Una persona física solicitó al Ayuntamiento de Mont-roig del Camp información sobre el gasto anual en actividades taurinas (2013-2024). Ante la falta de respuesta del municipio, la Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) estima la reclamación, obligando al ayuntamiento a entregar la información al no existir límites legales que justifiquen su denegación.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada sobre gasto público en actos taurinos se califica como información pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder por el ejercicio de sus funciones.
2
La GAIP determina que no concurren límites legales al derecho de acceso a la información pública que justifiquen la denegación de los datos solicitados.
3
Se califica la actitud del Ayuntamiento de Mont-roig del Camp como una falta de colaboración al no remitir la documentación requerida por la Comisión durante el procedimiento.
4
La falta de remisión de informes o documentación no impide que la Comisión continúe la tramitación y resuelva la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
5
Se recuerda la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y conservación de la información.
Texto completo
Resolució 410/2025, de 20 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 154/2025
Administració reclamada: Ajuntament de Mont-roig del Camp
Informació reclamada: Diversa sobre despesa en activitats amb bous.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Quant als límits al dret d’accés a la informació pública que poden concórrer en aquest
supòsit concret, aquesta Comissió no n’aprecia cap i, per tant, procedeix atendre la reclamació
i emparar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada.
En cas que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp no disposi de la informació reclamada, aquesta
és la resposta que ha de facilitar a la persona reclamant, sense que quedi obligat a elaborar la
informació sol·licitada per aquesta resolució.
Paraules clau: Ajuntaments. Persona física. Bous. Despesa. Activitats. Reclamació contra
silenci. Manca de col·laboració. Estimació. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 31 de gener entra a la GAIP la Reclamació 153/ 2025, presentada per una persona física
contra l’Ajuntament de Mont-roig del Camp en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent.
2. Aquesta Reclamació es presenta en relació a una sol·licitud de Dret d’Accés a la Informació
Pública presentada a la Generalitat de Catalunya en data 12 de novembre de 2024 amb
número de codi de tràmit 07NW6DKNJ, relativa a la despesa pública, any per any, en
l’organització d’actes taurins diversos municipis de Catalunya (2013- 2024). El Departament
de Presidència afirma haver traslladat la SAIP a tots els municipis afectats.
3. La Reclamació presentada el 31 de gener de 2025 indica que la persona reclamant no ha
rebut resposta de l’Ajuntament de Mont -roig del Camp.
4. El 24 de febrer de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 24 de febrer de 2025 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Mont -roig i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la.
6. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a
l’Administració.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article
2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a
sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
A la llum de la LTAIPBG, en primer lloc, l’Ajuntament de Mont-roig del Camp és un subjecte
obligat a complir amb les obligacions de transparència activa i a tramitar, conforme a la Llei, les
sol·licituds d’accés a la informació pública (art. 3.1.a) formulades per les persones
interessades. En segon lloc, la informació sol·licitada a l’Administració és clarament informació
pública d’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG, atès que és informació elaborada per
l’Administració o bé és informació que, en el cas que ens ocupa, previsiblement té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la
que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix la mateixa Llei.
La informació a la qual es pretén accedir, si es troba en poder de l’Ajuntament de Mont -roig del
Camp, com diem, s’ha de qualificar d’informació pública. En conseqüència, qualsevol persona
podria accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació (articles
18.1 i 20.1 LTAIPBG).
La informació sol·licitada en aquest procediment és relativa a la despesa pública, any per any,
en l’organització d’actes taurins (2013- 2024).
Quant als límits al dret d’accés a la informació pública que poden concórrer en aquest supòsit
concret, aquesta Comissió no n’aprecia cap i, per tant, procedeix atendre la reclamació i
emparar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada.
En cas que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp no disposi de la informació reclamada, aquesta
és la resposta que ha de facilitar a la persona reclamant, sense que quedi obligat a elaborar la
informació sol·licitada per aquesta resolució.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents
públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions
públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i
conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de
documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que
garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació
única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió
de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les
administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica
de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de
ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa,
vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la
qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de
mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar
perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau,
l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració
Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria
d’estar classificada dins el nivell Activitats culturals (codi 0213), sèrie Organització de festes i
espectacles (2758).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 20 de març de 2025, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 154/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada al fonament jurídic 3 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp a informar la GAIP, dins del termini de
quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així
com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 154/2025 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.