Acceso al código fuente del programa informático para la designación de los miembros de los tribunales correctores de las PAU

Resolució 200/2017, de 21 de juny Número d’expedient de la reclamació: 171/2017. Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Consell Interuniversitari de Catalunya. Informació reclamada: Codi font del programa informàtic emprat per a la designació dels membres dels tribunals correctors de les proves d’accés a la universitat (PAU). Sentit de la resolució: Estimació. Resum: El codi font d’un programa informàtic emprat per l’Administració en la designació dels membres de tribunals avaluadors constitueix informació pública als efectes de l’article 2.b de la Llei 19/2014. La informació pública inclou no només aquella que s’expressa en llenguatge natural (en paraules, que és la més habitual), sinó també l’expressada mitjançant fotografies, vídeos, plànols, senyals, etc. o mitjançant altres llenguatges, com el matemàtic o, en aquest cas, l’informàtic. Com a informació pública, és plenament accessible per la ciutadania, llevat que concorri algun dels límits taxats previstos per la legislació de transparència, concurrència que ha de ser motivada degudament per l’Administració. Tenint en compte la naturalesa i la finalitat del programa informàtic sol·licitat, destinat a determinar la composició dels tribunals correctors de les PAU, no sembla que el lliurament del seu codi font pugui representar un perill per a la seguretat pública. D’altra banda, existeix un interès públic i privat –dels interessats que participen en les diverses convocatòries– evident en poder comprovar que el programa informàtic està correctament dissenyat per tal de garantir la igualtat de tots els participants i que la designació dels membres dels tribunals s’ajusta als criteris establerts per la normativa que els regula. Paraules clau: Universitats. Proves d’accés a la universitat (PAU). Designació dels tribunals. Codi font. Programa informàtic. Informació pública. Seguretat pública. Propietat intel·lectual o industrial. Ponent: Oriol Mir Puigpelat. Antecedents 1. El 21 d’abril de 2017 té entrada a la GAIP la Reclamació 171/2017, presentada contra la manca de lliurament per part del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) de la informació demanada mitjançant la sol·licitud d’accés que s’indica a l’antecedent següent. A la reclamació es declina que aquesta sigui tramitada d’acord amb el procediment de mediació. 2. El 15 de març 2017 la persona reclamant, un professor que ha participat en diverses ocasions, sense èxit, al procediment de selecció dels membres dels tribunals de correcció de les proves d’accés a la universitat (PAU), sol·licita la informació següent al CTTI (núm. de registre 9015- 148773/2017): “Sol·licitem el codi del programa que condiciona l’ordre en el llistat de membres correctors de les PAU i que permeti una relació inequívoca entre el valor numèric de la llavor extreta en el sorteig, el número del sol·licitant i el número de la posició en la llista resultant”. Demana que la informació li sigui lliurada per correu electrònic. 3. El 10 d’abril de 2017 la secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya dicta resolució per la qual estima l’esmentada sol·licitud i lliura, en annex, la informació següent: “En la convocatòria per a la participació de professorat corrector en els tribunals de les PAU 2017, a cada professor/a candidat, en el moment de registrar-se el portal [se] li va assignar i per tant [...] comunicar un número de referència de 4 xifres, que enguany ha estat comprés entre el 0005 i el 3480. En la sessió de la Comissió Organitzadora de les PAU celebrada el 28 de març de 2017, es va efectuar un sorteig públic per ordenar els professors candidats a partir d’un dels números assignats entre les xifres esmentades (el 0005 i el 3480). Per garantir que aquest número no està prefixat i que introduint les dues referències (número inicial i número final) sempre s’obtindria el mateix resultat, s’aplica un número a l’atzar de 4 dígits que es fa servir de llavor del generador de números aleatoris basat en el Secure Random de Java. El resultat esdevé la referència que es té en compte per ordenar les sol·licituds. Tota la informació referent al sorteig per a la participació de correctors en els tribunals de PAU 2017 està publicada al portal accesnet/professorat”. 4. En considerar que la informació lliurada no dona resposta a la seva sol·licitud, la persona reclamant presenta la seva reclamació davant la GAIP, que té entrada en el registre d’aquesta, com s’ha dit, el 21 d’abril de 2017. A la fonamentació de la reclamació s’afirma el següent: “No es proporciona el codi responsable d’establir la relació entre el número d’identificació dels sol·licitants, la llavor extreta per sorteig i l’ordre resultant dels tribunals per a les convocatòries realitzades fins al moment. Si s’ha produït un canvi en el procediment aquest any, el resultat de la llista encara no és conegut i no és l’objecte de la sol·licitud”. 5. El 25 d’abril de 2017 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la reclamació. El 26 d’abril de 2017 la GAIP comunica la presentació de la reclamació a l’Administració de la Generalitat i li demana l’expedient, així com un informe jurídic sobre la reclamació presentada. 6. L’11 de maig de 2017 el cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya comunica a la GAIP que el 4 de maig s’ha demanat al Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) un informe sobre “si el codi font del programa informàtic que utilitza la Generalitat de Catalunya en aquest procediment administratiu és una informació susceptible de ser facilitada als efectes de donar compliment al dret d’accés a la informació pública regulat a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, o bé si hi ha alguna limitació relacionada amb la seguretat pública, en el sentit que preveu l’article 21.1 a) d’aquesta Llei”. En no haver-se rebut encara aquest informe, es demana una pròrroga “per a poder donar una resposta motivada a [la persona reclamant]”. 7. El 16 de maig de 2017 la GAIP comunica al cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya una ampliació en cinc dies del termini d’emissió de l’informe, d’acord amb el previst per l’article 32.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. 8. El 19 de maig de 2017 l’esmentada Oficina tramet a la GAIP l’expedient i un informe on es detallen les actuacions realitzades des de la presentació de la sol·licitud i on es conclou el següent: “A l’espera de rebre la resposta del CESICAT, s’ha reclamat que es contesti la sol·licitud amb la màxima celeritat possible. Un cop rebuda la resposta, s’actuarà en conseqüència de la informació rebuda per part d’aquesta entitat”. 9. Malgrat un nou requeriment per part de la GAIP de 13 de juny de 2017, en el moment en què es dicta aquesta resolució no se li ha fet arribar encara l’esmentat informe del CESICAT. Fonaments jurídics 1. La informació sol·licitada i el procediment de selecció dels membres dels tribunals de correcció de les PAU Aquesta reclamació es troba directament relacionada amb tres altres reclamacions presentades amb anterioritat per la mateixa persona (Reclamacions 9/2016, 123/2016 i 124/2016) i que aquesta Comissió va resoldre mitjançant les Resolucions d’11 de maig de 2016 i de 21 de setembre de 2016. Aquesta i les anteriors reclamacions són presentades per un mateix docent universitari que ha participat a diverses convocatòries de selecció dels membres dels tribunals de correcció de les PAU, sense haver estat mai seleccionat, i que vol comprovar que la selecció es fa realment per sorteig entre els diversos aspirants, tal com ha establert el Consell Interuniversitari de Catalunya. Entre altres informacions, durant la tramitació de la Reclamació 9/2016 ja va demanar, de manera genèrica, la “relació inequívoca entre el número de la sol·licitud que s’assigna quan aquesta es realitza i l’ordre del sorteig a partir de la llavor” que serveix per ordenar les sol·licituds. En no quedar convençuda amb les explicacions rebudes durant el desenvolupament de la sessió de mediació d’aquella reclamació, la persona reclamant va tornar a presentar una segona sol·licitud d’informació on va demanar, de manera més precisa, “l’algoritme matemàtic que condiciona l’ordre de posicions en els tribunals correctors de les PAU a partir de la llavor extreta per sorteig”, sol·licitud que va ser desestimada pel Consell Interuniversitari i que va donar lloc a la Reclamació 124/2016. La Resolució de la GAIP de 21 de setembre de 2016 va estimar aquesta reclamació i va declarar el dret de la persona reclamant a obtenir aquest algoritme matemàtic, en el cas que existís, o, de no existir, la descripció de l’algoritme en llenguatge natural –en paraules– que el Consell Interuniversitari havia tramès a la GAIP durant la tramitació de la reclamació, i que explica els paràmetres funcionals del programa informàtic emprat pel Consell Interuniversitari per a la selecció dels membres dels tribunals correctors de les PAU. En execució d’aquesta resolució, només va poder ser lliurada a la persona reclamant la descripció de l’algoritme en llenguatge natural, atès que, segons va manifestar el CTTI (l’organisme encarregat del manteniment i l’evolució de l’esmentat programa informàtic) a requeriment de la GAIP, mitjançant escrit del seu director gerent de 20 de febrer de 2017, “no existeix cap algorisme matemàtic” i “els paràmetres funcionals del programa van ser traduïts directament a llenguatge de programació”. En aquest escrit també es va informar que l’esmentat programa informàtic és de titularitat de la Generalitat. A la vista d’aquesta resposta, la persona reclamant presenta una tercera sol·licitud d’accés, que és la que ha donat lloc a aquesta reclamació, on demana directament el codi font d’aquest programa informàtic, per tal de comprovar que existeix “una relació inequívoca entre el valor numèric de la llavor extreta en el sorteig, el número del sol·licitant i el número de la posició en la llista resultant”. Per tal de comprovar, en definitiva, que el programa està correctament dissenyat i que la selecció dels membres dels tribunals es fa realment per sorteig. Abans d’examinar si s’ha d’estimar o no aquesta darrera sol·licitud convé explicar breument el procediment de selecció dels membres dels tribunals correctors de les PAU i els criteris que la normativa obliga a complir, criteris que obliguen a emprar un programa informàtic i que impedeixen fer un mer sorteig presencial entre tots aquells que sol·licitin formar-ne part. El marc regulador de la selecció dels membres dels tribunals de correcció de les PAU, molt poc detallat, es troba contingut fonamentalment a l’article 17 del Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a l’accés als ensenyaments universitaris oficials de grau i els procediments d’admissió en les universitats públiques espanyoles, precepte que segueix transitòriament en vigor fins el curs 2016-2017 (disposició transitòria única del Reial decret 412/2014, de 6 de juny, pel qual s’estableix la normativa bàsica dels procediments d’admissió als ensenyaments universitaris oficials de grau). Segons aquest article 17: “1. Els tribunals qualificadors de les proves d’accés a la universitat estan integrats per personal docent universitari i per catedràtics i professors d’ensenyament secundari que imparteixin batxillerat. 2. La comissió organitzadora de la prova designa i constitueix els tribunals qualificadors, i garanteix que tots els exercicis puguin ser qualificats per vocals especialistes de les diferents matèries incloses en les proves. En la designació dels membres dels tribunals s’ha de procurar una composició equilibrada entre dones i homes, llevat que no sigui possible per raons fundades i objectives, degudament motivades. Així mateix, s’ha de garantir per a cada matèria la participació d’almenys el 40 per cent de docents d’universitat i el 40 per cent de catedràtics i professors d’ensenyament secundari que imparteixin batxillerat. [...]”. L’article 16 d’aquest mateix reial decret estableix que “les administracions educatives han de constituir en els seus respectius àmbits de gestió una comissió organitzadora de la prova d’accés” (apartat 1), comissió que té atribuïda, entre altres funcions, la de “designació i constitució dels tribunals” (apartat 3.e). En desplegament d’aquesta habilitació normativa, el Decret 107/2001, de 17 d’abril, pel qual es crea i es regula la Comissió Coordinadora de les Proves d’Accés a les Universitats de Catalunya, atribueix a aquesta Comissió, que depèn de la Secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya (article 1), la funció, entre d’altres, de “designar i constituir els tribunals” qualificadors de les PAU (article 3.2.g). Tal com s’explica al web de les PAU de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat (http://universitatsirecerca.gencat.cat/ca/03_ambits_dactuacio/treballar_i_estudiar_el_sistema_dunis/p ersonal_docent_i_investigador/participacio_del_professorat_en_els_tribunals_pau/), aquesta Comissió Coordinadora selecciona els membres dels tribunals mitjançant un sorteig entre els candidats que es presenten a cada convocatòria anual i que reuneixin els requisits exigits (bàsicament, formar part del personal docent de les universitats públiques catalanes o del professorat funcionari d’ensenyament secundari, estar en servei actiu, i complir –en el cas del professorat universitari– la correspondència entre àrea de coneixement i/o titulació universitària amb les matèries de les PAU o impartir docència en batxillerat de la matèria sol·licitada o les matèries sol·licitades per corregir). Només es designen de manera directa, i no per sorteig, els presidents dels tribunals i els sotscoordinadors de matèria. En la designació dels membres dels tribunals es procura una composició equilibrada entre dones i homes i es garanteix, per a cada matèria, la participació d’almenys el 40 per cent de docents d’universitat i el 40 per cent de catedràtics i professors d’ensenyament secundari que imparteixin batxillerat, tal com exigeix l’article 17.2 del Reial decret 1892/2008 abans transcrit. Aquesta proporció d’homes i dones i de professors universitaris i de batxillerat es garanteix mitjançant el programa informàtic al qual vol accedir la persona reclamant. En aquest mateix web es publiquen també les retribucions que perceben les persones que són seleccionades per formar part dels tribunals. 2. El dret d’accés al codi informàtic sol·licitat S’ha de reconèixer el dret de la persona reclamant a accedir al codi font del programa informàtic emprat pel Consell Interuniversitari en la designació dels membres dels tribunals correctors de les PAU, per raons similars a les que van portar, a la Resolució d’aquesta Comissió de 21 de setembre de 2016, a estimar la Reclamació 124/2016 i declarar el dret a conèixer l’algoritme matemàtic implementat per l’esmentat programa informàtic. El codi font d’un programa informàtic emprat per l’Administració en la designació dels membres de tribunals avaluadors constitueix informació pública als efectes de l’article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Segons aquest precepte, s’entén per informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Aquesta definició inclou tota la informació que l’Administració elabori o tingui en el seu poder en exercici de les seves funcions, amb independència del llenguatge o forma en què s’expressi. La informació pública inclou així, no només aquella que s’expressa en llenguatge natural (en paraules, que és la més habitual), sinó també l’expressada mitjançant fotografies, vídeos, plànols, senyals, etc. o mitjançant altres llenguatges, com el matemàtic o, en aquest cas, l’informàtic. L’article 19.1 LTAIPBG confirma aquesta noció àmplia d’informació pública quan disposa que “el dret d’accés a la informació pública inclou qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat elaborada o en què es conservi”. El mateix es desprèn de l’article 13 de la Llei bàsica estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, quan estableix que “s’entenen per informació pública els continguts o documents, sigui quin sigui el seu format o suport, que estiguin en poder d’algun dels subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest títol i que hagin estat elaborats o adquirits en l’exercici de les seves funcions”. Com a informació pública, és plenament accessible per la ciutadania, llevat que concorri algun dels límits taxats previstos per la legislació de transparència, concurrència que ha de ser motivada degudament per l’Administració (articles 20 i 34.4 LTAIPBG). L’Administració reclamada va estimar la sol·licitud d’accés formulada per la persona reclamant (antecedent 3) i no ha invocat cap límit que pugui justificar denegar-ne l’accés. Durant la tramitació de la reclamació ha demanat informe al CESICAT sobre si el lliurament del codi font sol·licitat pot ocasionar un perjudici per a la seguretat pública, perjudici que podria justificar denegar-ne l’accés d’acord amb l’article 21.1.a LTAIPBG, però aquest informe va ser demanat fa més d’un mes i mig i encara no ha estat emès (antecedents 6, 8 i 9). Tenint en compte la naturalesa i la finalitat del programa informàtic sol·licitat, destinat a determinar la composició dels tribunals correctors de les PAU, no sembla que el lliurament del seu codi font pugui representar un perill per a la seguretat pública. Aquest codi font s’ha de limitar a recollir i aplicar correctament les variables abans esmentades (requeriments de paritat entre homes i dones i de percentatges mínims de professors universitaris i de batxillerat, etc.), de forma reglada, sense que el seu coneixement per tercers posi en perill la població ni cap col·lectiu en particular. Si el que es tracta és d’evitar que el codi font pugui ser manipulat per tercers, això no es garanteix impedint-ne el seu coneixement, sinó adoptant les mesures de seguretat necessàries per tal d’evitar que terceres persones puguin accedir –presencialment o de forma remota– als ordinadors i sistemes informàtics que l’utilitzen. Tampoc no s’ha invocat el límit relatiu als drets de propietat intel·lectual o industrial (article 21.1.g LTAIPBG), segurament perquè, com s’ha assenyalat al fonament jurídic anterior, el programa informàtic en qüestió és de titularitat de la Generalitat. D’altra banda, existeix un interès públic i privat –dels interessats que participen en les diverses convocatòries– evident en poder comprovar que el programa informàtic està correctament dissenyat per tal de garantir la igualtat de tots els participants i que la designació dels membres dels tribunals s’ajusta als criteris establerts per la normativa que els regula. Com ja es va assenyalar a la Resolució de 21 de setembre de 2016 sobre les Reclamacions 123/2016 i 124/2016, no s’ha d’oblidar que els membres dels tribunals correctors de les PAU exerceixen una funció pública rellevant i que són retribuïts amb diner públic. Per tot l’exposat, s’ha de declarar el dret de la persona reclamant a que li sigui facilitat el codi font sol·licitat, per correu electrònic, tal com va demanar. Atesa la finalitat de control de la petició d’accés, es restringeix l’accés a aquesta finalitat i no es permet la difusió o la utilització del codi font per a altres finalitats sense l’autorització expressa de l’Administració de la Generalitat. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen pel cas d’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de juny de 2017, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 171/2017 i declarar el dret de la persona reclamant a que l’Administració de la Generalitat li lliuri el codi font del programa informàtic emprat per a la designació dels membres dels tribunals correctors de les PAU. No es permet la difusió o la utilització del codi font per a altres finalitats sense l’autorització expressa de l’Administració de la Generalitat. 2. Requerir al Consell Interuniversitari de Catalunya que, en el termini de deu dies hàbils des de la notificació d’aquesta resolució, lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1. 3. Requerir al Consell Interuniversitari de Catalunya que informi la GAIP de les actuacions dutes a terme per a l’execució material d’aquesta resolució tan bon punt es produeixin. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 171/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 21 de juny de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.