Acceso a información sobre ingresos y deudas del alquiler de un local municipal en Aiguamúrcia

Resolució 162/2018, de 29 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 160/2018. Administració reclamada: Ajuntament d’Aiguamúrcia. Informació reclamada: Ingressos pel lloguer d’un local municipal. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: L’Alcaldessa indica que la informació demanada afecta persones privades; és cert que afecta a una activitat privada i, de retruc, pot afectar la persona del seu titular; tanmateix, no es tracta de dades que afectin el seu honor, ni a la seva intimitat, ja que es tracta d’una dada econòmica, relativa al compliment de les seves obligacions envers l’Ajuntament ; tenint això en compte, la informació demanada sembla pertinent per poder valorar el correcte funcionament dels serveis municipals i per verificar que no hi hagi eventuals tractes a favor d’aquesta activitat i especialment per exercir les funcions de control de l’activitat municipal que corresponen als membres de l’Ajuntament; en conseqüència, ha de prevaler el dret d’accés, damunt dels interessos privats afectats, conclusió que és compartida per l’Autoritat de protecció de dades personals; cal resoldre, per tant, estimant el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Atès que aquesta informació pot afectar terceres persones i que per declarar el dret s’ha tingut en compte la condició d’electe local de la persona reclamant, se li recorda el deure de confidencialitat establert per l’article 164.6 TRLMRLC, en el sentit que no pot divulgar a persones que no siguin membres de l’Ajuntament d’Aiguamúrcia la informació obtinguda en base a aquesta Resolució. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Reclamació contra silenci. Lloguer local municipal. Deutes amb l’Ajuntament. Límits. Dades personals. Confidencialitat. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 8 de maig de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 160/2018, presentada per un regidor d’Aiguamúrcia contra aquest Ajuntament, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 d’abril de 2018 la persona reclamant formula la següent sol·licitud: “Relació d’ingressos rebuts en concepte de lloguer del local municipal el Casalot durant l’any 2017. Deutes totals pendents, si n’hi ha, a 31 de desembre de 2017”. 3. La Reclamació presentada el 8 de maig de 2018 assenyala que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la sol·licitud anterior i sol·licita a la GAIP l’accés a una informació demanada reiteradament des de fa més d’un any. 4. El 15 de maig de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Aiguamúrcia i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 31 de maig de 2018 la GAIP rep unes al·legacions de l’Alcaldessa d’Aiguamúrcia sobre les Reclamacions 157, 158, 159 i 160. En relació amb aquesta Reclamació manifesta que considera que no és procedent donar dades sobre deutes amb l’Ajuntament de persones particulars, i que no vol ser responsable de difondre aquesta mena d’informació. 6. A la vista de què l’informe municipal denega la informació sol·licitada invocant de fet la protecció de dades de caràcter personal, i de conformitat amb l’article 42.8 LTAIPBG, la GAIP sol·licita un informe sobre aquesta Reclamació a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). 7. El 21 de juny de 2018 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou el següent: “la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del regidor a la informació sobre la relació d’ingressos percebuts per l’Ajuntament en concepte de lloguer d’un local municipal durant l’any 2017, així com els deutes pendents per aquest concepte, a data 30 de novembre de 2017, a què es refereix la sol·licitud”. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada per electes locals, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i Autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació. 2. Dret d’accés a la informació sol·licitada La informació demana és la dels ingressos rebuts en concepte de lloguer d’un local municipal i dels deutes pendents amb l’Ajuntament, si n’hi ha. Aquesta dada és sens dubte informació pública, en el sentit atribuït a aquest concepte per l’article 2.b LTAIPBG, ja que és informació sens dubte en poder de l’Ajuntament. De fet, la relativa als ingressos derivats del lloguer fins i tot es podria considerar informació de publicitat activa que l’Ajuntament hauria de difondre en el seu web, segons el que estableix l’article 13 LTAIPBG, ja que s’ha de considerar un element essencial del contracte corresponent. En conseqüència, i com a criteri general, cal partir de la presumpció del dret de les persones reclamants a accedir-hi. Aquest dret, d’acord amb les consideracions fetes a l’antecedent anterior, s’ha de valorar a la llum del que preveu l’article 164 TRLMRLC, segons el qual tots els membres de l’Ajuntament tenen dret a obtenir els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció, i aquest dret només pot ser denegat si la informació demanada vulnera el dret a l’honor, a la intimitat o a la pròpia imatge o afecta secrets oficials o sumarials. En aquest cas l’Alcaldessa indica que la informació demanada afecta persones privades; és cert que afecta a una activitat privada i, de retruc, pot afectar la persona del seu titular; tanmateix, no es tracta de dades que afectin el seu honor, ni a la seva intimitat, ja que es tracta d’una dada econòmica, relativa al compliment de les seves obligacions envers l’Ajuntament. Tenint això en compte, la informació demanada sembla pertinent per poder valorar el correcte funcionament dels serveis municipals i per verificar que no hi hagi eventuals tractes a favor d’aquesta activitat i especialment per exercir les funcions de control de l’activitat municipal que corresponen als membres de l’Ajuntament. En conseqüència, ha de prevaler el dret d’accés, damunt dels interessos privats afectats, conclusió que és compartida per l’Autoritat de protecció de dades personals, com posa de manifest l’antecedent 7. Cal resoldre, per tant, estimant el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Nogensmenys, i atès que part d’aquesta informació pot afectar terceres persones i que per declarar el dret s’ha tingut en compte la condició d’electe local de la persona reclamant, se li recorda el deure de confidencialitat establert per l’article 164.6 TRLMRLC, en el sentit que no pot divulgar a persones que no siguin membres de l’Ajuntament d’Aiguamúrcia la informació obtinguda en base a aquesta Resolució. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de Reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 de juny de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 160/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa a la relació d’ingressos rebuts en concepte de lloguer del local municipal el Casalot durant l’any 2017 i als deutes totals pendents, si n’hi ha, a 31 de desembre de 2017. 2. Requerir a l’Ajuntament d’Aiguamúrcia que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 160/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 29 de juny de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.