Reclamación por acceso a información sobre subvenciones del Pacte d'Estat contra la violència masclista finalizada por pérdida de objeto

Resolució 287/2022, de 7 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 172/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Sobre unes subvencions. Sentit de la r esolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: Encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, ni que la informació aportada per l’Ajuntament satisfaci efectivament la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la persona reclamant de la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. Paraules clau: Ajuntaments. Entitats. Subvencions. Plans. Feminisme. Violència masclista. Indicadors. Reclamació contra derivació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 18 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 172/2022, presentada per una entitat feminista contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de desembre de 2021 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Barcelona la “relació d'activitats executades amb càrrec al Pacte d'Estat contra la violència masclista dins del pressupost de la Generalitat de Catalunya en els anys 2018, 2019, 2020 i 2021, així com les empreses adjudicatàries de les mateixes i els imports (...) I saber les accions dutes a terme sota cada activitat i quins són els indicadors utilitzats per avaluar el grau de compliment dels objectius”. 3. L’Ajuntament contesta la sol·licitud de 19 de desembre de 2021 indicant que: “este Ayuntamiento no tiene competencias sobre la información que solicita y, en consecuencia, no es competente para resolver su solicitud. Asimismo, le comunicamos que hemos derivado su solicitud a Generalidad de Cataluña, que es la administración competente en la materia, para que procedan a su tramitación”. 4. El 14 de febrer de 2022 l’entitat reclamant manifesta a l’Ajuntament de Barcelona la seva disconformitat amb la resposta anterior i li demana: “El BOE, en les seves resolucions referents als fons del Pacte d’Estat contra la violència de gènere, concedeix a l’Ajuntament de Barcelona 311.633,93 € i 297.590,22 els anys 2021 i 2020 respectivament, per citar només els dos últims anys. El que demanem és tenir accés a la relació detallada d’activitats realitzades amb càrrec al Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere per als anys 2018, 2019, 2020 i 2021: títol de l’activitat; nom de l'adjudicatari; despesa; indicadors de seguiment i avaluació de l’Ajuntament de Barcelona. Informació en un format tractable com per exemple full de càlcul Excel ”. 5. La Reclamació presentada el 18 de febrer de 2022 la les següents consideracions: “Des de Feministes de Catalunya no estem d’acord la resposta que l’Ajuntament de Barcelona ens ha donat relativa a la nostra demanda d’accés a informació pública en els punts següents: En la comunicació que resol l’expedient 2021_EXP_492 amb data 23 de desembre de 2021, l’Ajuntament de Barcelona comunica que no és competent en la matèria, i deriva la nostra sol·licitud a la Generalitat de Catalunya. Atès que existeixen quantitats de caràcter finalista consignades directament a l’Ajuntament de Barcelona publicades al BOE dintre del desenvolupament del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, no es pot afirmar per part d’aquesta administració la seva falta de competència en aquesta matèria, ja que tenint aquest caràcter, és competència de l’Ajuntament fer la despesa, però també controlar la documentació preceptiva, així com el compliment de la finalitat a la que van destinades aquestes quantitats. El BOE, en les seves resolucions referents als fons del Pacte d’Estat contra la violència de gènere, concedeix a l’Ajuntament de Barcelona 311.633,93 € i 297.590,22 els anys 2021 i 2020 respectivament, per citar només els dos últims anys. El que demanem és tenir accés a la relació detallada d’activitats realitzades amb càrrec al Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere per als anys 2018, 2019, 2020 i 2021: títol de l’activitat; nom de l'adjudicatari; despesa; indicadors de seguiment i avaluació de l’Ajuntament de Barcelona. Informació en un format tractable com per exemple full de càlcul Excel”. 6. El 9 de març de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 9 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 8. El 5 d’abril de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona, que exposa que la sol·licitud inicial de l’entitat reclamant demanava informació de l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, cosa que justificava la derivació, i que quan ha demanat informació de l’Ajuntament, aquest li ha facilitada, cosa que acredita haver fet el 14 de març de 2022. 9. El 6 d’abril de 2022 la GAIP trasllada a l’entitat reclamant còpia de la informació aportada a aquest procediment per l’Ajuntament de Barcelona. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, ni que la informació aportada per l’Ajuntament satisfaci efectivament la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer -ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la persona reclamant de la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 d’abril de 2022, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 172/2022. 2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 172/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.