Reclamación por acceso incompleto a información sobre un centro de atención a animales y estimación parcial de la GAIP

Resolució 222/2022, de 17 de març Número d’expedient de la Reclamació: 166/2022 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Informació reclamada: Sobre un equipament d’atenció als animals. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació Resum: Segons l’article 29 RGAIP, “1. Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública, les comunicacions que substitueixin les resolucions i, si escau, les resolucions que resolguin el recurs potestatiu de reposició poden ésser objecte de reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública. 2. La reclamació també pot tenir per objecte l'incompliment material del dret d'accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta” . L’actual reclamació és perfectament admissible en el marc de l’apartat primer d’aquest precepte, segons el qual poden ser objecte de reclamació a la GAIP les comunicacions que substitueixen les reclamacions, i el seu objecte és assimilable al previst en el segon apartat: l’incompliment material del dret d’accés, reconegut implícitament en la figura de la comunicació. Ateses les anteriors consideracions, és procedent concloure que la persona reclamant té dret a què la comunicació substitutiva de la resolució li doni accés efectiu a tota la informació sol·licitada, en relació amb la qual aquest tipus de comunicacions impliquen l’estimació sense reserves de tota la sol·licitud. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Protecció dels animals. Comunicació substitutiva de la resolució. Accés efectiu a la informació sol·licitada. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 16 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 166/2022, presentada contra el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACAAR), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de febrer de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública al DACAAR: “Per a la realització de denúncia al CAAD Maresme com a contractista del Servei comarcal d’atenció d’animals domèstics de companyia (només gossos i gats) en l’àmbit territorial dels municipis de la comarca del Maresme i al Consell comarcal com a licitador, sol·licito: · memòria sol·licituds d'ampliació o modificació del nucli i dades actuals 2022 · memòria de la distribució, característiques, número d'instal·lacions i capacitat per espècie codi 4.5 i 4.6 de les instal·lacions · descripció de les instal·lacions (tipus), mides en cm (A,R,C,F,H), nombre d'animals per espècie i disposició dels llocs de descans · activitats del centre · informe si existeix, del grau de benestar animal, en quant a la garantia de les condicions de confort, de l’allotjament dels animals”. 3. La Reclamació presentada el de 2022 indica que la sol·licitud anterior no ha estat contestada. 4. El 25 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al DACAAR i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 27 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 17 de febrer de 2022 el DACAAR tramet una comunicació a la persona reclamant que li posa de manifest la necessitat de formular la seva sol·licitud a través del portal de transparència. 7. El 10 de març de 2022 la GAIP rep l’informe i l’expedient del DACAAR, que assenyalen haver facilitat en la mateixa data, mitjançant comunicació estimatòria, la informació sol·licitada a la persona reclamant. 8. El 14 de març de 2022 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació aportada pel DACAAR, per al seu coneixement. 9. El 14 de març de 2022 la persona reclamant comunica a la GAIP, les següents al·legacions, que posarien de manifest que el DACAAR no li ha facilitat la informació següent: “· memòria sol·licituds d'ampliació o modificació del nucli i dades actuals 2022 · descripció de les instal·lacions (tipus), mides en cm (A,R,C,F,H), nombre d'animals per espècie i disposició dels llocs de descans · activitats del centre · informe si existeix, del grau de benestar animal, en quant a la garantia de les condicions de confort, del allotjament dels animals. Es necessita, de la petició primera, resposta expressa si no hi ha sol·licituds d’ampliació o modificació del nucli original. En aquest cas, la reforma que s’ha portat a terme, provocaria la invalidació del certificat d’inscripció”. 10. El 15 de març de 2022 la GAIP trasllada al DACAAR les anteriors consideracions de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La documentació aportada pel DACAAR a aquest procediment posa de manifest que el Departament ha estimat la sol·licitud i comunicat a la persona reclamant la informació sol·licitada. Aquesta opció de substitució de la resolució de la sol·licitud d’informació pública per una comunicació de la informació sol·licitada està prevista en els següents termes per l’article 34.8 LTAIPBG: “Si s’estima la sol·licitud i no s’ha produït oposició de tercers, la resolució pot ésser substituïda per una comunicació per la qual s’indica a l’interessat que pot accedir a la informació, o bé se li poden facilitar les dades directament”. En tot cas, aquesta via d’accés a la informació sol·licitada únicament és admissible si efectivament es facilita tota la informació que s’ha sol·licitat, cosa que segons la persona reclamant no passa en aquest cas, ja que la informació que se li ha donat accés no inclou la indicada per l’antecedent 9. No és necessari fonamentar el dret de la persona reclamant a aquesta informació, perquè si el DACAAR substitueix la resolució per la comunicació prevista per l’article 34.8 aquest fet implica l’estimació, explícita o implícita, de la sol·licitud, de manera que l’únic que mancaria és fer efectiu l’accés a la informació pendent de lliurar, però que ja ha estat objecte d’estimació. Segons l’article 29 RGAIP, “1. Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública, les comunicacions que substitueixin les resolucions i, si escau, les resolucions que resolguin el recurs potestatiu de reposició poden ésser objecte de reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública. 2. La reclamació també pot tenir per objecte l'incompliment material del dret d'accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta”. L’actual reclamació és perfectament admissible en el marc de l’apartat primer d’aquest precepte, segons el qual poden ser objecte de reclamació a la GAIP les comunicacions que substitueixen les reclamacions, i el seu objecte és assimilable al previst en el segon apartat: l’incompliment material del dret d’accés, reconegut implícitament en la figura de la comunicació. Ateses les anteriors consideracions, és procedent concloure que la persona reclamant té dret a què la comunicació substitutiva de la resolució li doni accés efectiu a tota la informació sol·licitada, en relació amb la qual aquest tipus de comunicacions impliquen l’estimació sense reserves de tota la sol·licitud. Per tant, és necessari que el DACAAR lliuri també a la persona reclamant, a més a més de la informació sol·licitada, accés a la següent: memòria de sol·licituds d'ampliació o modificació del nucli i dades actuals 2022; descripció de les instal·lacions (tipus), mides en cm (A,R,C,F,H), nombre d'animals per espècie i disposició dels llocs de descans; activitats del centre; i informe, si existeix, del grau de benestar animal, en quant a la garantia de les condicions de confort, del allotjament dels animals. En cas que alguna d’aquestes informacions no existeixi en poder del Departament o ja hagi estat lliurada a la persona reclamant, cal que el Departament ho posi de manifest per escrit. En relació amb la resta d’informació sol·licitada, és a dir, la que ja ha estat posada efectivament a disposició de la persona reclamant, cal entendre que aquest fet comporta la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública ( que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de març de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 166/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a poder accedir efectivament a la informació següent: memòria de sol·licituds d'ampliació o modificació del nucli i dades actuals 2022; descripció de les instal·lacions (tipus), mides en cm (A,R,C,F,H), nombre d'animals per espècie i disposició dels llocs de descans; activitats del centre; i informe, si existeix, del grau de benestar animal, en quant a la garantia de les condicions de confort, del allotjament dels animals. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació 166/2022, en relació amb la resta d’informació sol·licitada no indicada a l’apartat anterior . 3. Requerir el DACAAR perquè en el termini de 10 dies de la notificació de la Resolució notifiqui a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1, o bé li posi de manifest la seva inexistència o li acrediti que ja li ha estat facilitat anteriorment l’accés a ella. 4. Requerir el DACAAR perquè en el termini de 15 dies de la notificació de la Resolució informi a la GAIP de les actuacions fetes per a complir-la i de la identitat de la persona responsable del seu compliment. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 166/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.