Finalización de reclamación por entrega extemporánea del informe técnico RISCANVI al solicitante

Resolució 404/2024, de 4 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 157/2024 Administració reclamada: Departament de Justícia, Drets i Memòria. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Accés a un informe. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l'Administració ha facilitat al reclamant la informació sol·licitada en el marc d'aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la què deriva la Reclamació i comporta la seva pèrdua d'objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar aquest procediment. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, Drets i Memòria. Fundacions. Informes. RisCANVI. Reclamació contra inadmissió. Lliurament extemporani. Pèrdua sobrevinguda d’objecte. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El dia 5 de febrer de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 157/2024, presentada per la Fundación ciudadana CIVIO contra el Departament de Justícia, Drets i Memòria (DJDM), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La fundació reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). A la reclamació es fa constar que no s’ ha rebut cap resposta de l’Administració. En data 21 de desembre de 2023 la fundació reclamant va presentar una sol·licitud d’informació al DJDM, en la qual demana “el documento titulado "Informe RISCANVI. Memoria técnica de la construcción del protocolo y las escalas de valoración del riesgo de violencia para delincuentes violentos (RISCANVI-S, RISCANVI-C Y E- RISCANVI) - Volumen Primero, Informe Técnico", editado por la Generalitat de Catalunya en 2010” El dia 5 de febrer de 2024, la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció emet una resolució en la qual fa constar que ”La solicitud de acceso a la información pública presentada no se ha admitido porque se trata de un supuesto recogido como causa de inadmisión por el artículo 64.1 del Decreto 8/2021, de 9 de febrero, con remisión al artículo 53, en tanto que la información solicitada no tiene la consideración de información pública a los efectos del artículo 2.b de la Ley 19/2014, de 29 de diciembre. Se da esta causa de inadmisión, puesto que la información solicitada forma parte de la documentación de trabajo de la herramienta RisCanvi, actualmente evaluada mediante una auditoría, y está previsto publicar la documentación en el plazo establecido de los tres meses siguientes a la notificación de esta resolución”. El 12 de febrer de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la fundació reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. El mateix dia 12 de febrer la GAIP comunica la reclamació al DJDM, i li requereix que, dins del termini de cinc dies, li trameti les dades identificatives i de contacte de la persona o persones que representaran a l’Administració en la sessió de mediació, així com dues possibles dates de la seva conveniència per a la celebració de la sessió de mediació. La petició anterior es reitera en data 5 de març de 2024, afegint el requeriment d’un informe on s’exposin els antecedents de fet i es fonamenti en dret el posicionament del Departament, en relació amb aquesta Reclamació i respecte la sol·licitud d'accés a informació de la qual deriva, que justifiqui raonadament, si escau, l'aplicació d'algun límit a l'accés i la part de la informació que en quedaria afectada. El 14 de març de 2024 la GAIP rep una comunicació del DJDM, en la qual s’informa que “la Subdirecció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat de la Direcció general d’Afers Penitenciaris va considerar que s’havia de facilitar la informació al reclamant. En conseqüència, la Unitat d’Informació va lliurar al reclamant l’Informe tècnic sobre l’eina RisCanvi en data 12 de març de 2024 i, per tant, no escau dur a terme la sessió mediació sol·licitada”. El 18 de març de 2024 la GAIP trasllada la resposta del Departament a la fundació reclamant amb l’advertiment que si en un termini de 5 dies no es justifica el contrari, la Comissió entendrà que dona resposta a la seva sol·licitud d’informació pública, i finalitzarà el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. A data d’aquesta resolució, la fundació reclamant no ha fet cap mena d’al·legació posterior. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació de què disposa en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, en esvair -se els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 d’abril de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 157/2024 , per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, notificar a la fundació reclamant la Resolució i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.