Reclamación de acceso a criterios y resultados de prueba selectiva de sargento finalizada por desistimiento

Resolució 217/2022, de 17 de març Número d’expedient de la Reclamació: 145/2022 Administració reclamada: Departament d’Interior Informació reclamada: Una prova d’un procés selectiu. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: Els antecedents posen de manifest que no s’ha acreditat la representació amb la qual afirma actuar la persona reclamant, malgrat haver requerit la GAIP l’esmena d’aquesta deficiència i d’haver advertit que la manca de reparació corresponent, dins del termini de 10 dies, seria motiu de desistiment, en aplicació de l’article 68.1 LPAC. Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Representació. Selecció de personal. Policia de la Generalitat. Proves selectives. Esmena. Representació legal. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’11 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 145/2022, presentada per una persona diferent a la interessada, contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 26 de maig de 2021 la persona reclamant demana a la Direcció General de la Policia (DGP) la revisió de la quarta prova d’un procés selectiu per a l’accés a sergent, en el qual ha participat, i demana, en relació amb la prova en qüestió, la informació següent: “- Proposta de la quarta prova de la convocatòria de promoció a sergent (número de registre 47/20), que conté els criteris tècnics d’avaluació del cas pràctic aprovats pel Tribunal Qualificador. – Criteris de valoració de la prova. – Tests i acta valorativa de la quarta prova del sota-signant. – Resultats de la quarta prova. – Qualsevol altre document que formi part de l’esmentada prova”. 3. La Reclamació presentada l’11 de febrer de 2022 indica que el Departament només ha facilitat accés parcial a la informació sol·licitada. 4. El 21 de febrer de 2022 la GAIP fa el següent requeriment d’esmena a la persona que presenta la Reclamació: “cal que acrediteu la representació per a reclamar en nom de xxxx, d’acord amb la qual manifesteu actuar en el marc d’aquest procediment. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. El 26 de febrer de 2022 la persona reclamant accedeix a aquesta notificació i, després de passar a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP resposta a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Els antecedents posen de manifest que no s’ha acreditat la representació amb la qual afirma actuar la persona reclamant, malgrat haver requerit la GAIP l’esmena d’aquesta deficiència i d’haver advertit que la manca de reparació corresponent, dins del termini de 10 dies, seria motiu de desistiment, en aplicació de l’article 68.1 LPAC. En conseqüència, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de març de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 145/2022 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.