Inadmisión de reclamación sobre contratos de la Superilla del Poblenou por haber sido formulada como pregunta política

Resolució 139 /2017, de 3 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 168/2017. Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona. Informació reclamada: Contractes relacionats amb el desplegament de la Superilla del Poblenou. Sentit de la Resolució: Inadmissió . Resum: La legislació de règim local (inclòs el ROM de l’Ajuntament de Barcelona) fa una regulació diferent, tant substantiva, com de procediment, de les sol·licituds d’informació municipal i dels precs i preguntes. La GAIP no és competent en relació amb iniciatives d’electes locals que s’identifiquen com a precs o preguntes i que invoquen la normativa reguladora d’aquestes figures, encara que el seu contingut materialment comporti sol·licituds d’informació. Paraules clau: Administració local. Electes locals. Informació pública. Precs i preguntes. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 21 d’abril de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 168/2017, presentada per un Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, en nom i representació del Grup Municipal Demòcrata, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant no vol sol·licitar el procediment de mediació. 2. El 17 de març de 2017 la persona reclamant, actuant en representació del Grup Municipal Demòcrata a l’Ajuntament de Barcelona, després d’invocar els articles 64.2 i 98 del Reglament orgànic municipal (ROM), formula la següent pregunta per ser resposta per escrit: “Que el govern detalli la relació dels contractes d’obres i serveis que ha materialitzat en data d’avui en relació al desplegament de la Superilla Poblenou (entenent com a tals els que hagin tingut per objecte el propi àmbit de la Superilla i els seus entorns), així com els que tingui previst treure a licitació en els propers mesos, tot especificant-ne els imports per a cadascun d’ells, la data i l’adjudicatari. Es demana el lliurament d’aquesta informació mitjançant document escrit als grups municipals durant la sessió de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat”. 3. La Reclamació presentada el 21 d’abril de 2017 argumenta la importància de la informació demanada als efectes de controlar la política i la gestió municipal, explica que la sol·licitud de la que deriva hauria set reiterada per diverses vies, indica que la informació demanada (contractes) és pública i manifesta que haurien passat amb escreix els quatre dies de termini de què disposa l’Ajuntament per resoldre sobre aquestes sol·licituds. En conseqüència, sol·licita a la GAIP “que es tingui per presentat aquest escrit de reclamació i, amb ell, les al·legacions que en el mateix es troben contingudes i, en virtut seva, insti l’inici del procediment ordinari amb resolució per la qual s’insti a l’Ajuntament de Barcelona a entregar la informació sol·licitada pel Grup Municipal CiU al qual representa la persona física que subscriu”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació té per objecte una pregunta formulada per la persona reclamant, que no hauria estat atesa pel govern municipal. De conformitat amb el criteri aplicat per la Resolució 66/2017, aquest fet comporta que no pugui ser admesa a tràmit per la GAIP. És cert que partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC). Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciós administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència, que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciós administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1a. 2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a. 2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Tanmateix, en aquest cas no estem davant d’una sol·licitud d’informació municipal emparada en l’article 164 LMRLC, sinó d’una iniciativa diferent: una pregunta amb resposta escrita. La normativa de règim local fa una regulació diferent per a les figures dels precs i de les preguntes de la que la mateixa legislació estableix per a l’accés dels electes locals a la informació. La LRBRL es refereix al dret dels electes a formular precs, preguntes i mocions (i també a sol·licitar sessions extraordinàries dels òrgans col·legiats dels que en són membres, a participar a les seves sessions i votacions, a conèixer amb antelació les convocatòries i a tenir a la seva disposició la documentació corresponent) al seu article 46; en canvi, el seu dret d’accés a la informació és regulat al 77, que obliga al govern municipal a resoldre les sol·licituds en el termini màxim de cinc dies. Aquesta dualitat en la regulació d’una i de les altres iniciatives es manifesta també a l’LMRLC, que dedica l’article 164 a regular amb un cert detall el dret dels electes locals a la informació, mentre que el seu dret a formular precs i preguntes i a la participació en els òrgans col·legiats és regulat a altres preceptes (articles 98 a 103 i 165). Coherentment amb la diversitat de regulacions legals que s’acaba d’assenyalar, el ROM de l’Ajuntament de Barcelona fa una regulació separada del dret dels seus regidors i regidores a la informació (que és objecte de regulació molt detallada per part del seu article 12, dins del Títol II del ROM, sobre regidors i regidores) i dels precs i preguntes (articles 64 i 98, dins del Títol IV, relatiu al règim de funcionament dels òrgans municipals), i fins i tot preveu procediments diferents per exercir un i altre tipus d’iniciatives. Tot i que sovint poden tenir trets comuns (per exemple, moltes vegades l’objecte de determinats precs i preguntes és obtenir informació, com és el cas que ara ens ocupa, i unes i altres iniciatives poden servir per exercir funcions de control del govern municipal), precs i preguntes, per una banda, i sol·licituds d’informació, per l’altra, tenen significació i dinàmiques diferents. Mentre que les sol·licituds d’informació són manifestació del dret a la informació, que és objecte d’una regulació precisa per la legislació de règim local (fins al punt de garantir que han de ser objecte de resolució administrativa que es presumeix estimatòria en cas de silenci administratiu) i es pot exercir de forma autònoma, amb diversitat de contextos i finalitats, els precs i preguntes són iniciatives de naturalesa molt més política que estrictament jurídica (legalment no es requereix que s’hagin de resoldre per acte administratiu i menys encara que la manca de resolució expressa en termini tingui efectes estimatoris, com és el cas de les sol·licituds d’informació), sovint vinculades al desenvolupament de les sessions dels òrgans col·legiats, fins al punt que poden formar part del seu ordre del dia, amb continguts usualment més relacionats amb l’impuls (els precs) o el capteniment (les preguntes), que amb la sol·licitud d’informació en sentit estricte, i si el seu objecte és aquest darrer, poden abastar el requeriment d’elaborar informació sobre un assumpte determinat o d’obtenir informació futura (com seria el cas dels contractes futurs demanats en la sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació) i no limitar -se, com passa amb les sol·licituds d’informació en sentit estricte, a accedir a la informació existent; probablement per això, el termini donat per resoldre els precs i preguntes (un mes) és substancialment més llarg que el previst per a les sol·licituds d’informació (5 dies segons l’article 12 del ROM). És molt qüestionable que es puguin servir d’un procediment de garantia instituït per l’LTAIPBG amb la finalitat de fer efectiu el dret d’accés a la informació pública, com és la Reclamació davant la GAIP, iniciatives que s’anomenen a si mateixes com a preguntes (defugint voluntàriament la de sol·licituds d’informació) i que s’emparen explícitament en preceptes diferents dels que regulen l’accés a la informació per part dels ma teixos electes locals. Tot i que la sol·licitud que dona lloc a aquesta Reclamació té (almenys en part) materialment per objecte l’obtenció d’informació pública, qui la formula la presenta explícitament no com a sol·licitud d’informació pública, sinó com a pregunta, i l’empara invocant els preceptes normatius relatius als precs i preguntes, sense fer esment als que regulen les sol·licituds d’informació pública. A més, coherentment amb aquesta naturalesa de pregunta, demana una forma de lliurament de la informació manifestament atípica en l’exercici del dret d’accés, i clarament més pròpia de les respostes escrites a les preguntes, com és la de facilitar la informació demanada en el decurs d’una sessió de la Comissió municipal corresponent. Amb aquests antecedents està clar que hi ha una voluntat deliberada del Grup reclamant de fonamentar aquesta iniciativa en els articles 64.2 i 98 del ROM, i no en el 12, que és precisament el que regula el dret d’accés a la informació municipal; en aquestes circumstàncies, el règim aplicable a la sol·licitud que ens ocupa és el que correspon formalment a la seva denominació i a les disposicions invocades, amb independència que el seu contingut consisteixi a demanar informació pública. Per les raons exposades més amunt, està clar que sol·licituds d’informació, per una banda, i precs i preguntes, per l’altra, tenen naturalesa jurídica i regulacions molt diferents, fins al punt que els arguments que porten a, entre moltes altres, la Resolució 65/2017, sobre la Reclamació 520/2016, a declarar la competència de la GAIP en relació amb les sol·licituds d’informació dels electes locals emparades en la legislació de règim local, no són aplicables a la Reclamació objecte d’aquesta Resolució, que deliberadament no s’empara en el dret d’accés a la informació, sinó en altres manifestacions del dret de participació política dels electes locals sobre les quals la GAIP no ostenta competències. Sobre la base d’aquestes consideracions procedeix inadmetre la Reclamaci ó 168/2017. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de maig de 2017, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 168/2017. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 168/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 3 de maig de 2017 Hi consta la firma. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.