Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Sant Fruitós de Bages acceso a un expediente disciplinario de un funcionario. El Ayuntamiento denegó el acceso alegando límites de la LTAIPBG sobre investigaciones en curso. La GAIP estima la reclamación porque los electos locales tienen un derecho reforzado regulado por el TRLMRLC, cuyos límites son más restrictivos que los generales.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de los electos locales a la información de su corporación es un derecho reforzado basado en la participación política del artículo 23 de la Constitución.
2
El régimen especial definido por la legislación sectorial (art. 164 TRLMRLC) desplaza completamente los límites generales establecidos en el artículo 21 de la LTAIPBG.
3
Los únicos límites aplicables a los miembros de un Ayuntamiento son los previstos en el art. 164.3 TRLMRLC: vulneración de derechos constitucionales al honor, intimidad o imagen, y secretos oficiales o sumarios.
4
No es aplicable el límite relativo a la investigación de infracciones (art. 21.1.b LTAIPBG) ya que no tiene cobertura en la normativa de régimen local aplicable a los electos.
5
El riesgo de afectar al procedimiento sancionador se mitiga mediante el deber de reserva y confidencialidad impuesto al concejal por el art. 164.6 TRLMRLC.
Texto completo
Resolució 381/2021, de 29 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 148/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages
Informació reclamada: Accés a un expedient.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: El dret dels i de les electes locals a la informació de la respectiva corporació és un dret
reforçat d’accés a la informació pública, fonamentat en el dret de participació política de l’article 23 de
la Constitució. Aquest dret reforçat constitueix un règim especial d’accés a la informació pública dels
previstos per la disposició addicional 1a.2 LTAIPBG, segons la qual aquest règim especial és el definit
per la legislació sectorial que el regula (l’article 164 TRLMRLC, principalment), i només
supletòriament es subjecta a l’LTAIPBG. En matèria de límits al dret d’accés a la informació, la
regulació de l’article 164.3 TRLMRLC desplaça completament els límits instituïts per l’article 21
LTAIPBG, perquè precisament es pot parlar d’un dret reforçat dels i de les electes perquè està
subjecte a límits menors que els aplicables a la ciutadania en general. Aquesta menor intensitat dels
límits, per una altra banda, també s’equilibra amb el deure de confidencialitat que estableix el mateix
164 TRLMRLC en el seu darrer apartat. Per tant, no és procedent que l’Ajuntament apliqui al regidor
reclamant un límit al dret d’accés a la informació pública establert per l’LTAIPBG per al comú de la
ciutadania, ja que els únics límits aplicables als membres d’un Ajuntament quan demanen informació
de la corporació respectiva són els de l’article 164.3 TRLMRLC. No és aplicable a aquesta sol·licitud
ni el límit de l’article 21.1.b LTAIPBG, ni el de l’incís final de l’article 23 de la mateixa Llei (dades
personals vinculades a la comissió d’infraccions), ja que tant l’un com l’altre no tenen cobertura en els
límits del 164.3 TRLMRLC.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Expedient sancionador. Reclamació contra desestimació. Dret
reforçat d’accés. Procediments sancionadors. Límits. Dades personals d’infraccions. Investigació i
sanció d’infraccions. Règim especial d’accés. Deure de confidencialitat.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 9 de febrer de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 148/2021, presentada per un electe
municipal contra l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 8 de gener de 2021 l’electe reclamant demana accés a l’expedient 1728/2020.
3. L’11 de gener de 2021 per Decret d’Alcaldia es denega l’accés sol·licitat, sobre la base del límit
establert per l’article 21.1.b LTAIPBG (investigació i infracció de sancions), perquè l’expedient
sol·licitat és un expedient disciplinari contra un funcionari de la Corporació, encara en fase
d’instrucció.
4. El 13 de gener de 2021 l’electe reclamant presenta recurs de reposició contra el decret d’alcaldia
anterior. Argumenta el recurs en la consideració que els electes locals tenen un dret d’accés a la
informació de la pròpia entitat més intens que el que correspon a la ciutadania en general i que el
límit invocat no està previst per la legislació de règim local, que tampoc preveu que el fet d’estar
en fase d’instrucció l’expedient pugui justificar -ne la denegació de l’accés.
5. El 19 de gener de 2021 l’Alcaldessa desestima el recurs, en base als mateixos arguments
indicats a l’antecedent 3.
6. La Reclamació presentada el 9 de febrer de 2021 fa les consideracions següents: “Que sóc
càrrec electe pel grup municipal Gent fent Poble a l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Que
he demanat accés a un expedient i se'm nega. Considero que tinc dret a accedir a l'expedient
municipal que he demanat, amb els advertiments legals de confidencialitat si s'escau, però no
se'm pot negar el dret que em garanteix la Llei. M'han denegat també recurs de reposició que
vaig fer. Com a càrrec electe tinc dret a accedir als expedients municipals i si hi ha dades
personals íntimes, que les tapin, però d'acord amb la Llei de Transparència, accés a la
informació pública i bon govern”.
7. El 12 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
8. El 12 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Fruitós de
Bages i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament al
procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
9. El 19 de febrer de 2021 la GAIP rep l’informe municipal, que fa les consideracions següents: “La
denegació s’ha fet en base a l’article 21.1b de la Llei 19/2014 i es fonamenta en un informe de
l’instructor de l’expedient disciplinari, funcionari extern a l’Ajuntament, en el qual aquest
considera que la correcta investigació dels fets així ho requereix. Aquest informe ha estat
traslladat al regidor Sr. xxxx dins la notificació de la resolució, i per tant, té perfecte coneixement.
S’adjunta aquest escrit tota la documentació relativa a la sol·licitud d’accés a la informació
pública. Us informo que hi ha terceres persones que resulten afectades per l’accés, atès que es
tracta d’un procediment disciplinari de personal”. L’informe adjunta l’informe de l’instructor que
requereix especialment que no es doni l’accés sol·licitat a l’expedient, en aplicació de l’article
21.1.b LTAIPBG.
10. L’1 de març de 2021 la GAIP demana a l’Ajuntament la seva col·laboració per fer trasllat de la
Reclamació a les terceres persones afectades per ella, en aplicació d’allò previst pels articles 31
LTAIPBG i 34 RGAIP.
11. El 10 de març de 2021 la GAIP rep una comunicació de l’Ajuntament que acredita haver
traslladat a la persona afectada per la Reclamació (el funcionari que és objecte de l’expedient
sol·licitat), el dia 8 del mateix mes, la documentació que li dóna audiència en aquest
procediment. No consta resposta d’aquesta persona dins del termini previst legalment.
12. El 21 d’abril de 2021 la persona reclamant renuncia a la mediació que havia sol·licitat, la qual
cosa és comunicada a l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació,
ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la
informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la
informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda,
l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb
el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe
local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat
regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva
admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de
transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP
ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal
emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164
TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa
administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense
fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent
que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que
institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de
Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció
contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties
jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han
de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat
en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la
informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició
addicional 1 a.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a .2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la
GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya.
És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el
règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164
TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per
l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la
informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a
aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els
següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2.
Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al
dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar
en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la
informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del
dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es
mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada és un expedient disciplinari a un funcionari municipal. Es tracta sens dubte
d’informació pública que forma part del dret d’accés a la informació municipal declarat per l’article
164.1 TRLMRLC, segons el qual “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de
l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents,
les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al
desenvolupament de llur funció” . Per tant, qualsevol dels membres de l’Ajuntament té dret a accedir a
aquesta informació, llevat que concorri algun límit establert per llei que pugui impedir-ho.
Els límits legals al dret d’accés a la informació pública dels i de les membres de les corporacions
locals són establerts per l’article 164.3 TRLMRLC, en els termes següents: “En qualsevol cas, la
resolució denegatòria s'ha de motivar, i només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan
el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat
personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació
general sobre secrets oficials o per secret sumarial”. Aquest precepte estableix clarament un nombre
tancat de causes que poden justificar la denegació d’informació municipal sol·licitada per electes del
mateix Ajuntament, i cap d’elles té res a veure per la invocada per l’Ajuntament per denegar l’accés
sol·licitat.
El fonament jurídic anterior argumenta detalladament que el dret dels i de les electes locals a la
informació de la respectiva corporació és un dret reforçat d’accés a la informació pública, fonamentat
en el dret de participació política de l’article 23 de la Constitució. Aquest dret reforçat constitueix un
règim especial d’accés a la informació pública dels previstos per la disposició addicional 1a .2
LTAIPBG, segons la qual aquest règim especial és el definit per la legislació sectorial que el regula
(l’article 164 TRLMRLC, principalment), i només supletòriament es subjecta a l’LTAIPBG. En matèria
de límits al dret d’accés a la informació, la regulació de l’article 164.3 TRLMRLC desplaça
completament els límits instituïts per l’article 21 LTAIPBG, ja que precisament es pot parlar d’un dret
reforçat dels i de les electes perquè està subjecte a límits menors que els aplicables a la ciutadania
en general. Aquesta menor intensitat dels límits, per una altra banda, també s’equilibra amb el deure
de confidencialitat que estableix el mateix 164 TRLMRLC en el seu darrer apartat.
Per tant, no és procedent que l’Ajuntament apliqui al regidor reclamant un límit al dret d’accés a la
informació pública establert per l’LTAIPBG per al comú de la ciutadania, i no previst en absolut per la
legislació de règim local, ja que els únics límits aplicables als membres d’un Ajuntament quan
demanen informació de la corporació respectiva són els de l’article 164.3 TRLMRLC. No és aplicable
a aquesta sol·licitud ni el límit de l’article 21.1.b LTAIPBG, ni el de l’incís final de l’article 23 de la
mateixa Llei (dades personals vinculades a la comissió d’infraccions, que només seria aplicable si la
informació sol·licitada contingués dades íntimes o relatives a l’honor, cosa que no sembla ser el cas,
ja que no s’ha invocat ni per l’instructor, ni per l’Ajuntament, ni per la persona reclamant en el tràmit
d’audiència que se li ha donat), ja que tant l’un com l’altre no tenen cobertura per l’article 164.3
TRLMRLC.
Per una altra banda, tampoc és creïble el risc assenyalat per l’instructor de l’expedient, en el sentit de
què l’accés sol·licitat podria posar en risc el procediment sancionador del funcionari local afectat, ja
que l’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada es pot condicionar estrictament al seu
deure de reserva i confidencialitat (article 164.6) , en relació amb tota la informació a la qual pot
accedir per raó de la seva condició d’electe local.
En atenció a les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada i, donat que només pot accedir-hi en base a la seva condició d’electe local,
també és procedent recordar-li el seu deure a mantenir la reserva i confidencialitat respecte d’aquesta
informació.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 29
d’abril de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 148/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a l’expedient
indicat a l’antecedent 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de cinc dies.
3. Recordar a l’electe reclamant que, per imperatiu de l’article 164.6 TRLMRLC, té el deure de
guardar reserva i confidencialitat respecte de la informació indicada als apartats anteriors.
4. Requerir a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages a informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 148/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.