Acceso a expedientes de licencias de obras, ocupación y legalización de edificaciones en Olesa de Bonesvalls

Resolució de 4 de novembre de 2016, d’estimació de la Reclamació 145/2016 Administració reclamada: Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls. Informació reclamada: Expedients de llicències d’obres, d’ocupació, rehabilitació o legalització de diverses edificacions existents a tres parcel·les cadastrals del terme d’Olesa de Bonesvalls. Resum: El tràmit de trasllat a tercers s’ha obert de manera extemporània, fora del termini legal de què disposa l’Administració per resoldre. Aquest retard de l’Administració en el compliment diligent del deure de trasllat no es pot oposar a l’admissibilitat de la reclamació, que s’hauria interposat vàlidament davant del silenci administratiu recaigut en relació amb la sol·licitud i amb caràcter previ a que l’Administració acordés i li notifiqués l’inici del tràmit de trasllat a les persones afectades per l’accés. La reclamació, doncs, en ser prèvia a l’inici del tràmit de trasllat a tercers realitzat per l’Administració, no és prematura i és admissible a tràmit. En l’accés a expedients relatius a llicències urbanístiques cal ponderar com a prevalent l’interès públic en la divulgació de la informació que permeti un control de la seva legalitat. Pel que fa a les dades personals que s’hi contenen, seran accessibles aquelles que identifiquen els empleats públics que, en exercici de les seves funcions, han intervingut en els expedients i les que identifiquen els arquitectes responsables dels projectes d’obra, mentre que es limitarà l’accés a les dades identificatives o de contacte de les persones titulars de les llicències en la mesura en què no siguin necessàries per a la finalitat de l’accés. L’LTAIPBG garanteix l’accés a la informació pública, i no només als documents públics preexistents . Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Dades personals. Ponent: Elisabet Samarra. Antecedents 1. El 26 de juliol de 2016 té entrada a la GAIP la Reclamació 145/2016. La reclamació s’interposa contra l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls en relació amb la sol·licitud d’accés relacionada a l’antecedent següent, que l’Ajuntament no hauria respost. La persona reclamant rebutja seguir el procediment de mediació en la tramitació de la reclamació. 2. El 26 de gener de 2016 la persona reclamant va presentar al registre de l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls un escrit que demanava accés amb vista dels expedients següents en relació a les edificacions construïdes en tres finques, que identificava amb el número de parcel·la cadastral i adreça, i de les que annexava còpia de la consulta descriptiva i gràfica feta al cadastre per a cadascuna d’elles, totes en el terme municipal d’Olesa de Bonesvalls : a) Si disposaven de llicència municipal d’obres o títol administratiu habilitant atorgat per l’Ajuntament o per la Generalitat de Catalunya; número d’expedient de tramitació i concessió d’aquesta autorització; en el cas que fossin més d’una, número d’expedient de totes; la data i hora en què les llicències de construcció es van concedir; b) si les edificacions disposen de llicència de primera ocupació, indicant-ne el número d’expedient de tramitació i la data en què es van concedir, si han estat objecte d’algun procediment de regularització, rehabilitació, legalització amb posterioritat o durant la seva execució, l’expedient complet amb els projectes tècnics d’obres. 3. El 28 de juliol de 2016, la GAIP, després de comprovar que, en principi, no concorren en aquest cas motius que comportin la inadmissió de la present Reclamació, l’admet a tràmit i ho comunica a la persona reclamant. També li comunica la persona responsable de la seva tramitació i li indica els propers tràmits que se seguiran i el contacte electrònic per si vol fer-ne el seguiment. 4. El 29 de juliol de 2016 la GAIP informa a l’Administració reclamada de la presentació d’aquesta reclamació i li demana que, en el termini de deu dies, li trameti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, així com l’expedient complet d’aquesta. 5. El 9 de setembre de 2016 té entrada a la GAIP l’ informe emès per l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls. L’informe es limita, pel que fa a aquesta reclamació, a transcriure la clàusula catorzena de l’informe jurídic de la Secretaria Intervenció que considera pertinent realitzar el tràmit de trasllat previst a l’article 31 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) ja que la petició d’accés pot afectar a drets o interessos de tercers. També fa una consideració en relació a que “l’accés a la informació ha de consistir a posar a disposició del sol·licitant aquella documentació que disposi l’Ajuntament un cop ponderada l’afectació de drets o interessos de tercers, sense que en cap cas la petició d’accés a la informació hagi de suposar una tasca de reelaboració (article 18.1.c) de la Llei 19/2013) o d’emissió d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent (article 29.2 Llei 19/2014)”. D’acord amb això, l’informe explicita que per acord de la Junta de Govern de data 23 d’agost s’ha acordat un termini d’audiència de deu dies a les persones afectades per tal que puguin presentar al·legacions. Fa constar també que en l moment d’emetre l’informe s’ha presentat al·legacions per part d’una persona afectada (registre d’entrada 2883) i que l’Ajuntament resoldrà la sol·licitud d’accés quan s’hagi esgotat el termini d’al·legacions. Adjunta còpia de l’escrit de notificació a la persona reclamant de la realització del tràmit de trasllat a les persones titulars de les finques sobre les que es demana la informació, de 29 d’agost, així com dels escrits adreçats a tres persones i de les al·legacions que, en resposta, haurien formulat dues d’elles. 6. El 10 d’octubre de 2016, la GAIP sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) que emeti l’informe previst en l’article 42.8 LTAIPBG em relació amb aquesta Reclamació 7. El 18 d’octubre de 2016 la GAIP demana que l’Ajuntament confirmi que s’ha tancat el tràmit de trasllat, i palesant el retard en la conclusió del tràmit d’al·legacions, insta l’Ajuntament a posicionar-se en relació amb les al·legacions i l’accés, tal i com va anunciar que faria (antecedent 5). La GAIP no rep resposta ni l’informe final de l’Ajuntament. 8. El 24 d’octubre de 2016, l’APDCAT emet l’informe requerit per la GAIP (antecedent 6). L’informe avalua l’impacte de l’accés als expedients sol·licitats en la protecció de les dades personals que s’hi contenen, i determina el següent: a) En relació amb les dades merament identificatives dels empleats públics que hagin intervingut en la tramitació dels expedients urbanístics que es volen consultar per raó de les seves funcions, o de les persones que certifiquin les informacions que es sol·liciten, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG l’Autoritat considera que cal donar-hi accés, llevat que alguna circumstància especial requereixi la protecció de la persona afectada. b) Ple que fa a les dades de l’arquitecte que signa el projecte o projectes tècnics als quals es pretén accedir, considera, congruentment amb pronunciaments anteriors, que “tot i que l’actuació professional de l’arquitecte es produeix dins l’àmbit de la seva esfera professional privada, des del moment en que aquesta passa necessàriament pel control i intervenció de l’administració competent per atorgar la llicència urbanística, aquella actuació professional transcendeix de l’àmbit exclusivament privat, i a partir d’aquí no es pot obviar que el fet de poder conèixer qui es l’arquitecte responsable del projecte d’obra necessari per a la tramitació i autorització de les corresponents llicències per part de l’Ajuntament té transcendència pública. A aquests elements cal afegir el que és més important, que és el fet que no queda clar que la revelació d’aquestes dades relatives a l’esfera professional de les persones afectades pugui tenir conseqüències que hagin de ser necessàriament negatives. Això fa que, efectuat el test del dany, no es pot concloure que facilitar aquesta informació ocasioni necessàriament un perjudici que justifiqui, tal i com preveu la Ll ei de transparència, una possible denegació de l’accés. Realitzada la ponderació entre els diferents drets i interessos en joc, ens considera que ha de prevaldre en aquest cas el dret d’accés a la informació sobre el dret a la protecció de dades de caràcter personal”. c) Pel que fa a les dades relacionades amb la identitat dels sol·licitants o titulars de les llicències, l’APDCAT creu que sembla oportú en aquest cas ometre amb caràcter previ a l’accés a la documentació que consta als expedients les dades personals que resultin innecessàries per assolir la finalitat perseguida, com podrien ser el nom, cognoms, DNI, telèfon, correu electrònic i qualsevol altra dada que sigui irrellevant per al control de la legalitat de l’actuació administrativa. Aquesta recomanació la fa valorant que “atesos els termes de la sol·licitud on es demana les llicències sobre determinades parcel·les amb independència de qui les hagi sol·licitat, no sembla a priori que tingui rellevància per a l’interès públic en el control de la legalitat urbanística conèixer qui son les persones titulars en favor de les quals s’atorguen les llicències, sens perjudici que en altres supòsits, en funció de quina sigui la finalitat de l’accés, sí que podria resultar necessària la identificació d’aquestes persones.” D’acord amb això, l’APDCAT conclou que: ”La normativa de protecció de dades personals no impedeix lliurar a la persona reclamant la informació relativa als títols administratius de les edificacions respecte de les quals es demana l’accés, així com el projecte tècnic i la resta de documentació necessària a efectes de control de la legalitat urbanística, sense perjudici d’ometre aquelles dades personals dels sol·licitants o titulars de les llicències que no siguin necessàries per assolir la finalitat perseguida”. 9. El 27 d’octubre la GAIP remet a la persona reclamant l’informe de l’APDCAT objecte de l’antecedent anterior, per tal que aquesta al·legui si considera necessari l’accés a dades identificatives dels titulars de les llicències per a la finalitat de l’accés, i ho justifiqui adequadament si és el cas. La persona reclamant respon que accedir a la identitat de les persones titulars de les llicències no li és necessari per a la finalitat de l’accés reclamat Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. L’Administració reclamada rau dins l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG i, per tant està obligada a facilitar l’accés a la informació pública de què disposi, i de conformitat amb els articles 72 i sg. LTAIPBG, la GAIP és competent per atendre les reclamacions que s’adrecin contra ella en matèria d’accés a informació pública. L’objecte de la reclamació és informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article 2.b) LTAIPBG . La reclamació reuneix els requisits establerts per l’LTAIPBG i pels Manuals aprovats per la GAIP i per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre el trasllat a terceres persones afectades i les al·legacions presentades L’article 31 LTAIPBG preveu que si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, se’ls doni trasllat de la sol·licitud per a què puguin presentar-hi al·legacions dins del termini de deu dies si aquestes poden resultar determinants del sentit de al resolució. Disposa que el tràmit d’al·legacions suspèn el termini de què disposa l’Administració per a resoldre fins que s’hagin rebut les al·legacions o hagi transcorregut el termini per presentar-les, havent d’informar la persona sol·licitant d’aquesta circumstància i dels efectes que té en relació amb el termini per resoldre. Es tracta, doncs, d’un trasllat que es preveu previ i dins del termini de què disposa l’Administració per resoldre, d’un mes. Però l’Administració reclamada no ha realitzat el trasllat en aquest termini, sinó mesos més tard, el 29 d’agost, un cop s’havia produït silenci administratiu en relació amb la sol·licitud de 20 de gener i la reiteració de la sol·licitud de 13 de juny, i després que s’havia presentat reclamació davant la GAIP (26 de juliol) i aquesta havia estat traslladada a l’Ajuntament (29 de juliol). El fet que la reclamació s’hagi formalitzat abans que l’Administració hagi resolt la sol·licitud, i considerant que el termini per resoldre hauria quedat interromput pel tràmit de trasllat a terceres persones, podria generar dubtes sobre si la reclamació hauria de ser inadmesa per prematura. Però s’ha de descartar la inadmissió per aquesta circumstància ja que el tràmit de trasllat a tercers s’ha obert de manera extemporània, fora del termini legal de què disposa l’Administració per resoldre. Aquest retard de l’Administració en el compliment diligent del deure de trasllat no es pot oposar, doncs, a l’admissibilitat d’una reclamació que s’hauria interposat vàlidament davant del silenci administratiu recaigut en relació amb la sol·licitud de 20 de gener i la reiteració de 13 de juny, i amb caràcter previ a que l’Administració acordés i li notifiqués l’in ici del tràmit de trasllat a les persones afectades per l’accés. La reclamació, doncs, en ser prèvia a l’inici del tràmit de trasllat a tercers realitzat per l’Administració, no és prematura i és admissible a tràmit. En l’informe emès arran de la reclamació (antecedent 5) es diu que l’Ajuntament resoldrà un cop finalitzat el tràmit d’al·legacions i a la vista d’aquestes. Aquest tràmit hauria finalitzat amb la rebuda de la darrera al·legació, datada el 9 de setembre i traslladada a la GAIP el 18 d’octubre, però no consta a la GAIP, malgrat haver-la reclamat, que l’Ajuntament hagi emès la Resolució final de la sol·licitud a la vista de les al·legacions rebudes en tràmit de trasllat , ni tampoc li ha estat tramès l’informe en què es concreti la posició final de l’Ajuntament. En tot cas, fins i tot si l’Administració desestimés l’accés per motius derivats dels drets de terceres persones, el trasllat realitzat per l’Administració en fase de tramitació del procediment de reclamació faria innecessari que la Comissió realitzés el trasllat de la reclamació previst a l’article 42.3 LTAIPBG ja que aquests ja haurien pogut al·legar i la GAIP ha pogut disposar ja les al·legacions abans de resoldre. Tot seguit es fa la valoració de les dues al·legacions rebudes, identificant -les anonimitzadament pel número de registre: - Al·legació amb Reg. 2883, de 6 de setembre: S’incorpora a l’informe de l’Ajuntament com a al·legació a la sol·licitud d’accés que ara es reclama, però en canvi el seu contingut no sembla coherent amb aquest procediment. Efectivament, l’escrit exposa que ha rebut la notificació de l’Ajuntament en relació amb un escrit de la mateixa persona reclamant (i potser la coincidència de la persona és el que motiva l’error) però el contingut de l’escrit contra el què es formulen al·legacions no coincideix amb la sol·licitud d’accés als expedients, sinó que es parla d’una denúncia i d’un informe del cos d’agents rurals que l’acompanyaria, sense que al final l’al·legació faci cap pronunciament sobre l’accés als expedients de llicències, sinó que la persona al·legant sol·licita la visita ocular d’aquests agents rurals. Entenent que l’al·legació no guarda coherència amb aquest procediment, no se’n fa valoració. - Al·legació amb Reg 2898, de 8 de setembre: L’al·legació la formula una persona que diu tenir la condició de càrrec electe, i que fa constar que es tracta del seu habitatge familiar on ja ha patit actes vandàlics en més d’una ocasió, per la qual cosa s’oposa a l’accés a la documentació relativa al seu habitatge per motius de seguretat i de respecte a la seva intimitat i a la de la seva família. La seguretat i la intimitat són drets que mereixen la protecció, i que efectivament podrien actuar eventualment com a límit al dret d’accés, però tanmateix caldria demostrar quin és el dany efectiu que l’accés infligeix en la protecció d’aquests drets, i això no es justifica per la persona al·legant, ni s’aprecia per aquesta Comissió. No es veu la incidència lesiva que pot tenir en la seguretat i la privacitat de la persona al·legant o la seva família l’accés amb vista a l’expedient de tramitació de llicència de construcció i de primera ocupació, més encara si aquest accés és parci al, un cop anonimitzada la identitat de la persona titular de l’habitatge, llevat d’aquells elements específics de seguretat que pugui presentar el projecte. 3. Sobre l’accés a les dades de caràcter personal contingudes als expedients Els expedients als quals es reclama l’accés és previsible que continguin dades de caràcter personal diverses: les relatives als empleats públics que hi hagi intervingut; les relatives als professionals que visin o signin els projectes d’obres; i les relatives a les persones titulars o sol·licitants de les llicències. Pel que fa a les dades personals relatives als empleats públics, la GAIP coinci deix en assenyalar com ho fa també l’APDCAT (antecedent 8) que l’article 24.1 LTAIPBG empara l’accés a les dades merament identificatives dels empleats públics que hi figurin per haver-hi actuat en exercici de les seves funcions. Igualment, la GAIP considera que cal prioritzar el dret d’accés en relació amb les dades identificatives dels arquitectes que signin els projectes d’obres que s’hi contenen, ja que en la ponderació efectuada d’acord amb l’article 24.2 LTAIPBG no s’aprecia que l’accés a la seva identitat ocasioni un dany cert i directament derivat de l’accés en el dret a la privacitat dels arquitectes, tenint en compte que la seva identitat com a professional signant del projecte ja havia estat divulgada anteriorment durant la seva tramitació, i que es va divulgar aquesta dada personal sense expectativa de privacitat, tenint en compte que es tracta de la participació i rúbrica professional en el marc d’un procediment d’intervenció administrativa com és l’obtenció de llicències de construcció o rehabilitació , tal i com es va assenyalar ja en la Resolució d’aquesta Comissió de 7 de juliol de 2016, d’estimació de la Reclamació 17/2016. Quant a les dades personals relacionades amb les persones sol ·licitants o titulars de les llicències, l’accés suposaria, certament , un dany atès que quedarien exposades dades identificatives i relacionades amb la seva esfera privada. Cal, doncs, ponderar si ha de prevaldre el dret d’accés en relació amb el dret a la protecció de dades personals, en especial en relació amb l’al·legació formulada per la persona titular de l’habitatge familiar. En aquesta ponderació, la GAIP té molt en compte que la mateixa persona reclamant ha manifestat que l’accés a les dades identificatives de les persones titulars de les llicències no li resulta necessari per a la finalitat de l’accés, i d’acord amb això, aquestes dades (nom, cognoms, DNI), així com altres dades de contacte que puguin constar als expedients, com el telèfon i l’adreça electrònica d’aquestes persones, en no resultar necessàries per a la finalitat de l’accés concretada en el control de la legalitat dels expedients, hauran de ser excepcionades de l’accés de manera que, prèviament a la vista dels expedients, l’Ajuntament haurà d’eliminar o ocultar les dades relatives al nom, cognoms i DNI i les dades de contacte de les persones sol·licitants de llicència o titulars de les llicències concedides, garantint que en tot cas es puguin identificar les finques a les que fa referència cada expedient amb l’accés al seu número de registre cadastral o número de parcel·la cadastral. 4. Sobre l’accés als expedients reclamats L’accés es formula en relació amb els expedients de llicències urbanístiques que s’hagin tramitat, tant per a la construcció com per a l’ocupació o rehabilitació, de tres construccions o edificacions ubicades a tres parcel·les cadastrals, que s’identifiquen seguidament amb els sis darrers dígits de la numeració assignada pel cadastre: - 0000TL, finca rústica - 0000TH, finca rústica - 0001SG, finca urbana, destinada a habitatge familiar. En relació amb cadascuna, la persona reclamant sol·licita conèixer: - Si les construccions disposen de llicència municipal d’obres o títol administratiu habilitant; en aquest cas, conèixer el número de l’expedient de tramitació i de concessió i la data de concessió de la llicència. - Si les construccions disposen de llicència de primera ocupació; en aquest cas, conèixer el número de l’expedient de tramitació i de concessió i la data de concessió de la llicència. - Si les construccions han estat objecte d’algun procediment de regularització, rehabilitació, legalització durant o posteriorment a la seva execució, i en aquest cas, conèixer el número de l’expedient de tramitació i de concessió i la data de concessió de la llicència. Igualment, es demana accés amb vista dels expedients municipals de tramitació d’aquestes llicències o títols administratius habilitants o de la seva legalització, amb inclusió dels projectes tècnics d’obres. Per tant, l’accés es satisfaria facilitant, d’una banda, informació sobre la identificació del número d’expedient i data de concessió de llicències d’obres, ocupació, regularització, rehabilitació o legalització referides a cadascuna de les finques, i de l’altra, permetent vista als expedients. En relació amb la primera demanda, l’informe de la Secretaria I ntervenció de l‘Ajuntament (antecedent 5) fa constar que “l’accés a la informació ha de consistir a posar a disposició del sol·licitant aquella documentació que disposi l’Ajuntament un cop ponderada l’afectació de drets o interessos de tercers, sense que en cap cas la petició d’accés a la informació hagi de suposar una tasca de reelaboració (article 18.1.c) de la Llei 19/2013) o d’emissió d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent (article 29.2 Llei 19/20 14)”. La invocació que es fa en aquest informe en relació amb la previsió a la normativa estatal d’una causa d’inadmissibilitat d’una sol·licitud d’accés no és pertinent al cas, ja que, d’una banda, el termini per a invocar una causa d’inadmissibilitat per part de l’Administració no pot excedir, lògicament, del termini per resoldre, expressament o tàcita, aquella sol·licitud; i de l’altra, el règim d’inadmissibilitat a aplicar seria el regulat per la normativa catalana, que en això pot apartar-se vàlidament de la normativa bàsica, i que en l’article 29 LTAIPBG exigeix que la tasca d’elaboració o reelaboració hagi de ser complexa (complexitat que haurà d’acreditar l’Administració) per a poder ser causa d’inadmissió. En aquest cas, no s’aprecia que relacionar en un document el número d’expedient i data de la llicència de les tres edificacions pugui ser considerat una tasca complexa d’elaboració. D’altra banda, cal tenir en compte que l’accés que l’LTAIPBG garanteix ho és a la informació pública, i no només als documents públics preexistents; el concepte “informació” compr èn tant els documents, com les dades de què disposi l’Administració, entre les quals les que la persona reclamant demana, i per tant, si els expedients que es demanen són en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions en matèria d’urbanisme, la recopilació en un document de la identificació del número d’expedient i la data no es pot considerar exclòs del concepte d’informació pública pel fet de no ser un document preexistent a la sol·licitud, ja que les dades que es demanen si són preexistents i en poder de l’Administració. Cal descartar, finalment, que la sol·licitud d'informació pugui ser considerada com una consulta o petició d'orientació jurídica (supòsits que resultarien exclosos del dret d'accés, com apunta l'informe de la Secretaria Intervenció transcrit a l'antecedent 5) ja que la persona reclamant no pretén de l'Administració que elabori de nou i arran de la petició una avaluació dels requisits jurídics o tècnics que la normativa vigent imposaria als projectes d'obra o a les sol·licituds de llicència objecte de reclamació, sinó que demana simplement accedir a dades preexistents, com el número i la data dels expedients ja tramitats. Per tant, vist que la informació objecte de la reclamació són dades que són informació pública preexistent i que la seva recopilació no exigeix una tasca d’elaboració complexa sinó un mínim esforç de recopilació que no es pot considerar fora de l’abast del dret d’accés a la informació pública, i considerant que la sol·licitud d'informació no constitueix en cap cas una consulta o petició d'orientació jurídica, considerem estimable la petició de resposta explícita a les qüestions abans plantejades: número dels expedients i data de concessió dels expedients d'obres, d'ocupació i/o de regularització/legalització/rehabilitació que s’hagin concedit en relació amb les tres finques interessades per la persona reclamant. Pel que fa a la petició d’accés amb vista de tots els expedients municipals de tramitació de les llicències de construcció, de primera ocupació, de regularització o de rehabilitació relacionats amb aquelles finques, incloent-hi els projectes d’obres, cal recordar que la finalitat invocada per la persona reclamant és el control de la legalitat de les llicències concedides. Com ja va afirmar aquesta Comissió en la Resolució sobre la Reclamació 143/2016, “[l]’urbanisme és un àmbit on les limitacions a l’accés a la informació han de ser molt restrictives. I això, si més no, perquè la legislació preveu una acció pública que legitima qualsevol persona a exigir davant de l’Administració o dels òrgans judicials l’observança de la legislació urbanística i dels instruments d’ordenació territorial i urbanística (article 12 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, en endavant TRLU). Aquesta legitimació universal a qualsevol persona, sense requerir d’un interès personal o legítim (article 19.1.h de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la j urisdicció contenciosa administrativa) es fonamenta precisament en la consideració que l’interès general emparat per l’acció és l’ordre urbanístic. (...)”. L’accés als projectes d’obra es considera necessari i justificat per a la finalitat de l’accés, és a dir, la comprovació de la legalitat de les llicències concedides, i el fet que l’accés s’hagi sol·licitat en format de vista, i no de còpia, evita que s’hi puguin oposar eventuals danys a la propietat intel·lectual resultants d’una apropiació indeguda dels projectes. En aquests termes, doncs, el dret d’accés ha de resultar prevalent a eventuals límits derivats de la propietat intel·lectual, que d’altra banda no han estat oposats. Tanmateix, i c onsiderant l'al·legació presentada per una de les persones afectades, caldrà ometre l'especificació dels elements de seguretat que eventualment estiguin especificats al projecte d'obra de l'edificació destinada a habitatge familiar. Quant a les dades personals que s’hi contenen, i d’acord amb el FJ3, seran accessibles aquelles que identifiquen els empleats públics que, en exercici de les seves funcions, han intervingut en els expedients i les que identifiquen els arquitectes responsables dels projectes d’obra, mentre que s’exclourà l’accés a les dades identificatives o de contacte de les persones titulars de les llicències. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de novembre de 2016, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 145/2016 i declarar el dret de la persona reclamant a que l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls informi la persona reclamant, en relació amb les finques 0000TL, finca rústica; 0000TH, finca rústica; 0001SG, finca urbana destinada a habitatge, separadament, sobre: a. Si disposen de llicència municipal d’obres o títol administratiu habilitant atorgat per l’Ajuntament o per la Generalitat de Catalunya; número d’expedient o expedients de tramitació i concessió d’aquesta autorització; la data en què es va concedir; b. Si les edificacions disposen de llicència de primera ocupació, indicant-ne el número d’expedient de tramitació i la data en què es van concedir c. Si han estat objecte d’algun procediment de regularització, rehabilitació, legalització amb posterioritat o durant la seva execució. 2. Requerir l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls a facilitar l’accés amb vista dels expedients esmentats al punt 1, inclosos els projectes d’obres objecte de llicència, prèvia omissió o anonimització de les dades següents, que s’exclouen de l’accés: − en relació amb l’edificació destinada a habitatge familiar, s’han d’ometre els elements de seguretat que constin especificats al projecte; − en relació amb tots els expedients, s’han d’anonimitzar les dades personals identificatives (nom, cognoms i DNI) i de contacte (telèfon, adreça electrònica) de les persones sol·licitants de les llicències, o titulars d’aquestes que hi apareguin. 3. Requerir l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls que en el termini màxim de quinze dies hàbils des de la notificació d’aquesta resolució, lliuri la informació detallada en el punt 1 i fixi el dia o dies en què, d’acord amb la persona reclamant, es realitzarà la consulta dels expedients determinada en el punt 2. 4. Requerir l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls que, en el termini indicat, informi la GAIP de les actuacions dutes a terme per a l’execució material d’aquesta resolució. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 145/2016 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 4 de novembre de de 2016 Oriol Mir Puigpelat Vicepresident Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.