Una empresa solicitó al Ayuntamiento de Alpicat la identificación de la persona responsable de la tramitación de la 7ª modificación del POUM. El ciudadano alegó que alguien debía tener dicha responsabilidad. La GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento informó que tal designación no existía, dando así respuesta a la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP considera que la respuesta municipal es plausible dado que el planeamiento urbanístico no es un procedimiento administrativo típico que requiera la figura de un responsable de tramitación según la legislación urbanística.
2
La respuesta de la administración, aunque no satisfaga las pretensiones del solicitante, constituye una respuesta efectiva a la solicitud de información.
3
La inexistencia de la información solicitada, debidamente justificada por la administración, conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.
Texto completo
Resolució 253/2019, de 3 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 172/2019
Administració reclamada: Ajuntament d’Alpicat
Informació reclamada: Identificació de les persones que intervenen en la tramitació del POUM.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha indicat a la persona reclamant que
la informació reclamada no existeix, perquè no s’hauria designat ningú com a responsable de la
tramitació del procediment urbanístic citat a la Reclamació. Tot i que la persona reclamant insisteix en
què algú de l’Ajuntament hauria de tenir aquesta responsabilitat de tramitació, la resposta municipal
deixa clar que no és aquest el cas, que no s’ha designat ningú amb aquesta responsabilitat de
tramitació i no es pot negar que aquestes explicacions donen resposta a la informació sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Planejament urbanístic.
Procediment administratiu.
Responsable de tramitació. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua
d’objecte. Informació inexistent.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 24 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 172/2019, presentada per una empresa
constructora propietària de terrenys afectats per un procés de modificació del planejament
urbanístic contra l’Ajuntament d’Alpicat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. L’empresa reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’1 d’abril de 2015 l’empresa reclamant demana, entre altres actuacions, la informació següent
a l’Ajuntament d’Alpicat: 1. La identificació de la persona al servei de l’Administració de
l’Ajuntament d’Alpicat responsable de l’expedient urbanístic del PP7. 2. Els fonaments jurídics en
els quals vostè es basa per notificar-me que “... per tal que aquest Ajuntament entri a valorar la
conveniència d’una modificació puntual del planejament general cal que, amb caràcter previ, tots
els veïns afectats ho sol·licitin”. El 4 de novembre de 2015 reitera la sol·licitud, perquè no hauria
rebut resposta de l’Ajuntament.
L’11 de gener de 2018 la mateixa empresa reclamant, després de fer referència al procediment
de la 7ª modificació del POUM, demana la informació següent:
2.1. Informació dels tràmits realitzats en aquest expedient des de l’escrit de ... 28 d’agost de
2017 ...
2.2. Còpia del Text Refós ... que conté les prescripcions fixades per l’acord de la CTU de Lleida
de 23 de febrer de 2017.
2.3. Còpia de l’ofici de remissió de l’Ajuntament d’Alpicat a la CTU de Lleida, amb el corresponent
número de registre de sortida, així com de tota la documentació descriptiva i gràfica adjunta
que li ha tramès per donar compliment al requeriment notificat el 24 de febrer de 2017
(referència 2018/060024/L).
2.4. La identificació de la/les persona/es al servei de l’administració de l’Ajuntament d’Alpicat
responsable/s de la tramitació de l’expedient de la 7ª modificació del POUM que afecta el
PP7, motiu d’aquesta instància (art. 53.1.b Llei 39/2015 Procediment administratiu).
El 19 d’abril de 2018 l’empresa reclamant reitera substancialment la mateixa sol·licitud anterior.
El 5 de juny de 2018 l’Ajuntament d’Alpicat lliura a la persona reclamant part de la informació
sol·licitada, si bé mancaria la demanada als apartats 2.3 i 2.4.
3. La Reclamació presentada el 24 de març de 2019, després d’argumentar l’interès de l’empresa
reclamant en la modificació urbanística objecte de la Reclamació, demana la identificació de
la/les persona/es al servei de l’administració de l’Ajuntament d’Alpicat responsable/s de la
tramitació de l’expedient de la 7ª modificació del POUM que afecta el PP7, per tal d’incorporar
els passatges que comuniquen el Passeig de Pau Casals amb els carrers Nord i Pompeu Fabra
d’Alpicat.
4. El 28 de març 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Alpicat i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 15 d’abril de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, relatiu a les Reclamacions 172/2019,
175/2019 i 176/2019, que inclou informació sol·licitada per elles. En relació amb aquesta
Reclamació, manifesta que l’Ajuntament no hauria nomenat cap funcionari responsable de la
tramitació d’aquest expedient, motiu pel qual no es podria facilitar la informació demanada per la
persona reclamant.
6. El 23 d’abril de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, tot indicant
que si en el termini de tres dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud
d’informació.
7. El 29 d’abril de 2019 la persona reclamant comunica a la GAIP les seves al·legacions, que
comenten alguns aspectes de la resposta donada per l’Ajuntament i reiteren la sol·licitud de la
informació relativa a la identificació de la persona responsable de la tramitació de l’expedient
urbanístic indicat a la Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per
a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha indicat a la persona reclamant que la
informació reclamada no existeix, perquè no s’hauria designat ningú com a responsable de la
tramitació del procediment urbanístic citat a la Reclamació. Tot i que la persona reclamant insisteix en
què algú de l’Ajuntament hauria de tenir aquesta responsabilitat de tramitació, la resposta municipal
deixa clar que no és aquest el cas, que no s’ha designat ningú amb aquesta responsabilitat de
tramitació i no es pot negar que aquestes explicacions donen resposta a la informació sol·licitada. A
més, s’ha d’entendre que la resposta municipal és plausible, perquè el planejament urbanístic i les
seves modificacions no constitueixen procediments administratius típics, amb persones interessades
concretes, en els que la legislació de procediment administratiu garanteix l’existència de persones
responsables de la seva tramitació, sinó procediments d’altra naturalesa, que es regeixen per la seva
normativa específica (la legislació urbanística), que no requereix aquesta figura de persona
responsable de la seva tramitació.
La resposta donada per l’Ajuntament, encara que no satisfaci les pretensions de la persona reclamant,
de fet dóna resposta a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta, per tant,
la pèrdua d’objecte d’aquesta. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació,
sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de
maig de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 172/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.