Una entidad solicitó al Ayuntamiento del Vendrell copia de un proyecto de construcción de un depósito. Tras una reclamación por silencio administrativo, el Ayuntamiento ofreció acceso presencial debido al volumen del documento (1.700 páginas). La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, al considerar razonable el cambio de formato y no haber recibido alegaciones del solicitante.
Puntos clave de la argumentación
1
La Administración puede suministrar la información en un formato diferente al solicitado si se considera razonable y está justificado, según el artículo 36.2.c de la LTAIPBG.
2
El cambio de formato a consulta presencial se considera ajustado a derecho dada la extensión de la documentación (1.700 páginas) y la dificultad de anonimización.
3
Se determina la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación ya que la Administración estimó el acceso a la información, aunque modificando la forma de entrega.
4
La ausencia de alegaciones por parte del reclamante tras ser notificado del acceso presencial refuerza la conclusión de que el objeto de la reclamación ha desaparecido.
Texto completo
Resolució 328/2021, de 15 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 163/2021
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Còpia d’un projecte de construcció d’un dipòsit.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Resum: Vista l’extensió de la documentació sol·licitada, resulta raonable i ajustat a aquests
supòsits legals el canvi de format d’accés. Es té en compte, igualment, que la persona
reclamant no ha formulat cap al·legació oposant-s’hi des què en va tenir coneixement el passat
10 de març, ni en la comunicació a aquesta Comissió de l’estimació de l’accés amb vista a què
estava obligada i que ha incomplert, ni quan aquesta Comissió li ha fet trasllat de l’informe
municipal on se’n deixava constància, el passat 16 de març, ni ha informat tampoc de què
s’hagi produït cap dificultat en l’accés presencial a la informació que l’administració li ha ofert.
En aquestes circumstàncies, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte de la reclamació
i és procedent finalitzar aquest procediment per aquesta causa.
Paraules clau: Ajuntament. Entitat. Projecte. Dipòsit. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte. Canvi de format.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 15 de febrer entra a la GAIP la Reclamació 163/2021, presentada per una entitat contra
l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 de desembre de 2020, la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament
d’El Vendrell, en relació amb la construcció d’un dipòsit a la urbanització Mas Astor i amb
un comunicat del Consorci d’aigües de Tarragona en la que informa que l’Ajuntament
disposa d’una còpia d’un projecte, demanen: “una copia íntegra del projecte per tal de
veure que és el que volem fer al nostre municipi”.
3. La Reclamació presentada el 15 de febrer de 2021 indica que no hauria rebut resposta
municipal de la sol·licitud anterior.
4. El 18 de gener de 2021 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la
seva reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona
informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit li informa de la seva
obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui
incidència en les reclamacions i, en especial, de traslladar immediatament les
comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de les reclamacions que
rebi durant la tramitació.
5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 12 de març de 2021 té entrada a la GAIP l’informe de l’Ajuntament del Vendrell, que
al·lega que ja hauria notificat a la persona reclamant, amb data 10 de març de 2021, el
següent: “Li comuniquem que degut que es tracta d’un document de 1.700 pàgines, que
impossibilitat la tramesa íntegra així com l’anonimització de la seva totalitat, serà inviable
la seva còpia, no obstant posem l’expedient a la vostra disposició per tal consultar-lo
presencialment a l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament o bé a les oficines del CAT. Per
poder realitzar la consulta es tindrà que demanar cita prèvia a l’atenció al ciutadà
d’urbanisme.”
7. El 16 de març de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe indicat a
l’antecedent anterior amb 5 cinc dies per formular al·legacions. Transcorregut el termini no
consta que s’hagi formulat cap al·legació per part de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública
adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG (article 3.1.a).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Canvi de format i pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha estimat l’accés de la persona
reclamant a la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, si bé canviant la forma
d’accés a consulta presencial de la informació, vist que el projecte del què se’n demanava
còpia té una extensió de 1.700 pàgines.
L’article 36 LTAIPBG disposa el següent en relació amb el format o forma d’accés a la
informació:
“2. L’Administració pot subministrar la informació en un format diferent del sol·licitat en els
casos següents:
a) Si hi ha una alternativa més econòmica, sempre que no dificulti al sol·licitant l’accés a les
dades. (...)
c) Si es considera raonable utilitzar un format diferent del demanat, sempre que es justifiqui. “
Vista l’extensió de la documentació sol·licitada, resulta raonable i ajustat a aquests supòsits
legals el canvi de format d’accés.
Es té en compte, igualment, que la persona reclamant no ha formulat cap al·legació oposant-
s’hi des què en va tenir coneixement el passat 10 de març, ni en la comunicació a aquesta
Comissió de l’estimació de l’accés amb vista a què estava obligada i que ha incomplert, ni quan
aquesta Comissió li ha fet trasllat de l’informe municipal on se’n deixava constància, el passat
16 de març, ni ha informat tampoc de què s’hagi produït cap dificultat en l’accés presencial a la
informació que l’administració li ha ofert.
En aquestes circumstàncies, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte de la reclamació
i és procedent finalitzar aquest procediment per aquesta causa.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 15 d’abril de 2021, resol per unanimitat
1. Finalitzar la Reclamació 163/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
3. Disposar la publicació de la resolució sobre la Reclamació 163/2021 al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.