Inadmisión de reclamación por falta de objeto relativo al derecho de acceso a la información pública sobre incrementos retributivos

Resolució 201/2019, de 4 d’abril Número d’expedient de la reclamació: 171/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Moià Informació reclamada: Increment retributiu. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Segons l’article 33.2 RGAIP, la GAIP únicament pot inadmetre les reclamacions si, entre altres motius, no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Els antecedents posen de manifest que la Reclamació no té per objecte obtenir informació pública, ni la persona reclamant aporta cap sol·licitud prèvia d’informació pública. Es pot concloure, per tant, que aquesta Reclamació no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual ha de ser inadmesa a tràmit. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Retribucions. Reclamació contra silenci. Informació pública. Manca d’objecte. Inadmissió. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 28 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 171/2019, presentada per els representants dels treballadors de l’Ajuntament de Moià per Comissions Obreres, en relació amb l’objecte indicat a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de febrer de 2019 la persona reclamant s’adreça a l’Ajuntament de Moià i exposa que “Referent a l’increment addicional del 0,20% de la massa salarial del 2018, pactat en la reunió de la mesa negociadora de data 7 de setembre de 2018 i ratificat pel Ple en data 26 de setembre. Sol·licitem: que s’aboni aquest increment del 0,20% de la massa salarial que correspon a l’any 2018 als treballadors seguint un criteri d’aplicació lineal, tal com ja es va sol·licitar en la reunió de 14 de novembre de 2018” . 3. La Reclamació presentada el 25 de març de 2019 manifesta que l’Ajuntament no hauria donat resposta al seu escrit, en l’apartat sobre “informació sol·licitada” assenyala “la patronal no respon a les nostres peticions, ni en reunions, ni a les cartes que entrem per registre. Som finals del primer trimestre de 2019 i seguim sense conrar aquest import que ens correspon per llei. Per això ens dirigim al Síndic de Greuges per si pot medià o fer pressió perquè la patronal compleixi amb la Llei i aboni els imports als treballadors de la corporació corresponents a l’any 2018” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es planteja en relació amb una resolució municipal dictada en resposta a una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. 2. Inadmissibilitat de la Reclamació D’acord amb l’article 2.b) LTAIPBG, que s’acaba de transcriure, informació pública es aquella que ha estat elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats. L’objecte de la present sol·licitud no és l’accés a informació pública, sinó l’impuls d’una actuació municipal, la qual cosa no pot ser objecte del procediment de revisió per la GAIP. Aquesta pretensió, per més raonable que pugui ser, no pot quedar emparada per aquesta via de garantia ja que no s’ajusta al dret d’accés a informació pública, tenint en compte que aquest dret queda limitat a la informació en poder de l’Administració, en el moment de fer la sol·licitud, sense que pugui emparar altra pretensió que l’accés a informació per part de la persona reclamant. En no tenir per objecte el dret d’accés a la informació de la persona reclamant, i atès que l’article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte l’accés a la informació pública, la Reclamació formulada ha de ser inadmesa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 d’abril de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 171/2019 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.