Reclamación sobre exenciones del uso de mascarillas finalizada por desistimiento del solicitante

Resolució 282/2021, d e 18 de març Número d'expedient de l a reclamació : 153/2021 Administració reclamada: Departament de Salut Informació reclamada: Informació sobre exempcions en l'ús de màscara. Sentit de la resolució: Desistiment Resum : Un cop rebut l'escrit de reclamació derivat pel Consejo de Transparencia y Buen Gobierno, i constatat que el que s’hi plantejava no era una discrepància jurídica sobre el dret d'accés ni la revisió d'una decisió administrativa restrictiva d’aquest dret, sinó un error material i de fet en l'enllaç a la informació que ja havia quedat subsanat , la GAIP ha demanat a la persona reclamant que confirmés la seva voluntat de seguir amb el procediment, i en aquest cas, que complimentés el formulari de reclamació i concretés l'objecte de la seva reclamació, vist que la discrepància manifestada es cenyia a la llengua de la resolució remesa i ja havia quedat resolta, advertint-lo que si no ho feia dins del termini fixat, se’l tindria per desistit. Transcorregut àmpliament l'esmentat termini, la persona reclamant no ha manifestat a la GAIP la seva voluntat de mantenir la reclamació, ni ha concretat quina és la decisió administrativa que limita el seu dret d'accés, o la informació que no li ha estat facilitada, el qu è constitueix un requisit objectiu del procediment de reclamació, per la qual cosa és procedent tenir -lo per desistit i finalitzar la Reclamació. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Salut. Covid-19. Derivació del CTBG. Reclamació contra estimació. Idioma de la resposta. Pèrdua d'objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 12 de febrer de 2021 e ntra a la GAIP la Reclamació 153/ 2021, presentada davant del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno (CTBG) el dia 4 de febrer de 2021, contra la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2 i la resposta obtinguda. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de gener de 2021 la persona reclamant va presentar davant de la Generalitat de Catalunya un formulari de sol·licitud d'accés a informació pública amb aquesta petició literal: “solicito toda la información sobre las exenciones dadas a XXX para no llevar El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà. mascarilla en la tarde del 2 de enero de 2021 en la estación de Sants. Y por favor dejen de tomarnos el pelo o considerarnos tontos de baba.” 3. Segons aporta la persona reclamant, el 4 de febrer de 2021 el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va emetre la resposta següent a la seva petició: “ En relación con su solicitud de información pública sobre el derecho de acceso a la información pública, le comunicamos que su solicitud ha sido estimada de acuerdo con el artículo 18.1 de la Ley 19/2014, de 29 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno, que reconoce el derecho de todas las personas a acceder a la información pública. Le suministramos el enlace en el que puede encontrar la resolución SLT/1648/2020 de 28 de julio, por la cual se establecen nuevas medidas en el uso de la mascarilla para la contención del brote epidémico de la pandemia de COVID-19, y en lo referido al régimen de exenciones, la resolución SLT/1429/2020, de 18 de julio, por la cual se adoptan medidas básicas de protección y organizativas para prevenir el riesgo de transmisión y favorecer la contención de la infección por SARS-Cov-2. Dado que se estima la solicitud y no se ha producido oposición de terceros, la resolución es sustituida por esta comunicación, tal como prevé el artículo 34.8 de la Ley 19/2014 mencionada”. 4. La Reclamació presentada el 4 de febrer de 2021 davant del CTBG indica que “la respuesta no se puede entender porque está en catalán y la solicite en castellano. Por ello no sé si responden a lo solicitado o no”. El CTBG va derivar a la GAIP aquesta reclamació per a la seva tramitació i resolució, per ser aquest l'òrgan competent per revisar les decisions de l'Administració de la Generalitat de Catalunya en matèria de dret d'accés a la informació, així que amb el previst a l'article 14.1 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. 5. El 17 de febrer de 2021 la GAIP notifica a la persona reclamant un escrit informant -lo de l'entrada de la seva Reclamació presentada davant del CTBG, i que les resolucions indicades en la resposta que li va remetre el Departament de Salut consten publicades en castellà al mateix D iari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per la qual cosa la GAIP li demana que, dins del termini de 10 dies, confirmi la seva voluntat de prosseguir amb el procediment de reclamació, en quin cas esdevindria necessari que en concretés el seu objecte i complimentés el formulari de reclamació que se li remet adjunt. L'escrit de la GAIP adverteix que, en cas de no obtenir-ne resposta dins del termini concedit, s'entendria que la informació facilitada es satisfactòria i, per tant, es procediria a finalitzar la reclamació. Transcorregut el termini indicat en l'antecedent anterior, la persona reclamant no ha respost a la notificació de la GAIP. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Els antecedents posen de manifest que la reclamació no es motivava en la falta de resposta a la seva petició d'informació, sinó en què l'escrit de resposta indicava l’enllaç a la informació en la seva versió en llengua catalana, la qual cosa segons argumentava el mateix reclamant, li impedia de saber si s'havia donat resposta adequada a la seva sol·licitud. Un cop rebut l'escrit de reclamació derivat pel Consejo de Transparencia y Buen Gobierno, i constatat que el que s’hi plantejava no era una discrepància jurídica sobre el dret d'accés ni la revisió d'una decisió administrativa restrictiva d’aquest dret, sinó un error material i de fet en l'enllaç a la informació que ja havia quedat reparat, la GAIP ha demanat a la persona reclamant que confirmés la seva voluntat de seguir amb el procediment, i en aquest cas, que complimentés el formulari de reclamació i concretés l'objecte de la seva reclamació, vist que la discrepància manifestada es cenyia a la llengua de la resolució remesa i ja havia quedat resolta, advertint-lo que si no ho feia dins del termini fixat, se’l tindria per desistit. Transcorregut àmpliament l'esmentat termini, la persona reclamant no ha manifestat a la GAIP la seva voluntat de mantenir la reclamació, ni ha concretat quina és la decisió administrativa que limita el seu dret d'accés, o la informació que no li ha estat facilitada, el què constitueix un requisit objectiu del procediment de reclamació, per la qual cosa és procedent tenir-lo per desistit i finalitzar la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de març de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 153/2021 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.