Solicitud de acceso a expedientes de licencias de obras de un cobert en parcela rústica y resultado estimatorio

Resolució de 4 de novembre de 2016, d’estimació de la Reclamació 14 9/2016 Administració reclamada: Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls. Informació reclamada: Expedients de llicència d’obres d’un cobert en una parcel·la rústica. Resum: El tràmit de trasllat a tercers s’ha obert de manera extemporània, fora del termini legal de què disposa l’Administració per resoldre. Aquest retard de l’Administració en el compliment diligent del deure de trasllat no es pot oposar a l’admissibilitat de la reclamació, que s’hauria interposat vàlidament davant del silenci administratiu recaigut en relació amb la sol·licitud i amb caràcter previ a que l’Administració acordés i li notifiqués l’inici del tràmit de trasllat. La reclamació, doncs, en ser prèvia a l’inici del tràmit de trasllat a tercers realitzat per l’Administració, no és prematura i és admissible a tràmit. En l’accés a expedients relatius a llicències urbanístiques cal ponderar com a prevalent l’interès públic en la divulgació de la informació que permeti un control de la seva legalitat. Pel que fa a les dades personals que s’hi contenen, seran accessibles aquelles que identifiquen els empleats públics que, en exercici de les seves funcions, han intervingut en els expedients i les que identifiquen els arquitectes responsables dels projectes d’obra, mentre que es limitarà l’accés a les dades identificatives o de contacte de les persones titulars de les llicències en la mesura en què no siguin necessàries per a la finalitat de l’accés. E n els casos en què la cessió de dades personals es fa en el marc del dret d’accés a informació pública, la sola expressió de la manca de consentiment per part de la persona afectada només és oposable per sí sola a l’accés si es tracta de dades especialment protegides. La finalitat del trasllat i de les al·legacions que es formulin durant aquest tràmit no és l’obtenció del consentiment o de la constància de l’oposició de la persona afectada, sinó permetre que aquesta aporti elements específics del cas que siguin rellevants per a la ponderació de drets o circumstàncies personals que siguin desconegudes per l’Administració o per al GAIP, i que hagin de ser tingudes en compte perquè comporten un dany o perjudici addicional i especial en aquell cas, més enllà del que és obvi i inherent a l’accés. Les al·legacions només són rellevants si afloren i justifiquen la concurrència al cas d’elements nous que calgui tenir en compte en la ponderació prevista per l’article 24.2 LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Dades personals. Ponent: Elisabet Samarra. Antecedents 1. El 28 de juliol de 2016 té entrada a la GAIP la Reclamació 149/2016. La reclamació s’interposa contra l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls en relació amb la sol·licitud d’accés relacionada a l’antecedent següent, que l’Ajuntament no hauria respost. La persona reclamant rebutja seguir el procediment de mediació en la tramitació de la reclamació. 2. El 22 de juny de 2016 la persona reclamant va presentar al registre de l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls un escrit que demanava saber, en relació amb un cobert identificat en l’escrit amb el número de parcel·la cadastral 08145A001000310000TY, que es correspon amb la parcel·la 31 del polígon de cadastre rústic del terme d’Olesa de Bonesvalls, el següent: a) Si disposa de llicència municipal d’obra o qualsevol altra títol habilitant. En cas afirmatiu, identificar amb el número d’expedient de tramitació i de concessió de la llicència o llicències, i la data en què es va concedir. b) Si l’edificació disposa de llicència de primera ocupació, i si és així, indicar-ne el número d’expedient de tramitació de la llicència i la data en què es va concedir. c) Si l’edificació ha estat objecte d’algun procediment de regularització, rehabilitació, legalització després o durant la seva execució. L’escrit demana accés amb vista als expedients, així com dels projectes tècnics d’obres que són objecte d ’aquests. 3. El 28 de juliol de 2016, la GAIP, després de comprovar que, en principi, no concorren en aquest cas motius que comportin la inadmissió de la present Reclamació, l’admet a tràmit i ho comunica a la persona reclamant. També li comunica la persona responsable de la seva tramitació i li indica els propers tràmits que se seguiran i el contacte electrònic per si vol fer-ne el seguiment. 4. El 29 de juliol de 2016 la GAIP informa a l’Administració reclamada de la presentació d’aquesta reclamació i li demana que, en el termini de deu dies, li trameti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, així com l’expedient complet d’aquesta. 5. El 9 de setembre de 2016 té entrada a la GAIP l’ informe emès per l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls. L’informe de l’alcaldia expressa que per acord de la Junta de Govern de 23 d’agost de 2016 s’ha donat un termini d’audiència de 10 dies a les persones afectades, que segons es desprèn de l’expedient són dues tot i que es tracta d’una sola edificació. Fa constar, igualment, que s’ha emès informe jurídic per part de la Secretaria Intervenció, que annexa, el qual conté una transcripció de la regulació legal en matèria de dret d’accés a informació pública, estatal i catalana, sense pronunciament sobre el cas. En els antecedents d’aquest informe de la Secretaria intervenció es fa referència a dues sol·licituds d’accés a informació de la persona reclamant: la que consta en el antecedent 2 com a fonament d‘aquesta reclamació, i una altra, de 6 de juliol, sobre la mateixa parcel·la i amb el mateix objecte, però no ja en relació amb el cobert, sinó en relació amb l’habitatge, que no és objecte d’aquesta reclamació. L’informe de l’alcaldia fa constar el compromís de resoldre la petició d’accés quan s’hagi esgotat el termini d’al·legacions, tot afirmant que en el posicionament definitiu de l’Ajuntament caldrà ponderar les al·legacions presentades en defensa del dret a la intimitat, la protecció de dades personals o altres drets que puguin veure’s afectats, i conclou dient que “En qualsevol cas, el sol·licitant haurà de tenir accés a aquelles parts dels expedients en què no es vegin afectats aquests drets”. Adjunta còpia de l’escrit de notificació a la persona reclamant de la realització del tràmit de trasllat a les persones afectades per, de 30 d’agost, així com dels escrits de trasllat adreçats a dues persones i de les al·legacions que, en resposta, hauria formulat una d’elles. 6. El 10 d’octubre, la GAIP sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) que emeti l’informe previst en l’article 42.8 LTAIPBG em relació amb aquesta Reclamació 7. El 18 d’octubre l’Ajuntament trasllada a la GAIP un escrit d’al·legacions més, datat el 9 de setembre. L a GAIP demana que l’Ajuntament confirmi que amb aquest escrit es tanca el tràmit de trasllat, i palesant el retard en la conclusió el tràmit d’al·legacions, insta l’Ajuntament a posicionar-se en relació amb les al·legacions i l’accés, tal i com va anunciar que faria (antecedent 5). La GAIP no rep resposta ni l’informe final de l’Ajuntament. 8. El 24 d’octubre de 2016, l’APDCAT emet l’informe requerit per la GAIP (antecedent 6). L’informe avalua l’impacte de l’accés als expedients sol·licitats en la protecció de les dades personals que s’hi contenen, i determina el següent: a) En relació amb les dades merament identificatives dels empleats públics que hagin intervingut en la tramitació dels expedients urbanístics que es volen consultar per raó de les seves funcions, o de les persones que certifiquin les informacions que es sol·liciten, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG l’Autoritat considera que cal donar-hi accés, llevat que alguna circumstància especial requereixi la protecció de la persona afectada. b) Ple que fa a les dades de l’arquitecte que signa el projecte o projectes tècnics als quals es pretén accedir, considera, congruentment amb pronunciaments anteriors, que “tot i que l’actuació professional de l’arquitecte es produeix dins l’àmbit de la seva esfera professional privada, des del moment en que aquesta passa necessàriament pel control i intervenció de l’administració competent per atorgar la llicència urbanística, aquella actuació professional transcendeix de l’àmbit exclusivament privat, i a partir d’aquí no es pot obviar que el fet de poder conèixer qui es l’arquitecte responsable del projecte d’obra necessari per a la tramitació i autorització de les corresponents llicències per part de l’Ajuntament té transcendència pública. A aquests elements cal afegir el que és més important, que és el fet que no queda clar que la revelació d’aquestes dades relatives a l’esfera professional de les persones afectades pugui tenir conseqüències que hagin de ser necessàriament negatives. Això fa que, efectuat el test del dany, no es pot concloure que facilitar aquesta informació ocasioni necessàriament un perjudici que justifiqui, tal i com preveu la Ll ei de transparència, una possible denegació de l’accés. Realitzada la ponderació entre els diferents drets i interessos en joc, ens considera que ha de prevaldre en aquest cas el dret d’accés a la informació sobre el dret a la protecció de dades de caràcter personal”. c) Pel que fa a les dades relacionades amb la identitat dels sol·licitants o titulars de les llicències, l’APDCAT creu que sembla oportú en aquest cas ometre amb caràcter previ a l’accés a la documentació que consta als expedients les dades personals que resultin innecessàries per assolir la finalitat perseguida, com podrien ser el nom, cognoms, DNI, telèfon, correu electrònic i qualsevol altra dada que sigui irrellevant per al control de la legalitat de l’actuació administrativa. Aquesta recomanació la fa valorant que “atesos els termes de la sol·licitud on es demana les llicències sobre determinades parcel·les amb independència de qui les hagi sol·licitat, no sembla a priori que tingui rellevància per a l’interès públic en el control de la legalitat urbanística conèixer qui son les persones titulars en favor de les quals s’atorguen les llicències, sens perjudici que en altres supòsits, en funció de quina sigui la finalitat de l’accés, sí que podria resultar necessària la identificació d’aquestes persones.” D’acord amb això, l’APDCAT conclou que: ”La normativa de protecció de dades personals no impedeix lliurar a la persona reclamant la informació relativa als títols administratius de les edificacions respecte de les quals es demana l’accés, així com el projecte tècnic i la resta de documentació necessària a efectes de control de la legalitat urbanística, sense perjudici d’ometre aquelles dades personals dels sol·licitants o titulars de les llicències que no siguin necessàries per assolir la finalitat perseguida”. 9. El 27 d’octubre de 2016 la GAIP remet a la persona reclamant l’informe de l’APDCAT objecte de l’antecedent anterior, per tal que aquesta al·legui si considera necessari l’accés a dades identificatives dels titulars de les llicències per a la finalitat de l’accés, i ho justifiqui adequadament si és el cas. La persona reclamant respon que accedir a la identitat de les persones titulars de les llicències no li és necessari per a la finalitat de l’accés reclamat Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. L’Administració reclamada rau dins l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG i, per tant està obligada a facilitar l’accés a la informació pública de què disposi, i de conformitat amb els articles 72 i s LTAIPBG, la GAIP és competent per atendre les reclamacions que s’adrecin contra ella en matèria d’accés a informació pública. L’objecte de la reclamació és informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article 2.b) LTAIP. La reclamació reuneix els requisits establerts per l’LTAIPBG i pels Manuals aprovats per la GAIP i per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre el trasllat a terceres persones afect ades i les al·legacions presentades L’article 31 LTAIPBG preveu que si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, se’ls doni trasllat de la sol·licitud per a què puguin presentar-hi al·legacions dins del termini de deu dies si aquestes poden resultar determinants del sentit de al resolució. Disposa que el tràmit d’al·legacions suspèn el termini de què disposa l’Administració per a resoldre fins que s’hagin rebut les al·legacions o hagi transcorregut el termini per presentar -les, havent d’informar la persona sol·licitant d’aquesta circumstància i dels efectes que té en relació amb el termini per resoldre. Es tracta, doncs, d’un trasllat que es preveu previ i dins del termini de què disposa l’Administració per resoldre, d’un mes. Però l’Administració reclamada no ha realitzat el trasllat en aquest termini, sinó més tard, el 30 d’agost, un cop s’havia produït silenci administratiu en relació amb la sol·licitud de 22 de juny i després que s’havia presentat reclamació davant la GAIP (26 de juliol) i aquesta havia estat traslladada a l’Ajuntament (29 de juliol). El fet que la reclamació s’hagi formalitzat abans que l’Administració hagi resolt la sol·licitud, i considerant que el termini per resoldre hauria quedat interromput pel tràmit de trasllat a terceres persones, podria generar dubtes sobre si la reclamació hauria de ser inadmesa per prematura. Però s’ha de descartar la inadmissió per aquesta circumstància ja que el tràmit de trasllat a tercers s’ha obert de manera extemporània, fora del termini legal de què disposa l’Administració per resoldre. Aquest retard de l’Administració en el compliment diligent del deure de trasllat no es pot oposar, doncs, a l’admissibilitat d’una reclamació que s’hauria interposat vàlidament davant del silenci administratiu recaigut en relació amb la sol·licitud de 20 de gener i la reiteració de 13 de juny, i amb caràcter previ a que l’Administració acordés i li notifiqués iniciar el tràmit de trasllat a les persones afectades per l’accés. La reclamació, doncs, no és prematura i és admissible a tràmit. En l’informe emès arran de la reclamació (antecedent 5) es diu que l’Ajuntament resoldrà un cop finalitzat el tràmit d’al·legacions i a la vista d’aquestes. Aquest tràmit hauria finalitzat amb la rebuda de la darrera al·legació, datada el 9 de setembre de 2016 i traslladada a la GAIP el 18 d’octubre, però no consta a la GAIP, malgrat haver-la reclamat, que l’Ajuntament hagi emès la Resolució final de la sol·licitud a la vista de les al·legacions rebudes en tràmit de trasllat , ni tampoc li ha estat tramès l’informe en què es concreti la posició final de l’Ajuntament. En tot cas, fins i tot si l’Administració desestimés l’accés per motius derivats dels drets de terceres persones, el trasllat realitzat per l’Administració en fase de tramitació del procediment de reclamació faria innecessari que la Comissió realitzés el trasllat de la reclamació previst a l’article 42.3 LTAIPBG ja que aquests ja haurien pogut al·legar i la GAIP ha pogut disposar ja les al·legacions abans de resoldre. Tot seguit es fa la valoració de les al·legacions rebudes, identificant-les anonimitzadament pel número de registre: − Al·legació amb Reg. 2892, de 7 de setembre: s’expressa manifestant el següent “davant la sol·licitud de ( ....) sol·licita l a no autorització a concedir-li la informació que sol·licita, emparant-me en el en el dret a la intimitat i en la llei de protecció de dades”. − Al·legació de 9 de setembre, tra mesa per l’Ajuntament a la GAIP el 18 d’Octubre (no hi consta el número de registre): L’escrit manifesta lacònicament la “ no autorització de la informació sol·licitada” sense expressió de cap motivació o argumentació. Aquestes dues al·legacions, que es centren en expressar la manca de consentiment en l’accés, una d’elles emparant-se expressament en la normativa de protecció de dades, semblen fonamentar-se implícitament en l’article 11.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de p rotecció de dades de caràcter personal (LOPD), que estableix, amb caràcter general, que les dades personals només poden ser comunicades a un tercer per al compliment de la finalitat directament relacionada amb les funcions legítimes del cedent i cessionari, amb el consentiment previ de l’interessat. No obstant això, cal tenir en compte que el mateix article 11.2 a) LOPD estableix que és procedent la cessió de dades personals sense comptar amb el consentiment de la persona afectada quan aquesta cessió estigui emparada per una norma amb rang de llei, com ho és l’LTAIPBG. Per tant, en els casos en què la cessió de dades personals es fa en el marc del dret d’accés a informació pública, no seria d’aplicació l’article 11.1 LOPD, sinó l’article 11.2.a) LOPD, de manera que la comunicació de dades personals a la persona sol·licitant d’informació pública no requeriria el consentiment de la persona afectada, sinó que seria d’aplicació del règim legal previst per a l’accés a dades personals per l’LTAIPBG. Aquesta regulació de l’LTAIPBG només exigeix el consentiment de la persona afectada si l’accés es pretén de dades especialment protegides, enumerades per l’article 23 LTAIPBG en concordança amb l’article 7 LOPD. Per contra, determina el principi general d’accés a dades personals dels empleats públics que intervenen en procediments o expedients en exercici de les seves funcions sense necessitat de consentiment (art. 24.1 LTAIPBG), i en la resta de casos (dades personals no especialment protegides de persones que no són empleades públiques en exercici de les seves funcions) entre els que cal situar les al·legacions que ara analitzem, tampoc s’exigeix en consentiment de les persones afectades sinó que s’encomana a l’Administració, o a la GAIP en revisió, que ponderi raonadament l’interès públic en la divulgació de la informació i els drets de les persones afectades (art. 24.2 LTAIPBG) i en base a la prevalença d’un o altre determini l’accés, l’impedeixi o el restringeixi. Per tant, la finalitat del trasllat i de les al·legacions que es formulin durant aquest tràmit, no és l’obtenció del consentiment o de la constància de l’oposició de la persona afectada, sinó permetre que aquesta aporti elements específics del cas que siguin rellevants per a la ponderació de drets o circumstàncies personals desconegudes per l’Administració o per al GAIP que hagin de ser tingudes en compte en la mesura en què comportin un dany o perjudici addicional, més enllà del dany a la intimitat que és obvi i inherent a l’accés. Les al·legacions, doncs, només són rellevants si afloren i justifiquen la concurrència al cas d’elements nous que calgui tenir en compte en la seva ponderació prevista per l’article 24.2 LTAIPBG, i aquestes no ho fan. 3. Sobre l’accés a les dades de caràcter personal contingudes als expedients Els expedients als quals es reclama l’accés és previsible que continguin dades de caràcter personal diverses: les relatives als empleats públics que hi hagi intervingut; les relatives als professionals que visin o signin els projectes d’obres; i les relatives a les persones titulars o sol·licitants de les llicències. Pel que fa a les dades personals relatives als empleats públics, la GAIP coinci deix en assenyalar, com ho fa també l’APDCAT (antecedent 8) , que l’article 24.1 LTAIPBG empara l’accés a les dades merament identificatives dels empleats públics que hi figurin per haver-hi actuat en exercici de les seves funcions. Igualment, la GAIP coincideix amb l’APDCAT en que cal prioritzar el dret d’accés en relació amb les dades identificatives dels arquitectes que signin els projectes d’obres que s’hi contenen, ja que en la ponderació efectuada d’acord amb l’article 24.2 LTAIPBG no s’aprecia que l’accés a la seva identitat ocasioni un dany cert i directament derivat de l’accés en el dret a la privacitat dels arquitectes, tenint en compte que la seva identitat com a professional signant del projecte ja havia estat divulgada anteriorment durant la seva tramitació, i que es va divulgar aquesta dada personal sense expectativa de privacitat, tenint en compte que es tracta de la participació i rúbrica professional en el marc d’un procediment d’intervenció administrativa com és l’obtenció de llicències de construcció o rehabilitació. Quant a les dades personals relacionades amb les persones sol·licitants o titulars de les llicències, l’accés suposaria, certament , un dany atès que quedarien exposades dades identificatives i relacionades amb la seva esfera privada. Cal, doncs, ponderar si ha de prevaldre el dret d’accés en relació amb el dret a la protecció de dades personals . En aquesta ponderació, la GAIP té molt en compte que la mateixa persona reclamant ha manifestat que l’accés a les dades identificatives de les persones titulars de les llicències no li resulta necessari per a la finalitat de l’accés que , i d’acord amb això, aquestes dades (nom, cognoms, DNI), així com altres dades de contacte que puguin constar als expedients, com el telèfon i l’adreça electrònica d’aquestes persones, en no resultar necessàries per a la finalitat de l’accés concretada en el control de la legalitat dels expedients, hauran de ser excepcionades de l’accés de manera que, prèviament a la vista dels expedients, l’Ajuntament haurà d’eliminar o tapar les dades relatives al nom, cognoms i DNI i les dades de contacte de les persones sol·licitants de llicència o titulars de les llicències concedides, garantint que en tot cas que es puguin identificar les finques a les que fa referència cada expedient amb l’accés al seu números de registre cadastral o número de parcel·la cadastral. 4. Sobre l’accés als expedients reclamats L’accés es formula en relació un expedient de llicència d’obres d’un cobert d’una parcel·la rústica, en relació amb el qual es demana conèixer: - Si disposa de llicència municipal d’obres o títol administratiu habilitant; en aquest cas, conèixer el número de l’expedient de tramitació i de concessió i la data de concessió de la llicència. - Si disposa de llicència de primera ocupació; en aquest cas, conèixer el número de l’expedient de tramitació i de concessió i la data de concessió de la llicència. - Si ha estat objecte d’algun procediment de regularització, rehabilitació, legalització durant o posteriorment a la seva execució, i en aquest cas, conèixer el número de l’expedient de tramitació i de concessió i la data de concessió de la llicència. Igualment, es demana accés amb vista dels expedients municipals de tramitació d’aquestes llicències o títols administratius habilitants o de la seva legalització, amb inclusió dels projectes tècnics d’obres. La finalitat invocada per la persona reclamant és el control de la legalitat de les llicències concedides. Com ja va afirmar aquesta Comissió en la Resolució sobre la Reclamació 143/2016, “[l]’urbanisme és un àmbit on les limitacions a l’accés a la informació han de ser molt restrictives. I això, si més no, perquè la legislació preveu una acció pública que legitima qualsevol persona a exigir davant de l’Administració o dels òrgans judicials l’observança de la legislació urbanística i dels instruments d’ordenació territorial i urbanística (article 12 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, en endavant TRLU). Aquesta legitimació universal a qualsevol persona, sense requerir d’un interès personal o legítim (article 19.1.h de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa) es fonamenta precisament en la consideració que l’interès general emparat per l’acció és l’ordre urbanístic. (...) “ . L’accés als projectes d’obra es considera necessari i justificat per a la finalitat de l’accés, és a dir, la comprovació de la legalitat de les llicències concedides, i el fet que l’accés s’hagi sol·licitat en format de vista, i no de còpia, evita que s’hi puguin oposar eventuals danys a la propietat intel·lectual resultants d’una apropiació indeguda dels projectes. En aquests termes, doncs, el dret d’accés ha de resultar prevalent a eventuals límits derivats de la propietat intel·lectual, que d’a ltra banda no han estat oposats. Quant a les dades personals que s’hi contenen, i d’acord amb el FJ3, seran accessibles aquelles que identifiquen els empleats públics que, en exercici de les seves funcions, han intervingut en els expedients i les que identifiquen els arquitectes responsables dels projectes d’obra, mentre que es limitarà l’accés a les dades identificatives o de contacte de les persones titulars de les llicències. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de novembre de 2016, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 149/2016 i declarar el dret de la persona reclamant a que l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls informi la persona reclamant, en relació amb el cobert existent a la parcel·la cadastral 08145A001000310000TY, i dentificada com a parcel·la 31 del polígon 1 del Cadastre rústic d’aquell terme municipal, sobre: a. Si disposa de llicència municipal d’obres o títol administratiu habilitant atorgat per l’Ajuntament o per la Generalitat de Catalunya; número d’expedient o expedients de tramitació i concessió d’aquesta autorització; la data en què es va concedir; b. Si disposa de llicència de primera ocupació, indicant-ne el número d’expedient de tramitació i la data en què es van concedir c. Si ha estat objecte d’algun procediment de regularització, rehabilitació, legalització amb posterioritat o durant la seva execució. 2. Requerir l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls a facilitar l’accés amb vista dels expedients esmentats al punt 1, inclosos els projectes d’obres objecte de llicència, prèvia exclusió o anonimització de les dades personals identificatives (nom, cognoms i DNI) i de contacte (telèfon, adreça electrònica) de les persones sol·licitants de le s llicències, o titulars d’aquestes que hi apareguin. 3. Requerir l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls que en el termini màxim de quinze dies hàbils des de la notificació d’aquesta resolució, lliuri la informació detallada en el punt 1 i fixi el dia o dies en què, d’acord amb la persona reclamant, es realitzarà la consulta dels expedients determinada en el punt 2. 4. Requerir l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls que, en el termini indicat, informi la GAIP de les actuacions dutes a terme per a l’execució material d’aquesta resolució. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 149/2016 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 4 de novembre de de 2016 Oriol Mir Puigpelat Vicepresident Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.