Solicitud de cantidades percibidas por la policía municipal por plus de motorista y resultado de pérdida de objeto

Resolució 247/2019, de 3 de maig Número d’expedient de la reclamació: 155/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Gavà Informació reclamada: Quantitats cobrades per la policia municipal per plus de motorista. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació. Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; així ho acredita l’informe de l’Administració i la persona reclamant no ho ha qüestionat en el termini que se li ha facilitat a aquests efectes. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, atès que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Retribucions. Personal. Policia local. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 18 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 155/2019, presentada per un representant sindical contra l’Ajuntament de Gavà, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant demana el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de gener de 2019 la persona reclamant sol·licita la informació següent: número de TIP i les quantitats que hagi percebut cada funcionari durant els últims dotze mesos pel concepte de plus de motorista mensual. 3. La reclamació presentada el 18 de març de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria donat resposta a la sol·licitud anterior i la persona reclamant considera que la informació sol·licitada hauria de ser posada a la seva disposició. 4. El 21 de març de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Gavà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remet un informe sobre la mateixa, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 16 d’abril de 2019 la GAIP rep l’informe municipal, que acredita haver notificat a la persona reclamant les quantitats percebudes el 2018 en concepte de plus de moto per cada agent identificat pel seu número TIP. 6. El 23 d’abril de 2019 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació anterior, indicant-li que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la seva reclamació. No consta resposta del sindicat reclamant dins del termini indicat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 42.8 LTAIPBG estableix que quan l’Administració justifica la desestimació de l’accés sol·licitat en el límit relatiu a la protecció de dades personals, cal que la Comissió demani un informe a l’APDCAT, que no vincula la resolució. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; així ho acredita l’informe de l’Administració i la persona reclamant no ho ha qüestionat en el termini que se li ha facilitat a aquests efectes. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, atès que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l’abast del dret d’accés a la informació pública exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de maig de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 155/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució en el web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.