Se solicitó a la Agència d’Habitatge de Catalunya copia de un expediente sancionador. El solicitante interpuso simultáneamente un recurso de reposición y una reclamación ante la GAIP. La GAIP decide inadmitir la reclamación por ser prematura, al existir una duplicidad de procedimientos de revisión sobre el mismo objeto.
Puntos clave de la argumentación
1
La presentación simultánea de un recurso de reposición y una reclamación ante la GAIP constituye una duplicidad de procedimientos de revisión contraria al ordenamiento jurídico.
2
Se aplica por analogía la prohibición de interponer simultáneamente dos recursos administrativos sobre el mismo objeto según la LRJPAC.
3
Mientras no se resuelva el recurso potestativo de reposición, no existe una decisión última de la Administración que pueda ser revisada por la GAIP.
4
La reclamación ante la GAIP debe interponerse una vez notificada la desestimación del recurso de reposición, conforme al Manual de Reclamaciones de la GAIP.
Texto completo
Resolució de 24 d’agost de 2016, d’inadmissió de la Reclamació 151/2016
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Agència d’Habitatge de Catalunya.
Informació reclamada: còpia d’un expedient sancionador en base al qual es va desestimar la
concessió d’una cèdula d’habitabilitat.
Resum: La reclamació davant la GAIP és prematura, ja que la persona reclamant havia presentat un
recurs de reposició encara no resolt, amb el mateix objecte. La presentació simultània d’un recurs
potestatiu de revisió i una Reclamació a la GAIP, amb el mateix objecte, constitueix una duplicitat de
procediments de revisió contrària a l’ordenament jurídic. La desestimació del recurs de reposició, si es
produeix, pot ser objecte de Reclamació davant la GAIP.
Paraules clau: Generalitat. Inadmissió. Reclamació prematura. Recurs de reposició. Duplicitat de
procediments de revisió.
Ponent: Elisabet Samarra.
Antecedents
1. El 29 de juliol té entrada a la GAIP la Reclamació 151/2016, presentada per una persona
interessada en accedir a una còpia d’un expedient sancionador al qual va sol·licitar tenir accés i li
va ser desestimat.
2. El 5 d’agost es va traslladar la reclamació a l’Agència d’Habitatge de Catalunya sol·licitant-li que
emetés informe sobre el cas i demanant-li còpia de l’expedient complet relatiu a la sol·licitud
d’accés que portava causa d’aquesta Reclamació.
3. El 19 d’agost, l’Agència d’Habitatge de Catalunya va remetre l’informe i l’expedient sol·licitats.
D’ell es desprèn i queda acreditat que la persona reclamant va presentar simultàniament
reclamació davant la GAIP i recurs de reposició davant l’Agència d’Habitatge de Catalunya, el
qual no hauria estat resolt encara
Fonaments jurídics
1. Inadmissió pel caràcter prematur de la reclamació
D’acord amb l’antecedent 3, resulta acreditat que la persona reclamant hauria presentat la
reclamació havent presentat també un recurs de reposició contra la desestimació de la seva
sol·licitud d’accés a informació pública que encara no hauria estat resolt ni exhaurit el termini per
fer-ho.
Es produeix, doncs, una duplicitat de procediments de revisió incoats en relació amb la mateixa
sol·licitud d’accés a informació pública i amb la mateixa pretensió que resulta contrària a
l’ordenament jurídic, ja que, en la mesura que la Reclamació davant la GAIP és equivalent a un
recurs administratiu, resulta d’aplicació la prohibició d’interposar simultàniament dos recursos
administratius en relació amb el mateix objecte legalment establerta amb la única excepció del
recurs extraordinari de revisió, segons que es desprèn d’una interpretació sistemàtica dels
articles 109. 114.1, 115.2, 116.1 i 117.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic
de les administracions públiques i del procedim ent administratiu comú (LRJPAC). Així mateix,
resulta aplicable a les reclamacions davant la GAIP, per analogia, la prohibició que estableix
l’article 116.2 LRJPAC de presentar recurs contenc iós administratiu si prèviament s’ha presentat
un recurs potestatiu de reposició mentre aquest no hagi estat resolt.
La concurrència d’un recurs potestatiu de reposició i d’una Reclamació davant la GAIP s’ha de
resoldre amb la inadmissió d’aquesta darrera, tenint en compte que la desestimació del recurs de
reposició pot ser objecte de Reclamació davant la GAIP, tal i com es disposa en els articles 39.1
y 42.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) y considerant que, mentre no s’hagi resolt el recurs potestatiu de
reposició, no existeix una decisió última de l’Administració reclamada en relació amb la sol·licitud
d’informació que hagi de ser objecte de revisió per la GAIP.
D’acord amb els preceptes citats, el Manual de Reclamacions de la GAIP disposa al seu apartat
2.1 que no es poden impulsar al mateix temps més d’una via de reclamació o recurs en relació
amb una mateixa sol·licitud d’informació, i l’apartat 11 estableix que el termini per presentar una
Reclamació davant la GAIP és d’un mes des que ha estat notificada la desestimació del recurs
de reposició.
D’acord amb això, la reclamació ha de ser inadmesa per prematura, en haver estat presentada
abans de la desestimació del recurs potestatiu de reposició presentat simultàniament amb el
mateix objecte.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24
d’agost de 2016, resol per unanimitat:
1. Inadmetre a tràmit la Reclamació 151/2016, en ser prematura ja que està en tràmit un recurs
potestatiu de reposició amb el mateix objecte.
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 24 d’agost de 2016
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.