Reclamación contra el Ayuntamiento de Moià por falta de respuesta a solicitud de información sobre quejas vecinales y ocupaciones ilegales

Resolució 284/2022, de 7 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 147/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Moià Informació reclamada: Actuacions de l’Ajuntament en relació amb unes queixes d’una agrupació de veïns. Sentit de la resolució: Estimació i inadmissió Resum: La sol·licitud que s’assenyala com a objecte d’aquesta reclamació (transcrita a l’antecedent 2) feia un seguit de preguntes a l’Ajuntament sobre les actuacions realitzades i previstes en relació amb la queixa veïnal per molèsties i sorolls i la consideració que hagi donat a uns escrits previs de la reclamant. Resulta necessari, a la vista d’això, recordar que la reclamació davant la GAIP només és admissible en la mesura en què tingui per objecte aconseguir informació pública prèviament sol·licitada i no obtinguda de l’Administració, de manera expressa o per silenci; així es desprèn dels articles 39.1 LTAIPBG, abans transcrit, i 33.2 RGAIP. De la seva banda, de la definició legal d’informació pública sobre la què es pot projectar el dret d’accés, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG (també referenciat al fonament jurídic anterior) se’n desprèn el requisit que sigui informació (dades obtingudes o coneixement previ, en qualsevol suport) en poder de l’Administració amb caràcter previ a la sol·licitud, sense que pugui emparar la pretensió de què aquesta informació es creï de nou per satisfer la sol·licitud, o l’exigència de justificació de la seva inexistència. Paraules clau: Ajuntament. Queixes. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Informació existent. Informació pública. Justificacions i valoracions. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. L’11 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 147/2022, presentada contra l’Ajuntament de Moià en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de desembre de 2022 la persona reclamant, juntament amb la signatura d’altres veïns presenta una instància adreçada a l’Ajuntament de Moià en la què es fa referència a diversos escrits registrats amb anterioritat davant del mateix Ajuntament consistents en denúncies d’activitats incíviques que s’estarien produint en les finques que s’hi identifiquen i que ocasionarien molèsties als veïns. La petició registrada el dia 10 de desembre de 2021 té per finalitat: “[...] a l’empara del dret d’accés a la informació pública, formulem les següents preguntes a l’Ajuntament de Moià: 1- L’Ajuntament de Moià està assabentat del què s’exposa a la part expositiva de la present instància? En cas de no estigui assabentat d’algun dels punts preguem s’identifiquin. 2- Atès l’exposat, quines actuacions ha portat a terme, porta a terme o té pensat portar a terme l’Ajuntament de Moià, per tal de resoldre aquesta situació tan lesiva per la seguretat i tranquil·litat del veïnat i la propietat? 3- Per quins motius l’Ajuntament de Moià no ha donat resposta a les instàncies amb número de registre d’entrada 1176, 1400 i 2047 presentades pels veïns afectats per l’activitat derivada de l’ocupació il·legítima de la finca situada al carrer xxxxxx, i al carrer xxxxxxx. 4- L’Ajuntament, vist l’exposat, quina valoració fa d’una situació tan lesiva pels veïns i veïnes i per la propietat il·legítimament ocupada? 5- L’Ajuntament de Moià disposa d’alguna previsió respecte de quan es podrà resoldre la situació exposada? 3. La Reclamació presentada l’11 de febrer de 2022 indica que la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior no hauria obtingut una resposta per part de l’Ajuntament de Moià. 4. El 17 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant que la seva reclamació s’admet en el benentès que la presenta a títol personal i respecte d’aquells punts de la instància de 10 de desembre que puguin ser considerats informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, també la informa sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 17 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Moià i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 24 de març de 2022 la GAIP reitera el requeriment de documentació a l’Ajuntament de Moià en no haver obtingut una resposta tot i haver transcorregut el termini de quinze dies concedit. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no ha aportat a aquest procediment la documentació que li ha estat requerida per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Objecte de la reclamació i concepte d’informació pública. La sol·licitud que s’assenyala com a objecte d’aquesta reclamació (transcrita a l’antecedent 2) feia un seguit de preguntes a l’Ajuntament sobre les actuacions realitzades i previstes en relació amb la queixa veïnal per molèsties i sorolls i la consideració que hagi donat a uns escrits previs de la reclamant. Resulta necessari, a la vista d’això, recordar que la reclamació davant la GAIP només és admissible en la mesura en què tingui per objecte aconseguir informació pública prèviament sol·licitada i no obtinguda de l’Administració, de manera expressa o per silenci; així es desprèn dels articles 39.1 LTAIPBG, abans transcrit, i 33.2 RGAIP. De la seva banda, de la definició legal d’informació pública sobre la què es pot projectar el dret d’accés, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG (també referenciat al fonament jurídic anterior) se’n desprèn el requisit que sigui informació (dades obtingudes o coneixement previ, en qualsevol suport) en poder de l’Administració amb caràcter previ a la sol·licitud, sense que pugui emparar la pretensió de què aquesta informació es creï de nou per satisfer la sol·licitud, o l’exigència de justificació de la seva inexistència. La sol·licitud que es reclama demanava el següent: 1- L’Ajuntament de Moià està assabentat del què s’exposa a la part expositiva de la present instància? En cas de no estigui assabentat d’algun dels punts preguem s’identifiquin. Cal entendre que la pregunta fa referència als nous fets exposats en l’escrit. El coneixement que l’Ajuntament tingui dels fets exposats (s’entén que per part pels òrgans o àrees competents), tant si la resposta és afirmativa com negativa, és informació pública sobre la que no s’invoca ni s’aprecia que hi pugui concórrer cap límit, i per tant, cal estimar-ne el dret d’accés. 2- Quines actuacions ha portat a terme, porta a terme o té pensat portar a terme l’Ajuntament de Moià, per tal de resoldre aquesta situació tan lesiva per la seguretat i tranquil·litat del veïnat i la propietat? Les actuacions que hagi realitzat o instat l’Ajuntament en relació amb aquells fets és, també, informació pública i en absència de límits legals a l’accés invocats per l’Ajuntament ni apreciats per aquesta Comissió, se n’estima l’accés. Quant a les previsions d’actuacions futures, només es pot considerar informació pública si en el moment de ser sol·licitades, l’Ajuntament en té feta una previsió; si és així, és informació en poder de l’Ajuntament i en conseqüència, la persona reclamant té dret a accedir-hi. En cas que no s’hagin acordat encara actuacions de futur, la reclamació resulta inadmissible per no tenir per objecte informació pública. 3- Per quins motius l’Ajuntament de Moià no ha donat resposta a les instàncies amb número de registre d’entrada 1176, 1400 i 2047 presentades pels veïns afectats per l’activitat derivada de l’ocupació il·legítima de la finca situada al carrer xxxxxx, i al carrer xxxxxxx. ? Només en la mesura en què, prèviament a la sol·licitud, existeixi documentada aquesta justificació de la desatenció dels escrits de referència, es pot considerar que es demana informació pública. Cas contrari, la reclamació s’ha d’inadmetre vist que pretén una justificació de la manca d’atenció d’unes denúncies o queixes prèvies que no pot ser considerada informació pública. 4- L’Ajuntament, vist l’exposat, quina valoració fa d’una situació tan lesiva pels veïns i veïnes i per la propietat il·legítimament ocupada? Es dona aquí per reproduïda la valoració feta en el punt anterior, que porta a la mateixa conclusió: només en la mesura en què la valoració estigui prèviament documentada pot ser objecte d’aquest procediment. 5- L’Ajuntament de Moià disposa d’alguna previsió respecte de quan es podrà resoldre la situació exposada? Aquesta pregunta, en els termes en què es formula, s’ha de considerar informació pública que es satisfà, en cas de manca de previsions al respecte, amb la negació. D’acord amb l’exposat, s’estima la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir la informació preexistent en poder de l’Administració relativa als punts 1, 2 i 5, o la constància de la seva inexistència, i inadmetre els punts 3 i 4 en la mesura en què pretenguin que l’Ajuntament elabori de nou una justificació de la seva actuació o valoració de la situació denunciada. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 d’abril de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 147/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació preexistent en poder de l’Administració relativa als punts 1, 2 i 5, o la constància de la seva inexistència. Quant als punts 3 i 4, s’estima igualment el dret d’accés a condició que existeixi documentada prèviament a la sol·licitud la justificació i valoració que s’hi demana 2. Inadmetre els punts 3 i 4 de la sol·licitud en la mesura en què pretenguin que l’Ajuntament elabori de nou una justificació de la seva actuació o valoració de la situació denunciada. 3. Requerir a l’Ajuntament de Moià que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a que informi en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 147/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.