Estimada 08/06/2018 · 31 días en resolverse

Solicitud de facturas relacionadas con la obra de reforma de la Cooperativa de Pla de Manlleu y resultado estimatorio

Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Aiguamúrcia facturas de una obra de reforma. Tras alegar la administración que la información estaba disponible en el Libro Mayor y que localizarla supondría un trabajo excesivo, la GAIP estima la reclamación debido al silencio administrativo positivo y a que la búsqueda de documentos preexistentes es una obligación administrativa.

Puntos clave de la argumentación

1 Se produce silencio administrativo positivo al no responder la administración en los plazos legales, lo que conlleva la estimación de la solicitud.
2 El derecho de acceso a facturas de obras públicas es esencial para que la oposición municipal verifique y controle el coste efectivo de las inversiones.
3 La búsqueda y localización de documentos preexistentes en diversos expedientes es una tarea exigible a la Administración y no constituye la elaboración de nueva información.
4 El sistema de organización interna de los documentos no puede servir de excusa para evadir la obligación de facilitar la información pública.
5 La GAIP admite la reclamación de electos locales basándose en que la legislación de transparencia suple la normativa de régimen local para incrementar las garantías jurídicas.

Texto completo

Resolució 142/2018, de 8 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 157/2018 Administració reclamada: Ajuntament d’Aiguamúrcia. Informació reclamada: Factures relacionades amb una obra i una subvenció determinades. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: Les factures relacionades amb una obra determinada són una documentació que pot ser essencial per verificar i controlar el seu cost efectiu, que constitueix al mateix temps una de les finalitats principals del dret d’accés a la informació pública i de les funciones que corresponen als membres de l’oposició dels ajuntaments. És responsabilitat de l’Ajuntament assegurar que podrà localitzar tota la informació sol·licitada (que en aquest cas en absolut es pot qualificar d’excessiva, genèrica o desproporcionada), i si el sistema d’arxiu que utilitza no és prou àgil a aquests efectes, hi haurà d’esmerçar més hores, però de cap manera el sistema d’organització interna dels documents no pot servir d’excusa per defugir l’obligació de facilitar la informació. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Factures. Obres. Reclamació contra silenci. Informació pública. Arxiu de la documentació. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 8 de maig de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 157/2018, presentada per un regidor d’Aiguamúrcia contra aquest Ajuntament, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 de maig de 2017 la persona reclamant formula la següent sol·licitud: “Entenent finalitzada l’obra de reforma de la Cooperativa de Pla de Manlleu, sol·licitem factures relacionades amb aquesta obra que no estiguin contemplades dins del pressupost de l’expedient de subvenció. Com per exemple: mur de contenció posterior, canvi de potència elèctrica, intervenció en sostre, compra d’elements i/o mobiliari, fusteria, pintura, honoraris tècnics o qualsevol altra despesa imprevista realitzada durant el període de reforma del local i que s’hagi presentat durant els anys 2016 i 2017”. El 5 d’abril de 2018 reitera aquesta sol·licitud, després de queixar-se per no haver rebut la informació sol·licitada. 3. El 5 d’abril de 2018 l’Alcaldessa d’Aiguamúrcia dóna una resposta conjunta a l’anterior sol·licitud i a una altra, i argumenta en relació amb les dues que la informació demanada forma part del Llibre major de comptes i que en la seva qualitat de membre de la Comissió especial de comptes la persona reclamant pot consultar quan vulgui el de 2016 i que el de 2017 el podrà consultar tan bon punt es presenti a l’esmentada Comissió. 4. L’11 d’abril de 2018 el regidor reclamant al·lega que el Llibre major de comptes no especifica quines factures corresponen a l’obra de reforma de Pla de Manlleu, i reitera la sol·licitud indicada a l’antecedent 2. 5. La Reclamació presentada el 8 de maig de 2018 assenyala que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la sol·licitud anterior, entén que s’hauria produït silenci administratiu positiu i sol·licita a la GAIP l’accés a una informació demanada reiteradament des de fa més d’un any. 6. El 16 de maig de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Aiguamúrcia i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 31 de maig de 2018 la GAIP rep un escrit de l’Alcaldessa d’Aiguamúrcia, a títol de l’informe sol·licitat, que seria únic i conjunt en relació amb les Reclamacions 157, 158, 159 i 160. Aquest document manifesta bàsicament el següent: Que el grup municipal reclamant hauria presentat 92 peticions d’informació i consulta a l’Ajuntament entre 2015 i 2018, quan l’altre grup a l’oposició només n’hauria presentades 10. I que també ha formulat diverses denúncies o reclamacions davant de diferents instàncies i, en general, que constantment està intentant consultar documents i expedients. Afirma que normalment no s’haurien denegat mai les sol·licituds d’informació del grup reclamant i explica els motius que haurien dut a l’Alcaldessa a denegar-ne algunes. En relació amb concret amb aquesta Reclamació, l’escrit de l’Alcaldessa manifesta el següent: “En els darrers plens (la persona reclamant) ens retreu que no tinguem un expedient únic amb la reforma del local del Pla de Manlleu on hi consti tot. El nostre Ajuntament està ordenat de forma que l’expedient de les obres està tot junt, però que si després hem comprat un teló d’escenari amb una subvenció d’equipaments culturals, doncs tenim aquesta factura a l’expedient de la subvenció d’equipaments culturals. Per tant, ens demana un treball a fer, perquè ella pensa que hauria d’arxivar-se com diu ella, però que no tenim ni temps, ni personal, ni ganes, de fer com una regidora de l’oposició exigeix per poder-la satisfer. Torno a repetir que estan totes les factures a la seva disposició per diverses vies i que pot consultar les que vulgui. El que crec que no ens pot demanar és que elaborem un treball que no tenim fet”. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Correspon, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació. 2. Silenci administratiu Els antecedents posen de manifest que en la tramitació de la sol·licitud d’informació municipal de la que deriva aquesta Reclamació s’hauria produït silenci administratiu, ja que va ser presentada el 18 de maig de 2017 i no hauria obtingut resposta de l’Ajuntament fins el 5 d’abril de 2018, quan els articles 33 LTAIPBG i 164 TRLMRLC estableixen un termini màxim de, respectivament, un mes i cinc dies per resoldre aquestes sol·licituds. Així mateix, tant l’article 35 LTAIPBG, com el 164 TRLMRLC, preveuen que la manca de resposta de l’Alcaldia dins del termini assenyalat té efectes estimatoris de la sol·licitud. Per tant, només per aquest motiu la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2 s’ha de considerar estimada i, en conseqüència, l’Ajuntament és obligat a facilitar a la persona reclamant la informació corresponent. 3. Dret a la informació sol·licitada A més de les consideracions que s’acaben de fer sobre l’estimació presumpta d’aquesta Reclamació, també correspon jurídicament declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Es tracta d’informació de naturalesa objectiva, respecte la qual no s’ha al·legat la concurrència de cap límit, i no és plausible que n’hi pugui concórrer cap. Les factures relacionades amb una obra determinada són una documentació que pot ser essencial per verificar i controlar el seu cost efectiu, que constitueix al mateix temps una de les finalitats principals del dret d’accés a la informació pública i de les funciones que corresponen als membres de l’oposició dels ajuntaments. L’Alcaldessa argumenta en el seu informe que les pautes seguides per l’Ajuntament en la formació dels expedients poden dificultar la localització d’algunes de les factures concernides per aquesta Reclamació, fins al punt de fer-lo fer un treball que l’Ajuntament no tindria fet. El dret d’accés a la informació no obliga les Administracions públiques a elaborar expressament informació, sinó només a facilitar informació preexistent a la sol·licitud; ara bé, en aquest cas la informació que es demana (les factures relacionades amb l’obra de reforma de la Cooperativa de Pla de Manlleu) és informació preexistent, no cal elaborar-la de nou; la feina que cal fer a què es refereix l’informe de l’Alcaldessa és la de cercar i localitzar aquestes factures a potencialment diversos expedients diferents, i es tracta d’una tasca totalment exigible a l’Administració. Sense qüestionar la capacitat municipal per organitzar la documentació dels seus expedients de la forma que considerin millor, també s’ha de tenir en compte que l’article 19.3 LTAIPBG estableix que “les Administracions públiques, amb la mateixa finalitat a què fa referència l’apartat 2, han d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés o publicitat”. Per tant, és responsabilitat de l’Ajuntament assegurar que podrà localitzar tota la informació sol·licitada (que en aquest cas en absolut es pot qualificar d’excessiva, genèrica o desproporcionada), i si el sistema d’arxiu que utilitza no és prou àgil a aquests efectes, hi haurà d’esmerçar més hores, però de cap manera el sistema d’organització interna dels documents no pot servir d’excusa per defugir l’obligació de facilitar la informació. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de juny de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 157/2018 i declarar el dret del grup municipal reclamant a obtenir les factures relacionades amb la reforma de la Cooperativa de Pla de Manlleu, en els termes que concreta l’antecedent 2. 2. Requerir a l’Ajuntament d’Aiguamúrcia que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 157/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 8 de juny de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.