Un ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Moià información sobre actuaciones ante quejas vecinales por ruidos y ocupaciones. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima parcialmente la reclamación: obliga a entregar la información preexistente sobre actuaciones y previsiones, pero inadmite las peticiones que exijan al Ayuntamiento crear nuevas justificaciones o valoraciones.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso solo ampara información pública preexistente en poder de la Administración, no pudiendo exigirse que la información se cree de nuevo para satisfacer la solicitud.
2
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir el expediente a la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
3
Se estima el acceso a la información sobre el conocimiento de los hechos, las actuaciones realizadas y las previsiones futuras, siempre que estas últimas ya estuvieran acordadas.
4
Se inadmiten las solicitudes de justificación de la falta de respuesta a escritos previos o valoraciones de la situación, salvo que existan documentos ya redactados que las contengan.
Texto completo
Resolució 284/2022, de 7 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 147/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Moià
Informació reclamada: Actuacions de l’Ajuntament en relació amb unes queixes d’una agrupació de
veïns.
Sentit de la resolució: Estimació i inadmissió
Resum: La sol·licitud que s’assenyala com a objecte d’aquesta reclamació (transcrita a l’antecedent
2) feia un seguit de preguntes a l’Ajuntament sobre les actuacions realitzades i previstes en relació
amb la queixa veïnal per molèsties i sorolls i la consideració que hagi donat a uns escrits previs de la
reclamant. Resulta necessari, a la vista d’això, recordar que la reclamació davant la GAIP només és
admissible en la mesura en què tingui per objecte aconseguir informació pública prèviament
sol·licitada i no obtinguda de l’Administració, de manera expressa o per silenci; així es desprèn dels
articles 39.1 LTAIPBG, abans transcrit, i 33.2 RGAIP. De la seva banda, de la definició legal
d’informació pública sobre la què es pot projectar el dret d’accés, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG
(també referenciat al fonament jurídic anterior) se’n desprèn el requisit que sigui informació (dades
obtingudes o coneixement previ, en qualsevol suport) en poder de l’Administració amb caràcter previ
a la sol·licitud, sense que pugui emparar la pretensió de què aquesta informació es creï de nou per
satisfer la sol·licitud, o l’exigència de justificació de la seva inexistència.
Paraules clau: Ajuntament. Queixes. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de
l’Administració. Informació existent. Informació pública. Justificacions i valoracions.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. L’11 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 147/2022, presentada contra l’Ajuntament
de Moià en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36
a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 10 de desembre de 2022 la persona reclamant, juntament amb la signatura d’altres veïns
presenta una instància adreçada a l’Ajuntament de Moià en la què es fa referència a diversos
escrits registrats amb anterioritat davant del mateix Ajuntament consistents en denúncies
d’activitats incíviques que s’estarien produint en les finques que s’hi identifiquen i que
ocasionarien molèsties als veïns. La petició registrada el dia 10 de desembre de 2021 té per
finalitat: “[...] a l’empara del dret d’accés a la informació pública, formulem les següents
preguntes a l’Ajuntament de Moià: 1- L’Ajuntament de Moià està assabentat del què s’exposa a
la part expositiva de la present instància? En cas de no estigui assabentat d’algun dels punts
preguem s’identifiquin. 2- Atès l’exposat, quines actuacions ha portat a terme, porta a terme o té
pensat portar a terme l’Ajuntament de Moià, per tal de resoldre aquesta situació tan lesiva per la
seguretat i tranquil·litat del veïnat i la propietat? 3- Per quins motius l’Ajuntament de Moià no ha
donat resposta a les instàncies amb número de registre d’entrada 1176, 1400 i 2047 presentades
pels veïns afectats per l’activitat derivada de l’ocupació il·legítima de la finca situada al carrer
xxxxxx, i al carrer xxxxxxx. 4- L’Ajuntament, vist l’exposat, quina valoració fa d’una situació tan
lesiva pels veïns i veïnes i per la propietat il·legítimament ocupada? 5- L’Ajuntament de Moià
disposa d’alguna previsió respecte de quan es podrà resoldre la situació exposada?
3. La Reclamació presentada l’11 de febrer de 2022 indica que la sol·licitud indicada a l’antecedent
anterior no hauria obtingut una resposta per part de l’Ajuntament de Moià.
4. El 17 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant que la seva reclamació s’admet en el benentès que la presenta a títol personal i
respecte d’aquells punts de la instància de 10 de desembre que puguin ser considerats
informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, també la informa sobre els aspectes més
rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de
conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la
informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les
comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada,
mentre duri la Reclamació.
5. El 17 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Moià i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 24 de març de 2022 la GAIP reitera el requeriment de documentació a l’Ajuntament de Moià
en no haver obtingut una resposta tot i haver transcorregut el termini de quinze dies concedit.
Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació
requerida a l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no ha aportat a aquest procediment la
documentació que li ha estat requerida per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP
(“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li
sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la
informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de
reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la
Comissió en un termini màxim de quinze dies”).
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat
dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de
manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació
sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la
informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï
la tramitació”.
3. Objecte de la reclamació i concepte d’informació pública.
La sol·licitud que s’assenyala com a objecte d’aquesta reclamació (transcrita a l’antecedent 2) feia un
seguit de preguntes a l’Ajuntament sobre les actuacions realitzades i previstes en relació amb la
queixa veïnal per molèsties i sorolls i la consideració que hagi donat a uns escrits previs de la
reclamant. Resulta necessari, a la vista d’això, recordar que la reclamació davant la GAIP només és
admissible en la mesura en què tingui per objecte aconseguir informació pública prèviament
sol·licitada i no obtinguda de l’Administració, de manera expressa o per silenci; així es desprèn dels
articles 39.1 LTAIPBG, abans transcrit, i 33.2 RGAIP.
De la seva banda, de la definició legal d’informació pública sobre la què es pot projectar el dret
d’accés, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG (també referenciat al fonament jurídic anterior) se’n
desprèn el requisit que sigui informació (dades obtingudes o coneixement previ, en qualsevol suport)
en poder de l’Administració amb caràcter previ a la sol·licitud, sense que pugui emparar la pretensió
de què aquesta informació es creï de nou per satisfer la sol·licitud, o l’exigència de justificació de la
seva inexistència.
La sol·licitud que es reclama demanava el següent:
1- L’Ajuntament de Moià està assabentat del què s’exposa a la part expositiva de la present
instància? En cas de no estigui assabentat d’algun dels punts preguem s’identifiquin.
Cal entendre que la pregunta fa referència als nous fets exposats en l’escrit. El coneixement que
l’Ajuntament tingui dels fets exposats (s’entén que per part pels òrgans o àrees competents), tant si la
resposta és afirmativa com negativa, és informació pública sobre la que no s’invoca ni s’aprecia que
hi pugui concórrer cap límit, i per tant, cal estimar-ne el dret d’accés.
2- Quines actuacions ha portat a terme, porta a terme o té pensat portar a terme l’Ajuntament
de Moià, per tal de resoldre aquesta situació tan lesiva per la seguretat i tranquil·litat del
veïnat i la propietat?
Les actuacions que hagi realitzat o instat l’Ajuntament en relació amb aquells fets és, també,
informació pública i en absència de límits legals a l’accés invocats per l’Ajuntament ni apreciats per
aquesta Comissió, se n’estima l’accés. Quant a les previsions d’actuacions futures, només es pot
considerar informació pública si en el moment de ser sol·licitades, l’Ajuntament en té feta una
previsió; si és així, és informació en poder de l’Ajuntament i en conseqüència, la persona reclamant té
dret a accedir-hi. En cas que no s’hagin acordat encara actuacions de futur, la reclamació resulta
inadmissible per no tenir per objecte informació pública.
3- Per quins motius l’Ajuntament de Moià no ha donat resposta a les instàncies amb número
de registre d’entrada 1176, 1400 i 2047 presentades pels veïns afectats per l’activitat
derivada de l’ocupació il·legítima de la finca situada al carrer xxxxxx, i al carrer xxxxxxx. ?
Només en la mesura en què, prèviament a la sol·licitud, existeixi documentada aquesta justificació de
la desatenció dels escrits de referència, es pot considerar que es demana informació pública. Cas
contrari, la reclamació s’ha d’inadmetre vist que pretén una justificació de la manca d’atenció d’unes
denúncies o queixes prèvies que no pot ser considerada informació pública.
4- L’Ajuntament, vist l’exposat, quina valoració fa d’una situació tan lesiva pels veïns i veïnes i
per la propietat il·legítimament ocupada?
Es dona aquí per reproduïda la valoració feta en el punt anterior, que porta a la mateixa conclusió:
només en la mesura en què la valoració estigui prèviament documentada pot ser objecte d’aquest
procediment.
5- L’Ajuntament de Moià disposa d’alguna previsió respecte de quan es podrà resoldre la
situació exposada?
Aquesta pregunta, en els termes en què es formula, s’ha de considerar informació pública que es
satisfà, en cas de manca de previsions al respecte, amb la negació.
D’acord amb l’exposat, s’estima la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir la
informació preexistent en poder de l’Administració relativa als punts 1, 2 i 5, o la constància de la seva
inexistència, i inadmetre els punts 3 i 4 en la mesura en què pretenguin que l’Ajuntament elabori de
nou una justificació de la seva actuació o valoració de la situació denunciada.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7
d’abril de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 147/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
preexistent en poder de l’Administració relativa als punts 1, 2 i 5, o la constància de la seva
inexistència. Quant als punts 3 i 4, s’estima igualment el dret d’accés a condició que existeixi
documentada prèviament a la sol·licitud la justificació i valoració que s’hi demana
2. Inadmetre els punts 3 i 4 de la sol·licitud en la mesura en què pretenguin que l’Ajuntament
elabori de nou una justificació de la seva actuació o valoració de la situació denunciada.
3. Requerir a l’Ajuntament de Moià que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a que informi en aquest mateix termini a la
GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 147/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.