Solicitud de acceso a exámenes psicotécnicos y similares del Ayuntamiento de l'Hospitalet de Llobregat con resultado de desestimación parcial

Resolució 373/2024, de 21 de març Número d’expedient de la Reclamació: 166/2024 Administració reclamada: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Informació reclamada: Exàmens de psicotècnics o similars que hagin estat emprats en processos selectius des de 2015. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua parcial de l’objecte i desestimació parcial de la reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat parcialment a la persona reclamant la informació de la que disposa pel que fa a les proves teòriques tipus test en una interpretació extensiva del concepte “similars”, en el marc d’aquest procediment. Ara bé, cal advertir a l’Ajuntament que, malgrat que les bases de convocatòria s’afegeixi un punt de “destrucció de la documentació”, d’acord amb el que estableix l’article 9 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents (LAD) relatiu a l’avaluació dels documents públics i l’article 11 del Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents relatiu a l’aplicació de l’avaluació documental, la Taula d’Avaluació d’accés i avaluació documental (TAAD 16, DOGC 8296) per als processos de selecció dels empleats públics estableix que el model de proves és un document de conservació permanent. Pel que fa a còpia digital dels exàmens psicotècnics, cal considerar d’acord amb el principi de proporcionalitat i temporalitat, la concurrència d’un interès públic superior o privat superior que justifiqui l’accés a la informació (article 22.1). En aquest sentit, aquesta Comissió ve considerant que l’eficàcia futura dels processos d’avaluació psicotècnica es podrien veure perjudicats si es coneguessin els enunciats i les plantilles de correcció que determinés quines respostes indicarien la millor predisposició psicològica per a una determinada categoria professional i, més si se’n permetés fer una difusió pública. Per tant, s’entén que existeix un interès públic superior en garantir que les proves d’accés als llocs de treball públics, siguin fiables i eficaces per valorar les aptituds i perfils requerits per cada plaça, i una divulgació d’aquestes podria portar a preparar-la mostrant falsament el perfil personal que els criteris d’avaluació consideren òptims per a una determinada plaça. I aquesta divulgació és possible si es lliura la còpia de les proves i dels criteris d’avaluació de les respostes. Altrament i, d’acord amb els articles 20 i 22 LTAIPBG, les restriccions a l’accés han de fonamentar-se en límits legalment establerts. En aquest cas, i per la invocació del límit de propietat intel·lectual tant per l’empresa com per l’Ajuntament, cal tenir en compte el que estableix la llei de propietat intel·lectual. En el cas, cal entendre que no fan referència al dret moral d’autoria, que no es qüestiona ni es veuria alterat o amenaçat amb un accés controlat (per exemple, amb vista), sinó al dret de difusió, el qual es veu afectat si l’accés es divulga amb còpia digital com demana la persona reclamant. En el cas concret, resulta adequat aplicar-lo i, per tant aquesta Comissió considera que procedeix la desestimació del dret d’accés als exàmens psicotècnics reclamats. Paraules clau: Ajuntaments. Recursos humans. Processos selectius. Test psicotècnics. Exàmens. Taules d’Avaluació i Accés Documental. TAAD. Avaluacions. Registres d’eliminacions. Límits. Propietat intel·lectual. Copyright. Reclamació contra estimació parcial. Pèrdua sobrevinguda parcial. Desestimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 7 de febrer de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 166/2024, presentada per una persona física contra l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat , en relació amb la sol·licitud indicada al paràgraf següent. La persona reclamant manifesta que ha rebut respost a i se li ha lliurat la informació per part de l’Administració. El 30 de gener de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) demanant: “ accedir, en format digital, a la totalitat dels exàmens de psicotècnics o similars que obrin en poder de l’Ajuntament de l’Hospitalet i hagin estat emprats en qualsevol procés selectiu de l’Ajuntament de l’Hospitalet des de l’any 2015 i la data del dia d’avui”. El 6 de febrer de 2024 l’Ajuntament, mitjançant resolució, va admetre i desestimar la SAIP. Aquesta desestimació es fonamenta en que “Aquest estudis requereixen de molt de temps i inversió econòmica, inversió que fa una empresa que, una vegada validada la prov, en té el COPYRIGTH”, raó per la qual està protegit pel dret de propietat intel·lectual de l’empresa propietària d’aquests tests i impedeix a aquest Ajuntament donar l’accés requerit”. En l’escrit que acompanya a la Reclamació la persona reclamant, a més d’exposar els fets, referencia la Resolució 611/2023, de 13 de juliol, i la Resolució 904/2022, de 27 d'octubre, d’aquesta Comissió. Considera que: - “és molt difícil, i en tot cas no s’ha al·legat, que l’accés [...] pugui causar un perjudici als drets d’explotació i rendiment econòmic de les empreses que confeccionen aquests documents, els quals ja han estat confeccionats i obren en poder de l’Administració”; - “que L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat aplica el límit establert a l’article 21.1.g) LTAIPBG sense raonar en absolut els motius de la decisió, amb infracció evident de l’article 20.2 LTAIPBG”; - que “amb la denegació de la informació sol·licitada sense explicitar-ne degudament les raons més enllà d’efectuar manifestacions genèriques i buides de contingut, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat està fent una denegació injustificada del dret d’accés a la informació pública”; - que “resulta estrany i poc creïble que totes les proves estiguin protegides pels drets COPYRIGHT com l’Ajuntament de l’Hospitalet al·lega”; - que en el plec de clàusules administratives sobre la contractació (expedient AS- 54/2022 AJT/11192/2022) consta en el segon apartat que “Les bases de dades de preguntes elaborades pel contractista seran propietat de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat; - Igualment refereix l’expedient AS -59/2021 AJT/34135/2021 que consta, en l’informe justificatiu de la contractació “Una vegada entregades les preguntes i les proves passaran a ser propietat de l’Ajuntament de l’Hospitalet”; - I en darrer terme afegeix que “amb anterioritat a l’externalització del servei d’elaboració de proves selectives l’Ajuntament de l’Hospitalet no disposava d’una empresa externa que elaborés els exàmens de psicotècnics o similars. Tenint en consideració que la primera contractació que s’efectua, d’acord amb la Llei 9/2017, de contractes del sector públic és l’any 2021, i que van ser oberts processos de selecció al cos de la Policia Local – Guàrdia Urbana de l’Hospitalet els anys 2015, 2016, 2018, 2019 i 2020, la resposta de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat manca de sentit”. El 23 de febrer de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 7 de març de 2024 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament que fa unes consideracions: Respecte als test psicotècnics: “Són proves estandarditzades que serveixen per avaluar conductes, capacitats, habilitats, és a dir, competències d'una persona i que són administrades per professionals. Es tracta d’un camp de proves caracteritzat per l'ús de mostres de comportaments validat. Les proves no s’elaboren en referència a un temari de coneixement sinó a uns barems estandarditzats que ha passat uns processos exhaustius d'estudis per garantir de validesa i fiabilitat interna i externa per ser aprovats, comercialitzats i usats. Aquest estudis requereixen de molt de temps i inversió econòmica, inversió que fa una empresa que, una vegada validada la prova, en té el COPYRIGTH. Les empreses editores dels tets, tal com ens ha confirma Hogrefe Tea Ediciones, empresa editora de la majoria de tests psicotècnics utilitzats al nostre ajuntament així sol·licita com a moltes altres d’administracions públiques, segueix el següent procediment en l’edició i comercialització de les seves proves: Una vegada finalitzada l’obra es sol·licita al Ministeri de cultura l’ISBN, que és el número internacional per poder-la comercialitzar. Al sol·licitar-lo cal informar de qui són els autors propietaris de l’obra i totes les persones que hi han participat. Es a dir, mitjançant l’ISBN es reconeix l’autoria dels propietaris de l’obra. La Llei de Propietat Intel·lectual també protegeix l’obra i la seva divulgació. Aquesta divulgació només es pot fer amb el consentiment de l’autor. L’Ajuntament de l’Hospitalet és un client de les empreses propietàries dels tests psicotècnics. Els pot utilitzar, per professionals formats, però no pot fer-ne difusió, ja que no n´és propietari. Per aquest motiu no podem facilitar l’accés a cap psicotècnic”. Respecte als exàmens similars, l’Ajuntament fa una interpretació extensiva i entén que la persona reclamant, amb aquesta qualificació, es refereix a les proves teòriques tipus test i diu: “Que des de l’any 2015 fins l’any 2019, les proves es conservaven en expedient de paper i eren destruïdes als tres mesos a partir de la data de finalització del procés selectiu corresponent, tal com consta a les bases de totes les convocatòries en el punt “Destrucció de la Documentació”. Per tant, ja no obren en poder de l’Ajuntament. Que des de l’any 2019, en aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència , accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) (article 19 entre altres) publicita les proves que es realitzen en els processos de selecció a la web municipal (inclou l’enllaç). El 8 de març la GAIP trasllada l’informe emès per l’Ajuntament a la persona reclamant per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació En primer lloc cal dir que l’objecte de la Reclamació, - exàmens de psicotècnics o similars-, és poc concret en el concepte “similars”. Tot i així, i pel que fa als suposats “similars” l’Ajuntament de l’Hospitalet f a una interpretació extensiva i entén que la persona reclamant, amb aquesta qualificació, es refereix a les proves teòriques tipus test i informa o bé que s’han eliminat i per tant, ja no obren en poder de l’Ajuntament o bé, en aplicació de l’ LTAIPBG les publica a la web municipal. Per tant, i pel que fa als “similars” aquesta Comissió entén que la resposta donada per l’Ajuntament en el marc d’aquest procediment, suposa la satisfacció parcial extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua parcial de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Advertir a l’Ajuntament, però, que malgrat que les bases de convocatòria s’afegeixi un punt de “destrucció de la documentació”, d’acord amb el que estableix l’article 9 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents (LAD) relatiu a l’avaluació dels documents públics i l’article 11 del Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents relatiu a l’aplicació de l’avaluació documental, la Taula d’Avaluació d’accés i avaluació documental (TAAD 16, DOGC 8296) per als processos de selecció dels empleats públics estableix que el model de proves és un document de conservació permanent. 3. Sobre la desestimació parcial a la informació sol·licitada La informació sol·licitada i reclamada, pel que fa als exàmens psicotècnics, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). En el cas concret, és important incidir que la persona reclamant demana còpia digital de tots els exàmens des de l’any 2015 fins a la data de la sol·licitud. Respecte als exàmens psicotècnics aquesta Comissió s’ha pronunciat en reiterades ocasions (per totes, Resolució 834/2022, de 13 d’octubre). D’acord amb el principi de proporcionalitat i temporalitat, l’aplicació de límits ha d’atendre circumstàncies en cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic superior o privat superior que justifiqui l’accés a la informació (article 22.1). En aquest sentit, aquesta Comissió ve considerant que l’eficàcia futura dels processos d’avaluació psicotècnica es podrien veure perjudicats si es coneguessin els enunciats i les plantilles de correcció que determinés quines respostes indicarien la millor predisposició psicològica per a una determinada categoria professional i, més si se’n permetés fer una difusió pública. Per tant, s’entén que existeix un interès públic superior en garantir que les proves d’accés als llocs de treball públics, siguin fiables i eficaces per valorar les aptituds i perfils requerits per cada plaça, i una divulgació d’aquestes podria portar a preparar-la mostrant falsament el perfil personal que els criteris d’avaluació consideren òptims per a una determinada plaça. I aquesta divulgació és possible si es lliura la còpia de les proves i dels criteris d’avaluació de les respostes, com demana la persona reclamant, però certament no és possible si es limita l’accés a la consulta amb vista de la informació en el cas, que per interès privat, s’hagués acreditat la condició d’interessat en algun procés de selecció i la persona reclamant hagués vist perjudicat el resultat d’aquesta valoració. Altrament i, d’acord amb els articles 20 i 22 LTAIPBG, les restriccions a l’accés han de fonamentar-se en límits legalment establerts que s’han d’interpretar de manera restrictiva, sense analogia, ser aplicats amb criteri de proporcionalitat amb la seva finalitat i valorant la protecció d’altres drets privats legítims que hi concorrin. En aquest cas, com ja hem dit, la persona reclamant no al·lega la condicionada d’interessada en un procés de selecció concret, fet que permetria ponderar un interès legítim al dret d’accés, si fos el cas. En canvi, tant l’Ajuntament com l’empresa contractada, al·leguen que els exàmens tenen copyright “raó per la qual està protegit pel dret de propietat intel·lectual de l’empresa propietària”, fet que impedeix a l’Ajuntament donar accés. El fet que l’Ajuntament els tingui en possessió, com afirma la persona reclamant en les seves al·legacions, no li permet en cas que existeixi propietat intel·lectual, fer-ne reproducció i difusió. El Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, que regularitza, aclareix i harmonitza les disposicions legals vigents sobre la matèria (LPI), estableix en l’article 1 que “la propietat intel·lectual d'una obra literària, artística o científica correspon a l'autor pel sol fet de la seva creació” i està integrada per “drets de caràcter personal i patrimonial que atribueixen a l'autor la plena disposició i el dret exclusiu a l'explotació de l'obra” (article 2). I pel que fa a la divulgació, a efectes d’aquesta llei, s’entén “tota expressió de la mateixa obra que, amb el consentiment de l'autor, la fa accessible per primera vegada al públic en qualsevol forma” (article 3). Pel que fa al contingut i característiques del dret moral correspon a l’autor els drets irrenunciables i inalienables de decidir si la seva obra ha de ser divulgada i en quina forma entre altres (article 14). Dit això, i en relació al límit de propietat intel·lectual, cal entendre que no fan referència al dret moral d’autoria, que no es qüestiona ni es veuria alterat o amenaçat amb un accés controlat (per exemple, amb vista), sinó al dret de difusió, el qual es veu afectat si l’accés es divulga amb còpia digital com demana la persona reclamant. És important aclarir que els enunciats i criteris de proves de selecció de temaris generals i específics (és el cas de la Resolució 611/2023, de 13 de juliol invocada), a diferència dels test psicotècnics, no estan subjectes a propietat intel·lectual d’acord amb l’article 1 de l’LPI , sinó que són fruit l’exercici d’una activitat en compliment de les funcions que té encomanades el funcionari públic encarregat de la seva elaboració. Així mateix, i en relació a la invocació de la Resolució 904/2022, de 27 d’octubre, cal dir que en el cas que ens ocupa l’empresa que elabora els test psicotècnics ha justificat en el marc d’aquest procediment un perjudici en la divulgació d’aquests tests, que es realitzen a partir d’un procés complex (antecedent 8) i ha manifestat que la divulgació només es pot fer amb el consentiment de l’autor, fet que no s’ha produït. Per tot el que s’ha indicat, i d’acord amb el principi d’aplicació proporcional dels límits establert a l’article 22 LTAIPBG, resulta adequat aplicar el límit de la propietat intel·lectual en el cas concret i aquesta Comissió considera que procedeix la desestimació del dret d’accés als exàmens psicotècnics reclamats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de març de 2024, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 166/2024 ja que l’Ajuntament, fent una interpretació extensiva i entenen que els “similars” es refereixen a les proves teòriques tipus test, ha justificat que ha facilitat l’accés a la informació pública de la qual disposa a través d’un enllaç a la web municipal. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 166/2024 pel que fa a l’obtenció de còpia dels test psicotècnics, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 166/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.