Se solicitó al Ayuntamiento de Pallejà información sobre un préstamo concedido por el AMB. Ante la falta de respuesta, el ciudadano presentó una reclamación. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información durante el trámite y el solicitante manifestó su satisfacción.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3
La entrega de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la misma.
Texto completo
Resolució 223/2020, de 19 de març
Número d’expedient de la reclamació: 155/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà
Informació reclamada: Préstec concedit per l'AMB a l'Ajuntament de Pallejà
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Rec lamació.
Resum: L'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada en el
marc d'aquest procediment, i ella ha manifestat la seva satisfacció amb la informació rebuda. Aquest
fet suposa la pèrdua sobrevinguda de l'objecte d'aquesta reclamació i és procedent finalitzar el
procediment per aquesta causa..
Paraules clau: Ajuntament. Préstec. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua
d'objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 26 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 155/2020, presentada contra l’Ajuntament
de Pallejà, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 21 de gener de 2020 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Pallejà informació
relacionada amb un préstec concedit per l’Àrea Metropolitana de Barcelona a l’esmentat
Ajuntament. Literalment sol·licita: “informe del préstamo, Importe inicial y destino previsto, Plazo
de amortización y cantidad prestada, Motivo de elegir al Área Metropolitana de Barcelona (AMB)”
3. La Reclamació presentada el 24 de febrer de 2020 a l’oficina del registre de l’Ajuntament de Pallejà,
indica que transcorregut un mes d’ençà de la presentació de la sol·licitud, la persona reclamant no
n’hauria obtingut resposta.
4. El 27 de febrer de 2020 la GAIP notifica la Reclamació a l’Ajuntament de Pallejà i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella,
així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació.
5. El 4 de març de 2020 la GAIP rep l'informe de l'Ajuntament de Pallejà, que adjunta la informació
sol·licitada i n'acredita el seu lliurament a la persona sol·licitant.
6. El 8 de març de 2020 la persona reclamant informa a la GAIP de la recepció de la informació i
dona per finalitzada la seva reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per
tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d'aquest procediment, i que aquesta ha manifestat la seva satisfacció
amb la informació rebuda. Aquest fet suposa la pèrdua sobrevinguda de l'objecte d'aquesta reclamació
i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de
la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de
març de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 155/2020 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d'aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.