Se solicitó al Consell Català de l’Esport información sobre seguridad en el PNAESM. El reclamante alegó entrega parcial por falta de referencias al 112 y documentos de Mossos d'Esquadra. La GAIP desestima parcialmente por inexistencia de más información disponible y declara la pérdida de objeto al haberse entregado los documentos de Mossos durante el proceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación se desestima parcialmente respecto al acta de la Comisión de Refugios de Montaña ya que no existe más información pública disponible sobre la seguridad del PNAESM y el servicio 112.
2
Se declara la pérdida sobrevenida del objeto en relación a la documentación de los Mossos d'Esquadra, al acreditarse que el solicitante accedió a ella el 8 de mayo de 2022.
3
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
4
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente en beneficio del derecho y no pueden ampliarse por analogía.
Texto completo
Resolució 392/2022, de 19 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 171/2022
Administració reclamada: Consell Català de l’Esport
Informació reclamada: Tractament d’un punt de l’ordre del dia de la Comissió de Refugis de
Muntanya.
Sentit de la resolució: Desestimació parcial i finalització per la pèrdua sobrevinguda de
l’objecte de la Reclamació.
Resum: De l’informe del CCE se’n desprèn, doncs, que no existeix altra informació pública
sobre el tractament del tema de seguretat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant
Maurici al sí la Comissió de Refugis de Muntanya que la que ja li va ser estimada i lliurada
prèviament a la reclamació, de manera que, en aquets punt, la reclamació s’ha de desestimar
per manca d’objecte. Quant a la informació elaborada pels MMEE, també objecte de
reclamació, el CCE indica que l’ha demanat al cos de Mossos d’Esquadra i que ha fet arribar a
la persona reclamant el document que n’ha rebut, i acredita amb l’evidència de notificació haver
posat aquesta informació a disposició de la persona reclamant en la seu electrònica i que la
persona reclamant hi ha accedit materialment amb data 8 de maig de 2022. Per tant, a manca
de cap al·legació de la persona reclamant al respecte, cal donar per perdut l’objecte de la
reclamació en relació amb aquest punt, i finalitzar la reclamació.
Paraules clau: Expedients. Seguretat. Parcs naturals. Reclamació contra lliurament parcial de
la informació. Informació inexistent. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 18 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 171/2022 contra el Consell Català
de l’Esport, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 6 de gener de 2022 la persona reclamant presenta una instància en la qual exposa “El
Consell Català de l’Esport, probablement a partir de la Comissió de Refugis de Muntanya
de Catalunya, ha tractat temes de seguretat que afecten l’àmbit del Parc Nacional
d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i zona perifèrica (PNAESM), per la qual cosa
demano informació sobre els temes que s’han tractat i de les actuacions que se’n hagin
derivat. Entre altres voldria: 1. Accedir als informes/memòries o qualsevol altre document
(normativa) que s’hagi generat sobre aquest tema des del 2004, relacionat directament o
indirecta amb la seguretat al PNAESM en sentit ampli i particularment sobre activitats
esportives i senderisme, com ara senyalització (p.e. a la zona de Comalesbienes o
Colomèrs), cobertura d’emergències (p.e.112), coordinació entre refugis en
temes/protocols de seguretat per les persones que contracten forfets, formació dels
guardes dels refugis del PNAESM i zona perifèrica en aquests temes de seguretat, control
de la seguretat en activitats esportives que es realitzen dins el PNAESM o altres
relacionades amb el senderisme (com ara la ruta publicitada al PNAESM entre refugis i
anomenada Carros de Foc). 2. Actuacions realitzades per part del CCE i/o la Consellera i
de la qual depèn arran d’aquests informes des del 2004 (o a partir d’altres
informes/avaluacions) i particularment respecte als temes de seguretat que afecten l’àmbit
del PNAESM i zona perifèrica en activitats esportives i incloent el senderisme” .
3. El 4 de febrer de 2022 el Departament resol estimar la sol·licitud d’accés a la informació
pública i lliura la informació a la persona reclamant.
4. La Reclamació presentada el 18 de febrer de 2022 assenyala que el Consell Català de
l’Esport li ha lliurat parcialment la informació sol·licitada i argumenta que presenta la
reclamació per: “L’acta que s’adjunta d’aquesta reunió no hi ha cap referència al 112
(malgrat es diu que es va tractar el tema) i no s'incorpora la informació elaborada pel cos
de Mossos d'esquadra i que formava part del punt 2 de l'ordre del dia”.
5. El 28 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
6. El 28 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Consell Català de l’Esport i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
7. El 29 de març de 2022 la GAIP requereix al Consell Català de l’Esport que li faci la
documentació sol·licitada amb caràcter immediat, alhora que l’adverteix que no enviar-li
l’informe i expedient sol·licitats no impedeix a la Comissió seguir amb el procediment de
reclamació fins la Resolució, la qual serà vinculant per al Consell.
8. El 26 d’abril de 2022 el Consell Català de l’Esport comunica a la GAIP: “En relació amb
l’assumpte del fil de correus (Reclamació 171/2022) informar que des del Consell Català
de l’Esport hem notificat a la persona sol·licitant l’ampliació de resposta a la seva sol·licitud
d’accés a la informació pública aportant un document que avui mateix ens ha facilitat el
cos de Mossos d’Esquadra i poder completar així la resposta que en data 4 de febrer vam
notificar com a resolució. Aquesta acció respon a la voluntat de satisfer amb la màxima
immediatesa la petició de la persona reclamant ja que en el seu dia resultava inviable per
no comptar amb aquesta documentació. Per l’altra banda, la intencionalitat d’aquest correu
és informar la Comissió que, havent rebut avui la informació que permet consolidar el text
d’informe requerit (segons assentaments 9056/24139/2022 i 9056/40206/2022) tancarem
la tramitació en els propers dies, és a dir, tan aviat com ens sigui possible. Gràcies”.
9. El 12 de maig de 2022 el Consell Català de l’Esport notifica a la GAIP l’informe jurídic i
expedient sol·licitats. L’informe jurídic recull els antecedents al cas entre els que hi consta
una comunicació d’ampliació de la resposta lliurada notificada el 8 de maig de 2022 i
exposa: “Posicionament en relació amb la reclamació En tot moment, el CCE ha estat
favorable a estimar la sol·licitud de la persona reclamant. Tal com s’exposa a la resolució
de la sol·licitud objecte de la reclamació, un cop fetes les comprovacions pertinents, es
reitera que, de les set reunions que la Comissió de Refugis de Muntanya de Catalunya ha
dut a terme des de la seva constitució, només a la setena i darrera trobada, és a dir l’acta
facilitada a la persona sol·licitant, es desenvolupa alguna qüestió en referència a seguretat
que afecti l’àmbit descrit a la seva formulació. Certament aquesta acta acorda una propera
convocatòria amb la voluntat que els agents que havien fet el treball referit poguessin
exposar-lo. Malauradament, la situació viscuda per la pandèmia de la COVID va trencar la
dinàmica de reunions de la Comissió de Refugis de Muntanya i no només no s’han tornat a
convocar de noves sinó que tampoc hi ha hagut l’opció a l’exposició pendent. En tot cas,
com a mostra de la predisposició del CCE a satisfer la sol·licitud d’accés a la informació
pública, arran de la reclamació presentada, el CCE ha demanat al cos de Mossos
d’Esquadra informació específica fruit del tractament de la qüestió i aportem el document
que ens han fet arribar i que es trametrà a la [persona reclamant] com a ampliació de la
informació lliurada inicialment. Conclusions D’acord amb l’anterior, el CCE considera que
la GAIP hauria de desestimar la petició per pèrdua de l’objecte del procediment”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública
adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
La reclamació es presenta el lliurament parcial de la informació sol·licitada, prèviament
estimada per l’Administració, i s’assenyala expressament per la reclamant que la mancança
d’informació que és objecte d’aquest procediment de reclamació és el fet que l’acta que se li ha
fet arribar no hi hauria cap referència al 112 i no s'hi incorpora la informació elaborada pel cos
de Mossos d'esquadra i que formava part del punt 2 de l'ordre del dia d’aquella reunió.
L’Administració ha reiterat, en resposta a aquesta reclamació, que, tal i com s’exposava a la
resolució estimatòria de la sol·licitud, de les set reunions que la Comissió de Refugis de
Muntanya de Catalunya ha dut a terme des de la seva constitució, només a la setena i darrera
trobada s’hi va tractar alguna qüestió en referència a seguretat que afecti l’àmbit objecte de la
seva sol·licitud, i d’aquesta reunió ja n’hi ha fet arribar l’acta. Admet que, “Certament aquesta
acta acorda una propera convocatòria amb la voluntat que els agents que havien fet el treball
referit poguessin exposar-lo. Malauradament, la situació viscuda per la pandèmia de la COVID
va trencar la dinàmica de reunions de la Comissió de Refugis de Muntanya i no només no s’han
tornat a convocar de noves sinó que tampoc hi ha hagut l’opció a l’exposició pendent”. De
l’informe del CCE se’n desprèn, doncs, que no existeix altra informació pública sobre el
tractament del tema de seguretat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici al
sí la Comissió de Refugis de Muntanya que la que ja li va ser estimada i lliurada prèviament a
la reclamació, de manera que, en aquets punt, la reclamació s’ha de desestimar per manca
d’objecte.
Quant a la informació elaborada pels MMEE, també objecte de reclamació, el CCE indica que
l’ha demanat al cos de Mossos d’Esquadra i que ha fet arribar a la persona reclamant el
document que n’ha rebut, i acredita amb l’evidència de notificació haver posat aquesta
informació a disposició de la persona reclamant en la seu electrònica i que la persona
reclamant hi ha accedit materialment amb data 8 de maig de 2022. Per tant, a manca de cap
al·legació de la persona reclamant al respecte, cal donar per perdut l’objecte de la reclamació
en relació amb aquest punt, i finalitzar la reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 19 de maig de 2022, resol per unanimitat desestimar parcialment la Reclamació 171/2022
en relació amb l’acta de la Comissió de Refugis de Muntanya de Catalunya que reculli el
tractament del 112 en relació amb la seguretat al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant
Maurici, perquè tota la informació disponible ja li va ser proporcionada abans de formalitzar la
reclamació, i declarar la pèrdua d’objecte respecte de la informació elaborada pel Cos de
Mossos d’Esquadra, que ha estat lliurada en el marc d’aquest procediment, així com disposar
la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.