Acceso a información sobre actos de inspección y expedientes sancionadores a farmacias

Resolució 325/2020, de 2 de juliol Número d'expedient de la reclamació: 160/2020 Administració reclamada: Departament de Salut Informació reclamada: Accés informació relacionada amb actes d’inspecció i expedients sancionadors a farmàcies. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: L’article 33.2 RGAIP disposa que la Comissió pot inadmetre la reclamació si no compleix amb els requisits fixats i la persona reclamant, previ requeriment per a fer-ho, no esmena la reclamació dins del termini general establert en la legislació de procediment administratiu, en l’article 68.1 LPAC, de deu dies. Dels antecedents es desprèn que la Comissió ha notificat el requeriment d’esmena a la persona reclamant, que aquesta ha obert la notificació i conegut el requeriment que s’hi contenia, juntament amb l’advertiment que no atendre’l comportaria que se la tingués per desistida del procediment, sense que n’hagués donat cap resposta. I se’n desprèn, igualment, que la Comissió li hauria adreçat encara una comunicació de recordatori del requeriment d’esmena i dels seus efectes, obrint-li un segon termini de deu dies per a aportar la documentació requerida, per tal d’assegurar que no es veia perjudicada per la suspensió de terminis derivada de l’estat d’alarma sanitària. Però la persona reclamant no ha formalitzat l’esmena requerida, ni ha donat cap resposta al requeriment de la GAIP en cap de les dues ocasions. En conseqüència, i d’acord amb el què estableix l’article 68.1 LPAC, és procedent tenir per desistida la persona reclamant del procediment de reclamació i finalitzar- lo per aquesta causa. Paraules clau: Generalitat. Farmàcia. Actes. Inspeccions. Reclamació contra estimació parcial. Representació legal. Sol·licitud d'informació. Esmena. Desistiment. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 28 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 160/2020, presentada per una advocada actuant en representació de la persona sol·licitant contra el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La reclamació va ser presentada al registre electrònic del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública el 27 de febrer de 2020, per una consultoria jurídica que deia actuar en nom i representació legal de la persona que hauria sol·licitat informació al Departament de Salut amb data 26 de desembre de 2019, que hauria estat parcialment entregada. 3. El 6 de març la GAIP notifica a la consultora presentadora de la reclamació el requeriment de presentar esmena per a la seva admissibilitat. Concretament li demana que aporti els poders que acreditin que actua en la representació legal al·legada, així com la sol·licitud d’accés a informació pública que és objecte de la reclamació degudament registrada, i la còpia de la resolució rebuda de l’Administració contra la qual es reclama, amb l’advertiment que, si en el termini de 10 dies no s'han aportat les esmenes requerides, se la considerarà desistida del procediment de reclamació, d'acord amb l'establert per l'article 68 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions púbiques. La notificació, posada a disposició de la persona presentadora de la reclamació a l’adreça electrònica indicada, va ser oberta per ella el 13 de març de 2020. 4. L’11 de juny de 2020, considerant que el còmput del termini per a esmenar la reclamació va quedar interromput per la disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19, i a la vista de què, un cop aixecada la suspensió, no s’havia aportat la documentació requerida, la GAIP reitera, a través d’un correu electrònic dirigit a l’advocada presentadora de la reclamació el contingut de la notificació practicada el 13 de març, indicada a l’antecedent anterior. 5. A data d’aquesta Resolució, i havent transcorregut amb escreix el nou termini permès per a l’esmena de la reclamació, la Comissió no ha rebut resposta ni documentació de la persona presentadora de la reclamació. Fonaments jurídics 1. Desistiment de la Reclamació L’article 68.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), estableix el següent: “Si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits que assenyala l’article 66, i, si s’escau, els que assenyala l’article 67 o altres d’exigits per la legislació específica aplicable, s’ha de requerir l’interessat perquè, en un termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició, amb la resolució prèvia que ha de ser dictada en els termes que preveu l’article 21”. L’article 30 RGAIP estableix com a requisit de legitimació per a la interposició de reclamacions la coincidència entre la identitat de la persona que va sol·licitar la informació davant l’Administració i de la persona que incoa procediment de reclamació davant la GAIP. En aquest cas, la persona que presenta la reclamació és una consultora jurídica que diu actuar en representació de la persona sol·licitant de la informació, però no acredita per cap mitjà que ostenti aquesta representació legal, necessària per a que es pugui considerar coincident la persona reclamant i la sol·licitant, malgrat haver-li estat requerida en dues ocasions i haver disposat de tres mesos per fer-ho. D’altra banda, la reclamació es va presentar electrònicament sense acompanyar l’escrit de la còpia registrada de la sol·licitud d’informació formalitzada, ni de la resolució parcialment desestimatòria contra la què es formulava la reclamació, i malgrat els successius requeriments per esmenar aquestes deficiències, la persona reclamant tampoc ha aportat aquesta documentació. L’article 33.2 RGAIP disposa que la Comissió pot inadmetre la reclamació si no compleix amb els requisits fixats i la persona reclamant, previ requeriment per a fer-ho, no esmena la reclamació dins del termini general establert en la legislació de procediment administratiu, en l’article 68.1 LPAC, de deu dies. Dels antecedents es desprèn que la Comissió ha notificat el requeriment d’esmena a la persona reclamant, que aquesta ha obert la notificació i conegut el requeriment que s’hi contenia, juntament amb l’advertiment que no atendre’l comportaria que se la tingués per desistida del procediment, sense que n’hagués donat cap resposta. I se’n desprèn, igualment, que la Comissió li hauria adreçat encara una comunicació de recordatori del requeriment d’esmena i dels seus efectes, obrint-li un segon termini de deu dies per a aportar la documentació requerida, per tal d’assegurar que no es veia perjudicada per la suspensió de terminis derivada de l’estat d’alarma sanitària. Però la persona reclamant no ha formalitzat l’esmena requerida, ni ha donat cap resposta al requeriment de la GAIP en cap de les dues ocasions. En conseqüència, i d’acord amb el què estableix l’article 68.1 LPAC, és procedent tenir per desistida la persona reclamant del procediment de reclamació i finalitzar-lo per aquesta causa. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de juliol de 2020, decideix per unanimitat finalitzar la Reclamació 160/2020 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.