Solicitud de número de expediente e instructor al DACAAR y desestimación de la reclamación por inexistencia de la información

Resolució 296/2024 , de 7 de març Número d’expedient de la Reclamació: 153/2024 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Accés a un expedient inexistent. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: En aquest supòsit la reclamació ha de ser desestimada d’acord amb els arguments següents. En el cas que ens ocupa, la Comissió considera que la interpretació dels límits al dret d’accés a la informació pública que fa l’òrgan reclamat és conforme a allò establert a l’LTAIPBG. L’administració reclamada ha informat clarament i adequada a la persona reclamant de la inexistència de la informació sol·licitada. En aquest sentit, a parer d’aquesta Comissió, això ja constitueix una resposta adequada per a satisfer la sol·licitud d’accés a la informació pública plantejada en aquest supòsit. L’informe del DACAAR es clar quan indica que “La informació reclamada pel senyor XXX consistent en el número d’expedient i el nom de l’instructor no és temporalment preexistent a la sol·licitud d'informació pública; atès que no s’ha incoat un expedient sancionador, ja que la denúncia presentada s’ha arxivat, no existeix número d'expedient ni s'ha designat persona instructora”. És obvi que l’Administració no pot lliurar una informació que no té, ni està en disposició tenir, atesos els elements fàctics del supòsit ara examinat. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. DACAAR. Expedient. Identitat d’instructor. Reclamació contra estimació parcial. Sense límits. Desestimació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents L’1 de febrer entra a la GAIP la Reclamació 153/ 2024 presentada per una persona interessada contra el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACAAR) en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la seva reclamació la persona interessada manifesta el següent: “En data 19/12/2023 presento una petició d'accés a la informació d'acord amb les lleis 27/2006 i 19/2014. En data 19/1/2024 l'administració encara no havia efectuat cap resposta a la mateixa. En conseqüència, d'acord a la llei, el silenci administratiu s'ha de considerar positiu i la petició s'ha de tenir per acceptada. Tot i així, no es rep resposta la mateixa. En data 1/2/2024 es rep una resposta a la petició, que s'adjunta, sense part de la informació sol·licitada. Per tot plegat, considero que l'administració està obligada a lliurar la informació requeria i que ha incomplert la seva obligació legal.” i es demana el següent: “La resposta rebuda, fora de termini, no conté part de la informació reclamada: el número d'expedient ni el funcionari instructor.” El 14 de febrer de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 14 de febrer de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a DACAAR i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 28 de febrer de 2024 la GAIP rep l’informe del Departament amb el contingut següent: “Primer. En data 19/12/2023 i amb número de registre 9015- 2914438/2023 entra per s@rcat al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural una petició d’informació del senyor XXX relativa a l’expedient informatiu/sancionador obert arran de la denúncia presentada per l’entitat Grup Ecologista Les Agulles – Ecologistes en Acció del Baix Llobregat en data 15/12/2020 per la presumpta destrucció d’una població de tòtil a Viladecans. Segon. El dia 29/12/2023 des de la Bústia de la Unitat jurídica de Biodiversitat es tramet als Serveis Territorials a Barcelona la petició d’informació esmentada. Tercer. El dia 01/02/2024 des de la Bústia de l’Assessoria jurídica dels Serveis Territorials es dona resposta a la petició del XXX signada pel Secretari general per suplència de la Direcció dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Barcelona (Resolució de 23 de novembre de 2023). S’hi relacionen els tràmits i actuacions realitzades i es comunica l’arxivament de la denúncia presentada per considerar que els fets no son constitutius d’infracció administrativa. Quart. El mateix dia 01/02/2024 es rep correu electrònic del XXXX a la Bústia de la Secretaria General i a la Bústia de l’Assessoria jurídica dels Serveis Territorials en virtut del qual, d’una banda, acusa rebut de la resposta donada a la seva petició d’informació i d’altra, manifesta que aquesta no s’ha contestat íntegrament atès que manca la informació relativa al número d’expedient i al nom de l’instructor. Així mateix requereix una rectificació dels arguments pels quals s’ha arxivat la denúncia així com la reobertura de l’expedient sancionador. Cinquè. El mateix dia 01/02/2024 el senyor Grau presenta una reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) que es registra amb el número 153/2024 i que arriba a la nostra Unitat el dia 15/02/2024. FONAMENTS DE DRET 1. L’article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern estableix que la informació pública és aquella elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei. 2. L’article 53 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, en l’apartat 2, disposa que la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés. 3. L’article 64 Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública que estableix les causes d’inadmissió. Per les consideracions exposades, INFORMO La informació reclamada pel senyor XXXX consistent en el número d’expedient i el nom de l’instructor no és temporalment preexistent a la sol·licitud d'informació pública; atès que no s’ha incoat un expedient sancionador, ja que la denúncia presentada s’ha arxivat, no existeix número d'expedient ni s'ha designat persona instructora”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la desestimació de la Reclamació L’article 44 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP), estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. En aquest supòsit la reclamació ha de ser desestimada d’acord amb els arguments següents. En el cas que ens ocupa, la Comissió considera que la interpretació dels límits al dret d’accés a la informació pública que fa l’òrgan reclamat és conforme a allò establert a l’LTAIPBG . L’administració reclamada ha informat clarament i adequada a la persona reclamant de la inexistència de la informació sol·licitada. En aquest sentit, a parer d’aquesta Comissió, això ja constitueix una resposta adequada per a satisfer la sol·licitud d’accés a la informació pública plantejada en aquest supòsit. L’informe del DACAAR és clar quan indica que “La informació reclamada pel XXX consistent en el número d’expedient i el nom de l’instructor no és temporalment preexistent a la sol·licitud d'informació pública; atès que no s’ha incoat un expedient sancionador, ja que la denúncia presentada s’ha arxivat, no existeix número d'expedient ni s'ha designat persona instructora”. És obvi que l’Administració no pot lliurar una informació que no té, ni està en disposició tenir, atesos els elements fàctics del supòsit ara examinat. Per tot l’exposat, la Comissió considera que procedeix declarar la desestimació de la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de març de 2024, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 153/ 2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2, declarar-ne finalitzat el procediment , així com disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP i notificar per al seu coneixement a la persona reclamant l’informe esmentat a l’antecedent de fet 5, juntament amb aquesta resolució. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.