El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Callús la normativa reguladora de la instalación de terrazas en la vía pública. Tras un proceso de mediación en el que el Ayuntamiento alegó no tener normativa aprobada, el solicitante manifestó su voluntad de desistir de la reclamación. La GAIP decide finalizar el procedimiento por desistimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
El procedimiento se finaliza basándose en el artículo 87 de la Ley 30/1992 y los artículos 84 y 94 de la Ley 39/2015, que regulan el desistimiento como forma de terminación de los procedimientos administrativos.
2
La resolución se ajusta al apartado 26.e del Manual de Reclamación ante la GAIP, que exige dejar constancia de las circunstancias que motivan el desistimiento.
Texto completo
Resolució de 26 doctubre de 2016, de finalització de la Reclamació 147/2016 per desistiment
Administració reclamada: Ajuntament de Callús.
Informació reclamada: Diversa informació relativa a la instal·lació de terrasses de locals de pública
concurrència a la via pública.
Resum: La persona reclamant manifesta expressament la seva voluntat de desistir de la seva Reclamació, i
en conseqüència procedeix declarar la finalització daquest procediment.
Paraules clau: Ajuntament. Via pública. Ordenances municipals. Desistiment. Mediació.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 28 de juliol de 2016 entra a la GAIP la Reclamació 147/2016, presentada per una persona física en
relació amb una sol·licitud formulada a lAjuntament de Callús. El 29 de juliol la GAIP demana a la
persona reclamant que esmeni i millori la seva Reclamació, ja que la documentació aportada és
insuficient per valorar degudament les demandes fetes a lAjuntament i les respostes daquest; se li
donen deu dies per fer les millores demanades, tot advertint-lo que si no les fa dins daquest termini
sentendrà que desisteix de la seva Reclamació. El 4 dagost la persona reclamant tramet
documentació addicional a la GAIP, en resposta del seu requeriment desmena i millora. Demana el
procediment de mediació.
2. El 18 dabril de 2016 (codi de referència 1-46) la persona reclamant, mitjançant el formulari de contacte
del web municipal de Callús, demana a lAjuntament que li facilitessin a ser possible on es troba
publicada la normativa en la que sha basat aquest Ajuntament per al tema de les terrasses destiu.
3. El 5 de maig de 2016 (número de registre de sortida 773) lAjuntament li comunica que en resposta a
la vostra sol·licitud dinformació referent a la normativa de les terrasses destiu, us informo que la llei
13/2014, de 30 doctubre, daccessibilitat (publicada al DOGC del 14 de novembre de 2014) regula les
condicions daccessibilitat.
4. El 30 de maig de 2016 (número de registre dentrada 1327) la persona reclamant, mitjançant instància
genèrica, sadreça de nou a lAjuntament, fa referència als escrits indicats als dos antecedents
anteriors, posa de manifest que la resposta municipal no es correspon amb la seva sol·licitud
dinformació, i concreta que el que vol és lordenança municipal reguladora dels usos de la via pública o
laltra normativa municipal reguladora daquesta qüestió.
5. La persona reclamant aporta diversa informació addicional (una resposta formal de lAjuntament del 30
de juny, una altra instància genèrica de la persona reclamant de l11 de juliol, uns correus electrònics
entre lalcalde i la persona reclamant del 12 de juliol), que no té relació directa explícita amb aquesta
reclamació, sinó probablement amb altres sol·licituds adreçades a lAjuntament per la mateixa persona
reclamant.
6. El 10 dagost la GAIP comunica a lAjuntament de Callús la presentació daquesta Reclamació, li
demana que emeti un informe sobre ella en el termini de 10 dies i que designi la persona que
representarà lAjuntament en el procediment de mediació.
7. El 16 dagost lAjuntament notifica a la GAIP el seu informe sobre aquesta Reclamació, que no aporta
més informació sobre lobjecte de la Reclamació que la ja presentada per la persona reclamant, ja que
més aviat es manifesta en relació amb altres sol·licituds de la mateixa persona reclamant, relacionades
amb la seva gossa. No designa la persona que el representarà a la mediació, ni dóna ni justifica
resposta a la sol·licitud dinformació indicada a lantecedent 2.
8. El 18 dagost el Ple de la GAIP admet a tràmit aquesta Reclamació.
9. L1 de setembre de 2016 la GAIP sadreça a lAjuntament, tot recordant-li que la informació demanada
per la persona reclamant que no hauria estat lliurada és la relativa a la normativa aplicada per
lAjuntament a les terrasses dels bars, i que hauria de designar una persona en representació
daquesta Administració al procediment de mediació demanat per la persona reclamant.
10. El 21 de setembre lAjuntament manifesta a la GAIP que no té aprovada cap normativa de terrasses
dels bars i que estarien treballant en la seva elaboració. I assenyala que la persona que representarà
lAjuntament en el procediment de mediació serà el mateix alcalde.
11. El 6 doctubre la GAIP comunica a la persona reclamant la informació municipal citada a lantecedent
anterior i li demana si dóna resposta a la seva sol·licitud dinformació i es pot finalitzar la Reclamació, o
si cal seguir amb el procediment.
12. El 6 doctubre de 2016, en resposta a la comunicació anterior, la persona reclamant dóna a entendre
que la resposta donada per lAjuntament no es correspon amb la pràctica municipal en relació amb les
terrasses dels bars. Es pot interpretar que no es dóna per satisfeta amb la resposta rebuda i que
procedeix seguir amb el procediment de mediació.
13. El 20 doctubre de 2016 entra a la GAIP un escrit de lAjuntament de Callús que manifesta el següent:
En relació a la Reclamació (...) 147/2016 i, en ampliació a la informació facilitada en data 20 de
setembre de 2016, us informo que aquest Ajuntament està treballant en la redacció duna ordenança
per regular la normativa de locupació de la via pública amb terrasses de bars. Hem fet un recull de
normativa aplicada a altres pobles i hem contactat amb els responsables dels diferents bars de Callús.
14. El dia 20 doctubre la GAIP trasllada lescrit de lantecedent anterior a la persona reclamant i li demana
si dóna resposta a la seva sol·licitud dinformació o si cal continuar amb el procediment. El mateix dia la
persona reclamant agraeix a la GAIP les gestions realitzades i formula altres consideracions de les que
sembla derivar-sen la seva voluntat de desistir; preguntat específicament sobre aquesta qüestió, el 24
doctubre manifesta la seva voluntat de desistir de la Reclamació.
Fonaments jurídics
Larticle 87 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el
procediment administratiu comú, inclou el desistiment de la persona interessada entre les formes de
finalització dels procediments administratius, i els articles 90 i 91 de la mateixa llei el regulen (el mateix fan,
respectivament, els articles 84 i 94 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de
les Administracions públiques).
Així mateix, lapartat 26.e del Manual de Reclamació davant la GAIP disposa que si el procediment de
Reclamació acaba amb desistiment han de constar les circumstàncies que donen lloc a la finalització del
procediment i les seves conseqüències.
El relat dels antecedents posa de manifest les circumstàncies que han dut a la persona reclamant a
manifestar la seva voluntat de desistir daquesta Reclamació. Un cop constatada aquesta voluntat, el que
procedeix és declarar la finalització del procediment, sense més conseqüències que la publicació daquesta
Resolució al web de la GAIP, en aplicació del previst per larticle 44 LTAIPBG.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26
doctubre de 2016, resol per unanimitat:
1. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 147/2016, per desistiment de la persona
reclamant.
2. Disposar la publicació daquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 26 doctubre de 2016
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de
lendemà de la notificació de la resolució, dacord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la
jurisdicció contenciosa administrativa.