Comissió de Garantia que s’acaben de citar, formaria part de la supletorietat la possibilitat de reclamar opcionalment davant d’una instància independent i gratuïta, com és la GAIP, i mitjançant un procediment molt ràpid, el que constitueix sens dubte una millora per al seu dret d’accés respecte de la regulació precedent, en el ben entès que la GAIP aplica a aquestes reclamacions el dret material derivat de la legislació de règim local, especialment si és més favorable a les regidores i als regidors reclamants. En conseqüència, és perfectament admissible una Reclamació presentada per una regidora contra la denegació d’informació del seu Ajuntament. L’informe municipal (antecedent 6) assenyala que aquesta Reclamació s’hauria presentat havent transcorregut amb escreix el termini d’un mes establert per l’article 42.1 LTAIPBG. Aquesta objecció s’ha de descartar, ja que l’escrit municipal de 26 de juliol (notificat el 27), que denega la informació sol·licitada, no informa dels recursos o reclamacions de què pot ser objecte, ni del termini per interposar-los, de manera que, sobre la base de l’article 58 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), que era la legislació de procediment administratiu aplicable en aquell moment, s’ha de considerar que el termini d’impugnació romania obert. En atenció als arguments anteriors, s’ha de concloure que no concorren causes d’inadmissibilitat d’aquesta Reclamació davant la GAIP. 2. Sobre el dret d’accés a la informació demanada L’Ajuntament denega la informació demanada (“un certificat de secretaria on hi consti la data i el número de registre de tots els documents que, en qualitat d’electes, han demanat per consultar els membres d’aquest grup municipal, des del 2007, i encara no els han estat facilitats”) amb l’argument que les peticions de certificació a secretaria s’han de referir a documentació concreta i identificable, sense que pugui implicar una tasca d’interpretació per part del personal de l’Ajuntament. En primer lloc, cal assenyalar que el que es demana (dates i números de registre de determinats documents) és informació pública, atesos els termes en què defineix aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG: “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o l’exercici de les seves funcions”. El concepte d’informació transcendeix i és més ampli que el de document, i inclou qualsevol mena de dades que siguin a mans de l’Administració. En segon lloc, i a diferència del que aprecia l’Ajuntament, la documentació que es demana en aquest cas que sigui certificada per la secretaria municipal sembla prou concreta i identificable. Concreta, perquè es demanen els documents que, en qualitat d’electes, han demanat de consultar els membres d’un grup municipal, des de 2007, i que encara no haurien estat facilitats; el nombre de documents afectats pot ser més o menys elevat, però són concrets o es poden concretar amb certesa aplicant els referents de la sol·licitud (peticions d’informació subscrites per un determinat grup municipal, més el fet que no haurien estat satisfetes), de manera que no es pot dir que siguin genèrics o indeterminats; en la mida que aquests documents han estat demanats mitjançant un escrit presentat al registre municipal, es pot afirmar que, a més de concrets, són identificables. També és de suposar que l’Ajuntament tindrà registre o, com a mínim, rastre documental de la documentació lliurada per atendre aquestes sol·licituds, de manera que no requeriria cap tasca d’interpretació, sinó de mera constatació, informar de les sol·licituds d’informació municipal que no haurien estat satisfetes. Certament, haurien de quedar fora d’aquesta certificació les sol·licituds d’informació municipal formulades o ateses per mitjans no escrits, si n’hi ha, ja que no n’hi hauria un rastre fefaent. Per tal de cobrir aquesta eventualitat, és suficient d’indicar, com és habitual en les certificacions, que allò que es certifica és el que consta en el registre o en altra documentació de l’Ajuntament. Cal assenyalar, per una altra banda, que la GAIP considera (en aquest sentit, la Resolució sobre la Reclamació 73/2016) que l’LTAIPBG empara la sol·licitud de certificacions a l’Administració pública, ja que entén que la certificació no seria més que un format determinat en què es demana la informació sol·licitada, i l’article 36.1 d’aquesta Llei reconeix aquest dret a les sol·licituds d’informació pública. 3. Silenci administratiu En aquest cas, per una altra banda, s’hauria produït silenci administratiu positiu. Efectivament, l’article 164.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (TRLMRLC), estableix que “la sol·licitud d’informació s’entén com acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud”. La sol·licitud es va presentar el 27 de juny i la denegació es va trametre el 27 de juliol, havent superat amb escreix el termini indicat de quatre dies. El silenci administratiu positiu té a tots els efectes la consideració d’un acte administratiu presumpte, de manera que qualsevol resolució expressa posterior a la seva producció només pot ser confirmatòria dels seus efectes (apartats 2 i 3 de l’article 43 LRJPAC, que era la Llei de procediment administratiu vigent en el moment de notificar-se la denegació per l’Alcaldessa de la informació sol·licitada). Cal entendre, per tant, que un cop produït el silenci administratiu positiu, els seus efectes són vinculants per a l’Ajuntament, que ha de facilitar la informació estimada per aquest acte presumpte. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 13 d’octubre de 2016, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 173/2016 i declarar el dret de la persona reclamant a que l’Ajuntament del Palau d’Anglesola li lliuri un certificat de la secretaria municipal on hi consti la data i el número de registre de tots els documents que, en qualitat d’electes, han demanat per consultar els membres d’aquest grup municipal, des del 2007, i encara no els han estat facilitats. 2. Requerir a l’Ajuntament del Palau d’Anglesola que, en el termini màxim de quinze dies hàbils des de la notificació d’aquesta resolució, lliuri a la persona reclamant la informació indicada al paràgraf anterior i que n’informi tot seguit a la GAIP. 3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 173/2016 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 13 d’octubre de 2016 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.