Desistimiento 09/07/2020 · 132 días en resolverse

Solicitud de actas y documentos de gobierno de la Escola Diputació de Barcelona y resultado por desistimiento

Se solicitó el acceso a actas y documentos de gobierno a la Escola Diputació de Barcelona y al Consorci d'Educació de Barcelona. El reclamante alegó que la escuela denegaba la difusión de actas basándose en la protección de datos de menores. La GAIP decidió finalizar el expediente por desistimiento, ya que el solicitante no aportó la solicitud previa requerida para subsanar la reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en la ley.
3 La aplicación de límites legales al acceso a la información debe ser restrictiva, proporcionada y debidamente motivada, sin admitir potestades discrecionales.
4 Se produce el desistimiento de la reclamación cuando el interesado no atiende el requerimiento de subsanación de elementos esenciales en el plazo establecido, conforme al artículo 68 de la LPAC.

Texto completo

Resolució 344/2020, de 9 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 164/2020 Administració reclamada: Escola Diputació de Barcelona. Consorci d’Educació de Barcelona Informació reclamada: Actes i altres documents d’una escola. Sentit de la Resolució: Finalització per desistiment Resum: La GAIP va requerir a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, un cop constatat que estava mancada d’un dels seus elements essencials que, segons els articles 31 i 33.2 RGAIP, en determinen la inadmissibilitat. Tot i que el requeriment es va fer invocant l’article 68 LPAC, que preveu que es produeix desistiment de la Reclamació si no és atès, la persona reclamant no aporta a la GAIP la documentació requerida, tot i haver vençut a bastament el termini donat des de la notificació del requeriment. Paraules clau: Consorcis. Escoles. Solꞏlicitud d’informació. Requisits de la reclamació. Esmena. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 28 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 164/2020, presentada contra l’Escola Diputació de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB). La persona reclamant no solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La Reclamació no adjunta cap solꞏlicitud prèvia d’informació pública adreçada a les entitats reclamades. 2. La Reclamació presentada el 28 de febrer de 2020 fa les següents consideracions a l’apartat sobre “informació solꞏlicitada”: “Com a membre en representació de les famílies del Consell Escolar de l'escola Diputació tinc accés a les actes dels Plens. Malgrat tot, tinc prohibit distribuir-les el que em genera un problema a l'hora d'informar sobre els acords i discussions del Ple als meus representats. Tractant-se d'un document d'acords de govern d'un centre públic, que afecten al dia a dia de la comunitat escolar, i en particular a les famílies dels alumnes menors, crec que si l'escola no les fa públiques hauria de tenir el dret de fer-ho jo. Juntament amb les actes, caldria adjuntar tots els documents aprovats que afectin el govern de l'escola (pressupostos, calendaris, horaris, plans de funcionament, avaluacions generals anònimes, indicadors, etc.) sempre contemplant els límits de les dades de caràcter personal. A títol de motivació de la Reclamació fa les consideracions següents: L'escola s'empara en la protecció de dades de caràcter personal amb l'agreujant de persones menors d'edat. A més argumenta que des dels serveis jurídics del CEB els han recomanat no difondre aquesta informació. Jo la he demanat en Ple del Consell Escolar”. La Reclamació adjunta dues actes del Consell Escolar. 3. El 5 de març de 2020 la GAIP requereix a la persona reclamant (notificació efectuada el 2 d’abril de 2020) l’esmena de la Reclamació, als efectes d’aportar còpia enregistrada de la solꞏlicitud d’informació pública de la que deriva, tot advertint-la que si no presenta la documentació requerida dins del termini de 10 dies la GAIP entendrà desistida la Reclamació, en aplicació de l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC). Havent vençut a bastament aquest termini, inclòs el relatiu a la suspensió dels procediments administratius decretada amb ocasió de l’estat d’alarma, no consta a la GAIP cap resposta a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Els antecedents posen de manifest que la GAIP va requerir a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, un cop constatat que estava mancada d’un dels seus elements essencials que, segons els articles 31 i 33.2 RGAIP, en determinen la inadmissibilitat. Tot i que el requeriment es va fer invocant l’article 68 LPAC, que preveu que es produeix desistiment de la Reclamació si no és atès, la persona reclamant no aporta a la GAIP la documentació requerida, tot i haver vençut a bastament el termini donat des de la notificació del requeriment. En conseqüència, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment de la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de juliol de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 164/2020 per desistiment de la persona reclamant i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.