Acceso al Avantprojecte del Parc Fluvial por parte de un electo local y resultado estimatorio

Resolució 324/2020, de 2 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 151/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Martorell Informació reclamada: Avantprojecte del Parc Fluvial. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Advertit que l’Avantprojecte objecte de reclamació no és definitiu ni aprovat, com ja devia saber la persona reclamant per la seva condició d’electe del propi consistori, i per tant, que no recull el criteri tècnic de l’Ajuntament ni aquest queda vinculat pels seus termes, no es pot inadmetre l’accés a l’Avantprojecte pel fet que encara no hagi estat revisat o aprovat. En aquest sentit, cal advertir que estendre la inadmissibilitat prevista legalment per a sol·licituds d’esborranys o documents interns mancats de rellevància ni interès públic a documents tècnics evacuats per altres Administracions públiques pel sol fet que no hagin estat revisats ni aprovats encara pels òrgans municipals suposa una interpretació extensiva de les causes d’inadmissibilitat prohibida per la legislació de transparència i una aplicació reduccionista del dret d’accés a la informació que no troba empara legal en cap cas. D’altra banda, però no menys important, és que aquesta causa d’inadmissibilitat no només no seria aplicable al cas des del punt de vist objectiu del document que es reclama, sinó que tampoc ho seria des del punt de vista subjectiu, ja que la persona reclamant no està sotmesa en l’exercici del dret d’accés al règim general previst per l’LTAIPBG, sinó al règim especial inherent al seu càrrec i regulat a l’article 164 TRLMRLC, tal i com s’ha indicat en el FJ anterior, que en atenció al dret fonamental al què va indissolublement lligat, està molt menys limitat i no preveu causes d’inadmissibilitat. Per tant, en règim d’accés indirecte prèvia sol·licitud d’accés a la informació (que és el regulat als apartats 3 i 4 d’aquest precepte), les persones electes, com la persona reclamant, tenen estimat per silenci la seva sol·licitud transcorregut quatre dies des què la van formular (i, en aquets cas, han transcorregut mesos) i només pot ser desestimada per resolució motivada en algun dels límits a l’accés propis i diferenciats d’aquest règim específic d’accés, establerts a l’article 164.3 TRLMRLC abans transcrit: dret a l'honor, a la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge, secrets oficials o secret sumarial. I si les interpretacions extensives dels límits o restriccions del dret d’accés a la informació no estan permeses en la legislació de transparència, menys encara són admissibles quan el dret d’accés l’exerceix un electe local a l’empara directament de l’article 23 CE, l’article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL), l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i nombrosa jurisprudència (STC 220/1991 ECLI:ES:TC:1991:220, STC 203/2001 ECLI:ES:TC:2001:203; STS de 12 de novembre de 1999, ECLI:ES:TS:1999:7165, entre moltes d’altres). Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Plans. Reclamació contra inadmissió. Estudis interns. Esborranys. Règim especial d’accés. Mediador: Josep Mir Bagó. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 24 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 151/2020, presentada per una persona que té la condició d’electe municipal de Martorell contra aquest Ajuntament, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’electe reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La sol·licitud presentada el 23 d’octubre de 2019 demana el següent a l’Ajuntament de Martorell: l’Avantprojecte del Parc Fluvial. 3. La Reclamació presentada el 24 de febrer de 2020 indica que l’electe reclamant encara no hauria rebut la informació sol·licitada, malgrat haver passat més de quatre mesos. 4. El 26 de febrer de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Martorell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per l’Electe reclamant. 5. L’11 de juny la GAIP rep l’informe municipal, que exposa el següent: “Pel que fa al document que es demanava, cal dir que a l’Ajuntament de Martorell hi ha un document d’Avantprojecte del Parc Fluvial redactat per tècnics aliens a la Corporació, que, a hores d’ara, no ha estat aprovat, ni tan sols ha estat objecte del preceptiu informe tècnic municipal, ni s’ha sotmès a la tramitació legalment aplicable. És a dir, es tracta d’un simple document de treball intern sense rellevància o interès públic”. 6. El 19 de juny de 2020 té lloc la sessió de mediació, que acaba sense acord. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a.: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la Disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar -ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar- los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només podrà es desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca d’acord en el procediment de mediació De conformitat amb el que disposa l’article 42.6 LTAIPBG, en no assolir-se acord en procediment de mediació, és procedent continuar la tramitació de la reclamació fins a la Resolució de la Comissió sobre el fons de la qüestió. 3. Sobre l’inaplicabilitat de la causa d’inadmissió invocada La reclamació es planteja contra la inadmissió de la sol·licitud de l’electe local d’accedir al document “Avantprojecte del Parc Fluvial”, que l’Ajuntament confirma que té en el seu poder de l’Ajuntament, però que considera que li és aplicable la causa d’inadmissió prevista a l’article 29.1.a LTAIPBG per ser un esborrany o document de treball intern, vist que, tal i com expressa en la comunicació d’11 de juny a la GAIP “hi ha un document d’Avantprojecte del Parc Fluvial redactat per tècnics aliens a la Corporació, que, a hores d’ara, no ha estat aprovat, ni tan sols ha estat objecte del preceptiu informe tècnic municipal, ni s’ha sotmès a la tramitació legalment aplicable. És a dir, es tracta d’un simple document de treball intern sense rellevància o interès públic”. En aquest mateix sentit, es ratifica l’Ajuntament en la seva posició d’inadmetre la sol·licitud per aquesta causa en la sessió de mediació, al·legant, tal i com consta a l’acta, que “es tracta d’un document elaborat pels Tècnics de la Diputació i abans de poder-lo facilitar, els tècnics de l’Ajuntament l’han de revisar per verificar que no hi hagi cap defecte i retornar-lo a la Diputació, cosa que de moment no han pogut fer”. En aquella sessió de mediació, l’electe reclamant es va donar per assabentat de la provisionalitat de l’Avantprojecte en la fase actual, però va mantenir la seva petició d’accedir-hi. L’article 29 LTAIPBTG disposa que poden ser inadmeses les sol·licitud d’accés a la informació pública en els supòsits següents: “a) Si demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic. (...)” Aquesta Comissió ja s’ha manifestat reiteradament en considerar que la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG protegeix l’accés a esborranys de documents inacabats, o a documents que es puguin considerar interns a condició de què no tinguin rellevància ni interès públic. No sembla que, en el cas objecte d’aquesta resolució, el document sol·licitat reuneixi cap d’aquests requisits: no és un esborrany, sinó un document finalitzat i amb substantivitat i entitat pròpia, emès per tècnics de la Diputació i remès un cop finalitzat a l’Ajuntament, i per tant, no és un esborrany, amb independència que no estigui revisat en el seu contingut ni aprovat per l’Ajuntament, cosa que no és requisit i ni tan sols es contempla en aquest precepte; no és tampoc un document intern, vist que s’ha elaborat per una Administració aliena a l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona; i, finalment, quant a la manca de rellevància, cal dir que el sol fet que un electe local vulgui accedir-hi per a l’exercici de les seves funcions inherents al dret fonamental a la participació política descarta que pugui ser considerat com a irrellevant o mancat d’interès públic per part de l’Ajuntament. En aquest sentit, conèixer l’Avantprojecte elaborat per la Diputació de Barcelona, les correccions que hi faci l’Ajuntament, i el document que finalment aprovi l’Ajuntament, pot ser prou rellevant i d’interès per al control del procés de presa de decisió i l’adequació de les decisions polítiques adoptades als criteris tècnics externs. Per tant, advertit que l’Avantprojecte objecte de reclamació no és definitiu ni aprovat, com ja devia saber la persona reclamant per la seva condició d’electe del propi consistori, i per tant, que no recull el criteri tècnic de l’Ajuntament ni aquest queda vinculat pels seus termes, no es pot inadmetre l’accés a l’Avantprojecte pel fet que encara no hagi estat revisat o aprovat. En aquest sentit, cal advertir que estendre la inadmissibilitat prevista legalment per a sol·licituds d’esborranys o documents interns mancats de rellevància ni interès públic a documents tècnics evacuats per altres Administracions públiques pel sol fet que no hagin estat revisats ni aprovats encara pels òrgans municipals suposa una interpretació extensiva de les causes d’inadmissibilitat prohibida per la legislació de transparència i una aplicació reduccionista del dret d’accés a la informació que no troba empara legal en cap cas. D’altra banda, però no menys important, és que aquesta causa d’inadmissibilitat no només no seria aplicable al cas des del punt de vist objectiu del document que es reclama, sinó que tampoc ho seria des del punt de vista subjectiu, ja que la persona reclamant no està sotmesa en l’exercici del dret d’accés al règim general previst per l’LTAIPBG, sinó al règim especial inherent al seu càrrec i regulat a l’article 164 TRLMRLC, tal i com s’ha indicat en el FJ anterior, que en atenció al dret fonamental al què va indissolublement lligat, està molt menys limitat i no preveu causes d’inadmissibilitat. Així, el dret d’accés a la informació de les persones electes locals, regulat a l’article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL), amb una molt àmplia formulació (“Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l’alcalde o president o de la comissió de govern tots els antecedents, dades o informacions que estiguin en poder dels serveis de la corporació i siguin necessaris per al desenvolupament de la seva funció. La sol·licitud d’exercici del dret recollit al paràgraf anterior ha de ser resolta motivadament en els cinc dies naturals següents al de la seva presentació.”), està desplegat en l’article 164 TMRLC, que el regula en aquests termes: “1. Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció. 2. Els serveis de la corporació han de facilitar directament informació als membres de les corporacions quan: a) Exerceixin funcions delegades i la informació es refereixi a assumptes propis de llur responsabilitat. b) Es tracti d'assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membres. c) Es tracti de l'accés a informació o documentació de la corporació local que sigui de lliure accés als ciutadans. 3. En els altres casos, la sol·licitud d'informació s'entén com a acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud. En qualsevol cas, la resolució denegatòria s'ha de motivar, i només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial. 4. El que disposen els apartats anteriors s'entén sens perjudici de l'obligació de facilitar a tots els membres de la corporació la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria. Quan es tracti d'un assumpte inclòs per declaració d'urgència, s'haurà de distribuir, com a mínim, la documentació indispensable per poder tenir coneixement dels aspectes essencials de la qüestió sotmesa a debat. 5. Els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d'accedir a la informació requerida. 6. Els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers.” Per tant, en règim d’accés indirecte prèvia sol·licitud d’accés a la informació (que és el regulat als apartats 3 i 4 d’aquest precepte), les persones electes, com la persona reclamant, tenen estimat per silenci la seva sol·licitud transcorregut quatre dies des què la van formular (i, en aquets cas, han transcorregut mesos) i només pot ser desestimada per resolució motivada en algun dels límits a l’accés propis i diferenciats d’aquest règim específic d’accés, establerts a l’article 164.3 TRLMRLC abans transcrit: dret a l'honor, a la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge, secrets oficials o secret sumarial. I si les interpretacions extensives dels límits o restriccions del dret d’accés a la informació no estan permeses en la legislació de transparència, menys encara són admissibles quan el dret d’accés l’exerceix un electe local a l’empara directament de l’article 23 CE, l’article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL), l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i nombrosa jurisprudència (STC 220/1991 ECLI:ES:TC:1991:220, STC 203/2001 ECLI:ES:TC:2001:203; STS de 12 de novembre de 1999, ECLI:ES:TS:1999:7165, entre moltes d’altres). D’acord amb l’exposat, s’estima la reclamació i es reconeix el dret de la persona reclamant a accedir a l’Avantprojecte del Parc Fluvial que obra en poder de l’Ajuntament. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de juliol de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 151/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a l’Avantprojecte del Parc Fluvial que obra en poder de l’Ajuntament. 2. Requerir a l’Ajuntament de Martorell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de cinc dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Martorell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 151/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.