Estimada parcialmente 21/09/2018 · 129 días en resolverse

Acceso al expediente de un proceso selectivo de sargentos de policía municipal y resultado de la reclamación

Se solicitó al Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat el acceso al expediente de un proceso selectivo (pruebas psicotécnicas, entrevistas y pautas de corrección). La administración denegó parte de la información alegando protección de datos y carácter interno. La GAIP estima parcialmente la reclamación, concediendo el acceso a datos propios y pautas de corrección, pero denegando los datos de otros candidatos.

Puntos clave de la argumentación

1 La existencia de un recurso administrativo paralelo no conlleva la inadmisibilidad de la reclamación si el objeto del recurso no es específicamente el acceso a la información pública.
2 El acceso a informes psicotécnicos y entrevistas de otros candidatos es incompatible con la normativa de protección de datos al afectar a la salud y la intimidad.
3 El derecho de acceso ampara la obtención de los informes técnicos de valoración referidos a la propia persona reclamante basándose en la LOPD y la LTAIPBG.
4 El carácter interno de las pautas o plantillas de corrección no justifica su denegación, ya que su publicidad garantiza la objetividad del tribunal y tiene un interés público evidente.

Texto completo

Resolució 255/2018, de 21 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 165/2018 Administració reclamada: Ajuntament de L ’Hospitalet de Llobregat Informació reclamada: Expedient d’un concurs oposició. Sentit de la Resolució: Estimació parcial Resum: La interposició de recurs d’alçada contra la resolució del procés de selecció del qual se’n demana accés no fa inadmissible aquesta Reclamació, considerant que l’accés a l’expedient que ara es reclama, tot i ser esmentat en l’exposició de motius, no forma part del petitum d’aquell recurs i l’únic exigible jurídicament a la resolució del recurs administratiu és el seu pronunciament sobre les pretensions i peticions del recurrent, que no inclouen cap referència a la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació. Ateses les anteriors consideracions, si la GAIP inadmet la Reclamació a causa del recurs d’alçada invocat pendent de resoldre, i la seva futura resolució municipal no es pronuncia sobre l’accés a la informació pública reclamat, es podria produir indefensió de la persona reclamant, en relació amb el seu dret a la informació, ja que es podria qüestionar l’admissibilitat d’una reclamació davant la GAIP en relació amb la resolució d’un recurs d’alçada que no té per objecte l’accés a la informació pública. D’altra banda, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació i la resolució corresponent de la GAIP sobre el dret d’accés a la informació reclamada no interfereixen la futura resolució municipal del recurs d’alçada, que s’ha de pronunciar sobre una petició diferent i si a més a més considera convenient pronunciar-se també sobre accés a informació reclamada, en cap cas no pot fer-ho denegant o limitant el dret d’accés a informació estimat per aquesta Resolució. No és ajustat a la legislació de protecció de dades personals l’accés de la persona reclamant als informes psicotècnics referits als altres candidats, per bé que això no impedeix l’accés als criteris i procediments d’avaluació i la metodologia utilitzada, i en tot cas l’accés a l’informe relatiu a la seva persona, considerant que l’article 15 LOPD i l’article 24.3 LTAIPBG emparen l’accés a les dades pròpies. No es pot oposar a l’accés el caràcter intern de les pautes o plantilles de correcció utilitzades per avaluar els casos pràctics, ja que tenen una rellevància i un interès públic indubtable com a garantia de l’objectivitat del Tribunal. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Selecció. Reclamació contra estimació parcial. Límits. Dades personals. Documentació interna. Mediació sense acord. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 15 de maig de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 165/2018, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 d’abril de 2018 la persona reclamant, després de fer constar que participa en el concurs oposició per a dues places de sergent de la policia municipal de l’Hospitalet de Llobregat, demana a aquest Ajuntament els documents següents: 2.1. Còpia de l’informe tècnic de la prova B, prova psicotècnica i ajustament a perfil de tots els candidats. 2.2. Còpia de l’informe realitzat pel tècnic psicòleg de la prova C, entrevista d’avaluació psicològica, de tots els candidats. 2.3. Ítems de valoració per a la puntuació a la prova C, entrevista d’avaluació. 2.4. Còpia del supòsit pràctic, prova D. 2.5. Còpia dels casos pràctics elaborats per cada un dels candidats. 2.6. Ítems específics de valoració del cas pràctic establerts pel tribunal. 2.7. Puntuacions diferenciades de cada un dels membres del tribunal a la prova D, cas pràctic. 2.8. Ítems de valoració de la prova E, defensa del cas pràctic. 2.9. Puntuació diferenciada de cada un dels membres del tribunal de la prova E, defensa del cas pràctic. 2.10. Còpia de cada una de les actes del tribunal. 3. El 23 d’abril de 2018 el Tribunal qualificador del procés selectiu en relació amb el qual es demana la informació reclamada, després de valorar la sol·licitud anterior, acorda: 3.1. Desestimar la sol·licitud de la informació indicada als apartats 2.1, 2.2 i 2.3, perquè considera que les dades que contenen les proves psicològiques són dades especialment protegides al fer referència a la salut, i només poden ser divulgades previ consentiment de les persones afectades o per previsió legal (articles 7.3 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, LOPD, i 15.1 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE). També al·lega que les bases de la convocatòria no han previst la comunicació a les persones que hi participen de la utilització que es vol fer de les dades que es puguin obtenir de les proves psicològiques. 3.2. Estimar la sol·licitud de la informació indicada als apartats 2.4, 2.5, 2.6 i 2.8. 3.3. Desestimar la sol·licitud de la informació indicada als apartats 2.7 i 2.9, perquè el Tribunal és un òrgan col·legiat i cap dels seus membres no ha votat en contra ni s’ha abstingut, de manera que les seves valoracions respondrien a l’opinió unànime de tots els seus membres. Afegeix que el coneixement de les posicions individuals no té incidència per a la defensa dels interessos de la persona reclamant, que en tot cas pot promoure una acció de recusació. 3.4. Estimar la sol·licitud d’informació indicada a l’apartat 2.10. El Tribunal acorda finalment notificar aquest acord a la persona interessada, tot adjuntant-li la informació estimada indicada als apartats 3.2 i 3.4. 4. La Reclamació presentada el 15 de maig de 2018 demana tenir accés i còpia de l’expedient del concurs oposició indicat a l’antecedent 2, reitera que la persona reclamant en seria participant i assenyala que només ha obtingut part de la informació sol·licitada. 5. El 18 de maig de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 24 de maig de 2018, en resposta a un requeriment d’esmena de la Reclamació formulat per la GAIP, la persona reclamant precisa amb més detall les parts de la sol·licitud que han estat denegades i que, en conseqüència, són objecte de la Reclamació, que són els punts desestimats en la Resolució (1, 2, 3, 7 i 9) i parcialment els punts 6 i 8, considerant que es demanaven els ítems o pautes de valoració específics i només s’han lliurat els criteris genèrics de correcció. 7. El 18 de juny de 2018 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, acompanyat de còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació. L’informe exposa els motius pels quals l’Ajuntament hauria denegat part de la informació sol·licitada. També posa de manifest que la persona reclamant hauria presentat, el 23 de maig de 2018, un recurs d’alçada contra l’acord final del tribunal qualificador, en el que s’invoca manca de lliurament de determinada documentació, si bé la pretensió del recurs és l’anul·lació de la prova C i la revisió de les puntuacions obtingudes; en aquestes circumstàncies, l’informe municipal invoca la Resolució de la GAIP 130/2016, que va inadmetre una reclamació perquè estava en concurrència amb un recurs de reposició simultani en relació amb el mateix objecte i demana que s’apliqui el mateix en aquest cas, ja que l’Ajuntament encara té pendent de resoldre aquest recurs i al fer-ho podria incidir en les mateixes qüestions reclamades, ja que segons l’article 119.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), l’òrgan que resol el recurs administratiu pot decidir totes les qüestions, tant de forma com de fons, que plantegi el procediment, hagin estat al·legades per les parts o no. En relació amb aquesta qüestió, cal assenyalar que l’Ajuntament aporta còpia del recurs d’alçada indicat, de la què es desprèn clarament que el seu objecte és l’anul·lació de la prova C i la revisió de les puntuacions; la manca d’accés a l’expedient (i concretament a informació coincident amb la que és objecte d’aquesta Reclamació) és un argument emfasitzat a l’exposició dels antecedents del recurs i invocat al primer apartat dels arguments jurídics que el fonamenten, però no forma part del seu petitum o pretensions. L’informe també facilita el número d’identificació de les terceres persones afectades per la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació. 8. Vist que part de la informació sol·licitada per la persona reclamant és denegada amb invocació de la legislació de protecció de dades personals, el 22 de juny de 2018 la GAIP sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades P ersonals (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG, cosa que notifica a les parts, als efectes de la conseqüència que pot tenir aquest fet en la durada de tramitació d’aquest procediment de reclamació (article 42.9 LTAIPBG). 9. Atès que aquesta Reclamació afecta drets i interessos de terceres persones (les altres que, a més a més de la persona reclamant, participen en el procediment de selecció en relació amb el qual es reclama informació, així com també les que formen part del tribunal qualificador corresponent), el 25 de juny de 2018 la GAIP, després d’invocar el deure de col·laboració de les administracions amb la GAIP establert a l’article 34.1bis RGAIP, sol·licita a L’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat que les traslladi aquesta Reclamació i les atorgui 10 dies per formular les al·legacions que considerin convenient en defensa dels seus drets i interessos. 10. El 10 de juliol de 2018 la GAIP rep un informe de l’Ajuntament de L ’Hospitalet de Llobregat amb el detall de les actuacions fetes per atendre la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior i donar audiència a les persones afectades; segons aquest informe, s’hauria traslladat la Reclamació a vuit dels aspirants i n’estarien pendents quatre; també argumenta que no considera necessari fer el trasllat als membres del tribunal qualificador, que no poden ser considerats tercers afectats, ja que formen precisament l’òrgan autor de la resolució reclamada; a més, atendre el sol·licitat no els afectaria personalment, ja que s’ha acreditat que varen adoptar les seves decisions per unanimitat. 11. El 18 de juliol de 2018 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou el següent: “La normativa de protecció de dades habilita l’accés del reclamant a la informació personal pròpia que pugui constar en els informes tècnics de valoració de la prova psicotècnica i de l’entrevista d’avaluació psicològica (article 15 LOPD). En canvi impediria l’accés a aquesta mateixa informació referida a la resta de candidats participants en el procés de selecció a l’empara de l’article 7.3 LOPD. No hi hauria inconvenient en facilitar al reclamant l’accés als ítems o criteris d’avaluació fixats pel Tribunal de qualificació per a la seva puntuació, així com a les diferents puntuacions posades per cadascun dels seus membres en les proves del cas pràctic, si no s’haguessin adoptat per unanimitat”. 12. El 19 de juliol de 2018 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts i inicia els tràmits per convocar la sessió de mediació. 13. Havent vençut el termini per formular al·legacions, d’acord amb les dades resultants dels antecedents 9 i 10, no consta a la GAIP que se’n hagi formulada cap. 14. El 3 de setembre de 2018 es celebra la sessió de mediació, que acaba sense acord de les parts, segons reflecteix l’acta aixecada, que s’incorpora a l’expedient. Les parts són informades de que el procediment continuarà, reprenent el còmput del termini, fins a la finalització amb Resolució de la GAIP sobre el dret d’accés reclamat. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’Ajuntament argumenta que hi ha un recurs administratiu d’alçada pendent de resoldre, que té per objecte la resolució del mateix procediment de selecció en relació amb el qual es demana la informació objecte d’aquesta Reclamació, per demanar a la GAIP que resolgui la inadmissibilitat de la Reclamació, en atenció als mateixos motius que varen dur a la inadmissió de la Reclamació 130/2016, per raó d’haver estat plantejada en relació amb el mateix objecte d’un recurs administratiu de reposició encara pendent de resolució. Aquesta pretensió municipal no pot ser estimada, ja que, a diferència del cas invocat, no hi ha una identitat mínima entre l’objecte del recurs administratiu i el de la Reclamació davant la GAIP. En el precedent de la Reclamació 130/2016, estava pendent de resoldre un recurs potestatiu de reposició que tenia per únic objecte l’estimació de la sol·licitud d’informació pública de la que també derivava la Reclamació presentada a la GAIP. En canvi, en aquest cas, com posa de manifest l’antecedent 7, l’objecte del recurs administratiu d’alçada no és l’estimació de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, sinó la revisió de la resolució del procés de selecció, que és molt diferent. La formulació del recurs fa referències diverses a la manca d’accés a informació afectada per la Reclamació, però en cap moment no es demana directament que es doni accés a ella, ja que aquestes referències són merament a títol d’argument per fonamentar la pretensió de revisió del contingut de la resolució del procés selectiu. Certament, com diu l’informe municipal, en resoldre aquest recurs d’alçada l’Ajuntament podria pronunciar-se també sobre l’accés a la informació concernida. Però no té cap deure de fer-ho. L’article 119 LPAC requereix que la resolució del recurs es pronunciï en relació amb les seves pretensions (apartat 1) i que sigui congruent amb les peticions del recurrent (apartat 3); tot i que aquest mateix precepte preveu que la resolució també pugui decidir sobre totes les qüestions que plantegi el procediment (apartat 3), d’aquest precepte se’n dedueix clarament que l’únic exigible jurídicament a la resolució del recurs administratiu és el seu pronunciament sobre les pretensions i peticions del recurrent, que no inclouen cap referència a la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació. Ateses les anteriors consideracions, si la GAIP inadmet la Reclamació a causa del recurs d’alçada invocat pendent de resoldre, i la seva futura resolució municipal no es pronuncia sobre l’accés a la informació pública reclamat, es podria produir indefensió de la persona reclamant, en relació amb el seu dret a la informació, ja que es podria qüestionar l’admissibilitat d’una reclamació davant l a GAIP en relació amb la resolució d’un recurs d’alçada que no té per objecte l’accés a la informació pública. D’altra banda, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació i la resolució corresponent de la GAIP sobre el dret d’accés a la informació reclamada no interfereixen la futura resolució municipal del recurs d’alçada, que s’ha de pronunciar sobre una petició diferent i si a més a més considera convenient pronunciar-se també sobre accés a informació reclamada, en cap cas no pot fer-ho denegant o limitant el dret d’accés a informació estimat per aquesta Resolució. 2. Manca d’acord assolit en el procediment de mediació La persona reclamant va sol·licitar que se seguís en la tramitació de la reclamació el procediment de mediació previst per l’article 42 LTAIPBG, però un cop celebrada la sessió de mediació, s’ha constatat la impossibilitat de finalitzar-lo amb acord de les parts. D’acord amb això, de conformitat amb el que disposen els articles 42.6 LTAIPBG i 42.2 RGAIP, així com I'apartat 15.d del Manual de mediació de la GAIP, en no assolir-se acord en procediment de mediació és procedent continuar la tramitació de la reclamació per procediment ordinari fins a la Resolució de la Comissió sobre el fons de la qüestió. 3. Sobre l’objecte de la Reclamació La sol·licitud que porta causa d’aquesta reclamació demanava la informació següent: 1. Còpia de l’informe tècnic de la prova psicotècnica (prova B), i perfil de tots els candidats. 2. Còpia de l’informe tècnic del psicòleg de l’entrevista (prova C) de tots els candidats. 3. Ítems de valoració i avaluació de la prova C (entrevista). 4. Còpia de la prova D (cas pràctic). 5. Còpia de la prova D de tots els candidats (resposta cas pràctic de cadascun d’ells). 6. Ítems o pautes específiques d’avaluació que va establir el Tribunal per a la prova D (cas pràctic). 7. Puntuació diferenciada de cada un dels membres del Tribunal en la prova D (cas pràctic) per a la seva avaluació. 8. Ítems o pautes d’avaluació de la prova E (defensa del cas pràctic). 9. Puntuació diferenciada de cada un dels membres del Tribunal en la prova E (defensa del cas pràctic). 10. Còpia de totes les actes del Tribunal. Amb caràcter previ a la Reclamació, l’Administració va estimar i va lliurar la informació relativa a la còpia de la prova D (cas pràctic) i dels exercicis realitzats pels candidats ( punts 4 i 5) i còpia de totes les actes del Tribunal (punt 10). Pel que fa als ítems de valoració establerts pel Tribunal per a la prova D (cas pràctic) (punt 6), i E (defensa del cas pràctic) (punt 8), es van lliurar els criteris genèrics de correcció. La resta de la informació va ser desestimada: en el cas dels punts 1, 2 i 3 considerant que contenia dades personals, algunes especialment protegides, i pel que fa al punt 9, es va informar que no hi havia puntuació diferenciada de cada membre del Tribunal, sinó una valoració col·lectiva no havent- se produït cap discrepància de vot (ni en contra, ni abstenció) de forma que les valoracions del tribunal es van adoptar per unanimitat. La Reclamació demana accés complet a l’expedient corresponent, però tanmateix en relació amb la informació sol·licitada que ja ha estat estimada i lliurada, no hi hauria objecte de controvèrsia i per tant no formaria part de la R eclamació, sens perjudici que es pugui tornar a facilitar accés a alguna de la documentació ja lliurada si així ho demana la persona reclamant. D’acord amb això, aquesta Resolució es limitarà a avaluar el dret d’accés sobre la part de la informació que ha estat desestimada, o que ha estat només parcialment lliurada: a. Còpia de l’informe tècnic de la prova psicotècnia (prova B) i ajust de perfil de tots els candidats (punt 1). b. Còpia de l’informe tècnic del psicòleg de l’entrevista d’avaluació psicològica de tots els candidats (prova C) i dels ítems de valoració d’aquesta prova (punts 2 i 3). c. Puntuacions diferenciades de cadascun dels membres del Tribunal en la prova D (cas pràctic) i en la prova E (defensa del cas pràctic) (punts 7 i 9). d. Ítems o pautes específiques de correcció de les proves D i E (punts 6 i 8) . 4. Sobre l’accés a informació que conté dades personals (punts 1, 2 i 3 de la sol·licitud) Els punts 1, 2 i 3 de la sol·licitud (còpia de l’informe tècnic de la prova psicotècnia i de l’entrevista d’avaluació psicològica de tots els candidats, i dels ítems de valoració d’aquesta prova) van ser desestimats invocant la protecció de dades personals, algunes especialment protegides per la legislació considerant que tenen relació amb la salut. La persona reclamant afirma que la prova psicotècnica consta de dos exercicis i que la seva pretensió d’accés es centra en el segon exercici, consistent en la valoració de les competències professionals, si més no. Els representants de l’Ajuntament van exposar en fase de mediació que malgrat consti de dos exercicis és una prova única i se’n fa una única valoració conjunta en un mateix informe, i consideren que han respost adequadament la petició en haver lliurat les actes del Tribunal la persona reclamant, que li permeten conèixer els ítems i criteris d’avaluació, així com les puntuacions de cadascuna de les proves no eliminatòries de la fase d’oposició, entre les quals hi consta la qualificació obtinguda en la prova C (entrevista). En aquest sentit, l’Acta número 11 sobre “valoració fase de concurs, qualificacions, relació d’aprovats i proposta de nomenament“ recull un llistat amb les puntuacions parcials de cada prova, i finals, referides a cada aspirant identificat amb un codi, i existeix un altre llistat on apareixen el nom i cognoms dels diferents candidats aprovats amb el resultat final obtingut per cadascun d’ells, de manera que la persona reclamant pot relacionar la puntuació de l’entrevista amb el nom i cognoms de cada candidat aprovat. La base vuitena de les bases de la convocatòria del concurs-oposició preveuen la realització d’una prova psicotècnica (proba B), i d’una entrevista d’avaluació psicològica (prova C). La prova psicotècnica consta de dos exercicis tipus test, i és de caràcter obligatori i eliminatori, amb el resultat d’apte o no apte. Consisteix en la valoració dels trets de personalitat i l’estat psicològic i de les competències de l’aspirant, amb la finalitat d’acreditar les habilitats de lideratge, d’influència en el grup i d’altres factors considerats pertinents per al lloc de treball, de conformitat amb la Resolució INT/2403/2015, de 2 d’octubre del Departament d’Interior, per la qual s’estableixen els criteris orientatius d’avaluació psicològica per a l’accés, la promoció i la mobilitat de les policies locals de Catalunya. Per tant, en aquesta prova i d’acord amb els criteris orientatius de la Resolució INT/2043/2015 de 2 d'octubre, abans esmentada, s’avalua el perfil del candidat en l’àmbit aptitudinal, de la personalitat i l’estat psicològic del candidat, per a la qual cosa s’empren els qüestionaris compeTEA Ediciones i CTC, que s’avaluen d’acord amb criteris de valoració qualitativa com les habilitats de lideratge, influència en el grup i d’altres factors considerats pertinents per la categoria de sotsinspector, de conformitat amb el Decret 233/2002, de 25 de novembre pel qual s’aprova el Reglament d’accés, promoció, i mobilitat de les policies locals de Catalunya i la Resolució INT 2403/2015. Examinats aquests informes per la GAIP, no s’hi ha trobat referències directes a estats de salut mental dels avaluats, però certament hi consten anotacions referides al perfil professional i personal dels candidats identificats, que són dades protegides per la legislació aplicable que, per raons de temporalitat de la sol·licitud, és la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la qual cosa va motivar que la GAIP demanés a l’APDCAT que es pronunciés sobre l’encaix i adequació de la reclamació, en aquests punts, a la legislació de protecció de dades. L’informe de l’APDCAT s’expressa així: “L’informe tècnic sobre els resultats obtinguts pels candidats en els dos tests psicotècnics realitzats i l’ajustament del perfil de cadascun dels candidats, oferiria informació sobre el sobre trets de la personalitat i l’estat psicològic, que són dades relatives a la salut (article 4. f) RGPD i art. 5.1.g) RLOPD ) i com a tals mereixedores d’especial protecció. L’article 7. 3 de l’LOPD només autoritza la comunicació a tercers de dades relatives a la salut de les persones quan per raons d’interès general així ho disposi una llei, o la persona afectada ho consenti expressament. A manca d’aquest consentiment exprés dels afectat s, i més enllà del la qualificació d’apte o no apte no és possible facilitar aquesta informació. L’entrevista té per objecte integrar tots els elements explorats a la prova psicotècnica, i aprofundir de forma individual en els trets personals i competències valorades. En la mesura que amb l’entrevista és pretén fer una valoració psicològica dels candidat i aprofundir en els trets personals, és previsible que en l’informe de valoració realitzat pel tècnic psicòleg arran d’aquestes entrevistes es plasmi una avaluació de determinats trets o aspectes de la personalitat i de l’estat psicològic del candidat (dades de salut mereixedores d’especial protecció), l’accés a la qual ha de ser limitat, tret que es compti amb el consentiment exprés de l’afectat (article 7. 3 LOPD). De fet, aquest és un dels motius pels quals l’Ajuntament denega l’accés al reclamant. Al marge de les dades que puguin estar relacionades amb la salut dels candidats, no es pot descartar que l’informe d’avaluació de l’entrevista pugui contenir també altres dades especialment protegides (com ara les relatives a la ideologia, orientació sexual, etc.) d’accés restringit, així com altra informació de caràcter sensible que podria afectar la intimitat de la persona. (...) Respecte a aquella informació que no tingui el caràcter d’especialment protegit, cal tenir en compte que la realització d’ambdues proves (tests psicotècnics i entrevista), pretén avaluar en definitiva, el perfil sòcio-psicològic del candidat per tal d’assegurar que aquest s’ajusti al perfil requerit per al desenvolupament de les tasques pròpies de sergent de la policial. La divulgació d’aquesta informació seria una mesura força invasiva de la privacitat de les persones afectades, que pot afectar tant el desplegament de la seva vida en l’esfera personal, com en l’esfera social o professional. Per tot això, es conclou que si bé no hi hauria inconvenient en facilitar informació sobre els criteris o ítems de valoració fixats per a l’avaluació de les proves psicotècniques i d’entrevista personal, l’accés a la informació personal que puguin contenir els informes tècnics de valoració sobre aquestes proves d’avaluació psicològica dels diferents candidats, només restaria justificat respecte a les dades referides al mateix candidat reclamant. En canvi, caldria limitar l’accés a la informació personal de la resta de candidats, a l’empara de l’article 7.3 LOPD.” Pels arguments expressats, l’APDCAT conclou que no és ajustat a la legislació de protecció de dades personals l’accés de la persona reclamant als informes referits als altres candidats, i, d’acord amb el seu criteri, es desestima parcialment l’accés als punts 1 i 2 de la sol·licitud en allò que fa referència a altres candidats. Tanmateix, quant als informes referits a la pròpia persona reclamant, se n’estima l’accés considerant que l’article 15 LOPD i l’article 24.3 LTAIPBG emparen l’accés a les dades pròpies. Pel que fa als criteris valoratius que el Tribunal hagi fixat per la valoració psicològica dels candidats sol·licitat al punt 3, i considerant que el punt 7 de la Resolució INT/2403/2015 preveu que l’informe de resultats obtinguts en les proves psicotècniques i entrevista personal incorpori un document on s’exposi el procediment general, l’objectiu de l’avaluació i la metodologia utilitzada, se n’estima l’accés en la mesura en que els informes tècnics d’avaluació de les proves B o C contingu in aquesta informació. 5. Sobre l’accés a les avaluacions individuals dels membres del Tribunal (punts 7 i 9) La persona reclamant disposa ja d’una còpia de totes les actes del Tribunal Qualificador, que li ha proporcionat l’Ajuntament atenent el punt 10 de la seva sol·licitud. La persona reclamant, tanmateix, manté la Reclamació en aquest punt, que la fase de mediació concreta en saber si hi ha valoracions diferenciades, si es fa un sumatori de cadascuna de les votacions dels membres del tribunal i s’obté la puntuació final de la mitjana aritmètica de les diferents valoracions. Els representants de l’Ajuntament van exposar ja en la mediació que les valoracions s’acorden per unanimitat, i que en el cas que hi hagués algun vot particular o discrepàncies entre els membres del Tribunal, aquest fet quedaria reflectit en les actes ja lliurades a la persona reclamant. La informació aportada per l’Ajuntament respon adequadament a la sol·licitud de saber si hi havia discrepàncies entre els membres del Tribunal i, per tant, es do na per adequadament satisfeta amb la informació ja facilitada . 6. Sobre l’accés a les pautes de correcció dels casos pràctics, proves D i E (punts 6 i 8) La Resolució de l’Ajuntament va estimar la sol·licitud en aquests punts, i va lliurar els criteris genèrics de correcció d’aquestes proves. Tanmateix, la persona reclamant reitera en fase de mediació que vol obtenir les pautes específiques de correcció. Els representants de l’Ajuntament, en la sessió de mediació, no van poder donar informació sobre si existien o no aquestes pautes més concretes o específiques per a la correcció dels casos pràctics, més enllà dels criteris general ja lliurats, però sí que van considerar que seria documentació interna de valoració. En un cas similar, la Resolució de la GAIP 174/2018, de 12 de juliol, en el seu FJ3, ja va establir en relació amb el caràcter intern de les plantilles de correcció utilitzades pel tribunal en unes proves, que eren objecte de reclamació, que el caràcter intern de la informació sol·licitada no justifica per si sol la seva denegació, ja que l'article 29.1.a LTAIPBG requereix que aquest document de treball intern no tingui rellevància o interès públic, i que “En aquest cas, la rellevància i interès públic dels documents sol·licitats són més que evidents, ja que se suposa que juguen un paper crucial per garantir l'objectivitat del tribunal, i de la seva aplicació en dependrà alguna cosa de tan rellevant interès públic com és la selecció de les persones candidates a l'ocupació pública. En aquestes circumstàncies, el caràcter intern de la documentació sol·licitada, si no està protegida per una qualificació legal de secreta o confidencial, que pel que estableix el fonament anterior no és el cas, no pot comportar la seva exclusió del dret d'accés a la informació pública.” D’acord amb això, s’estima el dret de la persona reclamant a la pauta o plantilla correctora o una altra documentació utilitzada pel tribunal per a la correcció dels casos pràctics, si existeix; en cas de no existir cap altre guia o pauta de correcció més enllà dels criteris generals de correcció ja lliurats, cal que es faci constar. 7. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 8. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de setembre de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la reclamació 165/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació següent, relativa a l’expedient relatiu al procediment de convocatòria de concurs oposició per a la cobertura de dues places de sergent: a. Còpia dels informes tècnics de la prova psicotècnica (prova B), i de l’entrevista (prova C) referits a la persona reclamant. b. Ítems o criteris de valoració i avaluació de la prova C (entrevista), o constància escrita de la seva inexistència. c. Pautes de correcció de les proves D i E, si existeixen, o constància escrita de la seva inexistència 2. Donar per satisfet el punt 9 de la sol·licitud amb la informació aportada. 3. Desestimar l’accés a les còpies dels informes tècnics de les proves psicotècniques i l’entrevista de la resta de candidats. 4. Requerir l’Ajuntament de L’Hospitalet a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 5. Requerir l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 165/ 2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 21 de setembre de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.