Un concejal solicitó al Ayuntamiento del Vendrell toda la documentación sobre la adquisición del 4% de una empresa en 2014. Tras recibir solo un acta, alegó que la respuesta era incompleta. La GAIP estima parcialmente la reclamación, obligando al Ayuntamiento a entregar el resto de los documentos al no existir límites legales que justifiquen su denegación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales, ya que estos no pueden tener un derecho de acceso inferior al de los ciudadanos individuales.
2
La normativa de transparencia (LTAIPBG) se aplica de forma supletoria al régimen local para garantizar el ejercicio del derecho fundamental de acceso a la información pública.
3
El derecho de acceso de los concejales abarca cualquier información de la corporación, salvo que se motive una denegación basada en honor, intimidad, secretos oficiales o secreto sumarial.
4
Los límites al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, ser proporcionales y estar debidamente motivados por la Administración, sin margen de discrecionalidad.
5
La entrega de un único acta es insuficiente para satisfacer una solicitud de 'toda la documentación' de un expediente, aunque suponga una pérdida parcial del objeto por la entrega de dicho documento.
Texto completo
Resolució 301/2022, de 13 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 158/2022
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Diversa documentació en relació amb l’adquisició del 4% d’una empresa per
part de l’Ajuntament al 2014.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial sobrevinguda d’objecte
Resum: És clar que la tramesa del certificat de l’acta de la sessió de la Junta de Govern Local en la
què s’accepta la cessió de 20 participacions d’una empresa resulta insuficient per satisfer la sol·licitud
en els termes en què està formulada, si bé suposa pèrdua parcial sobrevinguda del seu objecte en
relació amb l’acta sol·licitada. La reclamació es manté, doncs, respecte de la resta de documentació
relativa aquesta operació que existeixi en poder de l’Ajuntament, i no havent invocat ni resultant
plausible que concorri cap límit a l’accés, cal estimar-ne el dret d’accés.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Acords. Compres. Cessions. Reclamació contra silenci.
Lliurament parcial extemporani. Pèrdua parcial d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 14 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 158/2022, presentada per un electe local
contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 17 de gener de 2022 l’electe reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública
davant de l’Ajuntament del Vendrell en la qual demana: “1/ Còpia de tota la documentació
referida a aquesta compra, com ara actes de junta de govern i/o plens municipals, informes
jurídics, de secretari i/o d’intervenció o d’empreses externes, de l’escriptura de compra-venda o
de qualsevol altre document que pugui a tenir a veure amb aquesta adquisició i que figuri en
l’expedient”.
3. La Reclamació presentada el 14 de febrer de 2022 indica que reclama atès que “havent
transcorregut gairebé fa un mes des de la demanda, encara no he rebut cap resposta”.
4. El 15 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a l’electe
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 24 de març de 2022, l’Ajuntament del Vendrell aporta a la GAIP la resposta que hauria donat a
l’electe reclamant, així com l’evidència del procés de notificació. La documentació tramesa és un
certificat d’acord de la Junta de Govern Local de 25 de novembre de 2013.
7. El 25 de març de 2022 la GAIP trasllada a l’electe reclamant la resposta municipal.
8. En la mateixa data, l’electe reclamant s’adreça a la Comissió per manifestar el seu desacord amb
la documentació rebuda, atès que “la resposta donada és incomplerta a totes llums, perquè
entenc que manca molta documentació d'aquesta operació. Per aquest motiu, no hem dono per
satisfet per la documentació rebuda i sol·licito a la GAIP que instin a l'Ajuntament del Vendrell a
facilitar-me tota la documentació que vaig demanar en el seu dia”.
9. El 28 de març de 2022 la GAIP trasllada a l’Ajuntament del Vendrell la comunicació de l’electe
reclamant per tal de que en el termini de 5 dies, informi si disposen “de la informació detallada
per la persona reclamant” i en cas afirmatiu, si accedirien a lliurar-la o bé si “s’oposarien a la
seva entrega, amb la deguda motivació.” A data d’aquesta Resolució no consta resposta de
l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició
d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació,
tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va
resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament
atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat
de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació
prevista a l’LTAIPBG, i com ha confirmat el Tribunal Suprem en la seva Sentència 312/2022 (rec
cassació 3382/2020).
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions
dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG,
remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions
recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text
Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu
2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la
jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de
transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG
permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones
regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret
a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es
negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit
que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen
la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació
pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats
individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa
específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions
que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim
local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del
Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD
2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014.
Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el
que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han
d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot
allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò
que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació
davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat
si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6
TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la
documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans
col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-
los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals
poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per
resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la
difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o
a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o
per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits
els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte
les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici
d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació
pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que
ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que
en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són
d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats
d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació
pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o
privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació
pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les
raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per
tant, és admissible a tràmit.
2. Objecte de la reclamació i pèrdua parcial sobrevinguda.
La informació sol·licitada era còpia de “tota la documentació” referida a una compra, i s’hi enumerava
amb caràcter merament enunciatiu: actes de junta de govern i/o plens municipals, informes jurídics,
de secretari i/o d’intervenció o d’empreses externes, de l’escriptura de compra-venda, i fent constar
expressament que demanava també “qualsevol altre document que pugui a tenir a veure amb
aquesta adquisició i que figuri en l’expedient.”
És clar que la tramesa del certificat de l’acta de la sessió de la Junta de Govern Local en la què
s’accepta la cessió de 20 participacions d’una empresa resulta insuficient per satisfer la sol·licitud en
els termes en què està formulada, si bé suposa pèrdua parcial sobrevinguda del seu objecte en
relació amb l’acta sol·licitada.
La reclamació es manté, doncs, respecte de la resta de documentació relativa aquesta operació que
existeixi en poder de l’Ajuntament, i no havent invocat ni resultant plausible que concorri cap límit a
l’accés, cal estimar-ne el dret d’accés.
En conseqüència, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a
obtenir de l’Ajuntament els informes jurídics d’òrgans municipals o d’empreses externes, l’escriptura
de compra-venda (o de cessió) i qualsevol altre document que figuri en l’expedient, o la constància
expressa de la inexistència de cap altra informació relativa a aqueta adquisició de participacions en
poder de l’Ajuntament, si escau, i es finalitza la reclamació per la pèrdua parcial sobrevinguda
d’objecte en relació amb l’acta de la Junta de Govern Local lliurada en el marc d’aquest procediment.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13
d’abril de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 158/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir
de l’Ajuntament els informes jurídics d’òrgans municipals o d’empreses externes, l’escriptura de
compra-venda (o de cessió) i qualsevol altre document que figuri en l’expedient, o la constància
expressa de la inexistència de cap altra informació relativa a aqueta adquisició de participacions
en poder de l’Ajuntament, si escau.
2. Finalitzar la reclamació per la pèrdua parcial sobrevinguda d’objecte en relació amb l’acta de la
Junta de Govern Local lliurada en el marc d’aquest procediment.
3. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
4. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 158/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.