Solicitud de información sobre diputados y diputadas del Parlament de Catalunya desde 1980 y resultado de inadmisión por falta de competencia

Resolució 108/2018, de 17 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 150/2018 . Administració reclamada: Parlament de Catalunya. Informació reclamada: Informació diversa relativa a totes les persones que han estat diputats i diputades del Parlament de Catalunya des de l’any 1980. Sentit de la Resolució: Inadmissió. Resum: L’LTAIPBG exclou el Parlament de Catalunya de l’àmbit competencial d’aquesta Comissió (art. 3.1.b), per bé que preveu que es pugui atribuir a la GAIP l’atenció de les reclamacions en matèria d’accés a informació pública per conveni (art. 74.3 LTAIPBG). Per acord de la Mesa del Parlament de 21 de febrer de 2017, es crea l’òrgan propi de garantia de la Cambra, a qui cal adreçar les reclamacions en matèria de dret d’accés. Per tant, no havent -se subscrit conveni entre el Parlament i aquesta Comissió, aquesta reclamació resulta inadmissible a tràmit per manca de competència de la GAIP. Paraules clau: Parlament de Catalunya. Reclamació contra silenci. Inadmissió. Manca de competència. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego. Antecedents 1. El dia 5 de maig de 2018 va entrar a la GAIP la Reclamació 150 /2018 , presentada contra el Parlament de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant declina seguir el procediment de mediació establert a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La persona reclamant annexa un formulari de sol·licitud d’informació de la Generalitat de Catalunya, del que no en queda acreditada la data de registre, en el que demana “el llistat de tots i cadascun dels diputats i diputade s del Parlament de Catalunya des de l’inici de la primera legislatura despr és de la Transició, al 1980, fins a la present legislatura sorgida de les urnes aquest mateix 2017. A més, demano les respectives dades sobre cadascun dels diputats i diputades: nom, cognoms, sexe, dades acadèmiques, dades professionals, característiques personals, partit polític, estat civil, nombre de legislatures en actiu, en quines legislatures ha estat diputat, data i lloc de naixement, data i lloc de defunció (si escau), província per la que va ser escollit diputat, número de fills, si anteriorment ha sigut alcalde, data d’entrada a l’hemicicle, data de baila de l’hemicicle o dades sobre el seu altre bloc de treball (si és el cas). Son exemples de camps, si el Parlament de Catalunya compta amb més dades sobre els diputats i les diputades també sol·licito rebre’ls”. 3. A l’escrit de reclamació de 5 de maig de 2018, la persona reclamant manifesta que la Generalitat hauria derivat al Parlament la seva sol·licitud amb data 23 de febrer, i que per tant s’entén estimada per silenci. Aporta com a document que ho acredita una plantilla de document informant del trasllat en què no consta ni la data del trasllat, ni l’òrgan al que s’ha derivat, ni la signatura ni la data de registre de sortida o de notificació al reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la Reclamació De la documentació aportada no resulta acreditada l’admissibilitat de la sol·licitud d’accés ni la derivació a l’òrgan que l’hauria de resoldre, considerant la informació que s’hi demana, el Parlament de Catalunya. Tanmateix, no s’ha requerit a la persona reclamant que esmeni o acrediti la formalització adequada de la sol·licitud i la data d’entrada al Parlament, requisits determinats de l’admissibilitat a tràmit de la reclamació, considerant el que seguidament es dirà en relació amb la competència de la GAIP per tramitar-la. L’LTAIPBG exclou el Parlament de Catalunya de l’àmbit competencial d’aquesta Comissió (art. 3.1.b LTAIPBG) per revisar les decisions en matèria d’accés a la informació. En la seva disposició addicional cinquena, apartat 2.h, estableix que en atenció al principi d’autonomia parlamentària que li reconeix l’article 58.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, correspon a la pròpia Cambra modificar el seu Reglament i les seves normes de règim i govern interior, en allò que sigui necessari, per tal d’establir un sistema de garanties propi que asseguri el compliment de les obligacions de l’LTAIPBG, en aquest cas, les garanties del dret d’accés a la informació pública. S’hi preveu que pugui crear un òrgan de reclamació propi, o bé atribuir a la GAIP aquesta funció mitjançant conveni subscrit entre ambdues institucions (art. 74.3 LTAIPBG). D’acord amb això el 2 8 de juliol de 2015 (BOPC 664, 30.07.2015), es va aprovar la reforma del Reglament de la Cambra pel que fa a la garantia del dret d’accés (article 215, actual article 219 del t ext refós del Reglament, aprovat el 20 de febrer de 2018). Per acord de la Mesa del Parlament de 21 de febrer de 2017, es crea l’òrgan propi de garantia de la Cambra, a qui cal adreçar les reclamacions en matèria de dret d’accés. Per tant, no havent-se subscrit conveni entre el Parlament i aquesta Comissió, aquesta reclamació resulta inadmissible a tràmit per manca de competència de la GAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de maig de 2018, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 150/2018, per manca de competència de la GAIP. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 150/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 17 de maig de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.