Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Aiguamúrcia facturas de una obra de reforma. Tras alegar la administración que la información estaba disponible en el Libro Mayor y que localizarla supondría un trabajo excesivo, la GAIP estima la reclamación debido al silencio administrativo positivo y a que la búsqueda de documentos preexistentes es una obligación administrativa.
Puntos clave de la argumentación
1
Se produce silencio administrativo positivo al no responder la administración en los plazos legales, lo que conlleva la estimación de la solicitud.
2
El derecho de acceso a facturas de obras públicas es esencial para que la oposición municipal verifique y controle el coste efectivo de las inversiones.
3
La búsqueda y localización de documentos preexistentes en diversos expedientes es una tarea exigible a la Administración y no constituye la elaboración de nueva información.
4
El sistema de organización interna de los documentos no puede servir de excusa para evadir la obligación de facilitar la información pública.
5
La GAIP admite la reclamación de electos locales basándose en que la legislación de transparencia suple la normativa de régimen local para incrementar las garantías jurídicas.
Texto completo
Resolució 142/2018, de 8 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 157/2018
Administració reclamada: Ajuntament d’Aiguamúrcia.
Informació reclamada: Factures relacionades amb una obra i una subvenció determinades.
Sentit de la Resolució: Estimació.
Resum: Les factures relacionades amb una obra determinada són una documentació que pot ser
essencial per verificar i controlar el seu cost efectiu, que constitueix al mateix temps una de les
finalitats principals del dret d’accés a la informació pública i de les funciones que corresponen als
membres de l’oposició dels ajuntaments. És responsabilitat de l’Ajuntament assegurar que podrà
localitzar tota la informació sol·licitada (que en aquest cas en absolut es pot qualificar d’excessiva,
genèrica o desproporcionada), i si el sistema d’arxiu que utilitza no és prou àgil a aquests efectes, hi
haurà d’esmerçar més hores, però de cap manera el sistema d’organització interna dels documents
no pot servir d’excusa per defugir l’obligació de facilitar la informació.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Factures. Obres. Reclamació contra silenci. Informació
pública. Arxiu de la documentació.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 8 de maig de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 157/2018, presentada per un regidor
d’Aiguamúrcia contra aquest Ajuntament, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 18 de maig de 2017 la persona reclamant formula la següent sol·licitud: “Entenent finalitzada
l’obra de reforma de la Cooperativa de Pla de Manlleu, sol·licitem factures relacionades amb
aquesta obra que no estiguin contemplades dins del pressupost de l’expedient de subvenció.
Com per exemple: mur de contenció posterior, canvi de potència elèctrica, intervenció en sostre,
compra d’elements i/o mobiliari, fusteria, pintura, honoraris tècnics o qualsevol altra despesa
imprevista realitzada durant el període de reforma del local i que s’hagi presentat durant els anys
2016 i 2017”. El 5 d’abril de 2018 reitera aquesta sol·licitud, després de queixar-se per no haver
rebut la informació sol·licitada.
3. El 5 d’abril de 2018 l’Alcaldessa d’Aiguamúrcia dóna una resposta conjunta a l’anterior sol·licitud
i a una altra, i argumenta en relació amb les dues que la informació demanada forma part del
Llibre major de comptes i que en la seva qualitat de membre de la Comissió especial de comptes
la persona reclamant pot consultar quan vulgui el de 2016 i que el de 2017 el podrà consultar tan
bon punt es presenti a l’esmentada Comissió.
4. L’11 d’abril de 2018 el regidor reclamant al·lega que el Llibre major de comptes no especifica
quines factures corresponen a l’obra de reforma de Pla de Manlleu, i reitera la sol·licitud indicada
a l’antecedent 2.
5. La Reclamació presentada el 8 de maig de 2018 assenyala que la persona reclamant no hauria
rebut resposta a la sol·licitud anterior, entén que s’hauria produït silenci administratiu positiu i
sol·licita a la GAIP l’accés a una informació demanada reiteradament des de fa més d’un any.
6. El 16 de maig de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Aiguamúrcia i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 31 de maig de 2018 la GAIP rep un escrit de l’Alcaldessa d’Aiguamúrcia, a títol de l’informe
sol·licitat, que seria únic i conjunt en relació amb les Reclamacions 157, 158, 159 i 160. Aquest
document manifesta bàsicament el següent:
Que el grup municipal reclamant hauria presentat 92 peticions d’informació i consulta a
l’Ajuntament entre 2015 i 2018, quan l’altre grup a l’oposició només n’hauria presentades 10. I
que també ha formulat diverses denúncies o reclamacions davant de diferents instàncies i, en
general, que constantment està intentant consultar documents i expedients.
Afirma que normalment no s’haurien denegat mai les sol·licituds d’informació del grup reclamant i
explica els motius que haurien dut a l’Alcaldessa a denegar-ne algunes.
En relació amb concret amb aquesta Reclamació, l’escrit de l’Alcaldessa manifesta el següent:
“En els darrers plens (la persona reclamant) ens retreu que no tinguem un expedient únic amb la
reforma del local del Pla de Manlleu on hi consti tot. El nostre Ajuntament està ordenat de forma
que l’expedient de les obres està tot junt, però que si després hem comprat un teló d’escenari
amb una subvenció d’equipaments culturals, doncs tenim aquesta factura a l’expedient de la
subvenció d’equipaments culturals. Per tant, ens demana un treball a fer, perquè ella pensa que
hauria d’arxivar-se com diu ella, però que no tenim ni temps, ni personal, ni ganes, de fer com
una regidora de l’oposició exigeix per poder-la satisfer. Torno a repetir que estan totes les
factures a la seva disposició per diverses vies i que pot consultar les que vulgui. El que crec que
no ens pot demanar és que elaborem un treball que no tenim fet”.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
Aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de
les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la
Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril
(TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat
per una normativa diferent, com és la legislació de transparència.
A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent
reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a
la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la
legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual
impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la
via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet
que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació
davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de
reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si
escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació
que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als
electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i
representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la
legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei
19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern,
LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG).
Correspon, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació.
2. Silenci administratiu
Els antecedents posen de manifest que en la tramitació de la sol·licitud d’informació municipal de la
que deriva aquesta Reclamació s’hauria produït silenci administratiu, ja que va ser presentada el 18
de maig de 2017 i no hauria obtingut resposta de l’Ajuntament fins el 5 d’abril de 2018, quan els
articles 33 LTAIPBG i 164 TRLMRLC estableixen un termini màxim de, respectivament, un mes i cinc
dies per resoldre aquestes sol·licituds. Així mateix, tant l’article 35 LTAIPBG, com el 164 TRLMRLC,
preveuen que la manca de resposta de l’Alcaldia dins del termini assenyalat té efectes estimatoris de
la sol·licitud. Per tant, només per aquest motiu la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2 s’ha
de considerar estimada i, en conseqüència, l’Ajuntament és obligat a facilitar a la persona reclamant
la informació corresponent.
3. Dret a la informació sol·licitada
A més de les consideracions que s’acaben de fer sobre l’estimació presumpta d’aquesta Reclamació,
també correspon jurídicament declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Es
tracta d’informació de naturalesa objectiva, respecte la qual no s’ha al·legat la concurrència de cap
límit, i no és plausible que n’hi pugui concórrer cap. Les factures relacionades amb una obra
determinada són una documentació que pot ser essencial per verificar i controlar el seu cost efectiu,
que constitueix al mateix temps una de les finalitats principals del dret d’accés a la informació pública i
de les funciones que corresponen als membres de l’oposició dels ajuntaments.
L’Alcaldessa argumenta en el seu informe que les pautes seguides per l’Ajuntament en la formació
dels expedients poden dificultar la localització d’algunes de les factures concernides per aquesta
Reclamació, fins al punt de fer-lo fer un treball que l’Ajuntament no tindria fet. El dret d’accés a la
informació no obliga les Administracions públiques a elaborar expressament informació, sinó només a
facilitar informació preexistent a la sol·licitud; ara bé, en aquest cas la informació que es demana (les
factures relacionades amb l’obra de reforma de la Cooperativa de Pla de Manlleu) és informació
preexistent, no cal elaborar-la de nou; la feina que cal fer a què es refereix l’informe de l’Alcaldessa és
la de cercar i localitzar aquestes factures a potencialment diversos expedients diferents, i es tracta
d’una tasca totalment exigible a l’Administració.
Sense qüestionar la capacitat municipal per organitzar la documentació dels seus expedients de la
forma que considerin millor, també s’ha de tenir en compte que l’article 19.3 LTAIPBG estableix que
“les Administracions públiques, amb la mateixa finalitat a què fa referència l’apartat 2, han d’establir
un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre
les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de
cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés o publicitat”. Per tant, és responsabilitat de
l’Ajuntament assegurar que podrà localitzar tota la informació sol·licitada (que en aquest cas en
absolut es pot qualificar d’excessiva, genèrica o desproporcionada), i si el sistema d’arxiu que utilitza
no és prou àgil a aquests efectes, hi haurà d’esmerçar més hores, però de cap manera el sistema
d’organització interna dels documents no pot servir d’excusa per defugir l’obligació de facilitar la
informació.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de
juny de 2018, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 157/2018 i declarar el dret del grup municipal reclamant a obtenir les
factures relacionades amb la reforma de la Cooperativa de Pla de Manlleu, en els termes que
concreta l’antecedent 2.
2. Requerir a l’Ajuntament d’Aiguamúrcia que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 157/2018 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 8 de juny de 2018
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.