Solicitud de información sobre módulos prefabricados en centros educativos con estimación parcial de la GAIP

Resolució 333/2022, de 28 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 163/2022 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Mòduls prefabricats a les escoles i instituts. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació Resum: Si bé la Reclamació es planteja inicialment en relació amb tota la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2, la resta d’antecedents posen de manifest que el Departament d’Educació ha estimat sense reserves la sol·licitud i lliurat a la persona reclamant bona part de la informació sol·licitada, concretament la disponible pel Departament (en relació amb la qual s’ha produït, en conseqüència, la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació), de manera que l’objecte de la Reclamació queda circumscrit al “nom dels centres que estan en aquesta situació (de composició mixta que combina edificis permanents amb barracons o mòduls prefabricats), el municipi on estan aquests centres i el nombre e barracons o mòduls prefabricats i d’alumnes que fan ús d’aquests barracons en cadascun dels centres” (antecedent 10). No és necessari argumentar, ni declarar, el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, perquè aquest dret ja ha estat reconegut i declarat pel Departament amb la seva resolució aportada amb l’informe a aquest procediment. La qüestió controvertida, per tant, no és el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sinó el seu accés efectiu a ella. Es pot observar que les al·legacions de la persona reclamant indicades a l’antecedent 10 demanen la informació que li manca desglossada a nivell municipal, quan la sol·licitud inicial la demanava a nivell comarcal, o “almenys comarcal”. Aquesta major exigència de desglossament territorial, en principi, es podria desestimar per incongruent amb la sol·licitud; nogensmenys, si hom té en compte que la informació facilitada pel Departament és habitualment desglossada a nivell municipal, la pretensió de la reclamant d’obtenir la informació que li manca també en aquest grau de desglossament resulta coherent amb la resposta de l’Administració, motiu pel qual s’ha de considerar en principi admissible, sens perjudici que si el Departament no la té desglossada a nivell municipal, però la pot proporcionar a un altre nivell territorial, és suficient amb què així ho posi de manifest i la faciliti en el nivell de desglossament disponible. Paraules clau: Generalitat. Periodistes. Educació. Centres escolars. Instituts. Barracons. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Accés efectiu a la informació. Congruència de la reclamació. Lliurament parcial extemporani. Pèrdua parcial d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 15 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 163/2022, presentada per una periodista contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de desembre de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació al Departament d’Educació: “Full de càlcul1: Nombre d’alumnes catalans que van estudiar o estudien en escoles o instituts públics en mòduls prefabricats els cursos 2004/2005, 2008/2009, 2012/2013, 2016/2017 i 2020/2021 (actualment o, en el seu defecte, les últimes dades disponibles) desglossats per comarques i, en una altra pestanya, desglossats també per educació infantil, primària i secundària. Full de càlcul 2: Centres amb tots els alumnes en mòduls prefabricats els cursos 2004/2005, 2008/2009, 2012/2013, 2016/2017 i 2020/2021 (actualment o, en el seu defecte, les últimes dades disponibles) indicant, almenys, la comarca. Full de càlcul 3: Nombre d’ aules en mòduls prefabricats els cursos 2004/2005, 2008/2009, 2012/2013, 2016/2017 i 2020/2021 (actualment o, en el seu defecte, les últimes dades disponibles), indicant, almenys, la comarca. Full de càlcul 4: Tancament de grups (classes) per davallada de la natalitat o altres circumstàncies (concretar-les, d’haver-n’hi) dels cursos 2004/2005, 2008/2009, 2012/2013. 3. La Reclamació presentada el 15 de febrer de 2022 indica que el Departament no ha contestat la sol·licitud. 4. El 17 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 17 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 4 de març de 2022 la GAIP rep l’informe del Departament, que inclou una resolució que estima la sol·licitud i facilita a la persona reclamant les dades sol·licitades “que s’han pogut recuperar i són disponibles al Departament d’Educació”; la resolució estimatòria del Departament explica que l’abast de les seves dades disponibles sobre l’objecte de la Reclamació depèn dels diferents cursos sol·licitats. L’informe acredita haver posat aquesta informació a disposició de la persona reclamant el 3 de març de 2022. 7. El 7 de març de 2022 la GAIP trasllada l’informe del Departament a la persona reclamant, tot indicant que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari es considerarà satisfeta la sol·licitud. 8. El 8 de març de 2022 la persona reclamant contesta l’escrit anterior de la GAIP indicant que la informació rebuda és incompleta i no s’entén prou bé i que per aquest motiu ha tramès un correu electrònic al Departament d’Educació i estaria esperant resposta. 9. El 12 d’abril de 2022 la GAIP rep un escrit de la persona reclamant que posa de manifest la seva renúncia al procediment de mediació. 10. El 22 d’abril de 2022 la GAIP rep la següent comunicació de la persona reclamant: “us escric per dir-vos que, respecte la reclamació sobre la SAIP referida als mòduls prefabricats (barracons) als centres eductius de Catalunya amb ID 48BDMYMV3 i amb número de sol·licitud (d'accés a la informació pública) 9015-2237800/2021, només em manca una part de la informació. Concretament, no he rebut les dades respecte dels centres educatius que no funcionen íntegrament amb barracons (aquells on les estructures/edificis permanents conviuen amb aules i/o espais que estan en mòduls prefabricats). En aquest sentit, voldria saber el nom dels centres que estan en aquesta situació, el municipi on estan aquests centres i el nombre de barracons o mòduls prefabricats i d’alumnes que fan ús d’aquests barracons en cadascun dels centres ”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret i l’accés efectiu de la persona reclamant a la informació sol·licitada Si bé la Reclamació es planteja inicialment en relació amb tota la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2, la resta d’antecedents posen de manifest que el Departament d’Educació ha estimat sense reserves la sol·licitud i lliurat a la persona reclamant bona part de la informació sol·licitada, concretament la disponible pel Departament (en relació amb la qual s’ha produït, en conseqüència, la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació), de manera que l’objecte de la Reclamació queda circumscrit al “nom dels centres que estan en aquesta situació (de composició mixta que combina edificis permanents amb barracons o mòduls prefabricats), el municipi on estan aquests centres i el nombre de barracons o mòduls prefabricats i d’alumnes que fan ús d’aquests barracons en cadascun dels centres” (antecedent 10). No és necessari argumentar, ni declarar, el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, perquè aquest dret ja ha estat reconegut i declarat pel Departament amb la seva resolució aportada amb l’informe a aquest procediment. La qüestió controvertida, per tant, no és el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sinó el seu accés efectiu a ella. La resolució del Departament remet amb un enllaç l’accés a la informació sol·licitada per l’apartat 4 de la sol·licitud i indica que facilita les dades demanades als tres primers apartats que ha pogut recuperar i que tenen un abast diferent en funció dels cursos escolars; ara bé, segons la persona reclamant les dades facilitades es refereixen només a centres enterament en barracons o prefabricats, sense referències explícites a aules prefabricades en centres que combinen estructures permanents amb barracons o prefabricats i sense indicar ni justificar que no es disposin d’aquest tipus de dades. Tenint en compte que la sol·licitud distingeix clarament entre les seves pretensions relatives a dades de centres prefabricats enterament i les que ho són a dades d’aules prefabricades en centres parcialment permanents, la informació facilitada hauria d’atendre també aquesta diferenciació, bé sigui lliurant la informació diferenciada entre centres i aules, amb l’abast que en cada cas correspongui en funció de la disponible en cada curs, en termes similars a com s’ha facilitat la relativa als centres prefabricats, o bé indicant clarament que el Departament no disposa de forma diferenciada de la informació sol·licitada relativa a aules prefabricades en centres amb estructures permanents. Es pot observar que les al·legacions de la persona reclamant indicades a l’antecedent 10 demanen la informació que li manca desglossada a nivell municipal, quan la sol·licitud inicial la demanava a nivell comarcal, o “almenys comarcal”. Aquesta major exigència de desglossament territorial, e n principi, es podria inadmetre per incongruent amb la sol·licitud; nogensmenys, si hom té en compte que la informació facilitada pel Departament és habitualment desglossada a nivell municipal, la pretensió de la reclamant d’obtenir la informació que li manca també en aquest grau de desglossament resulta coherent amb la resposta de l’Administració, motiu pel qual s’ha de considerar en principi admissible, sens perjudici que si el Departament no la té desglossada a nivell municipal, però la pot proporcionar a un altre nivell territorial, és suficient amb què així ho posi de manifest i la faciliti en el nivell de desglossament disponible. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent estimar parcialment la Reclamació i requerir el Departament d’Educació perquè lliuri a la persona reclamant la informació sol·licitada relativa al nom dels centres que tenen composició mixta que combina edificis permanents amb barracons o mòduls prefabricats, el municipi on estan aquests centres i el nombre de barracons o mòduls prefabricats i d’alumnes que fan ús d’aquests barracons en cadascun dels centres. Si el Departament no disposa d’aquesta informació, o només en disposa parcialment, cal que així ho indiqui expressament i faciliti la disponible. En relació amb la resta de pretensions de la sol·licitud, s’ha produït la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació, perquè la persona reclamant no qüestiona la informació que li ha lliurat el Departament. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de c omunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 d’abril de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 163/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a què el Departament d’Educació li lliuri la informació sol·licitada relativa al nom dels centres que tenen composició mixta que combina edificis permanents amb barracons o mòduls prefabricats , el municipi on estan aquests centres i el nombre de barracons o mòduls prefabricats i d’alumnes que fan ús d’aquests barracons en cadascun dels centres. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació 163/2022 en relació amb la resta de pretensions de la sol·licitud, perquè el Departament l’ha facilitada a la persona reclamant i aquesta no la qüestiona. 3. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1, o que, si no disposa d’aquesta informació, o només en disposa parcialment, així ho indiqui expressament i faciliti la disponible, dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 163/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.