Pérdida de objeto 23/05/2019 · 65 días en resolverse

Solicitud de informes sobre intervenciones municipales por ruidos y molestias en locales específicos

El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de L'Hospitalet de Llobregat información sobre la tramitación de intervenciones municipales por ruidos y la actuación de técnicos. La GAIP inadmitió la petición de actuación inspectora por no ser objeto de transparencia y declaró la pérdida parcial del objeto respecto a la información, ya que fue entregada durante el procedimiento.

Puntos clave de la argumentación

1 La solicitud de personación de técnicos y adopción de medidas correctoras es inadmisible por desbordar el ámbito del derecho de acceso a la información pública.
2 La invocación de la condición de interesado o de la Ley 39/2015 no hace inadmisible una reclamación de transparencia debido al carácter antiformalista y universal del derecho de acceso.
3 Las alegaciones posteriores del reclamante solicitando información sobre derrumbes o seguridad alimentaria son inadmisibles por romper la congruencia con la solicitud inicial.
4 No es congruente incluir en la solicitud de información actuaciones tramitadas por instituciones externas como el Síndic de Greuges cuando se solicitó específicamente la actividad del Ayuntamiento.
5 Se declara la pérdida del objeto cuando la Administración entrega la información solicitada durante la tramitación del procedimiento de reclamación.

Texto completo

Resolució 303/2019, de 23 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 160/2019 Administració reclamada: Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat Informació reclamada: Informes relacionats amb una activitat que causa sorolls i molèsties. Sentit de la Resolució: Inadmissió i pèrdua parcial de l’objecte Resum: La pretensió principal de l’escrit de denúncia que la persona reclamant assenyala com el que porta causa d’aquesta reclamació (que s’hi personessin els tècnics municipals per informar sobre les preteses irregularitats pel sorolls i l’adopció de mesures correctores i disciplinàries) no pot ser objecte del procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió, que s’ha de limitar a l’accés a la informació pública, i en aquesta part, és inadmissible. Ara bé, l’escrit de denúncia conté una petició de ser informat de l’estat de tramitació de les intervencions municipals realitzades arran de les denuncies de la persona reclamant per sorolls i les resolucions que hagi adoptat eventualment l’Ajuntament en relació amb aquestes denúncies i, en aquesta part exclusivament, es pot considerar admissible la reclamació, en tant que el que es demana és informació pública. Les al·legacions realitzades per la persona reclamant, demanant que s’incloguin aquestes altres actuacions en l’informe de l’ajuntament no poden ser estimades, perquè desborden la sol·licitud inicial d’informació pública i trenquen la necessària congruència que ha de mantenir la sol·licitud d’informació i la reclamació davant d’aquesta Comissió, sens perjudici que poden ser objecte d’una nova sol·licitud d’informació que, si és desatesa per l’Administració, podrà ser reclamada davant d’aquesta Comissió. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Sorolls. Informes. Reclamació contra lliurament parcial. Informació pública. Congruència de la reclamació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 19 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 160/2019, presentada contra l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de febrer de 2018 la persona reclamant entra un escrit a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat en què exposa el seu malestar pels sorolls que pateix al seu domicili provocats per l’activitat que té lloc als baixos. Diu que el motiu del seu escrit és “reiterar la denúncia per les contínues molèsties que des de fa anys patim la meva família i jo, provocats pels sorolls i els impactes que arriben al meu habitatge procedents de l’activitat dels locals ubicats al carrer Barcelona núm. 121, baixos i soterrani, i 123 passatge. Exemple de les quals és la denúncia que adjunto presentada el 8 de setembre de 2017”. Afegeix l’escrit que malgrat el temps transcorregut des de l’any 2006 en què van començar les molèsties i se’n va donar trasllat a l’Ajuntament, “fins a la data aquesta part no té coneixement de què s’hagi procedit a solucionar el problema denunciat, mantenint-se en l’actualitat la situació”. Exposats aquests fets, l’escrit conté la petició següent: “En conseqüència, aquesta part sol·licita que, en virtut d’allò disposat en l’article 53 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i des de la seva condició d’interessat, li sigui comunicat de manera urgent l’estat de la tramitació de les intervencions municipals dutes a terme des de l’inici de l’activitat fins a la data i, si escau, li proporcionin les còpies oportunes respecte dels particulars sobre els què aquesta administració, sens dubte, haurà resolt”. L’escrit continua demanant la intervenció immediata de l’Ajuntament en cas que no s’hagin iniciat accions derivades de les seves denuncies, i concreta la petició objecte de l’escrit subratllant-ho en l’original, de la manera següent: “i en concret, se sol·licita la personació de tècnics municipals competents per a que aixequin informe sobre les irregularitats anteriorment referenciades i ulteriorment es prenguin mesures correctores i disciplinàries que siguin necessàries en virtut de la legislació vigent”. 3. La Reclamació 160/2019, presentada el 19 de març de 2019, assenyala que la persona reclamant hauria rebut una resposta parcial a la sol·licitud esmentada. 4. El 21 de març de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. L’11 d’abril de 2019 l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat aporta el seu informe jurídic emès per l’Assessoria Jurídica de l’Ajuntament, l’informe emès per la Directora de Serveis d’Espai Públic, Urbanisme i Sostenibilitat, així com l’expedient complet relatiu a la sol·licitud d’accés. Les conclusions de l’informe jurídic posen de manifest que, mitjançant els documents adjunts a l’informe, es lliura la totalitat de la informació sol·licitada per la persona reclamant. 6. El 16 d’abril de 2019 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament a la persona reclamant i li requereix que, en un termini de cinc dies, presenti les al·legacions que consideri convenients. 7. En la mateixa data, la persona reclamant presenta les següents al·legacions a la informació rebuda: “Que havent sol·licitat totes i cadascuna de les incidències rebudes i actuacions realitzades, des de l’inici de l’establiment citat en la queixa, pels diferents departaments o àrees de l’Excel·lentíssim Ajuntament de L’Hospitalet Llobregat, he rebut part de l’històric i havent-se detectat pels meus assessors en aquest resum la falta d’esment d’altres actuacions, que a continuació se citen: - No consten les incidències i actuacions per part de l’Àrea d’Urbanisme i Obres (cas que va ser per derrumbre de paret mestra o estructural en la finca de carrer Barcelona 123 per a pas totalment obert a carrer Major 32), sense comunicació on procedís i a instància pròpia. - Altres incidències i actuacions per part de Negociat de Seguretat Alimentària, a instàncies o requeriments propis. - Així mateix també falten a detallar altres intervencions per part del Síndic de Greuges, ja que han estat fins a tres ocasions i no només una sola vegada com s’indica.” 8. El 24 d’abril de 2019 la GAIP trasllada les al·legacions de la persona reclamant a l’Ajuntament i li requereix que, en un termini de deu dies, en doni resposta. 9. El 20 de maig de 2019, havent transcorregut amb escreix el termini per a donar resposta a les al·legacions de la persona reclamant, l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat envia el següent correu electrònic a la Comissió: “En relació a la reclamació nº160/2019 de la GAIP, us comuniquem, als efectes oportuns que, malgrat els intents de disposar del informe complementari requerit, a aquesta part li ha estat impossible disposar del mateix en el termini concedit”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb una resolució en matèria de dret d’accés a la informació d’un administració obligada per l’LTAIPBG, com l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot demanar els informes i dades que consideri necessaris per a fonamentar les seves Resolucions, i l’article 33.4 RGAIP fixa en quinze dies el termini de què disposa l’Administració per a l’emissió de l’informe requerit per al GAIP. L’article 33.7 RGAIP disposa que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’objecte de la reclamació i la congruència amb la sol·licitud La sol·licitud que s’assenyala com a objecte d’aquesta reclamació per la persona reclamant té per finalitat, segons manifesta el propi escrit, “reiterar la denúncia per les contínues molèsties que des de fa anys patim la meva família i jo, provocats pels sorolls i els impactes que arriben al meu habitatge procedents de l’activitat dels locals ubicats al carrer Barcelona núm. 121, baixos i soterrani, i 123 passatge. Exemple de les quals és la denúncia que adjunto presentada el 8 de setembre de 2017”. L’escrit demana la intervenció immediata de l’Ajuntament en cas que no s’hagin iniciat accions derivades de les seves denuncies, demana la personació de tècnics municipals competents per a que aixequin informe sobre les irregularitats anteriorment referenciades i ulteriorment es prenguin mesures correctores i disciplinàries que siguin necessàries en virtut de la legislació vigent”. Certament, aquesta pretensió principal d’aquest escrit de denúncia que la persona reclamant va adreçar a l’Ajuntament el 7 de febrer de 2018 (la intervenció dels tècnics municipals i l’adopció de mesures correctores i disciplinàries) no pot ser objecte d’aquest procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió, que s’ha de limitar a l’accés a la informació pública, i en aquesta part, és inadmissible. Ara bé, l’escrit de denúncia conté una petició de ser informat de l’estat de tramitació de les intervencions municipals que s’hagin dut a terme des de l’inici de l’activitat dels locals ubicats al carrer Barcelona, 121, baixos i soterranis, i 123 passatge, en què la persona reclamant tingui la condició de persona interessada, que s’ha d’entendre en el context de l’escrit de reiteració de la seva denúncia per sorolls, annexa a l’escrit, així com de les resolucions que n’hagi adoptat eventualment l’Ajuntament, feta a l’empara de l’article 53 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP). En aquesta part, exclusivament, es pot considerar admissible la reclamació, en tant que el que es demana és informació pública. Cal fer constar, d’entrada, que el fet que la persona reclamant hagi invocat la condició de persona interessada en un procediment i s’hagi emparat en la LPACAP, no fa inadmissible la reclamació pel procediment d’accés a la informació pública i davant d’aquesta Comissió, ja que la regulació del dret d’accés a l’LTAIPBG es caracteritza pel seu caràcter antiformalista i universal, que expressament defuig de requerir la concurrència d’un interès personal o la invocació de cap norma (article 18.2 LTAIPBG). Per tant, si no es requereix la condició de persona interessada ni la invocació de l’LTAIPBG, difícilment podrà ser inadmesa una sol·licitud per expressar aquesta condic ió o per emparar-se en la llei procedimental. En tot cas, la condició de persona interessada en un procediment es tindrà en compte en la ponderació entre el dret d’accés i límits legals o altres drets en conflicte, tal i com preveu l’article 22.1 LTAIPBG en parlar de fer atenció a la concurrència d’un interès privat superior que justifiqui l’accés, i suposarà, des del punt de vista del règim jurídic a aplicar, que aquesta Comissió apliqui el règim d’accés especial que regula l’LPACAP per a les persones interessades en un procediment sempre i quan aquest es mantingui obert, d’acord amb la Disposició Addic ional Primera LTAIPBG. Tanmateix, aquesta invocació expressa de la condició de persona interessada als efectes de l’article 53 LPACAP, té l’efecte directe i immediat de concretar i acotar la petició d’informació a aquelles intervencions municipals derivades de procediments en què la persona reclamant tingui aquesta condició i tot això, segons concreta el propi escrit, referit a les seves denúncies per les molèsties que li ocasionen els sorolls i impactes produïts als locals assenyalats. La persona reclamant annexa al seu escrit de reclamació -a més de l’escrit de 7 de febrer de 2018 abans transcrit, que assenyala com l’objecte d’aquest procediment-, un escrit de l’Ajuntament datat el 9 de febrer de 2019, en què se li fa tramesa de l’informe del tècnic municipal, de 17 de desembre de 2018, relatiu a una nova visita d’inspecció que els dies 26 i 27 d’octubre de 2018 s’hauria realitzat als locals objecte de denúncia, arran de la queixa presentada per la persona reclamant amb data 7 de febrer de 2018, a fi de mesurar el nivell d’emissió sonora que arriba al seu domicili, on es va instal·lar sonòmetre enregistrador i gravador d’àudio, el qual conclou que el nivell LAr és inferior al nivell d’immissió màxim permès en període de dia i compleix amb els que estableix la legislació, i s’hi adjunten les gràfiques dels resultats i les valoracions de les correccions de nivell. Annexa, igualment, la persona reclamant a l’escrit de reclamació, un escrit de queixa que va adreçar al Síndic de Greuges, amb data 24 de maig de 2018, demanant que re querís a l’Ajuntament de L’Hospitalet a intervenir i informar-lo sobre les molèsties i queixes, així com la carta que li adreça el Síndic el 19 març de 2019, comunicant-li la fi de les seves actuacions, obertes arran de la seva queixa per no haver rebut resposta de l’Ajuntament a la seva queixa de 7 de febrer de 2018 (objecte d’aquesta reclamació), a la vista de què l’Ajuntament ja l’havia informat de les actuacions realitzades, amb data 11 de gener de 2019. El Síndic li informa que, en cas que consideri que l’Ajuntament no ha respectat el seu dret d’accés a la informació, pot acudir a aquesta Comissió. A requeriment de la GAIP, l’Ajuntament ha emès informe sobre la reclamació, signat el 9 d’abril de 2019, que va tenir entrada en aquesta Comissió el 12 d’abril, q ue conclou que la informació que es reclama “és lliurada per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet mitjançant els documents adjunts al present informe”. Els documents annexos són l’expedient relatiu a la sol·licitud que porta causa d’aquesta reclamació, així com un informe de l’Àrea Espai Públic, Habitatge, Urbanisme i Sostenibilitat, (document 138019/2019) relatiu a la inspecció realitzada pel tècnic municipal arran de la instància de la persona reclamant de 7 de febrer de 2018 (que porta causa d’aquesta reclamació) i de la Queixa al Síndic, de 5 de juny de 2018, també de la persona reclamant. L’informe acredita haver comprovat a la inspecció que la rampa de la zona d’emmagatzematge disposa de para-cops, revestiment de goma i és llisa i sense irregularitats; recull un testimoni sobre l’horari de càrrega i descàrrega i sobre el manteniment del muntacàrregues, i conclou que, vist que no s’han produït modificacions en les mesures correctores adoptades l’any 2011 i que el local no ha sofert modificacions substancials, no s’han ordenat mesures de correcció i no és previsible que el resultat de la sonometria realitzat el 7 de juny de 2011 hagi de ser diferent, però tanmateix s’ha programat una nova mesura de soroll per al mes de setembre, com a seguiment de les molèsties denunciades. A continuació, l’informe de l’Àrea Espai Públic, Habitatge, Urbanisme i Sostenibilitat fa constar les incidències rebudes i les actuacions realitzades per part de la Secció de Prevenció, Convivència i Civisme, de l’Àrea de Seguretat, Convivència i Civisme de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, ordenades cronològicament per anys, i assenyala que “en total s’han rebut 199 incidències en Guàrdia Urbana, 30 en TIC, 2 a Regidoria, 5 instàncies registre, 1 a Gabinet d’Alcaldia i 1 a Convivència i Civisme. A les intervencions s’han efectuat 37 trucades en resposta al requerides, 2 reunions entre empresa i Ajuntament, 2 proves de sonometria, 2 processos de mediació, 1 reunió de veïns, 1 comprovació en domicili, 2 inspeccions en establiment, i 1 informe per al Síndic de Greuges. Les actuacions esmentades són referides al Departament de Convivència i Civisme, paral·lelament, la Guàrdia Urbana ha donat resposta a cada una de les 199 incidències registrades”. L’informe, segons afirma l’ajuntament, “posa a disposició del sol·licitant una relació detallada i ordenada de manera cronològica de totes i cadascuna de les intervencions dutes a terme per tècnics municipals, arrel de la queixa” formulada per la persona reclamant. La GAIP ha traslladat aquest informe a la persona reclamant amb data 16 d’abril, i en resposta, s’han rebut les seves al·legacions indicant que l’informe seria incomplet perquè hi mancarien altres actuacions, que a continuació es citen, i demana que es reelabori l’informe, incorporant-les. Les actuacions que mancaria relacionar en l’informe de l’Ajuntament, a criteri de la persona reclamant, són les següents : “- les incidències i actuacions per part de l’Àrea d’Urbanisme i obres (cas que va ser per derrumbre de paret mestre estructural de la finca de carrer Barcelona 123 per a pas totalment obert a carrer Major 32) sense comunicació on procedís i a instància pròpia. - Altres incidències i actuacions per part de Negociat de Seguretat Alimentària a instàncies o requeriments propis. - Així mateix, també falten a detallar altres intervencions per part del Síndic de Greuges, ja que han estat fins a tres ocasions i no només una sola vegada com s’indica”. Sense posar en dubte que aquestes actuacions que la persona reclamant considera inadequadament omeses puguin tenir relació amb el local denunciat, el cert és que no sembla que pugin quedar incloses en la sol·licitud que porta causa d’aquesta reclamació, que cal recordar-ho, fa referència expressa a les seves reiterades denúncies pel sorolls i demana conèixer-ne l’estat de tramitació i les resolucions, si n’hi ha hagut. I si queden fora de la sol·licitud, no poden, pel principi de congruència, ser objecte de reclamació, ja que aquest és un procediment revisori de les actuacions administratives en matèria de dret d’accés, i com a tal, no es pot pronunciar sobre peticions d’accés que no han estat formulades prèviament a l’Administració. Efectivament, per la literalitat de l’escrit d’al·legacions de la persona reclamant, i sense haver pogut comptar amb l’aclariment de l’Ajuntament, no sembla admissible que les incidències o actuacions derivades de l’esfondrament d’una paret quedin incloses en les actuacions derivades de la denuncia de la persona reclamant per sorolls derivats de l’activitat als locals, l’estat de tramitació de les quals es demanava en la sol·licitud de 7 de febrer de 2018, objecte de reclamació. El mateix passa amb el segon punt, ja que les actuacions del Negociat de Seguretat Alimentària no han de tenir, en bona lògica, relació amb denúncies per sorolls. Finalment, i pel que fa a l’estat de tramitació dels procediments instats per la persona reclamant davant del Síndic de Greuges que troba a faltar en l’informe, tampoc quedarien pròpiament englobats per la sol·licitud objecte de reclamació, que demana conèixer les actuacions realitzades per l’Ajuntament arran de la denúncia de la persona reclamant pels sorolls que pateix, i les resolucions que n’hagi adoptat aquell mateix Ajuntament, i per tant, només inclou els procediments tramitats per l’Ajuntament i que pugui resoldre ell mateix, i no pas els tramitats i resolts per una altra institució, com el Síndic. Dels arguments anteriors es desprèn que les al·legacions realitzades per la persona reclamant, demanant que s’incloguin aquestes altres actuacions en l’informe de l’Ajuntament, no poden ser estimades perquè desborden la sol·licitud inicial d’informació pública i trenquen la necessària congruència que ha de mantenir la sol·licitud d’informació i la reclamació davant d’aquesta Comissió, sens perjudici que poden ser objecte d’una nova sol·licitud d’informació que, si és desatesa per l’Administració, podrà ser reclamada davant d’aquesta Comissió. D’acord amb l’exposat, a la vista de la informació lliurada durant el procediment de reclamació per l’Ajuntament i atès que les úniques objeccions que hi oposa la persona reclamant no poden ser admeses per incongruència amb la sol·licitud, cal entendre adequadament satisfeta la petició d’informació objecte de reclamació i és procedent finalitzar aquest procediment, en haver perdut sobrevingudament el seu objecte. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de maig 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 160/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver lliurat l’Administració, durant la tramitació d’aquest procediment, la informació reclamada. 2. Inadmetre la reclamació en relació amb les altres peticions d’actuació inspectora, correctora o disciplinària contingudes a la sol·licitud d’informació que en porta causa, per manca d’objecte. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 160/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.