Reclamación sobre el uso de materiales para la recuperación física de personas con discapacidad y resultado de desestimación parcial y pérdida de objeto

Resolució 285/2021, d e 18 de març Número d'expedient de l a Reclamació : 158/2021 Administració reclamada: Institut Barcelona Esports Informació reclamada: Ús de materials per a la recuperació física de persones amb discapacitat. Sentit de la resolució: Desestimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l'objecte de la Reclamació Resum : Els apartats 2 i 3 de la sol·licitud d'informació de la qual deriva la Reclamació sol·liciten si el CEM de Sant Andreu està actuant d'acord amb les instruccions de l'IBE en aquestes cessions de material i si l'empresa que gestiona el CEM està incorrent en algun incompliment de contracte en no facilitar material de recuperació. La resposta a aquestes qüestions requereix, sens dubte, un estudi de camp i valoracions jurídiques i operatives per poder determinar si es produeixen o no les actuacions d'acord amb les instruccions i els incompliments de contracte referits per la sol·licitud. A causa d'això, les respostes a aquestes qüestions requereixen una tasca d'elaboració perfectament assimilable a la de confeccionar un informe o un dictamen, la qual cosa segons l'article 29 LTAIPBG constitueix un motiu d'inadmissió d'aquestes dues parts de la sol·licitud. Paraules clau: Ajuntaments. Esports. Persones amb discapacitat. Reclamació contra silenci. Estimació parcial extemporània. Consultes i dictàmens. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 12 de febrer de 2021 e ntra a la GAIP la Reclamació 158/ 2021, presentada contra l'Institut Barcelona Esports (IBE), en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de gener de 2021 la persona reclamant presenta al registre del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya una sol·licitud d'informació pública que demana a l'IBE: 1. Instruccions que l'IBE dona als CEMs sobre la cessió de material per a la recuperació física d'usuaris amb discapacitat. 2. Pregunta sobre si el CEM de Sant Andreu està actuant d'acord amb les instruccions de l'IBE en aquestes cessions de material. 3. El text original d’ aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà. Pregunta també si l'empresa que gestiona el CEM està incorrent en algun incompliment de contracte en no facilitar material de recuperació. 3. La Reclamació presentada el 12 de febrer de 2021 assenyala que l'IBE no ha donat resposta a l'anterior sol·licitud. 4. El 17 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 17 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l'IBE i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 12 de març de 2021 la GAIP rep l'informe i l'expedient requerits a l'Ajuntament de Barcelona. L'expedient inclou la resolució del gerent de l'IBE de 17 de febrer de 2021, que estima parcialment la sol·licitud d'informació de la qual deriva la Reclamació, en el sentit de facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada pel seu apartat primer (la informació facilitada és que la situació de pandèmia no permet l'ús del material disponible per a l'abonat de piscina, i que s'ha informat als gestors perquè siguin flexibles amb els abonats amb diversitat funcional, garantint a tota hora que es compleixin els requisits d'higiene i desinfecció) i inadmetre la sol·licitud en relació amb els seus altres dos apartats, per considerar que es presenta la causa d'inadmissibilitat de l'article 29.2 LTAIPBG (petició de consultes o dictàmens), la qual cosa justifica reproduint part de la Resolució de la GAIP 226/2017, que aplica aquesta causa a una sol·licitud que demana un informe sobre la situació processal actual, per al cas que l'informe en qüestió no estigués ja redactat en poder de l'Administració en el moment de formular-se la sol·licitud. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula aquest títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant de la GAIP les comunicacions que substitueixen les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d'una sol·licitud d'informació pública. L'article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei.” Per la seva part, l'apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l'article 18.1 LTAIPBG , “Les persones tenen el dret d’ accedir a la informació pública, a què fa referència l'article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l'article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d'accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d'acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d'accés a la informació pública només pot és ser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l'article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l'aplicació dels límits legals al dret d'accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d'accés a la informació pública han d’ésser aplicades d'acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’ han d'interpretar sempre restrictivament en benefici d'aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per aplicar límits al dret d'accés a la informació pública, l'Administració no disposa de potestat discrecional i ha d'indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d'accés a la informació pública no són d'aplicació automàtica i absoluta (l'encapçalament de l'article 21 LTAIPBG es refereix expressament a que els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l'accés sol·licitat), de manera que l'article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d'acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d'accés a la in formació pública han d’ésser proporcionals a l'objecte i la finalitat de protecció. L'aplicació d’aquests límits ha d'atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d'un interès públic o privat superior que justifiqui l'accés a la informació. 2. Els límits del dret d'accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda parcial de l'objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada pel primer apartat de la sol·licitud, en el marc d'aquest procediment. Efectivament l'antecedent 6 així ho assenyala i s'adjunta a aquesta Resolució la resolució municipal que estima la sol·licitud en relació amb aquest apartat i facilita a la persona reclamant la informació relativa al mateix. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent la finalitzar la Reclamació, en relació amb el seu primer apartat, sense necessitat de formular cap declaració sobre l'abast del dret d'accés a la informació pública exercit. 3. Desestimació parcial de la Reclamació Els apartats 2 i 3 de la sol·licitud d'informació de la qual deriva la Reclamació sol·liciten si el CEM de Sant Andreu està actuant d'acord amb les instruccions de l'IBE en aquestes cessions de material i si l'empresa que gestiona el CEM està incorrent en algun incompliment de contracte en no facilitar material de recuperació. La resposta a aquestes qüestions requereix, sens dubte, un estudi de camp i valoracions jurídiques i operatives per poder determinar si es produeixen o no les actuacions d'acord amb les instruccions i els incompliments de contracte referits per la sol·licitud. A causa d'això, les respostes a aquestes qüestions requereixen una tasca d'elaboració perfectament assimilable a la de confeccionar un informe o un dictamen, la qual cosa segons l'article 29 LTAIPBG constitueix un motiu d'inadmissió d'aquestes dues parts de la sol·licitud. En conseqüència, s'ha de desestimar la Reclamació en relació amb aquests dos apartats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de març de 2021, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de la Reclamació 158/2021, en relació amb la informació demanada al primer apartat de la sol·licitud. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 158/2021, en relació amb la informació demanada als apartats 2 i 3 de la sol·licitud. 3. Adjuntar a aquesta Resolució la resolució del gerent de l'IBE de 17 de febrer de 2021, aportada a aquest procediment en el marc de l'expedient facilitat per l'Ajuntament de Barcelona. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 158/2021 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa admin istrativa.