Una asociación presentó una reclamación contra el Ayuntamiento de Barcelona alegando falta de respuesta a una denuncia sobre la legalidad de la serie documental 'Bajas por eutanasia'. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) inadmitió la reclamación porque no se solicitó acceso a información pública, sino que se impugnó un acuerdo administrativo.
Puntos clave de la argumentación
1
La competencia de la GAIP se limita a resolver reclamaciones contra resoluciones expresas o presuntas en materia de acceso a la información pública según el artículo 7.2 b del RGAIP.
2
La reclamación es inadmisible ya que el objeto del escrito no es el ejercicio del derecho de acceso a la información, sino una denuncia contra un acuerdo de la CMAAD.
3
El escrito presentado no cumple los requisitos formales de una solicitud de acceso a la información pública establecidos en el artículo 26.1 de la LTAIPBG.
4
Se constata que el reclamante no presentó una solicitud de acceso previa ante la Administración, requisito indispensable para acudir a la vía de reclamación ante la GAIP.
Texto completo
Resolució 208/2024, de 15 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 155/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona.
Informació reclamada: No és informació pública (denúncia contra l’acord de la Comissió
Municipal d’Avaluació i Accés a la Documentació (CMAAD)).
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública vetlla pel compliment
i les garanties del dret d’accés a la informació pública i exerceix les funcions d’acord amb
l’article 7 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol. Entre
aquestes hi ha la de resoldre les reclamacions contra les resolucions expresses o presumptes i
les comunicacions que substitueixin les resolucions en matèria d'accés a la informació pública
(article 7.2 b del RGAIP).
En el cas concret, en aplicació a l’article 33 del RGAIP aquesta
Comissió ha d’inadmetre la reclamació per dos motius. Per una banda, la reclamació no té per
objecte el dret d’accés a la informació pública i per una altra, no compleix els requisits
establerts pel referit article 26 LTAIPBG.
Paraules clau: Ajuntaments. Denúncies. Acords. Requeriments previs. Falta de SAIP. No és
informació pública. Inadmissió. Competència.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El 2 de febrer de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 155/2024, presentada per una
persona física en nom i representació de l’Associació per a la protecció dels GPP’S contra
l’Ajuntament de Barcelona en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta de l’Administració i aporta un
document annex amb el nom “còpia de la sol·licitud d'accés a la informació” una denúncia a
l’acord de la Comissió Municipal d’Avaluació i Accés a la Documentació (CMAAD) respecte
a la sèrie documental “Baixes per eutanàsia” per considerar-la “fora de la legalitat i
normativa aplicable”.
Fonaments jurídics
1. Sobre la inadmissibilitat i la competència a resoldre en relació amb l’objecte de la
Reclamació
En primer lloc, cal aclarir que la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública
vetlla pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública i exerceix les
funcions d’acord amb l’article 7 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18
de juliol
. Entre aquestes hi ha la de resoldre les reclamacions contra les resolucions expresses
o presumptes i les comunicacions que substitueixin les resolucions en matèria d'accés a la
informació pública (article 7.2 b del RGAIP).
En segon lloc, l’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes
en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició
poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret
d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret
d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
En tercer lloc, l’article 26.1 LTAIPBG estableix els requisits de les sol·licituds d’accés a la
informació pública (SAIP) que es poden fer per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de:
a) La identitat del sol·licitant. b) La informació precisa a la qual es vol tenir accés, sense
necessitat d’indicar cap document ni expedient concrets. c) La forma o el format en què es
prefereix tenir accés a la informació. d) Una adreça de contacte, preferentment electrònica, que
serveixi per a les comunicacions entre el sol·licitant i l’Administració.
De l’antecedent descrit, s’observa que la persona reclamant no ha presentat una sol·licitud
d’accés a la informació pública prèvia a l’Ajuntament de Barcelona, sinó que el que fa és
presentar una denúncia contra una decisió d’un òrgan com és la CMAAD.
Així, i en aplicació a l’article 33 del RGAIP aquesta Comissió ha d’inadmetre la reclamació per
dos motius. Per una banda, la reclamació no té per objecte el dret d’accés a la informació
pública i per una altra, no compleix els requisits establerts pel referit article 26 LTAIPBG.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 15 de febrer de 2024, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 155/2024 i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.