Se solicitó a la Agència de Salut Pública de Catalunya información sobre planes de contingencia e informes valorativos de diversas residencias. El reclamante alegó que la información fue remitida por correo electrónico y no mediante resolución administrativa. La GAIP desestimó la reclamación porque la ley permite sustituir la resolución por una comunicación directa cuando se estima la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
El artículo 34.8 de la LTAIPBG permite que, si se estima la solicitud y no hay oposición de terceros, la resolución sea sustituida por una comunicación o por la facilitación directa de los datos.
2
La comunicación de la información pública puede realizarse a través de correo electrónico, especialmente cuando no se prevé que los datos estén afectados por límites legales al derecho de acceso.
3
La falta de remisión de informes o expedientes por parte de la Administración a la GAIP no impide la continuación y resolución del procedimiento de reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
4
El uso de un medio de comunicación electrónico es adecuado al ordenamiento jurídico siempre que la información llegue efectivamente al interesado y no existan restricciones legales aplicables.
Texto completo
Resolució 350/2021, de 23 d'abril
Número d'expedient de la Reclamació: 167/2021
Administració reclamada: Agència de Salut Pública de Catalunya
Informació reclamada: Plans de contingència de totes les llars d'una fundació.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: L'article 34.8 LTAIPBG estableix que “si s'estima la sol·licitud i no s'ha produït oposició de
tercers, la resolució pot ésser substituïda per una comunicació per la qual s'indica a l'interessat que
pot accedir a la informació, o bé se li poden facilitar les dades directament”. Pel que sembla aquest és
el cas: l'Administració facilita directament la informació sol·licitada a la persona reclamant, i per a això
la llei preveu que la resolució requerida en altres casos pot ser substituïda per una simple
comunicació. Comunicació que res no impedeix que pugui ser per correu electrònic, especialment si,
com succeeix en aquest cas, la informació sol·licitada no és previsible que contingui dades afectades
per límits legals al dret d'accés a la informació pública, i sempre que, naturalment, la informació
comunicada arribi efectivament a mans de la persona reclamant, com sembla ser el cas.
Paraules clau: Entitats de la Generalitat. Plans de contingència. Persones amb discapacitat.
Covid19. Reclamació contra comunicació de la informació. Manca de col·laboració de l'Administració.
Comunicació substitutiva de la resolució. Correu electrònic.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 20 de febrer de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 167/2021, presentada contra l'Agència de
Salut Pública de Catalunya (ASPC), en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública
indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst
per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 28 de gener de 2021 la persona reclamant sol·licita a l'ASPC “informació d'informes valoratius
de totes les llars residència de la Fundació xxxx, i en especial de l’estació de mar, 1,2,3, i de les
següents: Poble nou 10 Pujades 222, entresol 2- 3 (Barcelona), els Porxos 10 Gran Via 1037 1er
1a (Barcelona) Verneda- la Palmera 8 Andrade 213, 1er 1a (Barcelona) Espronceda 6 Gran Via
976, baixos. (Barcelona) Gran Via 6 Gran Via 1133 esc. d 1er 2a (Barcelona) Sàsser 10 Sàsser
El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà.
3, 1er 1a (Barcelona) Tzara 1 6 Lope de Vega 265, entresol 4a (Barcelona) Tzara 2 6 Lope de
Vega 265, 1er 4a (Barcelona) - s'han realitzat visites a les llars anteriorment esmentades amb la
finalitat de fer valoracions i contextualitzacions dels plans de contingència, amb referència a la
contextualització de les mesures de prevenció?. En quines dates si la resposta és positiva? -En
quines dates el Consorci de Serveis Socials de Barcelona va enviar els plans de contingència de
les llars esmentades anteriorment? - Es faciliti els informes de cada llar esmentada anteriorment
sobre la capacitat de gestió epidemiològica en el context de la pandèmia covid-19 - s'han donat
instruccions o pautes específiques, concretes o especials als informes de gestió epidemiològica
o a qualsevol informe previ, de mesures de prevenció per a persones de risc que siguin dins dels
següents grups de risc, a les llars esmentades anteriorment: *persones amb patologies cròniques
i/o pluripatologies *persones amb neuropaties *persones amb immunosupressió congènita o
adquirida? - Se'm faciliti el primer informe valoratiu de la llar residència Estació de Mar 4 i si n'hi
ha posteriors, a excepció del realitzat el 19/12/20 i totes aquelles recomanacions o conclusions
que s'hagin formulat abans de l'informe final. Demana que se li faciliti la informació en format de
resolució administrativa o pdf.
3. El 19 de febrer de 2021 l'Agència de Salut Pública de Barcelona contesta la sol·licitud anterior
facilitant aparentment resposta a les diverses qüestions plantejades, així com la documentació
sol·licitada.
4. La Reclamació presentada el 20 de febrer de 2021 assenyala com a motiu de la Reclamació el
fet que s'hagi facilitat mitjançant correu electrònic i no per resolució administrativa. No obstant
això, considera correcta la informació facilitada.
5. El 23 de febrer de 2021 la GAIP rep un correu electrònic de la persona reclamant, que manifesta
haver rebut la informació sol·licitada, si bé mitjançant correu electrònic, i no mitjançant resolució
administrativa, de manera que manté la Reclamació als sols efectes del mitjà fet servir per fer
arribar la informació sol·licitada a la persona reclamant.
6. L'1 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència
i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de
les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública
sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
7. L'1 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l'Agència de Salut Pública i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe ella,
així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta a
aquest requeriment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l'Administració
L'antecedent 7 posa de manifest que l'ASPC no aporta a aquest procediment la informació que li ha
estat sol·licitada per la GAIP, d'acord amb el previst per l'article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica
la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i
ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que
puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i
la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”).
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l'Administració amb
l'efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d'accés a la informació
pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si es té en compte que, com
indica el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació
sol·licitada i que, a més, l'article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la
informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï
la tramitació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents.”
3. La Reclamació ha de ser desestimada
Els antecedents posen de manifest que l'Agència de Salut Pública de Catalunya ha facilitat la
informació sol·licitada a la persona reclamant anteriorment a la presentació de la Reclamació. Així ho
reconeix expressament la persona reclamant, que no manifesta cap desacord amb el contingut i la
suficiència de la informació subministrada. L'únic motiu de la Reclamació és haver facilitat la
informació sol·licitada mitjançant correu electrònic, quan la persona reclamant considera que s'hauria
d'haver fet mitjançant una resolució administrativa degudament notificada.
L'article 34.8 LTAIPBG estableix que “si s'estima la sol·licitud i no s'ha produït oposició de tercers, la
resolució pot ésser substituïda per una comunicació per la qual s'indica a l'interessat que pot accedir
a la informació, o bé se li poden facilitar les dades directament”. Pel que sembla aquest és el cas:
l'Administració facilita directament la informació sol·licitada a la persona reclamant, i per a això la llei
preveu que la resolució requerida en altres casos pot ser substituïda per una simple comunicació.
Comunicació que res no impedeix que pugui ser per correu electrònic, especialment si, com succeeix
en aquest cas, la informació sol·licitada no és previsible que contingui dades afectades per límits
legals al dret d'accés a la informació pública, i sempre que, naturalment, la informació comunicada
arribi efectivament en mans de la persona reclamant, com sembla ser el cas.
Per tant, s'ha de concloure que la manera d'enviar la resposta de l'ASPC a la sol·licitud presentada
per la persona reclamant és adequada a l'ordenament jurídic, motiu pel qual s'ha de desestimar la
Reclamació.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23
d'abril de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 167/2021 i disposar la publicació de la
present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.